IV Jornades de les Lletres Ebrenques, Amposta 23 i 24 d'octubre 2009
1. Autors Ebrencs dijous, 22 de octubre de 2009 | Comentaris
Divendres 23
A la Sala d’Adults
19:30 Inauguració oficial de les Jornades
a càrrec de Xavier Vega, Director dels Serveis
Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya;
Pere Panisello, Vicepresident de la Diputació de
Tarragona; Manel Ferré, Alcalde d’Amposta; Mar
Panisello, Regidora de Cultura de l’Ajuntament
d’Amposta i Joana Serret, Bibliotecària de la
Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.
A continuació:
inauguració de l’exposició “Terres d’Arbó”,
a càrrec d’Albert Pujol, Director de la Fira del Llibre
Ebrenc.
20:00 Conferència a càrrec de l’escriptora Isabel-
Clara Simó sobre l’obra de Sebastià Juan Arbó.
Es clourà l’acte amb una copa de cava.
Al pub Van Gogh
23:00 “Copes i versos”. Recital de poesia
per veus ebrenques,” acompanyades
per l’Orquestra de Guitarres de la Lira
Ampostina, amb la participació de: Xavier Aragó,
Tomàs Camacho, Mari Chordà, Rafel Duran, Glòria
Fandos, Ramon-Àngel García, Albert Guiu, Rafel
Haro, Josep Igual, Cristòfol Pons, Emigdi Subirats,
entre d’altres.
Dissabte 24
Al vestíbul de la biblioteca
10:15 “Cafè amb autors” Venda i signatura de
llibres ebrencs, per la Llibreria Gavina, d’Amposta.
A la Sala d’Adults
11:00 Taula rodona
“Llengua, literatura i educació”
Quin és l’estat de la llengua literària a les nostres
terres? Arriba la producció literària més recent als
centres educatius de la nostra demarcació?
Amb la participació d’Àngela Buj, Vicenç Sanz.
Modera: Tomàs Camacho.
12:30 Taula rodona:
“La novel·la, tradició i futur”.
El moment del gènere novel·lístic, les tradicions
vigents i els reptes dels nous llenguatges, analitzat
pels seus conreadors.
Amb la participació de Francesca Aliern, Cinta
Arasa, Teresa Bertran, Àlex Ferrer, Miquel Reverté,
Xulio R. Trigo, Coia Valls i Emigdi Subirats.
Modera: Maria-Josep Margalef.
17:30 Taula rodona “Escriptors als mitjans. Periodisme
i literatura”.
Reflexions en veu alta sobre les relacions entre la
creació literària i els gèneres periodístics en
l’hora present.
Amb la participació de: Víctor Amela, Jordi Cervera,
Teresa Ferré, Gemma Lleixà, Manel Ramon, Santi
Valldepérez i Joaquim Vilarnau.
Modera: Josep Igual.
Al vestíbul de la biblioteca
19:00 Cloenda. Recital poètico-musical
“Manuel de Pedrolo. Mai no és de nit”,
per Jaume Calatayud i Vicente Monera.
Emigdi Subirats homenatja al Desideri Lombarte als 20 anys de la seua desaparició dins del seu web: "Lletres Ebrenques" amb el titol: "Veus (2)... del Matarranya"
1. Autors Ebrencs dijous, 22 de octubre de 2009 | Comentaris
Matarranya, terra i riu,
pobles grans i costeruts,
bancals grans, bancals menuts,
fred d'hivern, calor a l'estiu.
Esglésies, cases i masos,
ermites, castells i ponts,
carrascals, pinars i fonts,
parets de pedra i ribassos.
Quants anys fa que esteu aquí,
bona gent del Matarranya?
- Los íbers més de sis mil
i natres som d'eixa raça.
Los íbers, los rebesiaios,
los iaios grecs i romans,
i els pares que tenim natros,
mig moros i mig cristians.
La poesia de Desideri Lombarte (Pena-roja de Tastavins 1937 - Barcelona 1989) esdevé la viva veu del Matarranya. Poques vegades podem parlar d'aquesta sintonia tan especial cantor-terra com en el cas de l'estimat poeta matarranyenc, notable dinamitzador cultural, i extraordinari conreador de la llengua popular que va ser Desideri Lombarte, una de les veus més enyorades de la poètica catalana de les darreres dècades, el qual ens va deixar a una edat massa jove ara fa just dos dècades. Al mes de juliol vaig tenir l'honor de participar en la presentació de l'antologia Lletres de casa, de la qual he estat compilador, a la Casa Ametller al bell mig del Passeig de Gràcia de Barcelona, en el qual es va homenatjar la seua figura per part de l'escriptor mequinensà Hèctor B. Moret. Desideri va ser un gran recopilador, un poeta que va incorporar al seu corpus poètic vocabulari de pagès, que va treballar incansablement en la recerca toponímica del seu poble, que va tenir la capacitat de crear tot un espai mític al voltant del paisatge pena-rogí, molt especialment de les Roques del Masmut. Els seus poemaris estan plens d'imatges, metàfores, estima a la terra, olors ancestrals, vida d'antany... llengua, pagesia, terra... Noms ben significatius de poemaris com: Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort; A l'ombra de les roques del Masmut; Cartes a la molinera/ la bona vida i la mala bava; Miracles de la mare de Déu de la font; Sentències comentades/volia ser. Tots ells publicats després del seu sobtat traspàs, són tot un clàssic de la poesia conreada per terres del Matarranya, del Mesquí, regades pel Guadalop i cantades per Tomàs Bosque (La Codonyera), Àngel Villalba (Favara) o Túnez&Sessé, o amb la veu poètica del Duo Recapte. Recentment hem pogut comprovar com la il·lògica i la desídia es tornava a imposar a les Corts aragoneses, amb la negativa dels partits suposadament democràtics a aprovar l'anhelada Llei de llengües d'Aragó. No hi ha remei, diu l'amic Octavi Serret, premi nacional de cultura 2009 i màquina de dinamització literària, quan el vàrem convidar al programa radiofònic Lletres Ebrenques. Preferim quedar-nos en l'apunt d'avui amb amb els versos del gran Desideri, que estimava la llengua de la terra com ningú. Tant de bo el president Marcel·lí Iglesias s'afeccionés a la poesia del mestre pena-rogí i donés mostres de respecte cultural i d'estima pel català, una llengua que Desideri sabia molt bé on es parlava i quin nom tenia.
I quina llengua parleu,
ja ho sabeu tots o no encara?
- És millor que no ho toquem,
que d'això se'n parle massa.
Però si n'hem de parlar
que quedo una cosa clara:
que no parlem castellà.
I que no xapurregem,
que parlar, parlem ben clar,
i que mos entenen bé
catalans i valencians.
Arnes, Horta i Riba-roja,
la Pobla, Boixar i Morella
parlen com a Pena-roja,
la Vall del Tormo o Maella.
Enric Querol a Lletres Ebrenques, divendres 23 d'octubre
1. Autors Ebrencs dimecres, 21 de octubre de 2009 | Comentaris
Divendres 23 d'octubre s'emetrà el cinquè programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques, que dirigeixo a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). La novetat d'enguany és que incloem unes notes bibliogràfiques d'autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l'apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors. En el programa d'aquesta setmana comptarem amb la presència de l'historiador literari tortosí Enric Querol. Recordeu que es pot escoltar a través del renovat web, www.antenacaro.cat.
Enric Querol és natural de Tortosa (Baix Ebre). És llicenciat en filologia anglogermànica i professor d'anglès a l'IES de l'Ebre de Tortosa. És un dels grans estudiosos de la literatura ebrenca, en particular dels segles XVI i XVII. Ha publicat obres de notable relleu com Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'edat moderna, Xerta (1607-1651): els Sentís, la segregació i la guerra dels segador, Tortosa, república literària, (1475-1800): catàleg biobibliogràfic d'escriptors i obres anònimes, i Cultura literaria en Tortosa (siglos XVI y XVII). Amb Enric Querol també homenatjarem la figura de Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, el gran poeta català del barroc, natural de Tortosa.
Xavier Aragó, director del Grup de Teatre Planer, ens presente la creació de diversos poemes a partir dels títols de tots els poemes de Lletres de casa.
8. Llibres col.lectius dimarts, 6 de octubre de 2009 | Comentaris
QUARANTA AUTORS, MÉS EL LLIBRETER I L'EDITOR
[títols del recull de poemes Lletres de casa]
Rancor,
la mort,
antidepressius:
la dama i el soldat,
ni més fort ni més feble.
Catalunya spíquica.
Posa't a la meua pell.
Les etapes, entorns visuals.
Un minut més
a ciutat,
conversa d'ascensor.
Paraules més enllà del paisatge
de al ras.
Mandala d'hivern,
jersei.
És bo somiar
un raig de sol,
un bocí de llum,
nit de Sant Llorenç.
Emigdi Subirats, presente "Lletres de Casa", DIJOUS 1 D'OCTUBRE A LA BIBLIOTECA DE JESÚS 20:00h
8. Llibres col.lectius dimarts, 29 de setembre de 2009 | ComentarisFIRA LITERÀRIA JOAN CID I MULET. JESÚS
Lletres de casa ...i a casa
Em va complaure moltíssim poder ser el compilador d'aquesta antologia a partir de versos que omplen el Serret blog, http://serretllibres.com/autorsebrencs, que ha posat a disposició de qualsevol persona amb anhel literari l’Octavi Serret, de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya), tot un motor cultural del territori. Vam aconseguir reunir moltes veus poètiques de les comarques centrals dels Països Catalans, des de poetes històrics i consagrats a veus més noves que estan entrant en força al panorama poètic actual. Cal destacar aquest fet veritablement innovador, atès que l’ús de les noves tecnologies ens ha permès aplegar tot un seguit de poemes de veus diverses que han estat difosos a través d’aquest diari on line a internet. També estem preparant una altra presentació a Amposta (Montsià), en el marc de la trobada d'escriptors que se celebrarà a la biblioteca Sebastià Juan Arbó al mes d'octubre.
Fins ara, havien vist la llum dos llibres semblants de narrativa curta: El riu que parla (Aeditors), de El Perelló (Baix Ebre), i EbreBlook (Cossetània edicions), de Valls (Baix Camp). Aquest nou projecte, amb regust poètic, ha rebut el vist-i-plau de March Editors, de El Vendrell (Baix Penedès). També ens hem de felicitar, llavors, del fet que aquestes tres empreses editorials, situades en comarques diverses de la demarcació, hagin volgut col·laborar molt activament en la difusió de les nostres lletres, i hagin acceptat un mitjà electrònic relativament nou com és un blog(on aniran apareixent) com a eina central per a la composició d’un llibre amb el format tradicional.
Els diversos poetes i poetesses ens han facilitat la feina, ja que ens han fet arribar les seues creacions poètiques puntualment, i han mostrat una molt bona predisposició en formar part d’aquesta nova antologia. No podem d’amagar que se’ns presentava un problema estructural. Alguns dels poetes participants porten a terme una carrera literària contrastada, amb la qual cosa ens era difícil poder fer una selecció dels diversos poemaris publicats. Vàrem creure oportú demanar-los poemes inèdits, per tal de donar més coherència a l’antologia. Som conscients, però, que presentem un nombre reduït de poemes per autor (una mitjana de dos) per tal de fer-nos a la idea de l’estil conreat pels nostres cantors. El resultat és que hem aconseguit aplegar algunes de les més reconegudes veus poètiques de les comarques centrals dels Països Catalans. Aquesta antologia porta intrínseca el seu arrelament a l’Ebre, al Matarranya,a la resta de comarques de la Franja de ponent. Podrem trobar i llegir veus de Mequinensa i Vinaròs, de La Freixneda i Campredó, d’Amposta i Beseit, de Flix i Benicarló... provinents de poetes consagrats i d’altres de novells... No és una antologia estrictament territorial, però. Tot i que el gruix de poemes és provinent d’autors d’aquesta xicoteta república literària i lingüística que conformen Matarranya-Ebre- Maestrat, part de l’antiga i històrica Ilercavònia, mai no concebem el fet poètic com una arma per anar situant fronteres i hem inclòs alguns autors del Priorat i d’altres comarques d’arreu dels Països Catalans. Volem reivindicar els nostres autors, el nostre treball literari, però la poètica no entén de fronteres. Encara seria molt menys lícit en un bloc d’internet que està obert a la participació de tots els literats, sense importar el seu origen geogràfic.
El treball literari que es porta a terme a la Franja de ponent és molt remarcable, també quant a la recuperació de l’ús escrit de la nostra llengua. Malgrat que no s’ha aprovat la Llei de llengües d’Aragó, i que la classe política sembla que vulgui tirar en orris tot un treball cultural de notable categoria i interès, a les comarques catalanoparlants d’adscripció aragonesa s’està fent un treball literari i cultural de primer ordre. El poeta per excel·lència de les terres del Matarranya és Desideri Lombarte, de Pena-roja de Tastavins, que ha influenciat notablement els seus contemporanis, aquells que el varen conèixer, i també les noves generacions. Ell va sembrar la llavor de la qual s’estan recollint fruits molt interessants. Era l’exemple veritable de poeta arrelat a la terra, que cantava al paisatge i a les tradicions, que recuperava paraules del poble. Una persona que va escriure milers de versos i que ha esdevingut tot un emblema d’unes lletres i d’un territori.
Els poetes de la Franja que prenen part en l’antologia procedeixen de Mequinensa i del Matarranya.Aquesta Mequinensa lletrada, amb regust a Ebre, amb regust a Montcada, ens apropa versos de poetes com Marià López Lacasa i Hèctor B. Moret, dos poetes consagrats que han portat una trajectòria magnífica dintre de les nostres lletres. Del Matarranya ens arriben noves veus com Juli Micolau o Josep Guàrdia, que ens reafirmen en les possibilitats poètiques i literàries d’un territori, amb gent que fa versos i que vol recuperar la llengua tant com puguin. La veïna comarca del Priorat també té arrels ilercavones. Les fronteres polítiques col·loquen la terra en administracions diverses. La literatura i la llengua no n’entén de fronteres. A principis del segle XX revistes com Priorat portaven la veu de la terra a la literatura. Salvador Estrem i Fa, fill de Falset, conegut com al poeta del Priorat, col·laborava en revistes com la històrica El Llamp de Gandesa, i feia territori i creia en la pàtria catalana. En ple segle XXI Jordi Martí, de Marsà, Jesús M. Tibau de Cornudella de Montsant, i Jesús Fusté de Pradell de la Teixeta, canta els nostres poemes i composa poesia viva d’alt nivell. Unes veus que volíem incorporar i difondre, que formen part de la nostra cultura mil·lenària. El riu Sènia no es cap frontera, no ho pot ser. La veu del Maestrat en s arriba amb força. Hi ha connexions lingüyístiques i culturals. Recordem un gran poeta com Manel Garcia Grau, de Benicarló, que ens va deixar massa jove, i que tenia un ànim de rebel·lia que ens necessitava. Recordem poetes com Borràs i Jarque, Joan-Elies Adell és membre del grup dels Imparables que ha revolucionat la poètica catalana. A vegades m’he referit a ell com al nostre imparable. Ha guanyat nombrosos premis i és una de les veus a remarcar. Sortosament, el nivell literari de les Terres de l’Ebre ha anat incrementant. El franquisme va voler silenciar veus, va produir un fort exili interior que varen sofrir milers de literats. La revista Gèminis als anys 1950 van voler fer una mica de llum en un moment d’extrema foscor. La veu de Manel Pérez i Bonfill, de Zoraida Burgos, de Gerard Vergés porten el nostre imaginari. Es tracta de poesia viva, de qualitat, d’autors immensos que han sofert molt i que tenen moltes coses a transmetre. Tots ells són els nostres veritables referents actuals que cal potenciar. Les noves generacions ens han permet conèixer veus noves, autors diversos amb mestratge. L’Albert Roig és el més consagrat d’aquests poetes. Amb el Carles Riba a la butxaca, és un ràpsoda immens d’un home que porta la poètica a la sang. Les noves generacions ens aporten veus com Marià Lleixà, del Mas de Barberans, Joan Todó, de la Sènia, Andreu Subirats de Tortosa. Tots ells amb una qualitat contrastada que ens permet notar un treball poètic magnífic aquí a casa nostra.
Estem en un bon moment de difusió literària. Les diverses fires del llibre, programes radiofònics, blogs literaris i webs de difusió literàira, ens fan ser optimistes quant al futur. S’està creant un bon clima de col·laboració entre nosaltres. Aquesta antologia és fruit de la creativitat, la motivació i la col•laboració de tots plegats. Les lletres ebrenques mereixen la seua difusió. Endavant les atxes!!!
EXTRET DEL BLOG: LLETRES EBRENQUES D'Emigdi Subirats i Sebastià
Qui som
