Diumenge 1D: Joaquim Molina ens presenta “Tast d'estrelles”, una de les apostes de @ColumnaEdicions per aquesta tardor.

 


Tast d'estrelles

Joaquim Molina

Joaquim Molina (Barcelona, 1966) és traductor i professor. “La rosa entre els llops” és la seva primera incursió en el món literari i l’acció passa a Vall-de-roures com eix d’un repàs d’història ambientada en l’antiga corona d’Aragó.

https://www.grup62.cat/autor/joaquim-molina/000043343

 

Editorial: Columna Edicions

Temàtica: Novel·la contemporània | General novel·la

Col·lecció: Clàssica

Nombre de pàgines: 512

 

Una dona amb prou força i determinació per muntar un imperi del cava. Uns secrets familiars que emmetzinaran una família.

 

Sinopsis

Som a l’any 1982 i a en Josep Maria li acaben d’anunciar que la seva mare, Francisca Ricou, ha mort. Era una dona implacable que amb mà de ferro va ser capaç de crear i conduir un imperi del cava. Una misteriosa carta, del que sembla un antic xantatge, durà en Josep Maria a remenar en el passat familiar mentre brega amb un present complicat.

 

L’any 1934, unes amenaces de mort a la família Raventós (grans del cava) enrareix l’ambient en un Sant Sadurní d’Anoia que comença a viure l’esclat comunista i anarquista. La Francisca viu amb el seu pare, un alcohòlic que la maltracta i que no és capaç de tirar endavant la seva propietat. Malviuen venent el seu raïm als grans, però ella té un somni, ella vol fer el seu propi cava i està decidida a aconseguir-ho.
www.serretllibres.com/cataleg/autor/joaquim-molina


Article complet

Comarquesnord: Joaquim Molina: “Has de posar humor i sempre has de matar algú. A la novel·la cal matar per enganxar” La rosa entre els llops Premi Nestor Lujan 2014 (Columna Edicions)



Joaquim Molina: “Has de posar humor i sempre has de matar algú. A la novel·la cal matar per enganxar”

comarquesnord.cat Vall-de-roures . dissabte, 6 de desembre de 2014 . Deixa un comentari
Etiquetes: 

Quan Pere el Gran va conquerir la Mediterrània i va desafiar el món. El Pont de la Puríssima va vindre carregat d’activitats pel Matarranya. I la Llibreria Serret de Vall-de-roures va reunir un munt d’autors coincidint amb estos tres dies de festa. Entre ells trobem aJoaquim Molina, qui va presentar la seua òpera prima. Parlem, en concret, de La rosa entre els llops (grup 62), premiada amb el Nèstor Luján de novel·la històrica. Una novel·la que ens portarà fins a les darreries del segle XIII, en unes terres nostres dominades per castells, els senyors feudals i les ordres militars i que partirà d’un fet real com és el duel cavalleresc entre el rei d’Aragó i Carles d’Anjou, amb el qual la Corona d’Aragó “va desafiar l’estatus quo de l’època”.

En una entrevista concedida a Ràdio Matarranya, Molina va valorar el reconeixement amb el Nèstor Luján. “Arribar i moldre. És una satisfacció enorme”. L’autor va explicar que La rosa entre els llops va nàixer més com “un exercici hedonista i per als amics” que per qualsevol altre motiu. “El deixo llegir a la família i els hi agrada molt. Circula, el faig arribar a una editorial i els hi enganxa. El van llegir i van ser els primers fans”. I una cosa va portar a l’altra. “Van decidir donar-li sortida. El vaig presentar al concurs de novel·la i em va tocar la loteria”, va afegir. Una història que ens portarà fins al regnat de Pere el Gran. De fet, a la novel·la hi ha “un fet històric real com és el duel cavalleresc entre el rei d’Aragó i Carles d’Anjou, que en aquella època va ser com una Final de la Champions, fent un símil molt agosarat”, va apuntar l’autor. “Va ser així”. Un fet “molt mediàtic” perquè “van córrer rius de tinta. I és que Pere el Gran va desafiar l’estatus quo de l’època”. Uns fets històrics “amanits amb uns personatges ficticis, versemblants i que viuen i es mouen per esta comarca”. Un Vall-de-roures amb els seus Oteiza. Un territori reconquerit sota la tutela dels cavallers monjos de l’Ordre de Calatrava.

Joaquim Molina va recalcar que La rosa entre els llops no deixa de ser “un homenatge a estes terres que havia corregut de petit”. Una novel·la històrica amb un gran procés de documentació previ, sobretot tirant d’historiadors locals i estudiants que han fet tesis i tesines sobre la història de les famílies feudals i les relacions feudals, i que aporten “una visió molt arrapada del terreny”. Un context històric pel que es mouran uns personatges ficticis. Perquè La rosa entre els llopsno deixa de ser “una història silenciosa dels personatges anònims de la història. Marc Bloch deia que no li interessa qui va construir les piràmides, sinó que vol saber què pensava l’esclau que va dormir sota les estrelles”. I és que per a Molina “estos personatges són els més suggeridors, els grans protagonistes de la història més autèntica. Hi ha uns personatges històrics que van existir, però després estan estos personatges silenciosos que per a l’autor són més plàstics, donant-los una cara i una trajectòria”. Per això, la novel·la “és un homenatge a la història silenciosa. A la massa. Als personatges anònims”.

Per l’autor, este és el divertimento més bonic de l’escriptor. “T’imagines una època. Uns personatges en una foto fixa. Un decorat de la història escrita en els llibres. I tu estàs jugant, com una espècie de Doctor Who que viatja en el temps que aleshores recrea una història possible, una trama, una conspiració, una intriga… És una feina molt satisfactòria”. A La rosa entre els llops no faltarà un assassinat. Per al Joaquim Molina lector, “quan un està al sofà o la llit llegint, el que vol una mica és viure una altra realitat. La mort, la injustícia, un crim, una conspiració, fa que el lector es reveli. Fa que tinguem un ésser moral que ens indigna. I això és el que enganxa. Un assassinat genera esta necessitat de buscar qui ha estat, qui és el culpable. Has de posar humor i sempre has de matar algú. A la novel·la cal matar algú per enganxar”, va dir Molina. I és que a l’autor li agrada molt “el gènere negre”. De fet, “m’atreviria a dir” que La rosa entre els llops “és una novel·la històrica on hi ha una trama negra, amb una investigació i una incògnita que s’ha de resoldre”.

Però, per què Pere el Gran? Joaquim Molina va recordar que Jaume I, el pare de Pere el Gran“va ser un Top Ten. Era un rei molt mediàtic perquè va conquerir Mallorca, València… I el mèrit del seu fill és que, tot i tindre el pare que va tindre, va brillar en llum pròpia i va ser un rei molt valent. Ell va desafiar l’equilibri internacional de l’època i això li va costar molts enemics. Tant endins com enfora. Al Regne d’Aragó, la noblesa es va revelar contra ell. Es va plantar i li va dir que no es posés en camisa d’onze vares contra el Papa i contra França i li van exigir més poder feudal”. Una etapa històrica apassionant. De moltes batalles guanyades. De Roger de Llúria. Dels almogàvers, que “tenen esta doble visió una mica fosca, però que va catapultar la idea de Corona d’Aragó més enllà de les fronteres”, va recordar l’autor. “Aragó en aquella època era una potència emergent”, i el seu rei “va estendre el nom d’Aragó pel món conegut, com Sicília, nord d’Àfrica i després Grècia”, en el que serà “l’aventura dels almogàvers”.

 
Més informació:  | 
 

Deixe el seu comentari: comarquesnord.cat/2014/12/06/82532/

Article complet