1. Autors Ebrencs
dijous, 14 de gener de 2010 | Comentaris
Josep Igual o la paraula constant:
L'intercanvi constant de l'espill d'Stendhal per mots s'anomena Josep Igual. L'obra ríquissima en quantitat i en qualitat de l'escriptor benicarlando és un pòsit inesgotable de petroli literari en estat puríssim, pocs escriptors saben bescanviar el món per literatura com ho fa ell, pocs lletraferits saben de l'nfinit literari el que sap el poeta i escriptor d'afabilitat humaníssima i de literatura d'alta volada. En els temps que corren amb peus de fang i maneres de cranc per la cibernètica on la literatura és precipitada i a voltes poc digna d'anomenar-se com a tal, és lloable que una figura amb el potencial elevat a enèssimes xifres, continui traspuant art a cops de martell de tinta, com aquell resultat de l'operació lorquiana: talent+treball i ens dugui llibres d'una vàlua instimable i mereixedors dels llorers que se'ls hi han atorgat. Josep Igual que té característiques de metafísic ambulant i epítets d'escrivent de Corts d'èpoques més humanístiques, és una persona digna d'esment a l'hora d'entendre el que ha de ser un humanista en època de màquines deleroses de dir sense dir des de dits que pretenen més que es conegui el seu nom, que fer obra, perquè no fa obra qui escriu, fa obra qui sap escriure, i està més que clar que Josep Igual, des dels seus anys més joves fins a data d'avui no para de conrear als sembrats de la creació obres d'una força literària sense discussió possible. Tant en aspectes lírics com narratius com assagístics, som davant una persona que camina per indrets que coneix i que fa "machadianament" camí. Camí literari de qui coneix la literatura. Caminant de posada en escena calmada però de terrabastalls interiors que quan s'exterioritzen amb les paraules provoca paisatges d'una bellesa múltiple i canviant però que mai deixa indiferent el lector ni l'oïdor quan parla, perquè Josep Igual domina amb una facilitat d'esgrimista "fin de siecle" l'art de l'oratòria. No aprofundiré en cap llibre, perquè penso que el lector ha de triar els que més li cridin l'atenció, el que sí diré, és que Igual, la literatura lírica o periodística o narrativa que brolla del seu interior, té la força dolçament cridanera o fortament seductora de les sirenes que no va voler escoltar Ulisses. Traiem-nos la cera de les orelles i llegim la paraula constant de Josep Igual, serem més persones perquè ens abocarem al món amb la perspectiva d'un gran escriptor i ens endinsarem al país de les paraules trenades pels fils que sols habiten als cabdells interns dels grans domadors dels mots, i no altra cosa és l'autor de Faules mamíferes entre molts altres títols dignes de la nostra atenció. Llegim-lo doncs.
Mentre l’enfilàvem amb l’amic Tomàs Camacho cap al reclam de l’Antena del Coneixement de la URV a Cambrils, provava de fer memòria quan havia estat la darrera vegada que havia escoltat en directe el joglar aragonès Joaquín Carbonell.
Sense poder precisar l’any –1981 o potser el 1982- recordava un seu concert a la plaça de bous de Vinaròs, a tocant de La Bullonera. Les ganes de retrobar-lo en viu per tant eren grans.
Sabíem de la represa de l’activitat cantautora de Carbonell als anys noranta, i havíem llegit els seus paper periodístics, que ben sovint semblen un conte fantàstic i divertidíssim, com en aquell on ens explicava com en Bob Dylan va aparèixer una tarda al seu domicili saragossà.
També, gràcies a l’amic Octavi Serret i el seu –aquest- nutritiu bloc, en teníem notícia dels llibres i les seues noves cançons.
En l’acte de presentació de la nova i engrescadora programació de l’Antena del Coneixement (amarada de l’ànima del seu motor, en Ramón García Mateos), Joaquín Carbonell ens regalà un recital de petit format (veu, guitarra i harmòniques), nítid i càlid, on el vam trobar en plena forma, i amb una maduresa comunicativa que subjugà el centenar d’esperits que ens vam congregar a la seua missa heterodoxa.
Especialment brillant va estar el segment central del recital, que dedicà a les seues adaptacions del mestre Brassens (guardà “El gorila” per tancar el recital amb la participació voluntariosa i engrescada del públic).
Carbonell va repassar diverses etapes de la seua producció d’escriptor de cançons, amb peces que tan poden beure de l’arrel popular, com acollir-se amb solvència als cronicots urbans dels vells bluesmen, amb les líriques queixes agredolces dels abandons sentimentals o les melangies per causa dels malentesos humans, tot amb la versatilitat matisada de la seua veu i el dibuix melòdic d’una harmònica vagament dylaniana.
Vam assistir a un broll sostingut d’autenticitat, acidesa irònica, lúcides fuetades sarcàstiques, textos de fondària i qualitat poètica, i, ja s’ha dit, les ben trobades i girades adaptacions de Brassens.
Abans del recital vam poder parlar amb ell. Sense conèixer-nos, parlàvem fluidament el mateix llenguatge (potser perquè fem activitats tan bessones?), i vam invocar alguns amics i coneguts comuns –Labordeta, Octavi Serret- per aplanar una mica més la ja de per se senzilla comunicació.
Amb el cedè del concert dels tres cantautors aragonesos del 2006 a la butxaca i il·luminats per les ràfegues d’autenticitat sense els trucs ni els maquillatges enfarfegants que tan sovint ens trobem sobre els escenaris, vam desfer contents la cinta grisa de la carretera nocturna fins arribar al nostre Montsià. Una nit gran reserva amb una veu que ja ha assolit el difícil estadi d’esdevenir clàssica, sense deixar d’atendre les urgències quotidianes de les derives de les nostres societats.
Que aquestes propostes tinguen tan poc espai en els altaveus de la banalitat de masses és un símptoma innegable dels temps preocupants de pensament líquid, post-literaris, post-humanistes que ens acullen asprament. Deixem-ho anar, que ploraríem...
Llibreria Serret és un punt de trobada de lectors i escriptors, tan físicament com virtual. Envieu-nos els vostres escrits per publicar-los al bloc (podeu contactar mitjançant el formulari de contacte). Visiteu les seccions d'Autors Ebrencs i Mataraña per llegir i trobar articles i autors que ja han participat.
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario: