Aquest divendres 11 de novembre Joan-Elies Adell a Lletres Ebrenques!!

1. Autors Ebrencs dijous, 10 de novembre de 2011 | Comentaris

Lletres ebrenques

Joan-Elies Adell a Lletres Ebrenques

emigdi | literari | dilluns, 7 de novembre de 2011 | 23:14h

Aquest divendres 11 de novembre, s'emetrà el 3r programa de la nova temporada de Lletres Ebrenques, la cinquena, que dirigeixo a Antena Caro de Roquetes (96.0 fm). Comptarem amb la presència del poeta vinarossenc, Joan-Elies Adell amb el qual parlarem de la seua trajectòria literària i farem un xicotet i repàs a la situació literària i lingüística a la ciutat de l'Alguer.

Podeu escoltar el primer programa, dedicat a Emili Casanova a

Podeu escoltar el segon programa, dedicat a Òscar Pérez a http://www.antenacaro.cat/index2.php

Joan-Elies Adell va nàixer a Vinaròs (el Baix Maestrat) el 1968. Va cursar estudis de Filologia i Comunicació Audiovisual en la Universitat de València. És professor de Teoria de la Literatura a la Universitat Oberta de Catalunya i membre del grup de recerca HERMENEIA de la UB. Actualment és el director de l'Espai Llull, la seu de Representació de la Generalitat de Catalunya [1] a l'Alguer. Pel que fa a la seua obra literària, ha publicat diverses obres assagístiques al voltant de la música i la cultura digital. A més, s'ha dedicat al conreu de la poesia, amb títols com La matèria del temps (1994), que va meréixer el premi Gabriel Ferrater de poesia, Oceà immòbil (1995) guardonada amb el premi Benvingut Oliver de poesia de Catarroja, A curt termini (1997), que va rebre el premi Ciutat d'Elx de poesia, Un mateix cel (2000), Encara una olor (2003) premi Alfons el Magnànim, La degradació natural dels objectes (2004), Jocs Florals de Barcelona i Pistes Falses (2006), 1r premi Màrius Sampere de poesia. Ha estat antologat als volums col·lectius Bengales en la fosca 1998, Dotze poetes valencians 2000 Vint-i-un poetes del segle XXI, 2001 i Imparables, 2004.

Obra

Poesia

La matèria del temps. Tarragona: El Mèdol, 1994
Oceà immòbil. Catarroja: Ajuntament, 1995
A curt termini. València: Eliseu Climent / 3i4, 1997
Un mateix cel. València: 7 i mig, 2000
Encara una olor. Alzira: Bromera, 2003
La degradació natural dels objectes. Barcelona: Proa, 2004
Pistes falses. Santa Coloma de Gramenet: La Garúa, 2006

Assaig

Música i simulacre a l'era digital. Lleida: Pagès, 1997
(ed.) Indústria musical i cultural popular. Barcelona: Editorial UOC, 2005
(coor. amb Jaume Radigales) (Des)acords, música i músiques als països catalans (1975-2009). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2009
(coor. amb Roger Canadell) L'acadèmia i els límits. Barcelona: Editorial UOC, 2010

Lletres ebrenques: Gerard Vergés, poeta convidat al festival de poesia de Sant Cugat

1. Autors Ebrencs dimarts, 18 de octubre de 2011 | Comentaris

Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

Gerard Vergés, poeta convidat al festival de poesia de Sant Cugat

emigdi | literari | dimarts, 18 d'octubre de 2011 | 14:16h

Diumenge 16 d'octubre va inaugurar-se el festival de poesia de Sant Cugat, un dels certàmens poètics amb més prestigi als Països Catalans. Enguany el poeta convidat és el veterà tortosí Gerard Vergés, la qual cosa és tot un honor, ja que l'havien precedit en edicions anteriors poetes de la categoria de Jordi Pere Cerdà, recentment traspassat, Montserrat Abelló o Feliu Formosa, tots ells premi d'honor de les lletres catalanes. Va haver-hi un recital de poemes del poeta per part de Jordi Bosch i un recital de cançons de la seua obra a càrrec de la cantautora tortosina Montse Castellà, una coreografia de Factoria Mascaró inspirada en la seua poesia. També se li lliurà una escultura de Manuel Cusachs. L'homenatge a Vergés continuà durant el dia d'ahir amb una xerrada sobre la seua obra, en la qual va intervenir Josep Sebastià Cid, professor de català a l'Institut Julio Antonio de Móra d'Ebre. També es pot veure l'exposició Jo sóc aquell que em dic Gerard, que fa un repàs a la trajectòria literària d'un dels grans de les lletres ebrenques i catalanes.
És, sens dubte, un homenatge molt merescut, a l'autor de l'Ombra rogenca de la lloba, un dels millors poemaris de la literatura catalana de les darreres tres dècades, premi Carles Riba de 1981.

Presentacions de llibres en el marc del Correllengua de Tortosa, 17, 18 i 19 d'octubre

2. Literatura Ebrenca dilluns, 17 de octubre de 2011 | Comentaris

Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

Presentacions de llibres en el marc del Correllengua de Tortosa

emigdi | literari | dimecres, 12 d'octubre de 2011 | 08:53h

Dilluns 17 d'octubre, a les 19.30 hores, al Centre Cívic de Ferreries. Presentació del llibre La nissaga Catalana del món clàssic, de Montserrat Tudela i Pere Izquierdo; i de Giny d'Aigua, de Manel Pérez i Bonfill, col·labora Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, presentació a càrrec de l'autor, Dr. Josep Sánchez Cervelló i Emigdi Subirats. Recupero apunts d'aquí al bloc sobre els llibres esmentats. Les presentacions són en el marc del Correllengua 2011.

Giny d'aigua, de Manuel Pérez Bonfill

Acaba de sortir a la llum el poemari Giny d'Aigua, de l'ancià escriptor i intel·lectual tortosí, Manuel Pérez i Bonfill. Ha estat editat per Publicacions de la URV, en una edició de la qual he tingut cura personalment. Fa dos anys vaig ser el prologuista del darrer recull de contes seu, Abusos del ritual (Pagès editors), i ara he tingut el plaer i l'honor d'encarregar-me de l'edició d'aquest poemari. Per a mi, tots aquests projectes són com somnis que es veuen convertits en realitat. L'admiració per la figura de Manuel Pérez, el nostre professor de sempre, té arrels profundes.
Giny d'aigua ha estat prologat per l'amic Xavier Garcia i compta amb unes bellíssimes il·lustracions Ferran Vilàs, fill del darrer mestre d'aixa de Tortosa. Justament el poemari gira al voltant de la construcció d'una embarcació, una muleta, i la feina humana al respecte. Són divuit poemes excelsos, que necessiten una lectura acurada. No és una poesia fàcil, sinó que cal digerir adequadament. Hi ha una gran riquesa de lèxic en una poesia exquisida, pròpia del talent de l'autor. És un càntic a una feina que ha passat al pou dels records, un càntic que recupera paraules d'antany i les converteix en poesia lírica, en tot un homenatge al llenguatge. Un poemari amb força i qualitat, amb capacitat de penetrar profundament, amb grans qualitats descriptives, que ens trasllada a un món que desconeixem i que ens és difícil d'entendre.
Agraeixo l'amic Jaume Llambrich que em donés la possibilitat de tenir cura d'aquest poemari, que ve a completar una llarga feina poètica del professor Pérez, Creu de Sant Jordi de 2010.

Primer advertiment
Sever, de gris, amb moviments precisos,
assistia a la tala el mestre d'aixa;
o anava, circumspecte, als magatzems
de la fusta, per decidir les parts
del projecte qeu el mena, del giny d'aigua.

D'olivera - per ser més amanosa -
verda els colls o les capsanes tria:
que ha de ser tendra - qualitat de l'home -
per doblar-la amb ampla curvatura!

La nissaga catalana del món clàssic

Recentment he participat en un llibre culturalment de pes, La nissaga catalana del món clàssic. Aquest ha estat un projecte literari potent que va idear-se en el marc de la presentació del número 50 de la revista Auriga, al museu d'arqueologia de Catalunya. L'han dirigit l'arqueòleg Pere Izquierdo (que va ser director del departament d'arqueologia de la Generalitat a les Terres de l'Ebre a finals dels 1980) i la filòloga Monserrat Tudela. Van voler que fos un llibre cooperatiu, amb la qual cosa van buscar col·laboradors arreu del país. Em van demanar la meua col·laboració i vaig presentar tres biografies de tres importants literats ebrencs/maestratencs de principis de segle XX, que van tenir una estreta vinculació al món clàssic: Mn. Joaquim Garcia Girona (Benassal), Mn. Joan Baptista Manya (Gandesa) i Mn. Tomàs Bellpuig (Tortosa). Aviat sortirà la publicació d'aquest llibre, que pretén reconèixer la important tasca realitzada per nombroses persones arreu del país a favor de la recuperació dels valors de la cultura clàssica.Joaquim Garcia Girona, fill de Benassal (Alt Maestrat), va traduir al català el Jardí d'Horaci, traduccions que va anar publicant al Butlletí de la Societat castellonenca de cultura. Mn. Joan Baptista Manyà, fill de Gandesa (Terra Alta), era un teòleg escolàstic que va publicar l'enciclopèdia Theologulema, en quatre volums. Escrita en llatí, encara és consultada en algunes facultats de teologia d'arreu del món.Mn. Tomàs Bellpuig, fill de Tortosa i important poeta, va ser un dels impulsors de la Fundació Bernat Metge, que promovia la traducció dels clàssics a la nostra llengua. Es va encarregar d'algunes traduccions de l'obra de Sant Ciprià a la nostra llengua, i va publicar nombrosos articles sobre ortologia llatina a la premsa comarcal i catalana.

En un proper apunt anirem publicant les ressenyes d'aquests tres il·lustres escriptors ilercavons.

VI Jornades de les lletres ebrenques a Amposta

2. Literatura Ebrenca dilluns, 17 de octubre de 2011 | Comentaris

Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

VI Jornades de les lletres ebrenques a Amposta

emigdi | literari | diumenge, 16 d'octubre de 2011 | 11:11h

VI JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES
Amposta, del 19 al 22 doctubre de 2011

Dimecres 19
19,00. Sala dadults de la biblioteca.
Presentació de la ruta literària Clàssics del s. XX Moncada, Bladé i Arbó i del
Projecte Espais Escrits.
20,00. Vestíbul de la biblioteca
Concert: Toni Subirana canta Josep-Maria de Sagarra.
A continuació, lectura del conte de Joan Barril, a càrrec de residents de la Llar
Residència dAmposta de la Fundació Pere Mata.

Dijous 20
19,00. Vestíbul de la biblioteca.
Inauguració de lexposició Xeic! Paraules de lEbre
19,30. Sala dadults de la biblioteca.
Lectura d'Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

Divendres 21
Sala dadults de la Biblioteca
19,00 Acte inaugural de les Jornades.
19,30 Conferència Les grans companyies del teatre català, a càrrec de Xavier Bru de Sala.
20,15 Record a la figura del director teatral Ricard Salvat.
Homenatge a Josep Ferré i Royo, Pep Soquet, i al poeta local Juanito de Calatrava.
20,45 Lliurament del Mèrit de les Lletres Ebrenques 2011.
21,00 Estrena de la peça per a guitarra Les fantasies del Castell, dEliseo Fresquet.
Casino Recreatiu dAmposta
22,30 Recital eròtic, nit de poesia.

Dissabte 22
09,45. Vestíbul de la biblioteca.
Esmorzar amb autors. Venda i signatura de llibres.
10,30. Sala dadults de la biblioteca.
Taula rodona El teatre amateur a les Terres de lEbre.
11,30. Vestíbul de la biblioteca.
Música de cinema. Actuació de la Banda Juvenil de lEscola de Música de la Unió
Filharmònica dAmposta.
12,00. Sala dadults de la biblioteca.
Xerrada Els premis de teatre a Catalunya.
Lliurament del XIV Premi de Teatre La Carrova.
12,45. Vestíbul de la biblioteca.
Representació dun quadre escènic de lobra Records de la nostra terra: la plantada, de Pep Soquet.
17,30. Sala d'adults de la biblioteca.
Projecció del curtmetratge Un cos a la biblioteca.
Taula rodona sobre la novel·la negra, Negre i daquí. Gènere negre i territori.
19,30. Vestíbul de la biblioteca.
Cloenda. Espectacle poètic musical Poemas, canciones y otros versos, a càrrec de Goliardos.
Organitza: Àrea d'Adults de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.
Amb el suport de l'Àrea de Cultura de lAjuntament, els SS.TT. de Cultura a les Terres de l'Ebre i d'altres entitats.

VI Jornades de les Lletres Ebrenques, amb taula de gènere negre inclosa

1. Autors Ebrencs dimarts, 11 de octubre de 2011 | Comentaris

Les VI Jornades de Lletres Ebrenques que organitza la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta ja tenen el seu programa definitiu (descarregar-lo AQUÍ).

A destacar en aquesta plana web de gènere negre la taula que sobre aquest tema se celebrarà dissabte 22 d'octubre a les 17:30h. Negre i d'aquí: gènere negre i territori, amb la participació dels escriptors Fede Cortés, Andrea Robles, Ramon Usall i Agustí Vehí, i moderada per Jordi Pijoan-López.

Per acabar-ho d'amanir, els de la biblioteca han assassinat un editor i ho han filmat el vídeo dessota: