Jordi Llobregat ens presenta "No hi ha llum sota la neu" @ColumnaEdicions el pròxim diumenge 8D a #llibreriaSerret

 No hi ha llum sota la neu

Jordi Llobregat(València, 1971) va somiar ser escriptor quan tenia dotze anys, després de veure la pel·lícula Le magnifique, amb Jean-Paul Belmondo i Jacqueline Bisset. Ha escrit molts relats publicats en diverses antologies, és l’autor de la novel·la El secret de Vesalius (Columna, 2015), traduïda a dinou llengües i venuda a més de quaranta països. És creador i director de València Negra (festival internacional de gènere negre), codirector del festival Torrent Històrica i del cicle de trobades culturals XATS a la Fundació Bancaixa. Escriu la columna cultural «Atasco en la mesita de noche» al diari Las Provincias i col·labora amb diversos mitjans especialitzats. Forma part del grup literari El Cuaderno Rojo.

www.jordillobregat.com

Editorial:Columna Edicions

Temàtica: Novel·la negra | Suspens

LA NOVA NOVEL·LA DE JORDI LLOBREGAT.

“En un lloc oblidat, una muntanya guarda un antic secret. Quan no n’hi hagi prou amb el silenci de la neu per amagar-lo, ja no es podran aturar les morts”.

Sinopsi de No hi ha llum sota la neu:

Un home despullat, amb les mans lligades i les parpelles cosides amb un filferro apareix submergit dins les aigües glaçades d’una piscina durant la construcció de l’estació d’esquí Vall de Beau, al Pirineu. Es tracta de la infraestructura més emblemàtica de la candidatura hispano-francesa als pròxims Jocs Olímpics d’Hivern.

La sotsinspectora Álex Serra i el tinent de policia francès Jean Cassel seran els encarregats de la investigació. Després d’estar un temps apartada del cos a causa d’un greu incident en què Serra va disparar a un company, els seus superiors l’envien a les muntanyes a investigar el cas. Serra va créixer en un poblet de la zona, a l’altra banda de la vall. Ningú coneix el lloc tan bé com ella.

Quan torna, es troba tot allò que pensava que havia deixat enrere: una muntanya despietada i un entorn opressiu dominat pels secrets i els records d’un passat que encara no ha superat. Ara, a més, un assassí intel·ligent i implacable la posarà a prova, ja que aquest serà només el primer d’una sèrie de crims que tenen a veure amb una història que ha estat oculta durant dècades. Només qui la conegui podrà resoldre el cas i atrapar el misteriós criminal.

Mentrestant, està a punt de desencadenar-se la tempesta més devastadora dels últims vint anys.

https://www.grup62.cat/llibre-no-hi-ha-llum-sota-la-neu/299099

 
Article complet

Per un #SantJordi2’018 ple de #roses i #llibres en Josep Santesmases i manel Ollé, dissabte 21 a #llibreriaserret










Per un #SantJordi2’018 ple de #roses i #llibres

 

 

18 de febrer a Vall-de-roures

 

Els llocs són espais on, en retornar-hi, la memòria expandeix

records. No és el lloc qui els guarda sinó qui els revé.  

Ara mateix a la plaça de Vall-de-roures, després d’haver esmorzat

a la fonda La Plaza, recordo haver-hi dormit una

nit de juliol de fa anys: el so i el moviment festiu de la nit,

la llum groguenca que inunda la plaça i banya les pedres,

el despertar del nou dia amb el ressò del soroll, com un

eco rebotat, de les activitats quotidianes de primera hora.

Records dolços, parts de moments viscuts aquí mateix.

Pugem cap a l’església i el castell i m’adono de les millores

al carrer i les cases per on passem. La pedra llueix la

netedat on abans persistien arrebossats escrostonats, capes

descolorides de blauet o de calç. Comentem que la configuració

tradicional era aquella, la que s’ha llevat de les

façanes com una capa de solatge que amagava la bellesa de

les pedres. Però potser tampoc és això, més que tradicional

era de consuetud. El costum, les conveniències, els recursos

i les possibilitats de cada època. Ni tradicional el que

ha desaparegut, ni recuperació el que veiem i ens agrada.

Si de cas, tradició d’una època concreta que a mesura que

passen els anys i les generacions canvia, s’adequa a cada

moment. Més aviat es tracta de repensar amb els ulls de

cada moment, els gustos i les necessitats. Mai recuperem,

per exemple, el que ens descriuen les imatges fotogràfiques

antigues, les que sovint ens mostren uns llocs molt

menys idíl·lics dels que a vegades es predica. Si en els llocs

la recuperació de la tradició deriva cap al tipisme ja hem

begut oli. En l’arquitectura que s’adotzena, però també en

les festes o els menjars. Tot és del moment en el qual vivim

i el present no consisteix a voler reproduir fidelitats inexistents

del passat sinó a refer les herències, com si fos una

finca de terra on cal renovar, millorar i atendre continuadament

els conreus.

Els rius personalitzen els pobles i les ciutats, principalment

quan freguen les cases i cal travessar ponts per entrar-

hi. A Vall-de-roures amb el riu Matarranya que dóna

nom a la comarca se segueix un model freqüent. La població

antiga en una banda i l’expansió en l’altra. El clos tancat

arrecerat entre el castell i el riu, i l’eixample modern a

l’altra banda, més plana i amb més àmbits. El passat més el

present sumats que conformen el present. Al marge de tot,

Vall-de-roures és una població que impressiona i s’evoca,

on ja hem sumat uns altres records perquè rebotin quan

hi tornem.

 

Josep Santesmases  i Ollé

 
Article complet

FRAGMENTS DE CRÍTIQUES DEL LLIBRE «ELS PAISATGES TROBATS» DE JOSEP SANTESMASES I OLLÉ


FRAGMENTS DE CRÍTIQUES DEL LLIBRE «ELS PAISATGES TROBATS» DE JOSEP SANTESMASES I OLLÉ


Tot s’ha anat fent des de Vila-rodona, prop del monestir de Santes Creus, i per escampar la boira de tanta lletra impresa, que va castigar-li els ulls, aquest home, des de sempre, ha trobat consol en l’amplitud de la natura que l’envolta i ha fet d’alguns dels seus paratges propers –com la muntanya i els caserius abandonats de Montagut– el seu Macondo particular. Hi ha pàgines molt inspirades en aquest sentit que recorden els clàssics de tots els temps.

Aquesta memòria dels seus “paisatges trobats”, que ha anat redescobrint a còpia d’anys de passar-hi detingudament, cal que sigui afegida a la nostra tradició narrativa més exigent: la que va de l’Empordà de Pla a l’Ebre d’Arbó i Bladé, passant pels plans de Lleida de Vallverdú, i de tants i tants que han descrit amorosament paisatges que els han parlat al cor.

Xavier Garcia

El Punt Avui


El llibre és com un riu: ens aporta serenitat en la descripció dels meandres, però ens tiba i exercita davant l’evolució del món i de les realitats que ens arrosseguen.

L’interès d’una obra rau sempre en l’encaixament de l’ús local en trames més àmplies i relacionades. L’obra de Josep Santesmases, en general i aquesta en concret, serveix a aquest propòsit. El lector que s’atansi al llibre sentirà verament l’emoció de la terra, però també la de les persones que han compost i construït el seu paisatge físic i humà.

Eugeni Perea.

Revista del Centre de Lectura de Reus


Hi ha en Santesmases, a més d’una declarada voluntat de capturar l’essència del paisatge trobat o retrobat i oferir-nos-el en forma de proses de cuidada factura, amb un llenguatge ric i un tempo pausat, hi ha, dic, una necessitat d’obtindre respostes, deixar clares algunes qüestions, alguns matisos, així com plantejar preguntes que puguen provocar un diàleg amb el lector.

Un llibre intens que cal gaudir amb els cinc sentits.

Manel Alonso

Diari Gran del Sobiranisme




He volgut començar així el meu article perquè aquests dies he llegit un llibre formidable —aquest que us avançava—, ple de pàgines bellíssimes, i sàvies.

Josep Vallverdú, en un dels seus millors llibres, Proses de ponent, escrivia: “Les terres, cal haver-les ensumades a totes hores per a poder-les descriure”. El gran protagonista de l’obra de Santesmases és el país, la contrada, l’espectable incessant que s’hi desplega: tot això es va abocant a aquestes pàgines amb una cadència morosa, fàcil de pair.

La lectura del llibre m’ha fet pensar en obres que estimo, de qualitats similars. Per exemple, en L’any en estampes, de Marià Villangómez, o en el dietari Octubre, de l’enyorat Miquel Pairolí.

Santesmases ha interpretat bellament la partitura del paisatge (encara que, en general, puguem tenir la sensació que s’ha encongit força, d’unes dècades ençà). Un llibre bell, sí; però, encara més, necessari, deixeu-m’ho dir així.

Jordi Llavina

La Conca 5.1



El llibre que ens presenta ara és un magnífic cas de fortuna literària. Escrit entre el 3 de novembre de 2015 i el 19 de març de 2017 (les dates són clares, perquè es tracta d’un dietari), poc temps després de la seva finalització guanyava el Premi de Literatura Memorialística Ciutat de Benicarló i una mica després apareixia a Onada edicions.

Llegir Els paisatges trobats, de Josep Santesmases m’ha produït una sensació reconfortant. D’una banda, perquè m’ha permès reconèixer-me en aquest paisatge comú que, veient coses semblants, tots nosaltres anem construint. D’altra banda, perquè m’ha ofert la possibilitat d’experimentar que, durant la lectura, el temps es deturava i podia contemplar les coses sense l’atropellament que avui ens caracteritza.

Joan Cavallé

Diari de Tarragona


Santesmases omple d’amor aquestes pàgines, on les oliveres, els pobles abandonats, els antics campanars o els canvis de temps aconsegueixen que la bellesa es faci plenitud. És el testimoni serè d’un món aliè a la cultura urbana i la neurastènia de les ciutats, però una mirada compassiva a la terra i al cel, als núvols que passen. No es perdin aquest tresor planià.

David Castillo

Cultura

Article complet

Dissabte 21 d’abril Celebrem el Pre- #SantJordi2018 en Manel Ollé, presenta "EL'escamot de la nit serrada" (Onada Edicions ) a #llibreriaserret

L’escamot de la nit serrada, de Manel Ollé, llegit per Jesús M. Tibau




https://www.youtube.com/watch?v=fZYAQPTcqJo

Jesus Tibau

Publicado el 27 mar. 2018

L’escamot de la nit serrada, de Manel Ollé Onada Edicons, 2018 Sinopsi Després d’un dia de pluja intensa i d’una forta rierada, el pastor Lluc de l’Aladrac amb el seu jove nebot visiten la casa on es fa el vetlatori de Teresina la Fesola, amiga i cap d’una colla de plegadores d’olives. Allí, per atzar, coincideixen amb l’alcalde, Guillem Cadolles, parent de la difunta. Al llarg de tota la nit Lluc i Guillem, dues persones que es coneixen de vista, s’aproximen gràcies a les confidències i revelacions de fets viscuts amb decisió i coratge en moments difícils. Sobrevolant l’intens capítol dels soldats, el del batle o el del bonhomiós pastor, gaudireu d’una descripció minuciosa dels paisatges i de les plantes que hi creixen, dels conreus, de les bèsties salvatges i dels ramats, de les festes i les tradicions i del llenguatge, patrimoni, també, que cal protegir. La preocupació per la pèrdua i el gust per la recuperació del lèxic es fa evident al llarg del llibre amb els nombrosos noms de les plantes i dels animals, dels objectes de la casa i del treball, i amb l’abundor de sinònims, tan acurats, que empra l’autor. http://www.onadaedicions.com https://delectoraescriptor.blogspot.com https://jmtibau.blogspot.com

Article complet

El "Cita a Morella" s’engega el 11 de novembre amb el periodista Nando Zanoguera, autor de #ForadelaGalàxia @Viena_Edicions


El periodista Nando Zanoguera enceta el cicle Cita a Morella

comarquesnord.cat Morella . dimarts, 7 de novembre de 2017 . Deixa un comentari
Etiquetes: 
El Club dels Amics de la Ràdio i Comunicacions dels Ports amb la col·laboració de l’Ajuntament de Morella enceten un nou cicle Cita a Morella. Un punt de trobada i diàleg entre personalitats del periodisme, l’economia o la política que sempre ens deixa converses molt interessants. Els tres pròxims dissabtes de novembre temes d’actualitat com Catalunya o el terrorisme seran tractats des de diferents punts de vista. Aquest dissabte el cicle s’engega amb el periodista Nando Zanoguera, autor del llibre Fora de la Galàxia, una novel·la d’humor ambientada en una futura República catalana. comarquesnord.cat/2017/11/07/el-periodista-nando-zanoguera-enceta-el-cicle-cita-a-morella/

Article complet

1
2>