L'IEC destaca que els seus estudis van ser decisius per a servar bona part del lèxic alguerès en determinades àrees del vocabulari. La Generalitat de Catalunya el va condecorar el 1999 amb la seua màxima distinció honorífica per la seua trajectòria cívica en defensa de la llengua i la cultura catalanes de l'Alguer. Entre les seues obres dedicades a la lexicografia destaquen les següents: Els noms de les herbes del camp de l'Alguer, La vegetació espontània al camp de l'Alguer, El lèxic dels mariners algueresos: entre catalanitat i mediterraneïtat i Le piante spontanee ad Alghero. Sobre toponímia va escriure Toponomastica algherese i Il mondo del Càlic. Studi di toponomastica e lessicografia algherese'. També va tractar els aspectes històrics i socials de la realitat algueresa a les obres L'Alguer, llengua i societat i L'alguerès des d’una perspectiva històrica.
Vaig conèixer la figura de Rafel Caria a partir de l'històric programa de TV3 Vostè jutja, en el qual va participar per explicar els problemes que havia tingut a la feina per poder parlar en català. Concretament, a l'aeroport de l'Alguer. Després vaig seguir durant anys la seua carrera literària, els seus escrits a la revista de l'Alguer, els seus poemes que ens portaven una veu clara i lírica des de l'Alguer, aquella ciutat on s'arriba amb la barca del temps i amb el vent de llevant...

Darrera la ironia del vent aquesta plana
i la mar d'una tendresa antiga.
Xarxa de murs de pedres mil·lenàries
alzines arquejades, com els avis,
i creuers de velles carreteres:
dins els tancats, laberint de tota
ma infantesa, l'aixa del temps
ha obert nous camins.
Tots els senders que van cap a ponent
són possibles.

L'alè del mestral comença, com sempre
dolçament i dura, però fort, set dies o,
si més no, tres. En la màgia del número
s'amaga el gran misteri.
El silenci ha tornat i ha clevillat
les teulades i ha ferit les parets
de les cases dels pagesos, i dels clevills
desgota en grans d'arena, el temps:
la mort, a voltes, és lenta i gradual.

Al número de gener de la revista Sàpiens, els amics Oriol Gracià i Jordi Arrufat han publicat un reportatge sobre la figura d'Ibrahim ibn Ga'qub al-Israe'ili al-Turtuxi. Personalment ha estat el descobriment d'un personatge molt important de la veïna ciutat de l'edat mitjana. La Tortosa musulmana sempre m'ha atret moltíssim, així com els grans personatges que hi visqueren, entre els quals el gran escriptor Abu Bakhr al-turtushí, sobre el qual he redactat alguns apunts aquí al bloc. Els dos joves redactors ens conviden a fer un viatge per acompanyar el savi jueu per les terres que va visitar, un viatger intrèpid que va deixar una petjada importantíssima per diversos països d'Europa de l'est com Txèquia o Polònia, al qual qüalifiquen com al Marco Polo tortosí, o més bé turtushí.  També inclouen una curta entrevista a Lubos Kropacek, catedràtic de filosofia islàmica a la Universitat Karlovy de Praga, que reconeix que Ibrahim és una figura cabdal per a l'estudi de la història txeca medieval. D'aquest jueu tortosí ens comenta el següent:  Ibrahim va ser el primer autor originari de terres àrabs que va visitar i descriure el centre i l'est del continent, però els pocs textos que s'han conservat del seu viatge fan difícil concretar amb exactitud quina era la missió del seu periple. Era un diplomàtic, un mercader, un metge, un intel·lectual de qualsevol especialització o potser una mica de tot? ´'únic que podem assegurar és que el seu informe revela una bona formació i un gran interès per la cultura de les regions que visitava.
Al proper programa de Lletres Ebrenques, a Antena Caro Roquetes, www.antenacaro.cat, que dedicarem a l'escriptor valencià Josep Francesc Mira, premi d'honor de les lletres catalanes, farem un repàs a la biografia d'aquest jueu tortosí i intel·lectual, que treballava al servei d'un musulmà, dintre de la secció que dediquem als autors històrics ebrencs.
Per a més informació sobre el personatge podeu consultar els blocs del campredonenc Oriol, Lo gaiter de l'Ebre http://oriol-gracia.blogspot.com/2010/01/els-viatges-dibrahim-el-tortosi-ii.html, i del tortosí Jordi, Shinkansen a la petja http://jordiarrufat.blogspot.com/2010/01/ibrahim-el-tortosi.html. En els seus apunts respectius ens expliquen la gestació de l'article i la seua motivació per conèixer les petjades de l'Ibrahim, personatge malauradament desconegut a casa nostra.
Moltes felicitats a l'Oriol i al Jordi per aquest reportatge que ens ajuda a difondre una de les figures cabdals de la intel·lectualitat i de les lletres tortosines medievals.