Divendres 13 de novembre s'emetrà el vuitè programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques, que dirigeixo a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). La novetat d'enguany és que incloem unes notes bibliogràfiques d'autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l'apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors. En el programa d'aquesta setmana comptarem amb la presència de l'escriptor matarranyenc Juli Micolau. Recordeu que es pot escoltar a través del renovat web, www.antenacaro.cat.
Juli Micolau (La Freixneda -el Matarranya-, 1971).  Ha publicat els poemaris Manoll (Premi Guillem Nicolau 1997); Esfera. Traspunt en la serena (2001) -Premi Pedro Saputo de les Lletres Aragoneses en Llengua Catalana 2002- i el llibre  D'un sol esclop (Premi Guillem Nicolau 2008) de creació literaria. Apareix a les antologies Memòria de la set (1992); Poetes de Frontera (2001); Gent, Terra, Paraules. Literatura de la Franja (2001) i 20 Poetas Aragoneses Expuestos (2007). També se'l inclou a Oró. Roda la mola (en premsa). Ha col.laborat a les revistes Sorolla't, Kalat-Zeid, Plana Rasa, CESBA, L'Eixam, Descobrir Catalunya.  Va formar part efímerament del col.lectiu Viles i Gents. I ha estat un membre actiu de l'Associació Cultural del Matarranya, Institut del Baix Cinca, Asociación Aragonesa de Escritores i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.  Actualment manté la columna L'argadell a la revista Temps de Franja.

PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.

 

 

 

Gerard Vergés

El cap de setmana del 23-24 d'octubre van celebrar-se les IV jornades de les lletres ebrenques a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta (Montsià). Ens complau moltíssim poder parlar  ja d'una trobada literària completament consolidada que eixampla un ampli ventall de certàmens de  debat sobre el fet literari a les comarques centrals dels Països Catalans, que es troba en un moment força dolç quant a activitat organitzativa i creació literària. Els esmentats certàmens de referència que se celebren durant tot l'any són: a l'abril, la Fira del llibre Joan Cid i Mulet a l'EMD Jesús (Baix Ebre); al juny, la Fira del llibre ebrenc a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre); al juliol, la Trobada d'escriptors de l'Ebre i del Camp a Cornudella de Montsant (Priorat); a l'agost, la Trobada d'escriptors de l'Ebre i Matarranya a Fondespala (Matarranya); i a l'octubre, les Jornades literàries ebrenques a Amposta (Montsià). Tota una amalgrama d'activitats diferents els dota d'una personalitat pròpia a cadascun d'aquests actes literaris que ens complau reivindicar.
Quant a les jornades d'Amposta pròpiament, una de les cireretes d'enguany era la conferència sobre el novel·lista deltaic per excel·lència, Sebastià Juan Arbó (La Ràpita 1902- Barcelona 1984), que impartia divendres 23 l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, que va deixar un fantàstic regust de boca entre el nombrós públic assistent. Quina dona més valenta i amb quina claredat parla!... frase que anava de boca en boca. La reivindicació de la biografia de Verdaguer que va escriure Arbé és un dels punts importants de les nostres lletres ebrenques. Un recital de poesia en el marc del pub Van Gogh donava l'habitual toc poètic de la jornada, en el qual van intervenir un seguit de poetes  ampostins/es com Rafa Haro, Mari Chordà, Rafel Duran, Cristòfol Pons i Maria Josep Margalef, la bibliotecària Joana Serret, veritable motor d'acceleració de la vida literària a la ciutat montsianenca, i altres veus poètiques de relleu d'arreu de les Terres de l'Ebre. Va realitzar-se igualment lectura d'alguns poemes que inclou l'antologia Lletres de casa (March Editors, 2009) per part del dramaturg Xavi Aragó i de mi mateix, que vaig recitar un poema d'un dels meus poetes favorits, Marià Lleixà, de l'ancià Manel Pérez i Bonfill, el nostre professor de sempre, i del mestre Gerard Vergés... l'himne Parlo d'un riu mític...
Dissabte va haver-hi tres taules rodones força interessants que abordaven el model lingüístic del català en l'àmbit de l'ensenyament, el passat i el futur de la novel·lística, i el paper dels mitjans de comunicació en la narrativa. Van intervenir nombrosos autors ebrencs i també vàrem comptar amb la presència del periodista televisiu Víctor Amela, dels escriptors reusencs Jordi Cervera i Coia Valls, i del gallec afincat a Tarragona Xúlio Ricardo Trigo. Van ser unes xerrades-debat de molt d'interès, sobre les quals no tenim espai suficient per resumir adequadament. El traiguerí Vicent Sanz i la canareva Àngela Buj, tots dos professors de català, varen exposar el seu criteri lingüístic i varen crear un debat interessantíssim entre el públic assistent. Quant al debat sobre el fet novel·lístic, va comptar amb set veus diferents i amb el temps restringit, la qual cosa va impedir poder aprofundir en els temes a tractar que eren d'un notable interès ja que comptava amb novel·listes com la xertolina Francesca Aliern, l'ampostina Teresa Bertran, la jesusenca Cinta Arasa (anterior presidenta de l'Associació de joves escriptors en llengua catalana) i el rapitenc Miquel Reverter, l'editor Àlex Ferrer, i els dos esmentats autors del Camp de Tarragona, Coia Valls i X.R. Trigo, als quals vaig acompanyar personalment a la teua que estava moderada per la professora i escriptora ampostina Maria Josep Margalef. A la tarda, va arribar l'hora de debatre sobre el paper que han desenvolupat històricament els mitjans de comunicació en l'àmbit de la narrativa, que va està moderada per l'escriptor Josep Igual, de Benicarló, i que va comptar amb nombroses veus de professionals de l'àmbit periodístic naturals o vinculats a Amposta com Manel Ramon, Joaquim Vilarnau (de la revista Enderrock),  la catedràtica de la URV Teresa Ferré, i la jove Gemma Lleixà (de la revista Canvi 16), a més dels esmentats Jordi Cervera i Víctor Amela.
L'habitual dinar literari ens va permetre poder aprofundir en la nostra amistat i parlar sobre molts projectes que tenim habitualment en ment. Personalment vaig tenir el plaer de comptar amb la companyia de la Coia Valls,  Xúlio Ricardo Trigo, Cinta Arasa,  Maria Josep Margalef,  Jesús M. Tibau, Vicent Sanz i Joaquim Vilarnau. Una de les essències d'aquestes trobades és justament la de fomentar l'amistat i co-operació entre la gent de lletres del territori.
Al final un recital musical de Jaume Calatayud i Vicent Monera sobre la figura de l'escriptor de ponent Manel de Pedrolo, un dels grans de la literatura catalana del segle XX, va tornar a cloure  unes jornades que ens van deixar un excel·lent regust de boca.
Les lletres ebrenques tornen a estar d'enhorabona. Que tinguin aquestes jornades literàries d'Amposta una llarga vida!!! Moltes gràcies Carlos i Joana pel vostre treball incansable i fructífer... de tot cor.