Obertura de l’acte “recordança-homenatge” a Desideri

“El dia 3 d’octubre de 1989 moria a Barcelona en Desideri, ara fa vint anys i una setmana. L’Associació Cultural del Matarranya li dedica la 19a Trobada Cultural en la seua vila de Pena-roja, amb aquests actes de “recordança i homenatge”

Gràcies a tots per assistir a aquests actes, els quals lliurarem com a present a la Rosalia i a la resta de la família del Desideri, especialment a les seues filles, totes tres aquí presentes. No em toca a mi dir gaires coses de la personalitat i obra del Desideri, per això tenim a Artur Quintana i Carles Sancho que ho faran molt millor que jo, perquè el van conèixer personalment, dominen la seua obra i els vesa la capacitat per fer-ho bé. Només vull dir que ha estat el millor poeta en llengua catalana d’Aragó, sense dubte, fins avui i segurament per molts any més. No cal dir que ha estat també el referent per a tots els que, des d’aquestes terres, gosem escriure allò que es diu poesia. El Desideri poeta i escriptor en general, ha deixat pas al personatge matarranyenc i aragonès, conegut i reconegut en altres àmbits socials. I es parla d’ell i se’l cita com a un gran home. I des d’aquesta categoria torna a entrar a la literatura, però com a personatge dins de la novel·la o de la història. Tenim un exemple força recent: el cap de setmana passat es va presentar a la Fira SinMUGA a Vall-d’algorfa la novel·la de Javier Aguirre, present entre nosaltres, La dama del Matarraña —que es traduirà al català en breu—, on el Desideri protagonitza el paper d’home de seny i bon coneixedor de les terres del Matarranya.

I per acabar permeteu-me que llegeixi uns versets en honor del Desideri, tal com ho vaig fer a l’agost del 2002, amb l’ocasió de presentar a Beseit  l’Epistolari de Desideri Lombarte, a cura d’Artur Quintana. Com veureu els versets són més el producte de l’emoció, bona voluntat i plagi de la seua obra, que de la inspiració poètica:

Tastavineja l’Ebre i més el Matarranya
entre els cabals de sentiments i versos d’un poeta.

Borrimeja a l’ocàs per les viles i pobles
un plugim de soledats i versos d’un poeta.

Masmutegen les serres, tossals, cingles i roques
conquerint-hi el buit, de terra a cel, els versos d’un poeta.

Pena-rogegen setembres i els raïms
libant-hi dels sarments els versos d’un poeta.

Pena-roja és la vila,
Desideri el poeta.

És més roja la roella
en boca teua
i més groga la flor de l’argilaga.
Són més blanques les flors dels timonets
i les mans i els pits de l’esvelta molinera,
més verds
els aufalsos i el fenàs,
més dolç els brescam
de la mel,
més dolça la paraula,
els vers, tota la llengua
en boca teua.

El passat revolt amb el paisatge,
els sentiments dels arbres,
la música dels vents sonant per la Moleta,
el cor dels estris d’una mula roja,
els miracles i sentències,
els camins del temps i llur cadències,
són tot present
amb noms i precisió,
carícies i tendresa
d’una llengua
en boca teua.

Si jo fos esclau o senyor de les creències
ens podríem veure al cel.
Com sóc de la terra
i penso quedar-me, sempre, viu o mort,
per sobre d’ella… .

Serà que hauré creixcut en gosadia?
Serà el desig tant gran
d’escriure-li  un poema al Desideri?
Seran els anys?
Serà l’instant?”

FELICITATS OCTAVI

Les meves felicitacions i la més sincera enhorabona a l’amic Octavi Serret, de tot cor, pel “Premi Nacional de Cultura” atorgat per la Generalitat de Catalunya. Octavi es mereix aquest Premi i més, per la seva tenacitat, llibreter exemplar, que defensa la seua parla, la llengua materna de la població que ha nascut i ha crescut, Vall-de-roures, on s’ha enriquit, culturalment i ho està fent dia a dia amb el seu esforç, que més que un esforç, per ell és una il·lusió, una vocació que ens transmet a tots els que tenim la sort de visitar-lo i gaudir de les seves atencions i amistat.

Personalment li dedico el meu agraïment més sentit, a més de la seva amistat m’ha obert les portes del seu bloc, el seu recolzament, la seva llibreria per presentar els meus llibres i fer recitals de poesia, acompanyada o en solitari. Sempre amb la bona acollida, a part d’ell, dels seus clients diaris que omplen el seu establiment. Un punt de trobada Cultural molt important, per a Autors Ebrencs, del Matarranya, del Maestrat i de més enllà, no hi ha fronteres. Organitza Fires Literàries, molt exitoses, de les quals he participant i he gaudit.

A part de gaudir de la riquesa del seu bloc, he llegit a molts autors. He participat en antologies de les Editorials d’Aeditors, Cossetània, compartint lletres amb molts amics, amigues, companys, companyes, tant bons escriptors i escriptores, alguns coneguts i altres que he conegut. Concretament a les antologies de relats d’Aeditors, “Estius a l’Ebre’ i “El riu que Parla”, de Cossetània “Ebre blook” i antologia poètica “Lletres de casa” de March Editor, compilat per Emigdi Subirats, gràcies, ha estat un honor participar. També les gràcies molt extenses a l’Octavi Serret, el seu bloc m’ha ofert una finestra oberta a un cel blau intens, infinit...atapeït de lletres i de llibres, de paper i tecnològics. Gràcies i, una vegada més, felicitats, Octavi.

Glòria Fandos

Tortosa ( Tortosa)

Les coses que té la vida... Fa uns quants dies, estant jo de vacances, vaig passar per casualitat per la llibreria Serret. Mentre ma mare comprava unes coses jo anava contemplant els llibres. Al creuar la mirada amb el llibreter vaig comentar-li que m'estava buscant i no em trobava. Tot i que no va fer cara d'extranyat, vaig explicar-li que, com que sóc traductora, sempre que entro en una llibreria "em busco" perquè em fa il.lusió "trobar-me". Y ara ve el més curiós de la historia. Ell em pregunta que què tradueixo. -Principalment novel.la històrica -vaig contestar-li. I llavors, sense ni saber el meu nom, ell va i em diu: -Tradueixes a la Lindsey Davis? Em vaig quedar de pedra, més que res perquè, efectivament, tradueixo a aquesta autora desde fa uns quants anys. "Mira que n'hi arriba a haver de novel.la històrica!", vaig pensar, "Com dimoni ho ha sabut només veient-me la cara?". I em va anar a buscar un exemplar de l'última novel.la, "Alejandría", què, a més, havia llegit i li havia agradat. Davant la meva estupefacció, ell em va explicar que tenia un sisè sentit què es confirmava amb aquesta situació. Doncs bé, sense conèixer-lo, pel que he vist i he sentit, crec que la suma de la seva intuïció, devoció i tenacitat en la feina que dur a terme el fan ben mereixedor del premi rebut. Gràcies, Octavi, per fer-me sentir que la meva professió, massa sovint invisible, també és una part important del món literari.


Montse Batista

Matarraña / Matarranya
El empresario matarrañense Octavio Serret, lleva veintisiete años dedicado al mundo de la literatura
Octavio Serret se ha convertido en el librero más veterano de la capital de la Comarca del Matarraña, tras veintisiete años trabajando en el mundo de la literatura.

En un primer momento compaginó la venta de libros infantiles con una papelería, hasta que a los 15 años envió una serie de cartas comerciales a numerosas editoriales. Siempre de la mano de nuevas tendencias, el empresario promueve constantemente actividades relacionadas con el mundo de la cultura.

Actualmente se confiesa como bibliófilo, coleccionista y concienciado en potenciar el bilingüismo en la comarca. Se ha especializado en temas de la Guerra Civil, concretamente en la batalle del Ebro; obras en catalán y en castellano y en los autores del Bajo Aragón histórico y de las comarcas de las Tierras del Ebro.

Por su trayectoria profesional y especialmente por la apuesta de los nuevos escritores en lengua catalana en la zona del bajo Aragón Histórico, mañana sábado, recibirá en Lérida el Premio Nacional de la Proyección a la lengua catalana. Para Serret este premio supone un punto y seguido a su carrera profesional y un incentivo para seguir con nuevos proyectos que ya tiene en mente. Se siente muy orgulloso de recibir este galardón y de haber conseguido potenciar la lengua catalana en la zona del bajo Aragón y en el Matarraña.

Cristina Gancedo