El diari Ara, a la seva edició de diumenge 13 de març del 2011, a la pàgina 50 publica l’article de Josep Lambies La novel·la negra catalana ensenya les seves millors cartes. A Lambies l’interessa el tema, prou com per comprar-se llibres del gènere i a sobre dedicar temps a preparar i redactar l’article, que se centra en dos reculls d’històries curtes de sèrie negra: Crims. Cat i Un riu de crims.

La societat sembla que ha canviat de manera que ara es possible plantejar un recull d’històries negres, ben negres, emmarcades en un entorn de petites ciutats i pobles d’ambient fonamentalment rural, com és la geografia humana de les terres de l’Ebre.

Cal no oblidar però l’antiga tradició del cançoner, amb les seves històries de lladres de camí ral, i la literatura de fil i canya recollint les figures dels bandolers del XVII, que són històries no gens urbanes.

Per què aquesta embranzida ebrenca dins de la narrativa catalana i el gènere negre? Doncs perquè des de fa uns pocs anys hi ha un parell de novelistes negres i ebrencs que publiquen: Jordi Pijoan* i Fede Cortés**. I perquè hi ha un instigador d’actes literaris criminals que es diu Octavi Serret i té el cau, disfressat de petita llibreria, a Vall-de-roures, capital del Matarranya. Tot plegat, amb el suport d’un editor***.

Josep Lambies  recull això, i més, en el seu article, il·lustrat amb dues fotografies. Una, de Francesc Melcion, amb tres autors de crims.cat i elMagnus Compilator d’Un riu de crims; a l’altra, de Pere Tordera, apareixen quatre autors d’aquest recull d’històries ebrenques ben negres i criminals.

Fragment de l’article publicat al diari Ara, amb la fotografia de Pere Tordera.

*    Jordi Pijoan, a més de compilador d’Un riu de crims, és coautor de dues novel·les negres en col·laboració amb Manel Barrera, Tu no m’estimes i Sang culé, que desenvolupen la seva trama entre dos pols geogràfics: Barcelona i les terres de l’Ebre. També ha publicat el recull d’històries fantàstiques Mitja dotzena d’ous, que majoritariament (quatre dels sis relats) tenen aspectes que permeten qualificar-los alhora de negres i fantàstics.

**  Fede Cortés és el creador de la delirant parella de detectius, els germans Johnson & Johnson, protagonistes d’una sèrie amb tres títols publicats: De Tots Sants a les rebaixes de gener, La poesia no fa ombra i El català és un misteri poètic? Fede és tan reconsagradament criminal que a voltes també escriu versos, amb els quals fins guanya premis.

*** Consulteu les sucoses fitxes d’aquests i altres reconeguts criminals de la banda, basades en el testimoni de Fede Cortés, a l’apartat de Els còmplices, pp. 401-412 d’Un riu de crims. Del pròleg no us en dic res, és escrit a Salamanca. I de les notes del compilador val més no parlar-ne: podria subscriure-les i a sobre parla bé de tothom. Quin cas, aquest Pijoan! I en Josep Lambies, un altre. A aquest li recomanaria especialment una pel·lícula, no gens ebrenca però molt negra, tan negra que és una història disfressada de la resistència armada antifranquista de l’anarquisme català: A tiro limpio(1963), d’en Paco Pérez-Dolz. Encara que no sigui literatura, una pel·lícula és narrativa. I té un guió.