Una novel·la emocionant sobre la construcció del port de Barcelona al segle XV.
Text de contraportadaDurant la segona meitat del segle XV, Barcelona era una ciutat en ebullició i un dels centres comercials més destacats de la Mediterrània. Però la manca de port a la ciutat obligava els vaixells a fondejar directament a la platja, i les tempestes, freqüents, arrossegaven els vaixells a la sorra o a les roques i els destrossava. Per continuar prosperant calia emprendre unes obres monumentals i construir un port segur: el Port de la Santa Creu, un port de 103 metres de llarg, que és el germen de l’actual.
En aquest context real, conflueixen les aventures dels protagonistes d’aquesta novel·la: la de l’enginyer Stassi d’Alessandria que ha rebut l’encàrrec del Consell de Cent de dur a terme les obres; la del jove Marcel, que tot i la seva delicada salut aconsegueix fer realitat el seu somni; la de la Teresa, una noia decidida i valenta disposada a tot per salvar el seu germà.
X. R. Trigo (Betanzos, A Coruña, 1959) ha publicat llibres de poesia i una desena de novel·les, entre les quals destaquen La desaparició d'Evelyn, Després de l'oblit, La passió d'Alexandra, Els secrets de la reina oEl somni de Tàrraco. Ha guanyat el premi Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal, el Miquel de Palol i el Joanot Martorell, entre d'altres.
És un col·laborador habitual dels mitjans i ha treballat a El Temps, Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya o La Vanguardia. Des de l'any 1993 es dedica a escriure, alhora que col·labora a la premsa i manté a la xarxa el bloc «El violinista celest», sobre temes de literatura i art. Com a traductor ha fet versions d'autors gallecs i portuguesos al català. El 2005 es trasllada a la ciutat de Tarragona, on és sotsdirector de l'Escola de Lletres.
Web personal de l'autor:http://blocs.mesvilaweb.cat/xrtrigo
Durant la segona meitat del segle XV la ciutat de Barcelona va afrontar el repte d’obrir-se al mar.
L’any 1477, davant les dificultats dels vaixells per fondejar a la platja, les autoritats de la ciutat van decidir emprendre definitivament les obres per construir un port segur que garantitzés el futur comercial dels catalans: el port de la Santa Creu.
Però no serà una gesta fàcil. Tot i l’experiència del reconegut enginyer italià Stassi d’Alexandria, responsable màxim de les obres, el constant moviment de l’arena i les marees porta més maldecaps dels previstos. Aviat la construcció del port es converteix en una empresa titànica, gairebé impossible, que alterarà la vida dels ciutadans.
Entre ells, la del jove Marcel Roqueta, fill del capatàs de les obres. La seva salut delicada l’impedeix treballar, però ningú com ell coneix el dia a dia que batega als carrers de Barcelona. Ell també s’enfronta amb empreses ben difícils: fer honor al llegat del seu mestre i escollir entre les dues dones que estima. O la de l’expert cartògraf Lluís Esquiva, que amb la recerca d’una antiga joia perduda, conduirà els protagonistes cap a un món inesperat, ple de retrets i esperances.
Amb l’esplendor de la Barcelona Gòtica com a fons, i a través d’escenaris com Montblanc o Empúries, El port del nou món és una novel·la on història i aventures es donen la mà per recrear amb tota vivesa una etapa desconeguda del nostre passat.

Andreu Martín guanya el Premi Sant Joan Unnim
de literatura catalana per Cabaret Pompeya
Policíaca i històrica, la novel·la retrata la Barcelona del 1900 al 1945 a través de les vicissituds de tres amics nascuts amb el segle XX
L’escriptor barceloní de novel·la negra Andreu Martín ha guanyat el 31è Premi Sant Joan Unnim de literatura catalana per la novel·la Cabaret Pompeya, un passeig per la història de la Barcelona de la primera meitat del segle passat a través de tres amics que es coneixen al music hall que bateja l’obra. El guardó el convoca l’Obra Social d’Unnim i és un dels més ben dotats en llengua catalana: 60.000 euros lliures d’impostos i a banda dels drets d’autor; Edicions 62 es farà càrrec a l’octubre de l’edició comercial de l’obra guanyadora.
Andreu Martín (1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra des que, en 1979, va publicar Muts i a la gàbia. En 1980 va rebre el Premi Círculo del Crimen per Pròtesi, que va ser adaptada al cinema per Vicente Aranda, i posteriorment ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com Si és no és (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), Barcelona connection, L’home que tenia raor (les dues amb Premis Hammett concedits per l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs), Bellíssimes persones (que, a més del Premi Hammett també va rebre el Premio Ateneo de Sevilla) o De tot cor (Premi Alfons el Magnànim). També ha fet incursions en el gènere eròtic amb Espera, ponte así (Premi La Sonrisa Vertical), en el gènere esportiu (Hat trick) i, sobretot, en l'àmbit de la novel·la infantil on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, No demanis llobarro fora de temporada, va rebre el Premi Nacional de Novel·la Juvenil.
columna - 22.03.2011
La flamant guanyadora del Premi Carlemany, Bea Cabezas, presentarà el 2 d’abril a les 18.00 hores la novel·la La ciutat vertical al King Juan Carlos Center de la Universitat de Nova York (53 Washington Square South). L’acte està organitzat per The Catalan Center at New York University, la Delegació del Govern de Catalunya als Estats Units, l’Institut Ramon Llull i el Catalan Institute of America.
Aquesta serà la primera vegada que es presenta a Nova York una novel·la en català. Durant la presentació es farà una lectura de fragments de la novel·la en català i en anglès (traduïts per Mary Ann Newman, la traductora oficial de Quim Monzó i neboda d’Arthur Miller).
El somni americà d’un català a Nova York
Nova York, 1929. En Daniel, un jove arquitecte que treballa en la construcció de l'Empire State, rep una nota del seu pare. Fa divuit anys que no en sap res, però no arribarà a temps de tornar-lo a veure amb vida. Al minúscul apartament on l'ha ciutat, només hi trobarà el seu cadàver amb dos forats de bala a l'esquena i un manuscrit amb una dedicatòria per a ell. Serà gràcies a aquest document que descobrirà la història del seu pare, en Joan Casas, un nen que va emigrar de Barcelona a la Nova York de 1880 i es va anar guanyant el seu lloc als perillosos carrers del Lower East Side de Manhattan.