Amb l’obra “Uomo qualque”, Josep Igual s’ha adjudicat la 27a edició del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez- Ciutat d’Alcoi, que es va entregar el passat dissabte al Teatre Ovidi Montllor.

         Un jurat format per Olga Gargallo, Maria Fullana, Begonya Mezquita, Manel Rodríguez Castelló i Josep Mir, va escollir per unanimitat el nou llibre de poemes de l’escriptor de Benicarló, resident a Sant Carles de la Ràpita, entre la trentena d’obres que concorrien al certamen. El jurat n’ha destacat la cura formal i la varietat temàtica desplegada a “Uomo qualque”.

         L’obra ha estat editada pel segell valencià Edicions de la Guerra, i coincideix en les llibreries amb el també nou treball narratiu d’Igual: “Fugida en cercles”, publicat pel segell d’origen ebrenc Aeditors.

         El seu “Quaderns deltaics” (Cossetània edicions), amb el què va guanyar el premi Cristòfol Despuig de Tortosa del 2008, ha rebut abundants bones crítiques en diversos mitjans del nostre àmbit lingüístic i estatals.

M. VICEDO Josep Igual ganó el premio de poesía Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi con su obra "Uomo qualque". Este es un poemario "denso y brillante y que llega al lector con toda la calidez que tienen ciertas conversaciones cara a cara", según explicó el jurado.
A la última edición de este concurso literario, convocado por la Asociación Cultural Amics de Joan Valls, se presentaron un total de 23 obras. Igual con "Uomo qualque" se ha alzado con el premio dotado en 1.500 euros.
Anoche, en una gala celebrada en el Centro de Ovidi Montllor, en Alcoy, el escritor de Benicarló, recibió el galardón. Pero además, esta velada también estuvo protagonizada por el actor Xavi Castillo y por miembros del Centro Cultural Ovidi Montllor ya que recibieron los premios de Amics de Joan Valls por su promoción y uso del catalán. Por último, Mena Castelló recibió un homenaje en este evento en el que Hugo Mas puso la banda sonora.

 

CRIATURA NUCLEAR

 

El tercer ull, criatura, et farà copsar

els secrets dels espectres de sis generacions.

I les teues noves carícies trifàsiques

et donaran cartell d’hàbil polp amorós

entre la remor de les files darreres del cinema.

Viuràs els focs fatus fosforescents

en el torn de nit en què vigilaràs el magatzem.

Però potser descobriràs massa tard que el risc nul

que garantien els espavilats prohoms de la vila

era una interessada llegenda d’acers deshabitats,

articulada amb nocturnitat i traïdoria.

 

                          Josep Igual

 

EN RECORD DE SERGIO BESER

Estava escoltant el “Cántico espiritual”, de Sant Joan de la Creu, musicat tan delicada i magistralment per Amancio Prada, quan la telefonada d’un amic morellà m’ha portat la trista notícia: el professor, l’amic Sergio Beser, ens ha deixat. Precisament, he recordat una sobretaula de fa uns anys, en terres dels cimals morellans, quan el mestre, el professor que professava, l’amic, es cantava, a ritme de bolero, tot imitant la veu flautada d’Antonio Machín, els versos del místic.

         Sí, la música ha portat aquell primer retall de memòria, quan encara no havíem començat a pair la pèssima notícia. Un retall molt significatiu, ben pensat, perquè ens dóna una mica la idea de com Sergio emplenava de literatura la vida, i la vida de literatura ( com a gran savi que era, sabia que, en puritat, són indestriables). Sergio Beser era un gentleman d’una calidesa humana acollidora, i d’una formidable alçària intel·lectual. A tocant seu aprenies sempre, amb amenitat i fondària.

         En el borboll de records, tocats per l’aguda malenconia de la primera hora de la seua absència, apareixen altres excursions compartides pels Ports i pel Matarranya, conversant animadament, evocant els rastres de tants literats i historiadors significatius que havien transitat aquelles ben estimades terres.

         Pròxim, i sempre generós i accessible, el professor i estudiós de la literatura anava deixant-nos impagables lliçons erudites, i amb el seu saber ser i saber estar ens feia assaborir la seua temperatura ètica d’home sempre compromès amb les llibertats.

         El mestre Beser exercia d’ambaixador per lliure de la seua Morella allà on fos, amb la seua habitual elegància i ciència; i, a més, sempre que podia organitzava encontres i activitats a la seua vila encastellada.

        Els seus amics novel·listes Manuel Vázquez Montalban i Javier Cercas, l’han immortalitzat en sengles novel·les. Molts altres li hem dedicat articles, retrats i notes de dietari al mestratge del professor i gran comentarista dels nostres clàssics ( obra seua, per exemple, fou un dle primers grans estudis, profund i afinat, per encapçalar la primera gran reunió d’obres de Sebastià Juan Arbó, als anys seixanta del segle passat).

         En aquesta tarda assolellada de gener ens ha amarat de cap a peus la tristor d’haver perdut un referent vital i intel·lectual com pocs n’hi ha. Les seues lliçons i el seu record humanista ens acompanyaran sempre.

         Com sol passar en aquests casos, ens ha quedat una llarga conversa per compartir amb ell. Havia de donar-se aquest passat estiu, però al final no va poder ser.

         Me l’estimava molt, i crec que ell m’apreciava també molt, i sempre m’animava en el camí d’aquests oficis nostres. El trobarem a faltar. 

        Josep Igual

                                                               22 de gener de 2010 

Mor el professor morellà Sergio Beser

______________________
comarquesnord,cat, Morella
divendres, 21 de gener de 2010

El professor morellà Sergi Beser ha mort aquest divendres a Barcelona a l’edat de 75 anys. Sens dubte ha mort un dels millors ambaixadors que ha tingut la Ciutat de Morella. El catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, va destacar al llarg de tota la seva vida per l’estima cap a Morella i per ser un dels embaixadors més destacats del seu poble envers el món de la cultura. El funeral de Sergio, morellà universal i ambaixador del seu poble al món de la cultura, té lloc el dissabte a les 11 del matí al Tanatori de Sant Cugat i a les 17 hores al cementiri de Morella.

La seva tasca professional a Barcelona és reconeguda en tots els àmbits acadèmics, però sempre va tenir temps per traure endavant iniciatives culturals en favor de la seva comarca, a través de l’Associació AMIC, i moltes d’altres col·laboracions.

L’any 2007 l’Ajuntament de Morella li va atorgar la Creu de Santa Llúcia, el reconeixement més important que es pot donar a Morella, per eixe paper intens d’ambaixador de la ciutat allà on ha estat. Ignasi Riera, un dels escriptors als que Beser els va regalar l’estima pel seu poble, recordava en l’acte d’homenatge com en la novel·la “Los mares del sur” de Vázquez Montalbán, el nom de Sergio Beser apareix un i un altre cop, i no dubtava a afirmar “…de tant en tan la terra produeix un savi”.

Més enllaços:

1. Sergio Beser rep la Creu de Santa Llúcia
2. Sergio Beser (Morella, 1934-Sant Cugat, 2010)
3. Sergio Beser, immortal en l’obra de Manuel Vazquez Montalban
4. Ignasi Riera: “Sergio Beser és un valor afegit a Morella”
5. “No va poder ser el dia de Sant Julià, però és avui quan li fem lliurament de la creu de Santa Llùcia”