Ahir divendres vaig viure un dia especialment literari i carregat de magnífiques emocions. Tenia el permís de la direcció de l'institut Benaprès de Sitges per poder assistir als actes del matí de la IV Fira literària Joan Cid i Mulet a l'EMD Jesús, ja que sóc membre de l'organització i havia de participar activament en diversos actes. És el primer dia en tot el curs que faltava a alguna classe, i era, per suposat, per una força major!!! Després d'unes primeres hores matinals atrafegades per motius familiars, vaig arribar a la fira cap a les 10.30.
Primerament, vaig assistir a un excel·lent debat, moderat pel jove Enric Blanco, sobre l'elaboració de treballs de recerca per part dels alumnes de batxillerat. Vaig escoltar atentament totes les noies participants que ens sorprengueren amb un excel·lent nivell dialèctic i amb interessantíssimes aportacions en l'àmbit de la recerca. L'amic i professor de català, Pep Pinyol, em comentà la necessitat d'enregistrar aquests debats estudiantils per penjar-los a internet i posar-los a disposició de tothom.
Immediatament després, em vaig encarregar personalment de la presentació del llibre del II concurs de treballs de recerca de l'any passat. L'obra guanyadora era El poeta tortosí Gerard Vergés, d'Enric Blanco. El llibre també inclou part de quatre treballs premiats l'any passat. L'he prologat i l'inclouré aquí al bloc properament, ja que vull homenatjar de nou aquests joves que realitzen uns treballs d'investigació esplèndids. De fet, és tot un honor ser el portaveu del jurat, i encarregar-me'n de prologar uns llibres que enlairen la feina d'alumnes i tutors. A més, és un treball interessantíssim sobre la figura del poeta tortosí, que inclou també un capítol dedicat a la meua traducció a l'anglès del poemari de Vergés, L'ombra rogenca de la lloba (premi Carles Riba, 1981).
Polc després l'amiga i regidora de cultura de Jesús, Dolors Queralt, llegí l'acta del premi de recerca d'enguany que vaig redactar amb molta cura i estima el dia abans. Enguany la guanyadora ha estat Verònica Hernández, de l'institut Joaquim Bau de Tortosa, amb l'obra Gèminis, que vol homenatjar els impulsors de la històrica revista tortosina que es publicà entre 1952-61. Un treball francament necessari. M'ha emocionat de debò poder-li fer personalment el lliurament d'aquest premi, tot un honor...
He pogut dinar amb l'Araceli en un restaurant de cuina oriental de la ciutat. Era el primer cop en tot el curs, ja que la distància Sitges-Campredó ens separa a les menjades del migdia. A la tarda, hem pogut assistir plegats al Club de lectura juvenil que organitza la Biblioteca de Tortosa, que avui comptava amb la presència de la Gemma Pasqual, per comentar la seua novel·la Llàgrimes sobre Bagdad. Hi ha hagut un interessant debat sobre el contingut de la novel·la i també sobre la situació lingüística a València. L'escriptora de la Safor, independentista militant, ha fet una noble defensa del català standard i de la lluita per la llengua a tot el país.
Després ens hem tornat a desplaçar al marc de la fira. A la tarda havia hagut diversos activitats infantils i teatre juvenil, al qual no hem pogut assistir, malgrat que hauria estat del nostre gust. No hi ha més hores...
A les 19 hores, hem pogut veure un magnífic reportatge en vídeo sobre el poeta Gerard Vergés, obra de Josep Juan. D'una notable qualitat, el jove cinematògraf rapitenc ens ha volgut retratar el pas de la vida d'aquest extraordinari poeta nostrat. Fa un repàs a la seua infantesa i joventut i dóna mostres d'estima a Tortosa i a les lletres del país.
Immediatament, en la sessió del Club de lectura del Punt jove de Jesús, que dirigeix la Mònica Sales, hem assistit a una magistral lliçó de poesia per part del mestre Vergés, present a una sessió que pretenia analitzar el seu poemari La insostenible lleugeresa del vers. La Mònica Sales ha enfocat el debat brillantment, apuntant anàlisis interessantíssimes dels poemes de Vergés.
La Dolors Queralt apuntava que estem deixant el nivell literari de la fira molt alt, i ens serà molt difícil mantenir-lo en properes ocasions... Bon senyal!!!
Finalment ens esperava la dramatització de L'ombra rogenca de la lloba per part de Xavi Aragó, Vicent Pellicer, Mercè Queral i Clara Llinares. Brillant, extraordinari... molts adjectius. Una feina esplèndida, un homenatge esplèndid. Fa dos anys, a la biblioteca de Roquetes, vaig organitzar una lectura complerta d'aquest mateix poemari que també ens havia deixat un magnífic regust.
A la nit, encara hi havia un acte esplèndid. La presentació del llibre Terres de l'Ebre, vida i colors, de l'amic Vicent Pellicer. Jo havia realitzat la traducció a l'anglès dels textos d'aquest excel·lent llibre fotogràfic, que recull la bellesa natural del nostre Port i el nostre Delta, i d'aquells que l'habiten en forma vegetal o animal. No hi vaig poder assistir per un inconvenient familiar. Una autèntica llàstima perquè el llibre és d'una gran categoria i perquè ens esperava una presentació fantàstica, amb la col·laboració de la cantautora tortosina Montse Castellà.
Les lletres ebrenques prenen el seu vol... a l'ombra de Gerard Vergés.
La IV Fira literària Joan Cid i Mulet obrirà les portes el proper divendres 16 d'abril. Podeu veure a la imatge el nou cartell de la fira, que va dissenyar l'artista jesusenca Ester Besolí, mentre que tal com ens informa la regidora de cultura, Dolors Queralt: "El disseny que apareixerà en tot allò que faci referència a la fira i que s'edite, ha estat a cura de David García".
Divendres 9 d'abril s'emetrà el vint-i-unè programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques, que dirigeixo a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). La novetat d'enguany és que incloem unes notes bibliogràfiques d'autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l'apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors. En el programa d'aquesta setmana comptarem amb la presència de l'escriptora gandesana Carme Meix.
|
| Carme Meix és filla de Gandesa, on neix l’any 1937. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, ha desenvolupat l’activitat com a professora de llengua i literatura catalanes a Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. Enceta la trajectòria com a escriptora amb un poema sobre la Mare de Déu de la Fontcalda, distingit amb el guardó de poesia de la Reial Acadèmia Mariana de Lleida (1989). A continuació, es dóna a conèixer amb un conjunt d’obres que resulten feliçment distingides: Palau d’absències —guanyadora del Caterina Albert i Paradís de poesia (1991)—, La dansada —finalista del Sant Joan de novel·la (1993), publicada el 1996—, El crit de l’esparver —guanyadora de l’Universitat de Lleida de novel·la històrica (1995)— i Cercles —guanyadora del Vila d’Ascó de narrativa (2003). També ha publicat la novel·la Paisatge amb boira (1998) i ha participat en els reculls El brogit de l’Ebre (2003) i Terres d’aigua (2004). Col·labora habitualment amb articles d’opinió en diversos mitjans de comunicació, entre els quals destaquen l’Avui i La Veu de l’Ebre. |
Dimarts 2 de març, a les 12 del migdia, tindrà lloc un nou reconeixement a la figura del veterà escriptor tortosí, Manuel Pérez i Bonfill, el nostre professor de sempre, a l'institut de batxillerat de Tortosa, tal com a ell li agrada anomenar el centre on va treballar durant dècades.
L'acte consistirà en la presentació del recull Abusos del ritual, del qual vaig tenir l'honor de ser prologuista. També hi haurà una lectura de poemes i de textos per part dels escriptors Jesús M. Tibau i Margarita Martínez, d'una alumna del centre i amb la meua col·laboració, mentre que una altra alumna ens acompanyarà musicalment. L'acte l'ha organitzat el Departament de llengua catalana, molt especialment per l'amic i professor Pep Pinyol. Personalment tornarà a complir-se un altre somni! Ja he confessat molts cops al bloc que durant els darrers mesos la meua passió literària es veu recompensada amb escreix per fets que recordaré sempre. Per a mi, podeer participar de primera mà en un homenatge a la figura de Pérez Bonfill és un veritable somni. Tal com deia Picasso en la seua cèlebre frase "Tot el que sé ho he après a Horta", jo tot el que sé ho he après d'ell, quan era professor de literatura catatellana durant els meus anys de BUP i Cou, entre 1981-85. Era professor de castellà, perquè era fill d' una època en que s'escrivia com es podia, la seua gran passió és, ha estat, i serà, però, la literatura catalana.
L'any passat vam poder-li fer un grandíssim homenatge a l'EMD de Jesús quan va inaugurar la fira literària Joan Cid i Mulet. Després també a Roquetes, en el segon aniversari de la biblioteca municipal. Ara toca el reconeixement en una de les seues cases, l'institut on ell va exercir la docència i el seu mestratge excel·lent i carismàtic entre l'alumnat. I tinc novament l'honor de presentar personalment el recull... el somni continua i continua. És el reconeixement perenne a una persona d'altra cultura, que estima les nostres lletres i la nostra terra.
L'acte és personalment un autèntic plaer. És el meu matí lliure a l'institut, dimarts, quan s'acabi de pressa cap a Sitges per les classes de la tarda. De ben segur, amb un magnífic gust de boca.
Que visquin les lletres ebrenques, que visca per sempre el mestratge de Manuel Pérez i Bonfill!!!
PD. D'instituts de batxillerat n'hi ha dos a Tortosa, ell sempre s'ha negat a usar el nom actual de l'institut on va treballar perquè és el d'un polític franquista. En aquell temps, l'altre institut de la ciutat, l'Ebre, només impartia classes de formació professional.