Proïsme Donar sense esperar res a canvi. No, no és el lema de cap entitat bancària, però bé podria ser-ho de la Tina Parayre (Barcelona, 1949) i dels tres-cents voluntaris que coordina a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona

Elisenda Roca (Barcelona, 14 de febrero de 1963) es una periodista y presentadora de televisión española.
Licenciada en Ciencias de la Información por la Universidad Autónoma de Barcelona. Ha sido vicedecana del Colegio de Periodistas de Catalunya.
Sus inicios profesionales fueron en el programa Tutti Fruti de Ràdio Joventut de Barcelona, cuando contaba tan sólo con diecisiete años. En Radiocadena Española editó y presentó el informativo matinal. En Antena 3 de Radio presentó "Buenas Tardes", "Viva la gente de Barcelona", "El guateque", "Los 33 de antena" En 1990 es fichada por la recién creada televisión Antena 3, donde conduce el concurso Los segundos cuentan. Permanece en la cadena hasta febrero de 1991, cuando le surge la oportunidad de presentar el espacio que mayor popularidad le proporcionaría: el concurso cultural Cifras y Letras, en Televisión Española, gracias al cual consigue en 1994 los premios Antena de Oro Ondas de Televisión y TP de Oro. Se mantiene en el espacio hasta 1996 y en 1995 incluso lo compagina con el programa de debate familiar A las diez en casa, también en La Primera.
En 1998 colaboró con Jordi González en el magazine "Les mil i una" en TV3 Su trayectoria posterior se ha centrado fundamentalmente al ámbito de Cataluña. Así, y por lo que se refiere a radio, dirigió y presentó Las tardes amb Elisenda Roca (1999) en la cadena COM Ràdio de Barcelona durante cinco temporadas. En este magazín de tarde, recuperó el teatro radiofónico con guiones originales y la participación de Rosa Maria Sardà, Sergi Belbel, Miquel García Borda, entre otros. (Eulàlia, de Núria Furió, Rick Rovira, de Núria Furió,Somnien les ovelles científics clònics?, de David Plana, Ni cinc!, de Xevi Aranda, y Una vida més al sud, de Sergi Pompermaier) En la misma emisora dirigió y presentó el programa de fin de semana Dies de Ràdio (2000-2005).
Presidió y coordinó "Información. Poder y ética en el siglo XXI", un encuentro internacional de Periodismo, dirigido por Manuel Campo Vidal, en el Forum 2004.
En televisión, condujo el espacio Qui ho diría en TV3, la televisión autonómica catalana y para posteriormente fichar por Barcelona TV, donde ha estado al frente del debate político Plats pel cap, del concurso Joc de paraules y, desde 2005, del magazine La tarda.
En enero de 2006 se estrenó como directora teatral con una adaptación de Misterioso asesinato en Manhattan de Woody Allen, con interpretación de Montse Guallar, Àlex Casanovas y Pep Ferrer en el Teatro Tívoli de Barcelona.
Es autora de los libros: "Vamos a ser padres", Grijalbo, "Serem pares", Rosa dels Vents. "Què puc menjar si estic embarassada?" Rosa dels Vents, "Qué puedo comer si estoy embarazada?" Grijalbo, "Joc de Paraules", Empúries y "M’expliques un conte?" Empúries.
Ha obtenido prestigiosos premios: Ondas, TP de Oro, ATP Asociación de tele espectadores de Madrid, Antena de Oro, APEI, Òmnium Cultural de Radio, Cristina Requena de Periodisme-Ciutat de Valls y Micrófono de Plata.
Sóc periodista i escriptora.
He treballat a nombrosos programes de ràdio i televisió com Los segundos cuentan a Antena 3,Cifras y Letras a TVE, Qui ho diria a TV3 o La Tarda a BTV.
He publicat Serem pares!, Què puc menjar si estic embarassada?, Joc de paraules i M’expliques un conte?.
Al teatre, he dirigit Misteriós assassinat a Manhattan de Woody Allen.
He estat vice-degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya i he rebut nombrosos premis tant per la meva feina a la ràdio com a la televisió entre el quals destaquen el premi Ondas de Televisió i l’Òmnium Cultural de Ràdio.
Extret d'ara.cat: www.ara.cat/
Ja ho diuen: Terol existeix! I tenen raó, i tant si existeix! Aquesta és una bona sortida pel cap de setmana amb criatures, on gaudireu d’un espectacular paisatge, d’unes viles precioses i de la bona gent que trobareu als pobles de Matarranya.
A Vall-de-roures hi ha l’Octavi Serret. L’Octavi té una llibreria que du el seu cognom, des d’on organitza presentacions de llibres de tots els gèneres, per lectors petits i adults, i des d’on promociona la literatura del nostre país. És per això que l’any 2009 va merèixer el el Premi Nacional de Cultura, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, en la categoria de la Projecció Social de la Llengua Catalana «per la tasca com a llibreter a Vall-de-roures (…) des d’on promou a escriptors catalans, fomenta l’edició i difusió de la literatura ebrenca i dels autors vinculats a les Terres de l’Ebre i a l’Aragó catalanòfon, vivificant l’estima envers la llengua catalana allà on no és oficial»
Aquest dissabte tinc el plaer de compartir presentació de llibre a can Serret amb l’escriptor Francesc Miralles. Si teniu fills adolescents us recomano la lectura de Retrum i de la segona part que s’acaba de publicar, amb banda sonora inclosa signada per Nikosia. Són dues històries que els atraparan, un món inquietant, terrorífic i fascinant, el món dels pàl·lids, lluny de l’ensucrat Crepuscle.
I del món dels morts i del més enllà, al món dels vius i dels que han de venir. Aquest dissabte, a dos quarts d’una, us espero per presentar l’edició ampliada i revisada de Serem pares.
I aprofitant que són les festes de Sant Cristòfol gaudiré de l’alegria festiva i dels sopars populars a Arens de Lledó, un altre petit poble ferm i encantador d’aquelles contrades. Tindré uns guies d’excepció, els acollidors David i Sandra, amics de l’Octavi, i propietaris de l’Hostal La Sociedad, punt de trobada de la gent del poble i dels forasters com jo.
És estiu, és temps de festes majors. Us convido a descobrir paisatges lluny de les vostres ciutats, on regna la calma i la bonhomia.
Bon cap de setmana!