De la mà del Emigdi Subirats, Manel Ollé ens presente el seu últim llibre "Micalet Verderol" el dijous 8 de desembre a Can Serret.
1. Autors Ebrencs dimarts, 6 de desembre de 2011 | Comentaris
De la mà del Emigdi Subirats, Manel ens presente el seu últim llibre "Micalet Verderol" el dijous 8 de desembre a Can Serret.
Manel Ollé treballa les paraules, i les posa al servei duna història mínima, quasi sense argument: la vida de Micalet, el seu treball per a la família Canadella i el conreu de la vinya del camí de lOliverar. Micalet és un daquells últims pagesos que saben de la terra i que se lestimen, i la vinya centenària que conrea és un dels últims rodals on es duu a terme una agricultura tradicional. El llibre ens explica lextinció daquest món, i com un paisatge que és en si pura etnologia pot ser destruït per una urbanització dadossats, per una gravera, o senzillament per un planterista, que arrancarà tota la vinya i cultivarà plançons doliveres. La veritable transcendència daquest llibre rau en la seua capacitat de projectar el seu enyor sobre un món que sacaba i al final daquest llibre, tenim ganes danar a visitar aquells paratges, fins i tot dacostar-nos a la vinya del camí de lOliverar per a veure què sha salvat, si és que sha salvat alguna cosa
Manel Ollé treballa les paraules, i les posa al servei duna història mínima, quasi sense argument: la vida de Micalet, el seu treball per a la família Canadella i el conreu de la vinya del camí de lOliverar. Micalet és un daquells últims pagesos que saben de la terra i que se lestimen, i la vinya centenària que conrea és un dels últims rodals on es duu a terme una agricultura tradicional. El llibre ens explica lextinció daquest món, i com un paisatge que és en si pura etnologia pot ser destruït per una urbanització dadossats, per una gravera, o senzillament per un planterista, que arrancarà tota la vinya i cultivarà plançons doliveres. La veritable transcendència daquest llibre rau en la seua capacitat de projectar el seu enyor sobre un món que sacaba i al final daquest llibre, tenim ganes danar a visitar aquells paratges, fins i tot dacostar-nos a la vinya del camí de lOliverar per a veure què sha salvat, si és que sha salvat alguna cosa
Presentacions de llibres en el marc del Correllengua de Tortosa, 17, 18 i 19 d'octubre
2. Literatura Ebrenca dilluns, 17 de octubre de 2011 | ComentarisLletres ebrenques
Dilluns 17 d'octubre, a les 19.30 hores, al Centre Cívic de Ferreries. Presentació del llibre La nissaga Catalana del món clàssic, de Montserrat Tudela i Pere Izquierdo; i de Giny d'Aigua, de Manel Pérez i Bonfill, col·labora Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, presentació a càrrec de l'autor, Dr. Josep Sánchez Cervelló i Emigdi Subirats. Recupero apunts d'aquí al bloc sobre els llibres esmentats. Les presentacions són en el marc del Correllengua 2011.
Acaba de sortir a la llum el poemari Giny d'Aigua, de l'ancià escriptor i intel·lectual tortosí, Manuel Pérez i Bonfill. Ha estat editat per Publicacions de la URV, en una edició de la qual he tingut cura personalment. Fa dos anys vaig ser el prologuista del darrer recull de contes seu, Abusos del ritual (Pagès editors), i ara he tingut el plaer i l'honor d'encarregar-me de l'edició d'aquest poemari. Per a mi, tots aquests projectes són com somnis que es veuen convertits en realitat. L'admiració per la figura de Manuel Pérez, el nostre professor de sempre, té arrels profundes.
Giny d'aigua ha estat prologat per l'amic Xavier Garcia i compta amb unes bellíssimes il·lustracions Ferran Vilàs, fill del darrer mestre d'aixa de Tortosa. Justament el poemari gira al voltant de la construcció d'una embarcació, una muleta, i la feina humana al respecte. Són divuit poemes excelsos, que necessiten una lectura acurada. No és una poesia fàcil, sinó que cal digerir adequadament. Hi ha una gran riquesa de lèxic en una poesia exquisida, pròpia del talent de l'autor. És un càntic a una feina que ha passat al pou dels records, un càntic que recupera paraules d'antany i les converteix en poesia lírica, en tot un homenatge al llenguatge. Un poemari amb força i qualitat, amb capacitat de penetrar profundament, amb grans qualitats descriptives, que ens trasllada a un món que desconeixem i que ens és difícil d'entendre.
Agraeixo l'amic Jaume Llambrich que em donés la possibilitat de tenir cura d'aquest poemari, que ve a completar una llarga feina poètica del professor Pérez, Creu de Sant Jordi de 2010.
Primer advertiment
Sever, de gris, amb moviments precisos,
assistia a la tala el mestre d'aixa;
o anava, circumspecte, als magatzems
de la fusta, per decidir les parts
del projecte qeu el mena, del giny d'aigua.
D'olivera - per ser més amanosa -
verda els colls o les capsanes tria:
que ha de ser tendra - qualitat de l'home -
per doblar-la amb ampla curvatura!
La nissaga catalana del món clàssic
Acaba de sortir a la llum el poemari Giny d'Aigua, de l'ancià escriptor i intel·lectual tortosí, Manuel Pérez i Bonfill. Ha estat editat per Publicacions de la URV, en una edició de la qual he tingut cura personalment. Fa dos anys vaig ser el prologuista del darrer recull de contes seu, Abusos del ritual (Pagès editors), i ara he tingut el plaer i l'honor d'encarregar-me de l'edició d'aquest poemari. Per a mi, tots aquests projectes són com somnis que es veuen convertits en realitat. L'admiració per la figura de Manuel Pérez, el nostre professor de sempre, té arrels profundes. Giny d'aigua ha estat prologat per l'amic Xavier Garcia i compta amb unes bellíssimes il·lustracions Ferran Vilàs, fill del darrer mestre d'aixa de Tortosa. Justament el poemari gira al voltant de la construcció d'una embarcació, una muleta, i la feina humana al respecte. Són divuit poemes excelsos, que necessiten una lectura acurada. No és una poesia fàcil, sinó que cal digerir adequadament. Hi ha una gran riquesa de lèxic en una poesia exquisida, pròpia del talent de l'autor. És un càntic a una feina que ha passat al pou dels records, un càntic que recupera paraules d'antany i les converteix en poesia lírica, en tot un homenatge al llenguatge. Un poemari amb força i qualitat, amb capacitat de penetrar profundament, amb grans qualitats descriptives, que ens trasllada a un món que desconeixem i que ens és difícil d'entendre.
Agraeixo l'amic Jaume Llambrich que em donés la possibilitat de tenir cura d'aquest poemari, que ve a completar una llarga feina poètica del professor Pérez, Creu de Sant Jordi de 2010.
Primer advertiment
Sever, de gris, amb moviments precisos,
assistia a la tala el mestre d'aixa;
o anava, circumspecte, als magatzems
de la fusta, per decidir les parts
del projecte qeu el mena, del giny d'aigua.
D'olivera - per ser més amanosa -
verda els colls o les capsanes tria:
que ha de ser tendra - qualitat de l'home -
per doblar-la amb ampla curvatura!
La nissaga catalana del món clàssic
Recentment he participat en un llibre culturalment de pes, La nissaga catalana del món clàssic. Aquest ha estat un projecte literari potent que va idear-se en el marc de la presentació del número 50 de la revista Auriga, al museu d'arqueologia de Catalunya. L'han dirigit l'arqueòleg Pere Izquierdo (que va ser director del departament d'arqueologia de la Generalitat a les Terres de l'Ebre a finals dels 1980) i la filòloga Monserrat Tudela. Van voler que fos un llibre cooperatiu, amb la qual cosa van buscar col·laboradors arreu del país. Em van demanar la meua col·laboració i vaig presentar tres biografies de tres importants literats ebrencs/maestratencs de principis de segle XX, que van tenir una estreta vinculació al món clàssic: Mn. Joaquim Garcia Girona (Benassal), Mn. Joan Baptista Manya (Gandesa) i Mn. Tomàs Bellpuig (Tortosa). Aviat sortirà la publicació d'aquest llibre, que pretén reconèixer la important tasca realitzada per nombroses persones arreu del país a favor de la recuperació dels valors de la cultura clàssica.Joaquim Garcia Girona, fill de Benassal (Alt Maestrat), va traduir al català el Jardí d'Horaci, traduccions que va anar publicant al Butlletí de la Societat castellonenca de cultura. Mn. Joan Baptista Manyà, fill de Gandesa (Terra Alta), era un teòleg escolàstic que va publicar l'enciclopèdia Theologulema, en quatre volums. Escrita en llatí, encara és consultada en algunes facultats de teologia d'arreu del món.Mn. Tomàs Bellpuig, fill de Tortosa i important poeta, va ser un dels impulsors de la Fundació Bernat Metge, que promovia la traducció dels clàssics a la nostra llengua. Es va encarregar d'algunes traduccions de l'obra de Sant Ciprià a la nostra llengua, i va publicar nombrosos articles sobre ortologia llatina a la premsa comarcal i catalana.
En un proper apunt anirem publicant les ressenyes d'aquests tres il·lustres escriptors ilercavons.
VI Jornades de les lletres ebrenques a Amposta
2. Literatura Ebrenca dilluns, 17 de octubre de 2011 | ComentarisVI JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES
Amposta, del 19 al 22 doctubre de 2011
Dimecres 19
19,00. Sala dadults de la biblioteca.
Presentació de la ruta literària Clàssics del s. XX Moncada, Bladé i Arbó i del
Projecte Espais Escrits.
20,00. Vestíbul de la biblioteca
Concert: Toni Subirana canta Josep-Maria de Sagarra.
A continuació, lectura del conte de Joan Barril, a càrrec de residents de la Llar
Residència dAmposta de la Fundació Pere Mata.
Dijous 20
19,00. Vestíbul de la biblioteca.
Inauguració de lexposició Xeic! Paraules de lEbre
19,30. Sala dadults de la biblioteca.
Lectura d'Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.
Divendres 21
Sala dadults de la Biblioteca
19,00 Acte inaugural de les Jornades.
19,30 Conferència Les grans companyies del teatre català, a càrrec de Xavier Bru de Sala.
20,15 Record a la figura del director teatral Ricard Salvat.
Homenatge a Josep Ferré i Royo, Pep Soquet, i al poeta local Juanito de Calatrava.
20,45 Lliurament del Mèrit de les Lletres Ebrenques 2011.
21,00 Estrena de la peça per a guitarra Les fantasies del Castell, dEliseo Fresquet.
Casino Recreatiu dAmposta
22,30 Recital eròtic, nit de poesia.
Dissabte 22
09,45. Vestíbul de la biblioteca.
Esmorzar amb autors. Venda i signatura de llibres.
10,30. Sala dadults de la biblioteca.
Taula rodona El teatre amateur a les Terres de lEbre.
11,30. Vestíbul de la biblioteca.
Música de cinema. Actuació de la Banda Juvenil de lEscola de Música de la Unió
Filharmònica dAmposta.
12,00. Sala dadults de la biblioteca.
Xerrada Els premis de teatre a Catalunya.
Lliurament del XIV Premi de Teatre La Carrova.
12,45. Vestíbul de la biblioteca.
Representació dun quadre escènic de lobra Records de la nostra terra: la plantada, de Pep Soquet.
17,30. Sala d'adults de la biblioteca.
Projecció del curtmetratge Un cos a la biblioteca.
Taula rodona sobre la novel·la negra, Negre i daquí. Gènere negre i territori.
19,30. Vestíbul de la biblioteca.
Cloenda. Espectacle poètic musical Poemas, canciones y otros versos, a càrrec de Goliardos.
Organitza: Àrea d'Adults de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.
Amb el suport de l'Àrea de Cultura de lAjuntament, els SS.TT. de Cultura a les Terres de l'Ebre i d'altres entitats.
Lletres ebrenques: La Veu del poeta Roc Llop i Convalia
1. Autors Ebrencs dijous, 6 de octubre de 2011 | ComentarisLletres ebrenques
La Veu del poeta Roc Llop i Convalia
Roc Llop i Convalia (Miravet 1908- París 1997) fou un prolífic literat, que escrigué milers de versos i contes històrics i dirigí moltes revistes combatives a l'exili parisenc. Se'ns presenta com un poeta que reflexiona amb serenor sobre els mals de la humanitat. Bona part dels poemes porten el segell del camp de concentració nazi, Mauthausen-Gusen, on passà un infern durant 4 anys. Va ser guardonat als Jocs Florals de París amb un recull de poemes on fa un crit desesperat envers la voluntat de vida, sabent-se supervivent d'un intent de genocidi humà. Amb Aquella Mort s’empà la Flor Natural en l’històric certamen celebrat el 17 d'octubre de 1965 en el marc de la Sorbona: Aquella mort afamada en les esperes i aquella nit eterna sense albades i aquell goig tot marcit sense florides i aquell cel que no era cel ni era clariana i aquell sofrir fuetat per amenaces i aquells fantasmes de germans- ossos i conques -i aquella fúria de matar teoritzada i aquell jaç malcompartit orfe de besos i aquella fam guiant l'instint dins la desferra i aquell fred i aquella por i aquell malson de les anyades i aquella mort sempre la mort- lletja i ferotge-. I dins del cor arraulidet com un ocellet dematí de la Cançó i de l'Esperança. Quant a narrativa, amb Contes negres vora el Danubi (guardonats als Jocs Florals d’Amsterdam de 1974) aconsegueix fer-nos un espill de la barbàrie nazi. Estic fent un estudi d’aquests contes que esperem puguin veure la llum aviat ja que voldria que fos una bona aportació a la literatura catalana, en la qual no hi ha gaires testimonis escrits en primera persona sobre la barbàrie nazi.
El seu fill, Llibert Llop, em regalà el seu llibre, Tríptic de l'amor (1987), que conservo com un tresor, que no havia pogut consultar abans perquè el poeta no l'havia volgut difondre ja que per error havia vist la llum carregat de faltes d'ortografia, la qual cosa creia que era un insulta envers la llengua catalana. Li explicàrem els projectes del centenari i mostrà la seua satisfacció pel fet que l'escola de Miravet ara porti el nom del seu pare. Quatre versos resumeixen bona part dels seus ideals: ...ressec el llavi de dèria, mil febres cremant-li el front. Una fita: Catalunya i la llibertat del món !
Litteratus
El 2007, conjuntament amb Josep M. Sáez, vàrem guanyar el premi Artur Bladé d’assaig amb Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà. Per al nostre orgull, l’obra, publicada per Cossetània i el CERE, va merèixer un bon comentari de l’historiador de l’obrerisme català, Josep Termes, recentment traspassat, premi d’honor de les lletres catalanes, amb arrels a la Fatarella i bon coneixedor del poeta miravetà. Llibert Llop ens comentà que disposava d'una extensa biblioteca personal que va ser lliurada a l'arxiu de la CNT a l'exili a Tolosa. Sortosament, tota la documentació i papers del poeta els lliuraren a l'Arxiu Històric de Tarragona, els quals foren claus per nosaltres quant a la redacció de la seua biografia.
Lletres Ebrenques: 7 d'octubre, presentació a Amposta del llibre Micalet Verderol, de Manel Ollé!!
1. Autors Ebrencs diumenge, 2 de octubre de 2011 | ComentarisLLETRES EBRENQUES
7 d'octubre, presentació a Amposta del llibre Micalet Verderol, de Manel Ollé 
Presentació del llibre Micalet Verderol, de Manel Ollé
A càrrec de l'escriptor Emigdi Subirats i lectura de textos a càrrec de Xavier Aragó.
Dia: 7/10/2011
Horari: 20 h
Lloc: Sala d´Adults de la Biblioteca
Organitza: Àrea d´Adults de la Biblioteca Comarcal.
Divendres 7 d'octubre, m'encarregaré de la presentació del llibre Micalet Verderol, de l'escriptor ulldeconenc, amic i company docent a l'institut, Manel Ollé. Es tracta d'un dels grans escriptors ebrencs i d'una persona altament compromesa amb la cultura i la llengua catalana. Recupero un apunt que vaig publicar en aquest diari personal on line quan es va publicar la novel·la:
Novel·les (8): Micalet Verderol
Novel·les (8): Micalet Verderol
Micalet Verderol és una novel·la fruit de l'estima intensa per la terra, per la tradició, pels costums, per la parla nostrada, per la convivència, per la vida de pagès, per tantes i tantes coses. El professor Manel Ollé pretén fer un veritable retrat d'un temps. Un temps que va evolucionant acceleradament, que es va deixant moltes coses enrere, entre les quals la parla de pagès. L'escriptor sent nostàlgia del passat, per la qual cosa li vol deixar pinzellades d'estima i d'admiració. Sent que alguna cosa molt gran està despareixent amb els desenvolupaments tecnològics de l'època moderna, cosa que el porta a reivindicar per damunt de tot la vida rural: la puresa en els sentiments, la capacitat de treball de la seua gent, l'estima a les coses pròpies...
Micalet Verderol és un pagès de raça, viu la terra i la feina, reviu les il·lusions i construeix les seues esperances a partir d'un model de vida ancestral. El pas del temps ho trastorna tot i l'antiga finca ha de prendre nous camins, els quals ens porten a aventures noves que destrueixen en un no-res tot allò que s'ha anat construint durant segles. Els oliverars passen a vinyes, uns vinyars que agafen regust nous mitjançant la tècnica que pot transformar oli en vi, vi amb mils regusts químics o naturals. Els viatges a l'estranger aportaran coneixement, però s'enduran bons professionals que deixen la terra eixuta i orfe... també les il·lusions.
En aquesta magnífica novel·la, veritable crònica sentimental i lliçó lingüística, hi trobem personatges entranyables de la vida real, els i les quals l'autor admira veritablement. Els i les ha volgut incloure al relat per dignificar-los i reivindicar-los encara més.
Igualment ens és fàcil adonar-nos que el relat traspua aspectes biogràfics de l'autor. La seua manera d'entendre la societat és el fil conductor de la història. I és que Micalet és Ulldecona, és un faldut que treballa la terra i viu per ella, al qual els canvis el trastornen un xic ja que s'enduen gastronomia i paraules, suor i serenitat, oliveres i vinyes.
Manel Ollé se'ns torna a mostrar com un gran preservador de la paraula ebrenca. Vol preservar tot un heretatge que el vent s'emporta i que ell es nega acceptar. Els menjars d'antany, els estris laborals, els costums, la manera d'aixecar-se i d'anar a la feina, els fets lúdics... tot plegat en un relat extraordinari que honora la nostra llengua catalana i les nostres lletres ebrenques.
Qui som
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario:
