L'ebre 18/05/2012: Jesús Moncada, "el Panoràmix de la literatura"!! Per Montse Castellà
12.Temps de Franja dimarts, 22 de maig de 2012 | Comentaris
‘Mequinensa’ El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) estrena l’obra que puja als escenaris la
prosa magnífica de Jesús Moncada. Amb direcció de Xicu Masó i dramatúrgia de Marc Rosich,
l’essència literària de Lo Noi del Vell remou consciències a través dels seus grans llibres.
BARCELONA: Montse Castellà
La pols de Mequinensa sempre havia sigut negra. Com el carbó. Com el lignit de les seues mines. Fins que un dia, de cop, la pols va ser blanca. Com la fumata blanca dels conclaves, que a Mequinensa no seguien precisament amb especial devoció. Negra havia sigut sempre la pols de Mequinensa.
Com una cendra desenfosquida. Fins que un dia van començar a enderrocar cases i la fum blanca de les runes va anar cobrint “lo poble”, com els mequinensans li diuen a la localitat que els habita i que habiten. L’agonia va durar tretze anys. Un advent massa llarg i sense estrella. Tretze. Mal número. Pitjor que el del Sant Sopar. Qui va ser Judes en aquest cas? El progrés. Gran paraula. Succedanis i eufemismes. “Mos han castigat! Per rojos, perquè xarrem en català”, diu Nelson, el patró de llaüt de l’univers moncadià. Perquè van perdre una guerra que lluitaren del bàndol republicà. “Feem nosa”, conclou Rosa Maria Moncada, germana de l’escriptor. Com un batec desacompassat, tretze tardors van passar des que el dictador vadecidir afonar el poble fins que finalment el pantà va estar enllestit i l’aigua, fins llavors vida, va començar a inundar de mort les
primeres cases. Construir una realitat per desconstruir-ne una altra. Carlota de Torres no s’ho acabava. Alfons Garrigues demanant-li a la Senyora Mort que quan se l’emportés, el deixés fer de barquer a l’altre barri per traslladarhi les ànimes. Quin altre ofici podia fer
ell si no? Nelson maleïnt els rius per no revelar-se, per no provocar una crescuda que s’endugués excavadores, enginyers i peons. Mallol Fontcalda i Estanislau Corbera imaginant-se rellotges
aturats, campanars negats. I Arquímedes Quintana: poques persones poden morir dos vegades. En cos primer. En ànima després. Si ho hagués sabut, potser no hauria ressuscitat. Total, per veure la seua Mequinensa sota les aigües que ell va solcar en una altra vida...
Però amb els mequinensans Franco va tocar os. Eren l’aldea gal·la de l’Aragó i Moncada ha esdevingut Panoràmix, el druida que amb la seua poció màgica, la literatura, ha plantat cara als romans –bojos– i ha recuperat l’orgull d’un poble. Un Poble amb majúscula (el puntet negre damunt del mapa on conflueixen l’Ebre i el Segre) i un poble amb minúscula (l’ampli territori que uneix terres que són parentes per part de riu). Cada vegada que un mequinensà, un ebrenc, un humà llig Moncada, el malaurat escriptor es com si ens estés donant una dosi de la seua poció. I ens atorga una força sobrenatural. Per alguna cosa el seu talent era aclaparador. Amb un català occidental preciós (assessorat per Noëlia Motlló i Ramon Sistach) les paraules són plenes, sonores, esclaten a la boca dels actors i actrius i es fan grans en sentir-les. Els personatges parlen en la llengua que Jesús somiava. Finestregen. Sirguen. Ironitzen. Sobreviuen. Neptú era el
llaüt de Nelson. També la divinitat romana a qui tots els habitants de les aigües havien d’obeir. Unes aigües tossudes, com els mequinensans, que s’entesten a ser vida, malgrat les esgarrapades d’un progrés malentès, adés i ara. Que Biscarrués o Santaliestra no sigon la Mequinensa del segle XXI. ■
Jesús Moncada Dilluns, 23.05 al "Ànima" del 33!!
12.Temps de Franja dissabte, 12 de maig de 2012 | Comentaris"Ànima" s'endinsa en la figura de Jesús Moncada
El programa se centra en l'obra de l'escriptor, amb motiu de l'estrena al TNC de l'espectacle "Mequinensa".
Moncada, Miró, Sales, Poveda i Canela. Cognoms amb "Ànima", ocupen, aquest dilluns 7 de maig, el magazín cultural del 33. El programa s'endinsa en la figura i l'obra de l'escriptor Jesús Moncada, amb motiu de l'estrena al TNC de l'espectacle "Mequinensa", centrat en el món de l'autor de "Camí de sirga".
En l'àmbit escènic, també coneixem de prop un actor, autor i director a l'alça, Pau Miró, que acaba d'estrenar al Lliure de Gràcia, amb un repartiment de luxe, "Els jugadors".
Un altre dels protagonistes de la setmana és el "cantaor"Miguel Poveda que té disc nou al mercat, "Artesano", i diverses actuacions pendents a Catalunya.
La reportera Júlia Bertran vindrà a plató amb l'escriptor, músic i activista cultural Martí Sales, un dels comissaris del festival BCN Poesia i amb projectes permanents a la motxilla. Amb ell veurem el retrat de l'ànima del músic Joan Colomo.
I aquesta setmana tanquem programa amb una actuació ben especial, la del pianista Joan Monné i la cantant Carme Canela, que celebra, amb un nou projecte musical, els seus 50 anys.
Emissions:
Dilluns, 23.00, al 33
Dimarts, 17.30, al 33
ELPERIODIC.CAT: La galeria de Moncada Un llibre recull 150 dibuixos molt personals de l'escriptor de Mequinensa
3. Notícies diumenge, 8 de gener de 2012 | ComentarisUn llibre recull 150 dibuixos molt personals de l'escriptor de Mequinensa
ERNEST ALÓS
BARCELONA
Va arribar un moment, a principis dels anys 80, en què Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005) va triar entre l'escriptura i la pintura. Van guanyar les lletres (i la literatura catalana) i als contes del món desaparegut de l'Ebre solcat pels llaüts els van seguir les novel·les Camí de sirga, La galeria de les estàtues, Estremida memòria i Calaveres atònites. L'obra pictòrica, recuperada després de la seva mort i exposada avui al museu de Mequinensa, va quedar semioblidada. L'escriptor, això sí, va deixar els pinzells però no els llapis de colors, amb què va dibuixar centenars de petites il·lustracions en dedicatòries de llibres i targetes enviades a les seves amistats. Un centenar i mig d'aquests dibuixos, que, seleccionats per Mercè Biosca i amb pròleg de Maria Pau Cornadó, acaben de ser recollits al llibre Dibuixos i caricatures de Jesús Moncada (Pagès editors), mostren un Moncada íntim, humorístic i sentimental.
Els personatges dels seus llibres apareixen una vegada i una altra als dibuixos de Moncada: un guàrdia civil i un capellà de 'La galeria de les estàtues' i dos tripulants de llaüts de 'Camí de sirga'.
Edició Impresa
Versió en .PDF
Informació publicada en lapágina 61 de la secció deEspectacles de l'edició impresa del dia 04 de gener de 2012VEURE ARXIU (.PDF)
L'escriptor dedicava els seus llibres als seus lectors amb un dibuix apressat i eficaç, però les seves amistats i familiars eren destinataris de treballs més elaborats. Mercè Biosca obre la selecció amb les caricatures de Moncada (galtes vermelles, barba, gorra i pipa) i els dibuixos dels seus àlter ego, la Xuta Cussandra, una òliba, Nelson, el cocodril titular del Segre, i el monstre Menjapedres. «Podien ser ell: els feia dir coses que podria haver dit ell», explica. Tendres, humorístiques, escèptiques... La galeria de dibuixos de Moncada, opina Biosca, té un altre interès: «La gràcia és que els dibuixos van en paral·lel a la seva obra literària. És molt divertit veure com s'imaginava gràficament els seus personatges». Dels austers llaüters dels seus contes i Camí de sirga passa a la desfilada grotesca de toreros, guàrdies civils, militarots, monges i capellans trabucaires de La galeria de les estàtues, als bandolers d'Estremida memòria i al primmirat Malloc Fontcalda de Calaveres atònites.
CONCENTRAT EN L'ESCRIPTURA / «Sempre treia el punt irònic dels seus llibres. Era entranyable», explica el periodista Xavier Moret, que amb el traductor Pau Vidal dinava una vegada al mes amb Moncada en un restaurant de Gràcia (la sobretaula sovint acabava amb un dibuix).
Veient els dibuixos de Moncada, especialment aquells en què fa comentaris irònics sobre l'actualitat, sorgeix la pregunta de si no s'hauria pogut dedicar a l'humor gràfic a la premsa. Moret recorda que va rebutjar les insinuacions perquè dibuixés per a la premsa. «No volia perquè li hauria fet perdre temps per a l'escriptura. Preferia viure espartanament que dispersar-se massa». El dibuix i la pintura no van arribar a ser una professió, però sí un regal per als seus.
Jesús Moncada llegit pel Jesús Mª Tibau
1. Autors Ebrencs dimarts, 15 de desembre de 2009 | Comentaris
Camí de sirga, de Jesús Moncada
Fa poc he acabat la tercer lectura de Camí de sirga, de Jesús Moncada, i el cert és que cada vegada l'he gaudit amb més intensitat. Molta gent comenta que li costa entrar-hi, però els demano que insisteixin, i que no intentin oposar resistència, que es deixin portar per les històries que ens explica Moncada, així com l'aigua es deixa portar pel riu.
Projecte Moncada 2009-2010, divendres, 23 d’octubre, a les 19:00: Sala d’actes de las Casa de la Cultura, Benavarri (Ribagorça Oriental. Osca).
3. Notícies dimarts, 20 de octubre de 2009 | Comentaris
PRESENTACIÓ PÚBLICA DEL PR0JECTE D’ANIMACIÓ A LES
ESCOLES DE
LLOC: Benavarri (Ribagorça Oriental. Osca). Sala d’actes de las Casa de
Data: divendres, 23 d’octubre, a les 7 de la tarda
Institucions organitzadores convocants: Conselleria d’ Educació, Cultura i Esports (Direcció General de Política Educativa) i Ajuntament de Benavarri.
Presideixen l’acte des de la taula: Directora General de Política Educativa, Carmen Martínez Urtasun; Alcalde de Benavarri, Alfredo Sancho Guardia, y President de
Desenvolupament de l’acte
- Salutació de l’alcalde de Benavarri, Alfredo Sancho,
- Intervenció de
- Presentació de les activitats i continguts del Projecte Moncada a càrrec del seu coordinador, Mario Sasot
- Intervenció del President de
- Lectura dramatitzada d’uns contes de Jesús Moncada a càrrec dels actors Eduard Muntada i Belén Alonso, sota la direcció escènica de Xicu Masó.
- Vi d’honor ofert por l’Ajuntament de Benavarri..
Per a qualsevol informació a la premsa, contactar amb el coordinador del Projecte
Moncada, Mario Sasot. (967259800, 606996217)
Qui som
