El passat 7 de març el veterà poeta tortosí Gerard Vergés va complir 80 anys. Ja hem escrit en nombroses ocasions sobre la seua excelsa trajectòria poètica, literària i intel·lectual. Aquell xaval de Gèminis (1951-63), la revista cultural que va voler obrir una escletxa de llum durant anys de molta foscor a Tortosa a la dècada de 1950, s'ha anat conreant un nom de notable interès dintre de la literatura catalana. 
Aquí per terres ilercavones, durant els darrers anys, hem tingut el plaer d'organitzar-li tot un seguit d'homenatges. La ciutadania ebrenca i la gent de lletres li hem expressat la nostra estima i admiració. És que molts/es tenim les nostres vivències personals amb la figura de Vergés. Personalment, vaig conèixer la seua obra quan era un adolescent a partir de la lectura del poemari L'ombra rogenca de la lloba, premi Carles Riba de 1981, el qual, en paraules de l'escriptor rapitenc Emili Rosales que comparteixo totalment: és el millor poemari en català dels darrers trenta anys.
Amb el pas del temps, vaig poder conèixer-lo personalment i entaular una bona relació. Durant els darrers anys he pogut participar de primera mà en nombrosos actes d'homenatge a la seua  persona. El 2010 va inaugurar  la fira literària Joan Cid i Mulet a l'EMD de Jesús, durant la qual vam organitzar tot un seguit d'actes de reconeixement a anys d'excel·lent treball literari i intel·lectual. Recordo molt particularment una extraordinària conferència de l'escriptor cambrilenc Ramon Garcia Mateos, el traductor al castellà de tota la seua obra, i un recital de poesia dels alumnes de l'institut Sòl del riu d'Alcanar, dirigits pel poeta i amic Tomàs Camacho. Vaig tenir el plaer de ser el comissari d'una exposició que explica la seua obra, la qual ha anat visitant diversos col·legis del territori, cosa que va ser molt reconfortant.  També l'amic Jesús M. Tibau li va organitzar un gran homenatge al teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa, que va comptar amb la participació de nombrosos escriptors i artistes.
Tornant al poemari guanyador del Carles Riba, vaig voler fer una traducció casolana que es pot trobar en format digital a internet, sota el nom The reddish shadow of the female wolf. Vergés, en llegir-la, em va convidar a esmorzar en un cèntric restaurant i em va fer obsequi d'un llibre artesà que incloïa el meu treball, la qual cosa va ser tot un detall molt emotiu que recordaré sempre. Justament a les biblioteques Mercè Lleixà de Roquetes i Sebastià Juan Arbó d'Amposta, vaig coordinar un recital íntegre d'aquest poemari, en el qual intervingueren nombrosos/es poetes, en una de les activitats literàries en què m'he sentit més satisfet. 
La figura de Gerard Vergés ha rebut el  reconeixement de la URV, amb simpòsiums literaris àcadèmis d'altt nivell, i també al curs de literatura de la UETE-URV que coordino a l'estiu a l'EMD Jesús. 
El felicitem cordialment per aquest significatiu aniversari. Continuarem llegint-lo i difonent-lo. Es tracta d'un dels grans de les nostres lletres, que ha publicat poc però amb excel·lència i que ens ha dedicat algunes  delicatessen com les Tretze biografies imperfectes o l'Alfabet per a adults.
En un dels programes  de Lletres Ebrenques, a Antena Caro, en què el vaig convidar, va donar-nos tota una lliçó de literatura. Els seus coneixements literaris no tenen límits. Vam parlar dels seus mites literaris com Shakespeare, Rector de Vallfogona, T. Eliot, però em quedo amb la resposta sobre el gran poeta nostrat, Ausiàs March, cavaller medieval i fill de Gandia:   Això és cosa gran, em digué.
Doncs, l'obra de Gerard Vergés la resumim igualment: això és cosa gran!
Amic Gerard, per molts anys... i moltes lletres...