El "Cita a Morella" s’engega el 11 de novembre amb el periodista Nando Zanoguera, autor de #ForadelaGalàxia @Viena_Edicions


El periodista Nando Zanoguera enceta el cicle Cita a Morella

comarquesnord.cat Morella . dimarts, 7 de novembre de 2017 . Deixa un comentari
Etiquetes: 
El Club dels Amics de la Ràdio i Comunicacions dels Ports amb la col·laboració de l’Ajuntament de Morella enceten un nou cicle Cita a Morella. Un punt de trobada i diàleg entre personalitats del periodisme, l’economia o la política que sempre ens deixa converses molt interessants. Els tres pròxims dissabtes de novembre temes d’actualitat com Catalunya o el terrorisme seran tractats des de diferents punts de vista. Aquest dissabte el cicle s’engega amb el periodista Nando Zanoguera, autor del llibre Fora de la Galàxia, una novel·la d’humor ambientada en una futura República catalana. comarquesnord.cat/2017/11/07/el-periodista-nando-zanoguera-enceta-el-cicle-cita-a-morella/

Article complet

El lobby de la fira del llibre ebrenc presenta el 22 i 23 nov.un home que se'n va de Vicenç Villatoro

Vicenç Villatoro presenta "Un home que se'n va", La gran història de Vicente Villatoro, comerciant sense futur, exconvicte del penal de Burgos, que va abandonar el poble de tota la vida als 60 anys


Vicenç Villatoro indaga en les causes que van fer que el seu avi abandonés Castro del Río, un poble "blanc i immòbil" de Còrdova, a l'edat de 60 anys, després d'una vida agitada, com a regidor de l'esquerra burgesa, comerciant de teixits sense sentit del negoci, condemnat a mort pels franquistes i finalment emigrant a 60 anys, gairebé l'edat que té el seu nét escriptor quan s'encara a la figura enigmàtica de l'avi Vicente. Un home que se'n va és una novel·la testimonial i de reconstrucció del passat. Un cop mort l'avi, l'escriptor Vicenç Villatoro fa un viatge a Castro amb el pare, per reconstruir entre tots dos la gran història d'un de tants immigrants que un dia van deixar el poble sense saber si hi tornarien mai més. De Vicenç a Vicente i de Vicente a Vicenç, un viatge als orígens i una projecció de futur.

Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) és periodista i escriptor. Ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, l'Avui i TV3 i ha col·laborat en altres mitjans, entre els quals El Periódico, El País, El Temps, Catalunya Ràdio i Com Ràdio. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. També ha estat professor de Ciències de la Informació a la UAB. La seva carrera literària inclou obres com ara Evangeli gris (1982), País d'Itàlia (1983), Les illes grogues (1987), Memòria del traïdor (1996), La claror de juliol (1996) , La derrota de l'àngel (Premi Carlemany de novel·la 2004), Tenim un nom (Premi Premi Ramon Llull 2010), que ja forma part del catàleg de labutxaca, i ara, també, Moon River (2011).Web de l'autor: www.villatoro.cat

Per reservar per dinar amb l'autor al Hotel Miralles d'Horta de Sant Joan ho podeu fer al fb o al seu web: http://www.hotelmiralles.com/index.php/ca/
Article complet

"Un narrador de fuste", Josep Igual por Alberto Diaz Rueda

 Un narrador de fuste

 

Josep Igual ( (Benicarló 1966) es un narrador con un bagaje de publicaciones respetable y por lo que veo bastante prolífico. Galardonado con abundancia, su mejor tarjeta de presentación es su propia pluma. Las narraciones, estampas, pinceladas y guiños literarios que conforman su ultimo libro “No és el que sembla” muestran un talento creativo, unas dotes de observación y un dominio del lenguaje y de la técnica del diálogo que llaman la atención. Con un desarrollo a veces fulgurante, otras premioso y en alguna ocasión frustrado, su pluma fuerza una lectura siempre sugestiva que a veces deja al lector con la miel en los labios y otras provoca un retorcimiento de la lógica y el ritmo que sorprende. Sus bazas son el manejo de situaciones cotidianas que oscilan entre el realismo más duro, con un tratamiento del sexo siempre áspero y operativo y evocaciones oníricas, sorteadas con humor y un escepticismo nada sentimental aderezado siempre con una ironía sin paliativos. Hay historias resueltas en menos de treinta líneas con un final abierto y otras que cumplen su ciclo y dejan pensativo o satisfecho al lector. La selección de relatos es irregular y junto a relatos redondos como el de la tarotista con marcha o el del profeta que trata de resucitar a un lázaro desternillante, otros tratan de forzar los géneros (ciencia ficción, robótica, abducciones, o la crónica de sucesos desnuda). Pero en esencia en todos ellos hay algo que ennoblece el resultado final: Josep Igual es un narrador de fuste. Sus personajes son creíbles y están llenos de ese duro desencanto de la vida cotidiana, armados con unos diálogos directos y unas situaciones que casi siempre interesan al lector, descritos con un lenguaje austero y sin contemplaciones, aunque a menudo roza el surrealismo y un cierto tremendismo escatológico. La conexión con la historia reciente, la tragedia de los Alfaques o el 11 S, está evocada con agilidad y talento. Y, a veces, como en el relato de los niños y la gitana, ese talento resplandece y tiene un aliento propio, eso tan difícil de hallar que se llama encanto.

En resumen, “No és el que sembla”, ofrece un buen y esperanzador ejemplo de lo que es capaz de hacer un narrador de fuste, con toda su irregular creatividad, entre la ironía, el humor y una cierta crueldad, es decir, y esto es algo importante, tal como el espejo de la literatura refleja la vida de este nuestro desnortado siglo. Recomendable, sin duda.

FICHA:

“No és el que sembla”, Josep Igual, Cossetània edicions, Valls, 2010, 126 páginas

Article complet

Josep Igual firmarà "No és el que sembla" el pròxim dissabte 13 de novembre a la llibreria Serret


Els resultats reveladors d’una reunió ajornada. Una eròtica tarotista molt ben acompanyada. Un simulacre de festa nadalenca en una colònia espacial. Un periodista engolit per un banc de boira. El cop de sort d’un sense sostre. El repte d’un profeta mediàtic. Una comanda amb doble tall. El malson premonitori d’un jubilat. El cas d’una aparició cíclica en un llogarret. Incidents en el rodatge d’una pel·lícula d’entreteniment adult. Músics amb problemes transcendents.  Jocs per oxigenar els tedis convivencials… Són algunes de les situacions i els personatges que basteixen NO ÉS EL QUE SEMBLA, un polisèmic retaule on l’autor, amb neta traça descriptiva i diàlegs vius, ens proposa diversos registres narratius  des del realisme més brut i extrem fi ns a l’onirisme més fantàstic i refi -nat— hereus i continuadors d’una postmodernitat substanciada, per endinsar-nos en les derives del nostre temps.

Josep Igual
Actualment viu a Sant Carles de la Ràpita, Montsià. Ha escrit poesia, contes, articles, cançons, dietaris i novel·les. La seva obra ha rebut diversos guardons, com són el Ciutat de València de poesia, el Sebastià Juan Arbó de narrativa, el Vila de la Vall d’Uixó de narrativa, el J.M. Ribelles de poesia, l’Ametlla de Mar de narrativa, el Cristòfol Despuig de narrativa o el Manuel Rodríguez Martínez de poesia. Entre els seus llibres cal destacar 35 poemes (1988), Lector d’esperes(1990), El cor cansat (1997), Cabotatge (1997), L’any de la fi del món(1999), Rebotiga del brocanter (2001), Torn de nit (2005), Retrats de butxaca (2006), Poemes escollits (2007), Faules mamíferes (2007),Ditades al vidre (2008), Quaderns deltaics (2009), Uomo qualque(2010) i Fugida en cercles (2010). 

NO ÉS EL QUE SEMBLA
Autor: Josep Igual
Col·lecció: Notes de color, 36
Nombre de pàgines: 128
Enquadernació: en rústica
Format: 15,5 x 23,3 cm
Preu: 12,00 euros
ISBN: 978-84-9791-762-9



Article complet

El falsari, Toni Orensanz, Cossetània Edicions per Albert Guiu

 

El falsari, Toni Orensanz, Cossetània Edicions
 
Toni Orensanz fa un viatge amb rodes verbals per l'excepcionalitat  de l'imaginari d'un poble i comarca, el seu Falset i el seu Priorat, i ho fa amb una agilitat envejable, canviant de tornes temàtiques, però no de ritme narratiu, que sempre és viu, enèrgic i tan simpàtic com les històries que ens conta amb una gràcia per la narració curta singular i majúscula en el sentit de saber treballar la funció poètica.
Els distints contes, amb un parell d'aforismes d'afegitó, que voregen la sentència sàvia i pràctica del tarannà i pensament rural de fa uns anys:  "- On vas Josep Maria? - On vols que vagi... A missa mecagon déu!".
 
 Els contes o narracions assoleixen la fita dificilíssima de presentar-nos el tarannà d'un botxí, la mort d'una mula, el cadàver de Durruti, l'inexistenta autenticitat de l'aiguat de Safres...i ho aconsegueixen perquè l'escriptor les ha imaginat, i d'alguna manera ens les ha fet viure, o a l'inrevés, ha aclucat els ulls i les ha viscut, i d'alguna manera ens les ha fet imaginar.
Sigui com sigui ha estat un emissor literari més que generós com a explicador d'uns fets que vénen de la tradició memorialística i com a reinventor literari dels mateixos esdevinguts sota el tinter d'Orensanz en literatura de la bona.
 
Els carrers, els jocs, els sentiments, els caràcters... tot es fa una mica nostre perquè és molt de l'autor i ho traspua amb una empatia vers la història que s'encomana al lector.
 
El botxí és el meu preferit aquell ofici tan ple de fantasmes amb grallar de corbs i aleteig de voltors, assoleix amb la literatura d'Orensanz un protagonisme literari digne del cinematogràfic que li va donar Berlanga.
La mula que tria el pitjor moment per a morir, és també un conte on l'amor pels animals, pot dur a un final més incòmode que el que assenyala la natura, i en aquesta narració, l'autor juga amb l'humor des d'un punt de vista poc convencional i per essència molt original, amb l'humor i amb tota una baula d'elements socials, econòmics i humans, que no són tan lluny dels nostres dies.
 
Originalitat complerta amb escreix la de Toni Orensanz. Fidelitat a la tradició dels fets i personatges llegendaris. Compromís amb la realitat més fugissera de totes, la que no es pot demostrar fefaentment. Tota la resta en escriptors d'aquesta mena tindrà la possibilitat de ser en un moment o altre literatura.
 
Per acabar l'altre diàleg sentenciós en forma d'aforisme del periodista de Falset:
- On vas Quimet? -A fer un mos d'aigua i un trago de pa.
Com aquest últim diàleg l'obra es una paradoxa intel.ligent entre les veritats i mentides, llegendes i mites, rumors i xafarderies històriques, certeses i incerteses, que composen la intrahistòria d'un poble, en el cas de Falset Toni Orensaz en la fa simpàtica, curiosa, amena i per sobre de tot literària.
 
Albert Guiu.
Article complet

<1
2