YAHOO! NOTICIAS: Milers de ciutadans acomiaden José Antonio Labordeta

 

SARAGOSSA, 19 (EUROPA PRESS) Milers de ciutadans, entre d'altres la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, han acomiadat el cantautor, professor i polític José Antonio Labordeta, lluitador infatigable per Aragó i la democràcia, qui va morir a Saragossa. Seguir leyendo el arículo

La notícia s'ha fet pública a les 1.30 hores d'aquest diumenge mitjançant un missatge telefònic SMS de Chunta Aragonesista (CHA), que manifestava la seva "profunda tristesa" pel decés de Labordeta, a qui va atrapar un càncer de pròstata anys enrere.

A les 10.00 hores, ha ofert una roda de premsa la presidenta de Chunta Aragonesista (CHA), Neus Ibeas, i la resta de l'Executiva de la formació en la representació del qual l'avui mort va ocupar dos escons a les Corts d'Aragó i el Congrés dels Diputats. Ibeas, emocionada, va dir que Labordeta havia estat el parlamentari "més eficaç" que ningú va poder somiar i va destacar-ne la humanitat.

Els comunicats i telegrames de condols es van anar succeint al llarg del dia, incloent un testimoni del Rei, Joan Carles I, qui es trobava a la Ciutat del Motor d'Alcanyís assistint al Gran Premi Aragó de Moto GP. També des de la capital del baix Aragó van expressar el seu condol el president del Govern d'Aragó, Marcel·lí Iglesias, i el vicepresident, José Ángel Biel.

Precisament, Iglesias imposarà la medalla d'Aragó a Labordeta aquest dilluns a les 11.00 hores a la capella ardent, a títol pòstum. Els cinc Grups Parlamentaris de les Corts d'Aragó i diverses institucions han fet pública la seva tristesa pel dens.

A les 17.00 hores ha arribat la comitiva fúnebre al Palau de La Aljafería, seu del Parlament autònom, on el fèretre ha estat rebut per Iglesias, el president del Parlament regional, Francisco Pina, Neus Ibeas, el portaveu de CHA, Chesús Bernal, i representants dels cinc Grups, així com del personal de la Casa.

Una hora després, a les 18.00 hores s'ha obert la capella ardent, on Labordeta descansava acompanyat per una bandera d'Aragó, un enorme ram de roses vermelles, la seva família i nombroses autoritats. Al llarg de la tarda han arribat 22 corones i rams de personalitats com el cantautor madrileny Joaquín Sabina, ciutadans anònims i el Congrés dels Diputats o la Delegació del Govern a Aragó, entre d'altres institucions.

Davant dels mitjans de comunicació han desfilat nombrosos polítics. Així, la ministra Ángeles González-Sinde ha esmentat l'"energia cívica d'esquerra" de Labordeta, que restarà entre nosaltres, mentre que Marcelino Iglesias ha destacat que Labordeta va ser "un punt de referència" que és "impossible d'oblidar". També s'ha mostrat visiblement emocionat el president de les Corts, Francisco Pina, qui ha al·ludit al fugaç pas de Labordeta per les Corts.

L'alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch, que ha decretat tres dies de dol oficial a la ciutat, des d'aquest diumenge fins a aquest dimarts, ha expressat aquesta tarda que "tots el volem" i la candidata del PSOE a la presidència del Govern autònom, Eva Almunia, ha indicat que Labordeta va estat un gran "defensor" d'Aragó i el portaveu parlamentari del PSOE, Jesús Miguel Franco, va destacar-ne "les ganes de lluitar per Aragó".

La presidenta del PP-Aragó, Luisa Fernanda Rudi, va opinar que Labordeta "va deixar empremta" a la societat per les seves obres artístiques i per la seva tasca en defensa de la democràcia i Aragó, mentre que el portaveu del PAR, Javier Allué, va considerar que "tots hem perdut alguna cosa" i el diputat d'IU, Adolfo Barrena, va recordar les innombrables lluites en comú amb Labordeta. L'activitat parlamentària oficial s'ha suspès per a aquest dilluns i dimarts.

A les 21.00 hores més de 13.000 ciutadans havia passat per la capella ardent i avui es reobrirà a les 9.00 hores. A les 20.30 hores d'aquest diumenge va tenir lloc una cantada popular a la plaça San Felipe de Saragossa per recordar el genial cantautor.


Article complet

EL PAIS: Amigo Labordeta...por Julian Casanova

OBITUARIO

Amigo Labordeta

 

JULIÁN CASANOVA 19/09/2010

 
 

En los últimos años, José Antonio Labordeta y yo compartimos opiniones, conversaciones y debates en la radio. Hablábamos del Partido Popular, de Obama, de la crisis, de la corrupción o de los libros y canciones que nos gustaban. Labordeta hacía y decía tantas cosas que resultaba difícil de clasificar. Para la gente que nos escuchaba, José Antonio Labordeta era político, cantautor, escritor, el hombre de la mochila, el hombre justo, el abuelo, el que mandó a la mierda a los señores diputados de la derecha que no le dejaban hablar.

Labordeta era de ese clase de gente que creía que el futuro sería mejor que el presente. A las personas que creen eso se les llama utópicas, pero en realidad lo que hacen es atacar la hipocresía, la estupidez y expresar la insatisfacción frente al privilegio.

Labordeta usaba la vida cotidiana, los problemas de la gente que pasa por la calle, para iluminar el debate político. Frente a quienes creen que los hombres y mujeres estamos sujetos a poderes tan grandes que es mejor no tocarlos, José Antonio apelaba a la dignidad, la nuestra, la de los humanos, para saber dónde comienza lo intolerable. Como nació en una República y creció en la España de Franco, nunca le gustaron esos cerdos de Rebelión en la granja de George Orwell, escrita, recordemos, en 1945, que creaban una dictadura sobre los otros animales, mucho peor que lo que habían conocido.

Todos queríamos conservar a Labordeta. Los humanos se pasaron el siglo XX buscando en algo en que creer. Y algunos se lo tomaron tan en serio que mataron en nombre de cosas tan abstractas como la religión, la ideología, la patria o el rey. Si hablabas unos minutos con Labordeta, te dabas cuenta que tampoco era para tanto. Necesitamos gente que piense y sienta. Ojalá pudiera seguir hablando con él en la radio. Hasta siempre, José Antonio.


Article complet

Homenatge a Jose Antonio Labordeta per Jose Miguel Gràcia

A José Antonio Labordeta

S’ha mort una veu,

s’ha mort un poeta,

s’ha mort la cançó,

s’ha mort Labordeta.

Orfe queda el vent,

òrfena la terra,

orfes quedem tots,

s’ha mort Labordeta.

Qui cantarà al cerç?

qui a la llibertat?

qui ho farà a Aragó?

Som buits i callats.

A la teua motxilla hi cap tot un país,

però no un cor tan gran com el teu.

Tota la pau per a tu, José Antonio.

 

Escolteu “Canto a la libertad” aquí

Vídeo en You Tube


Article complet

Lletres Ebrenques: Avui som una mica menys lliures, admirat Labordeta...

Lletres ebrenques

 
Avui som una mica menys lliures, admirat Labordeta...

Labordeta.jpgSe n'ha anat José Antonio Labordeta. Des de la la seua Saragossa  ha emprès el vol cap a l'infinit un home vital i compromès com no n'hi ha!!! Ell que ens cantava a la llibertat... Ell que lluitava per la llibertat amb la motxilla a l'esquena, i trepitjava pobles i viles amb la seua poesia i els seus càntics socials. Vell lluitador, amb ideals nobles, de verb fàcil, de contundent argument, de veu estrident, aragonesista, cantautor, polític mai acceptat per l'estatus corrossiu, autor de lletres colpidores i alliçonants, caminant d'un món que somnia amb la llibertat... No li va tremolar la veu per enviar a la merda els assalariats i panxacontents senyors diputats cavernícoles de la dreta espanyola en el marc de les Corts de Diputats d'allà a Espanya, uns i unes d'un partit contrari a la llibertat. Ara bé, aquests i aquestes, i altres, avui el lloaran... avui serà en veu d'aquells i d'aquelles que no hi creuen, el vell lluitador per la llibertat.
I se n'ha anat i ens ha omplit de pena, perquè ens agradava escoltar el seu missatge, entendre al seu costat que no ens hem d'agenollar davant de poders fàctics que ens humilien com a persones. I la frase de consol típica: ens quedaran les seues cançons, el seu mestratge i els seus ideals. I trobarem a faltar el teu somriure, diu que ens deixes te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall on vas viure, no l'esborra la pols del camí... Avui som una miqueta menys lliures... però seguirem mantenint ben alts l'anhel de llibertat. Company Labordeta, allí on estiguis, que siguis feliç, que siguis lliure...
Escoltem el seu mític Canto a la libertad:
http://www.redparaelcambio.org/es/cat/9-musica/doc/326-canto-libertad-labordeta

Llegim-lo, memoritzem-lo, portem-lo molt en dins:  Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad.Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente, y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libe...rtad. Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad. Sonarán las campanas desde los campanarios, y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas dispuestas para el pan. Para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible por empujar la historia hacia la libertad. Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver; pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad. Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad.

I la meua traducció personal, amb estima i homenatge: Hi haurà un dia/ en què tots/ en aixecar la vista, veurem una terra/ on posi llibertat./ Germà, aquí la meua mà,/ serà teu el meu front,/ i el teu gest de sempre caurà/ sense aixecar huracans de por/  davant de la llibertat./ Farem el camí/ en un mateix traçat,/ unint la nostra espatlla/ per així aixecar/ aquells que caigueren/ cridant llibertat./ Hi haurà un dia/ en què tots/ en aixecar la vista,/ veurem una terra/ on posi llibertat./ Sonaran les campanes/ des dels campanars,/ i els camps deserts/ tornaran a desgranar unes espigues altes/ disposades per al pa./ Per a un pa/ que durant segles mai es repartí/ entre tots aquells/ que feren possible/ empènyer la història cap a la llibertat./ Hi haurà un dia/ en què tots/ en aixecar la vista,/ veurem una terra/ on posi llibertat./ També és possible/ que aquest bell matí/ ni tu, ni jo, ni l'altre/ l'arribem a veure;/ però caldrà forçar-lo/ perquè pugui ser./ Que sigui com un vent/ que arrenqui les  herbes/ sorgint la veritat,/ i netegi els camins/ de segles amb destrosses/ contra la llibertat./ Hi haurà un dia/ en què tots/ en aixecar la vista,/ veurem una terra/ on posi llibertat.

Article complet

<1
2
3