Entre fangs, en terra roja de suors acaronades,
ix un estel que ens acompanya cap a infinites
dissorts en època de primavera.
L’horta s’endinsa enllà amb sort inerta.
Univers! Plany! Ombra,
en un mar de sols, s’alimenta l’entranya de la terra.
Il·lusió i caliu, i el somriure d’un xiquet que escolta
el so del vent que aparta les malícies amuntonades
en un riu sense gaires galivances.
I amb fang pinto el terra i dissenyo
un món de fantasia, amb ulls d’infant
i enginy humà que silencia els mals dels astres.
Conec eixe racó d’un món melòdic
soterrat en un somni de roses blaves.
Què és el so de la nit?
Un lligam d’estels encelats que il·luminen l’aire.
Una fragància de primavera que alerta l’esperit.
Un rogall de sons silvestres i elegants.
Recordo un temps d’un poble reconfortat
que saltava el silenci en dies plaents,
exhorta nit de fragància càl·lida.
I així en eixe món el triomf del cor,
l’elegància humida del capvespre,
aldarulls humans en dies tendres.

Emigdi Subirats

olor verd d’arròs.
El sol escampa mandrós els fils últims
d’aquest dia tan nostre,
mentre la plana, generosa,
il·lumina el teus ulls.
I així viatjo al costat correcte
que m’ha donat la vida,
a l’espill de l’aigua mansa d’un riu
que humana sura entre eucaliptus.
Voldria aprendre a llegir el blanc llenguatge dels núvols,
i entendre el seu missatge
i preparar l’equipatge, si cal;
maletes plenes de tendresa.
Mentre, aliè al trenar indecís del destí,
suro a recer dels teus braços.

Jesús Mª Tibau

Juli Micolau:

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk
lafresnedaweb

franja | 15 Agost, 2009 01:30

JULI MICOLAU. POETA

 

(La Freixneda -el Matarranya-, 1971).

Va fer els estudis básics a la seua vila i Alcorisa; des de no fa gaire, encara duia el seu trafec en l'explotació agropecuaria familiar.

Incrementa el seu bagatge de manera autodidacta en les coses que mes li agraden: sempre se li desperta la curiositat i l'interés per la llengua i literatura, historia i art.

Per circumstáncies personals avui se'l pot veure pel paisatge de l'Alt Penedés on treballa en una empresa metal-lúrgica (sector del cava).

Ha publicat els poemaris Manoll (Premi Guillem Nicolau 1997); Esfera. Traspunt en la serena (2001) -Premi Pedro Saputo de les Lletres Aragoneses en Llengua Catalana 2002- i el llibre que teniu a les mans D'un sol esclop (Premi Guillem Nicolau 2008) de creació literaria.

Apareix a les antologies Memòria de la set (1992); Poetes de Frontera (2001); Gent, Terra, Paraules. Literatura de la Franja (2001) i 20 Poetas Aragoneses Expuestos (2007). També se'l inclou a Oró. Roda la mola (en premsa).

A col.laborat a les revistes Sorolla't, Kalat-Zeid, Plana Rasa, CESBA, L'Eixam, Descobrir Catalunya i L'arnerol (enpreparado).

Va formar part efímerament del col.lectiu Viles i Gents. I ha estat un membre actiu de l'Associació Cultural del Matarranya, Institut del Baix Cinca, Asociación Aragonesa de Escritores i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

 

Actualment manté la columna L'argadell a la revista Temps de Franja.

Ha participat en trobades literàries i jornades de cultura catalana a dins i fora d'Aragó: Sabadell, Palma, Tarassona, Saragossa, Tortosa, Nonasp,Vilafranca del Penedés...

Que el tast siga del vostre gust...

---

 

Heraldo de Aragón l Lunes 3 de agosto de 2009


La Generalitat
premia a un librero
de Valderrobres
La labor de promoción de los
autores catalanoparlantes de
Teruel y Tarragona desarrollada
durante años por Octavio
Serret, librero de Valderrobres,
ha sido reconocida
por la Generalitat de Cataluña
con la reciente concesión
del Premio Nacional de Proyección
Social de la Lengua
Catalana. La entrega del galardón
tendrá lugar el 3 de octubre
en un acto que se celebrará
en la capital ilerdense. El
Gobierno catalán reconoce
así el escuerzo de Serret en la
promoción del catalán en otra
comunidad.