Veus (15):... de l'Alguer, pel Emigdi Subirats

 
http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2008/04/2810614_6895_3.jpgEl bosc d'oliveres
que surt de les gleves
perfumades de ma terra
oferint-nos dels avis
la saviesa, avui oneja,
branques al vent,
com fa la nostra mar
sota el mestral.
I, quan oneja, sembla
que balli una sardana
sobre les aigües.


Rafael Caria era un filòleg alguerès i  una persona molt emblemàtica a la ciutat de l'Alguer, que mantenia estreta relació amb bona part de la intel·lectualitat d'arreu dels Països Catalans. Nascut el 1941, va contribuir de manera fonamental al redreçament cultural i lingüístic de l'Alguer. Des del 2006 era membre corresponsal de l'Institut d'Estudis Catalans, com a especialista de topomàstica i lexicografia algueresa. Guardonat també amb la Creu de Sant Jordi, el seu darrer estudi fou 'El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc'. Era un dels editors de la Revista de l'Alguer, anuari acadèmic de cultura catalana editat pel Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda amb el suport d'institucions de Catalunya, Sardenya i l'Alguer. Va col·laborar en iniciatives adreçades a la preparació de mestres de català, quan l'ensenyament de la llengua no tenia suport legal, i a la difusió de publicacions per a infants algueresos.
L'IEC destaca que els seus estudis van ser decisius per a servar bona part del lèxic alguerès en determinades àrees del vocabulari. La Generalitat de Catalunya el va condecorar el 1999 amb la seua màxima distinció honorífica per la seua trajectòria cívica en defensa de la llengua i la cultura catalanes de l'Alguer. Entre les seues obres dedicades a la lexicografia destaquen les següents: Els noms de les herbes del camp de l'Alguer, La vegetació espontània al camp de l'Alguer, El lèxic dels mariners algueresos: entre catalanitat i mediterraneïtat i Le piante spontanee ad Alghero. Sobre toponímia va escriure Toponomastica algherese i Il mondo del Càlic. Studi di toponomastica e lessicografia algherese'. També va tractar els aspectes històrics i socials de la realitat algueresa a les obres L'Alguer, llengua i societat i L'alguerès des d’una perspectiva històrica.
Vaig conèixer la figura de Rafel Caria a partir de l'històric programa de TV3 Vostè jutja, en el qual va participar per explicar els problemes que havia tingut a la feina per poder parlar en català. Concretament, a l'aeroport de l'Alguer. Després vaig seguir durant anys la seua carrera literària, els seus escrits a la revista de l'Alguer, els seus poemes que ens portaven una veu clara i lírica des de l'Alguer, aquella ciutat on s'arriba amb la barca del temps i amb el vent de llevant...

Darrera la ironia del vent aquesta plana
i la mar d'una tendresa antiga.
Xarxa de murs de pedres mil·lenàries
alzines arquejades, com els avis,
i creuers de velles carreteres:
dins els tancats, laberint de tota
ma infantesa, l'aixa del temps
ha obert nous camins.
Tots els senders que van cap a ponent
són possibles.

L'alè del mestral comença, com sempre
dolçament i dura, però fort, set dies o,
si més no, tres. En la màgia del número
s'amaga el gran misteri.
El silenci ha tornat i ha clevillat
les teulades i ha ferit les parets
de les cases dels pagesos, i dels clevills
desgota en grans d'arena, el temps:
la mort, a voltes, és lenta i gradual.

Article complet

Lletres Ebrenques: Ibrahim ibn Ga'qub al-Israe'ili al-Turtuxi al Sàpiens.

 

Al número de gener de la revista Sàpiens, els amics Oriol Gracià i Jordi Arrufat han publicat un reportatge sobre la figura d'Ibrahim ibn Ga'qub al-Israe'ili al-Turtuxi. Personalment ha estat el descobriment d'un personatge molt important de la veïna ciutat de l'edat mitjana. La Tortosa musulmana sempre m'ha atret moltíssim, així com els grans personatges que hi visqueren, entre els quals el gran escriptor Abu Bakhr al-turtushí, sobre el qual he redactat alguns apunts aquí al bloc. Els dos joves redactors ens conviden a fer un viatge per acompanyar el savi jueu per les terres que va visitar, un viatger intrèpid que va deixar una petjada importantíssima per diversos països d'Europa de l'est com Txèquia o Polònia, al qual qüalifiquen com al Marco Polo tortosí, o més bé turtushí.  També inclouen una curta entrevista a Lubos Kropacek, catedràtic de filosofia islàmica a la Universitat Karlovy de Praga, que reconeix que Ibrahim és una figura cabdal per a l'estudi de la història txeca medieval. D'aquest jueu tortosí ens comenta el següent:  Ibrahim va ser el primer autor originari de terres àrabs que va visitar i descriure el centre i l'est del continent, però els pocs textos que s'han conservat del seu viatge fan difícil concretar amb exactitud quina era la missió del seu periple. Era un diplomàtic, un mercader, un metge, un intel·lectual de qualsevol especialització o potser una mica de tot? ´'únic que podem assegurar és que el seu informe revela una bona formació i un gran interès per la cultura de les regions que visitava.
Al proper programa de Lletres Ebrenques, a Antena Caro Roquetes, www.antenacaro.cat, que dedicarem a l'escriptor valencià Josep Francesc Mira, premi d'honor de les lletres catalanes, farem un repàs a la biografia d'aquest jueu tortosí i intel·lectual, que treballava al servei d'un musulmà, dintre de la secció que dediquem als autors històrics ebrencs.
Per a més informació sobre el personatge podeu consultar els blocs del campredonenc Oriol, Lo gaiter de l'Ebre http://oriol-gracia.blogspot.com/2010/01/els-viatges-dibrahim-el-tortosi-ii.html, i del tortosí Jordi, Shinkansen a la petja http://jordiarrufat.blogspot.com/2010/01/ibrahim-el-tortosi.html. En els seus apunts respectius ens expliquen la gestació de l'article i la seua motivació per conèixer les petjades de l'Ibrahim, personatge malauradament desconegut a casa nostra.
Moltes felicitats a l'Oriol i al Jordi per aquest reportatge que ens ajuda a difondre una de les figures cabdals de la intel·lectualitat i de les lletres tortosines medievals.

Article complet

Jordi Pijoan-López a "Lletres Ebrenques", el programa de l'Emigdi Subirats a Antena Caro


Article complet

Va de poema: "L'ALÈ D'ÉSSERS CONTENTS", per Emigdi Subirats

 



L'ALÈ D'ÉSSERS CONTENTS

S'escampen arreu remors amb immesurables cadències llunyanes,
remors que apropen músiques sublims d'antany,
Pedrell - amic - mestre de sons d'una vila que el flumen banya
arrossegant ressons d'uns temps pretèrits sense luxúria,
espill de vesprades acaronades per un braser
que engendra conversa ufana en mesos de tardor.
El caliu del riu ens desperta de l'ensopiment perenne.

I és llavors que sento com vola el temps per les alçades!
Reviu en mi l'estel del sud que m'embriaga amb lletres de casa.

I és llavors quan enarborem senyeres en moviment constant,
superem rancúnies ancorades darrera persianes inhòspites,
i cridem visques a la vida i a la gent!

Pas a pas, en el nostre caminar sense espera anguniosa
fem una mirada a l'esdevenidor que ens repta tostemps.
Totes les barreres desapareixen en un instant de joia compartida,
han quedat ensucrades per l'alè d'éssers sempre contents.

Tendre so de l'aigua en remembrança complaent.
Ens enlairem arreu amb pas inert que desperta sensacions nodrides
com un anhel infinit d'una terra que sap on va.
Article complet

Lletres ebrenques convida la vilanovina Maria Rosa Nogué

emigdi | literari | dijous, 21 de gener de 2010 | 05:53h

Divendres 22 de gener   s'emetrà el dotzè programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques, que dirigeixo a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). La novetat d'enguany és que incloem unes notes bibliogràfiques d'autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l'apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors. En el programa d'aquesta setmana comptarem amb la presència de l'escriptora vilanovina Maria Rosa Nogué. Recordeu que es pot escoltar a través del renovat web, www.antenacaro.cat.

http://www.sandrabruna.com/fotos/autores/856autor.jpgMaria Rosa Nogué (Vilanova i la Geltrú, 1965) va estudiar  Filología Catalana i cursos de Doctorat en Literatura Moderna en la Universitat de Barcelona. Va realitzar la carrera de piano al Conservatori del Liceu (1992) y va cantar durant alguns anys a l'Orfeó Català (1988-1999).  Ha publicat contes per a nens i adults El regal (1991)), i la cantata infantil El follet valent (Catalunya Cultura, 1992). El 2000 va acabar la novel·la Els sonets a Anaïs (Ed. del Garraf, 2001; 1er. Premi del Certamen de Novel·la Breu del Diari de Vilanova, ). Des  de 2001 col·labora setmanalment amb el Diari de Vilanova (Les hores i els dies, secció d' Opinió). Acaba de publicar la novel·la juvenil La noia del descapotable, basada a l'Institut Joan Ramon Benaprès de Sitges.

Article complet

<1...4
5
6
7
8
...9>