Ampliació: Josep Igual guanya el “Ciutat d’Alcoi” de poesia

dilluns, 8 de març de 2010 09:49

Amb l’obra “Uomo qualque”, Josep Igual s’ha adjudicat la 27ena edició del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez- Ciutat d’Alcoi, que es va entregar el passat dissabte al Centre Ovidi Montllor de la capital de l’alcoià. Un jurat format per Olga Gargallo, Maria Fullana, Begonya Mezquita, Manel Rodríguez Castelló i Josep Mir, va escollir per unanimitat el nou llibre de poemes de l’escriptor de Benicarló entre la trentena d’obres que concorrien al certamen. El jurat n’ha destacat la cura formal i la varietat temàtica a “Uomo qualque”. En l’acte de lliurament de dissabte a Alcoi, Josep Igual va oferir la lectura tast d’alguns dels poemes del nou llibre i homenatjà Ovidi Montllor en el seu parlament d’agraïment amb l’espai dedicat al cantautor d’Alcoi ple de gom gom a gom. L’obra ha estat editada pel segell valencià Denes/Edicions de la Guerra, i coincideix en les llibreries amb el també nou treball narratiu d’Igual, “Fugida en cercles”(Aeditors). Josep Igual col·labora setmanalment amb el seu bloc “Plàncton” a 3x4.info. Podeu veure un video de resum de l'acte.(Font: Pàgina66)

 

 

 Amb l’obra “Uomo qualque”, Josep Igual s’ha adjudicat la 27a edició del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez- Ciutat d’Alcoi, que es va entregar el passat dissabte al Teatre Ovidi Montllor.

         Un jurat format per Olga Gargallo, Maria Fullana, Begonya Mezquita, Manel Rodríguez Castelló i Josep Mir, va escollir per unanimitat el nou llibre de poemes de l’escriptor de Benicarló, resident a Sant Carles de la Ràpita, entre la trentena d’obres que concorrien al certamen. El jurat n’ha destacat la cura formal i la varietat temàtica desplegada a “Uomo qualque”.

         L’obra ha estat editada pel segell valencià Edicions de la Guerra, i coincideix en les llibreries amb el també nou treball narratiu d’Igual: “Fugida en cercles”, publicat pel segell d’origen ebrenc Aeditors.

         El seu “Quaderns deltaics” (Cossetània edicions), amb el què va guanyar el premi Cristòfol Despuig de Tortosa del 2008, ha rebut abundants bones crítiques en diversos mitjans del nostre àmbit lingüístic i estatals.

M. VICEDO Josep Igual ganó el premio de poesía Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi con su obra "Uomo qualque". Este es un poemario "denso y brillante y que llega al lector con toda la calidez que tienen ciertas conversaciones cara a cara", según explicó el jurado.
A la última edición de este concurso literario, convocado por la Asociación Cultural Amics de Joan Valls, se presentaron un total de 23 obras. Igual con "Uomo qualque" se ha alzado con el premio dotado en 1.500 euros.
Anoche, en una gala celebrada en el Centro de Ovidi Montllor, en Alcoy, el escritor de Benicarló, recibió el galardón. Pero además, esta velada también estuvo protagonizada por el actor Xavi Castillo y por miembros del Centro Cultural Ovidi Montllor ya que recibieron los premios de Amics de Joan Valls por su promoción y uso del catalán. Por último, Mena Castelló recibió un homenaje en este evento en el que Hugo Mas puso la banda sonora.

 

CRIATURA NUCLEAR

 

El tercer ull, criatura, et farà copsar

els secrets dels espectres de sis generacions.

I les teues noves carícies trifàsiques

et donaran cartell d’hàbil polp amorós

entre la remor de les files darreres del cinema.

Viuràs els focs fatus fosforescents

en el torn de nit en què vigilaràs el magatzem.

Però potser descobriràs massa tard que el risc nul

que garantien els espavilats prohoms de la vila

era una interessada llegenda d’acers deshabitats,

articulada amb nocturnitat i traïdoria.

 

                          Josep Igual

 

EN RECORD DE SERGIO BESER

Estava escoltant el “Cántico espiritual”, de Sant Joan de la Creu, musicat tan delicada i magistralment per Amancio Prada, quan la telefonada d’un amic morellà m’ha portat la trista notícia: el professor, l’amic Sergio Beser, ens ha deixat. Precisament, he recordat una sobretaula de fa uns anys, en terres dels cimals morellans, quan el mestre, el professor que professava, l’amic, es cantava, a ritme de bolero, tot imitant la veu flautada d’Antonio Machín, els versos del místic.

         Sí, la música ha portat aquell primer retall de memòria, quan encara no havíem començat a pair la pèssima notícia. Un retall molt significatiu, ben pensat, perquè ens dóna una mica la idea de com Sergio emplenava de literatura la vida, i la vida de literatura ( com a gran savi que era, sabia que, en puritat, són indestriables). Sergio Beser era un gentleman d’una calidesa humana acollidora, i d’una formidable alçària intel·lectual. A tocant seu aprenies sempre, amb amenitat i fondària.

         En el borboll de records, tocats per l’aguda malenconia de la primera hora de la seua absència, apareixen altres excursions compartides pels Ports i pel Matarranya, conversant animadament, evocant els rastres de tants literats i historiadors significatius que havien transitat aquelles ben estimades terres.

         Pròxim, i sempre generós i accessible, el professor i estudiós de la literatura anava deixant-nos impagables lliçons erudites, i amb el seu saber ser i saber estar ens feia assaborir la seua temperatura ètica d’home sempre compromès amb les llibertats.

         El mestre Beser exercia d’ambaixador per lliure de la seua Morella allà on fos, amb la seua habitual elegància i ciència; i, a més, sempre que podia organitzava encontres i activitats a la seua vila encastellada.

        Els seus amics novel·listes Manuel Vázquez Montalban i Javier Cercas, l’han immortalitzat en sengles novel·les. Molts altres li hem dedicat articles, retrats i notes de dietari al mestratge del professor i gran comentarista dels nostres clàssics ( obra seua, per exemple, fou un dle primers grans estudis, profund i afinat, per encapçalar la primera gran reunió d’obres de Sebastià Juan Arbó, als anys seixanta del segle passat).

         En aquesta tarda assolellada de gener ens ha amarat de cap a peus la tristor d’haver perdut un referent vital i intel·lectual com pocs n’hi ha. Les seues lliçons i el seu record humanista ens acompanyaran sempre.

         Com sol passar en aquests casos, ens ha quedat una llarga conversa per compartir amb ell. Havia de donar-se aquest passat estiu, però al final no va poder ser.

         Me l’estimava molt, i crec que ell m’apreciava també molt, i sempre m’animava en el camí d’aquests oficis nostres. El trobarem a faltar. 

        Josep Igual

                                                               22 de gener de 2010