La novel·la, per essència, és un gènere majoritari que reclama unes inversons econòmiques considerables i que necessita, per a la seua difusió, una propaganda que la faci arribar al gran públic. Amb les excepcions del rapitenc Sebastià Juan Arbó, del jesusenc Joan Cid i Mulet i del vinarossenc Joan Manel Borràs i Jarque, a les comarques centrals dels Països Catalans no podíem presumir de novel·listes prolífics en la llengua de la terra. A finals del segle XX i principis del XXI s'han anat descobrint tot un seguit de narradors/es que estan assolint fites importants, però. La narrativa ebrenca està en un moment veritablement dolç. Als i a les escriptors/es ebrencs/ques històricament els ha costat molt creuar la barrera geogràfica que ens presenta el Coll de Balaguer. Sortosament, en l'actualitat podem parlar de cinc novel·listes ebrencs que són força coneguts arreu dels Països Catalans i que s'han convertit en tota una referència literària: Emili Rosales, Andreu Carranza, Francesca Aliern, Carme Meix i Josep Igual.



1. EMILI ROSALES
Emili Rosales i Castellà (1968) és natural de Sant Carles de la Ràpita. És un dels grans novel·listes catalans actuals i un prestigiós editor. Va fer els seus primers passos literaris en el camp de la poesia amb Ciutats i mar (1989) i Els dies i tu (1991), amb els quals va guanyar el premi de poesia jove Salvador Espriu i va quedar finalista del premi Amadeu Oller. Ciutats i tu no és un simple recull de 27 poemes, sinó que suposa una unitat poètica on la necessitat creativa de l'autor el porta a expressar amb elegància la combinació de l'amor i la bellesa, la recerca d'una il·lusió. Posteriorment va passar a la novel·la, gènere en el qual ha publicat quatre títols: La casa de la platja (1995), Els amos del món (1997), Mentre Barcelona dorm (1999) i La ciutat invisible (2005), amb la qual va ser premiat amb el Sant Jordi de novel·la i va ser finalista del premi Mèdicis, que s'atorga a França a la millor novel·la en llengua estrangera, el primer cop que és seleccionada una obra escrita en llengua catalana.
La casa de la platja és un símbol vivent ja que tot passa al voltant d'allò que signifiquen aquells quatres murs. Les històries que sorgeixen al seu redòs fan crèixer el protagonista. Allí descobreix coses importants dels seus avantpassats. El seu besiaio havia travessat el Mediterrani en un vaixell i s'enamora d'una noia que era néta d'un escriptor proscrit, que simbolitza Arbó. En Els Amos del món experiemnta un seguit de recursos estilístics i narratius que fabriquen una novel3la interessant. El protagonista va descobrint les intrigues del poder, la dificultat de les relacions familiars i amoroses. A Mentre Barcelona dorm descriu les relacions i les tensiosn entre tres amics (una periodista, un economista i un professor d'arquitectura).
Durant uns anys va exercir com a corresponsal del diari Avui a Londres, i va poder-nos oferir un seguit d'entrevistes als més prestigiosos escriptors residents a la ciutat que procedeixen de tot el món, amb les quals ens obsequiava amb tota una lliçó quant a coneixements literaris. Actualment exerceix com a editor de Planeta, i s'encarregava de diverses col·leccions en llengua catalana. També ha realitzat traduccions i notables crítiques literàries. És el major baluard de les lletres ebrenques actuals.



2. ANDREU CARRANZA
Andreu Carranza i Font és natural d'Ascó (1957). Ha aconseguit un bon prestigi com a novel·lista amb una llarga trajectòria i títols molt significatius: Llibre de les set xibeques : la riuada Tarragona, El desert de l'oblit, Anjub. Confessions d'un bandoler, La filla de la memòria, El que l'herbolària sap, L'hivern del Tigre, La Clau Gaudí (conjuntament amb Esteban Martin, que va ser tot un bestseller) i Imprenta Babel. Quant a narrativa breu ha publicat igualment: La tinta de la immortalitat, Aigua de València i Riu avall. En poesia compta amb dos títols: Trilogia del deliri (1993) i A mumpare (2000). Ha rebut nombrosos premis literaris com el Sant Joan per la novel·la Anjub, el Ribera d'Ebre per El desert de l'oblit i el Vila d'Ascó per La filla de la memòria.



3. FRANCESCA ALIERN
francesca Aliern és una escriptora autodidacta, natural de Xerta. Va començar la seua tasca literària escrivint novel·les en castellà, de tipus molt sentimental amb temes veritablement colpidors. La seues primeres obres són Xerta. Recull popular (1995) i Records i memòries al voltant d’uns murs, 1995-1996. A partir d'aquí endega la seua trajectòria com a novel·lista en castellà amb novel·les de gran èxit i intensitat. Amb Un otoño, toda una vida (1997-1998) planteja una relació homsexual femenina que li va donar una gran fama. Amb No llores, Laura (1999) novel·la la tragèdia persona d'una drogadicta, mentre que amb La Canela (2001) analitza la vida d'un transexual. Publica també el recull de contes El batec de l’aigua (2000) i Misererenobis (2002). La menestrala (2003) és la seua primera novel·la en català, sobre una figura legendària al seu poble natal. Encara publicaria en castellà La historia innecesaria (2004) que tracta el delicat tema de la delinqüència juvenil. Amb El pont de la solitud (2005) endega la seua gran trilogia en catallà, llengua que ja no abandonarà, i que la porta a analitzar els anys de la dura postguerra, amb Sabó moll (2006) els anys 1950, la qual es considera la seua millor obra, i amb Camins (2007) els feliços 60. Posteriorment, arribaran novel·les igualment colpidores com Cor de llop (2008), Aigües fondes (2009), Mans de fang (2010), L'espiera (2011), amb la qual entra de ple en la novel·la detectivesca.



4.CARME MEIX
Carme Meix (1937) és natural de Gandesa. És llicenciada en Filologia Catalana i va ser professora de català diversos instituts de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. Els seus inicis literaris arriben en l'àmbit poètic amb poema sobre la Mare de Déu de la Fontcalda, distingit amb el guardó de poesia de la Reial Acadèmia Mariana de Lleida (1989). Posteriorment publicarà: Palau d’absències —guanyadora del Caterina Albert i Paradís de poesia (1991)—, La dansada —fina­lis­ta del Sant Joan de novel·la (1993), publicada el 1996—, El crit de l’esparver —guanyadora de l’Universitat de Lleida de novel·la històrica (1995)— i Cercles —guanyadora del Vila d’Ascó de narrativa (2003). També ha publicat la novel·la Paisatge amb boira (1998) i Collita de foc. Ha participat en els reculls El brogit de l’Ebre (2003) i Terres d’aigua (2004). Col·labora habitualment amb articles d’opinió en diversos mitjans de comunicació, entre els quals destaquen l’Avui i La Veu de l’Ebre, i és una activa blocaire.



5. JOSEP IGUAL
Josep Igual i Febrer (1966) és natural de Benicarló. És escriptor i cantant i resideix a Sant Carles de la Ràpita. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València. Va estar vinculat a revistes de notable qualitat literària com Raval de lletres i Passadís.Ha estat distingit amb nombrosos premis literaris: Rois de Corella, Ribelles, Sebastià Juan Arbó, Vall d'Uixó, Ametlla de Mar, Ciutat de Vinarós i el Cristòfol Despuig. També ha composat nombroses cançons i ha editat el CD Sort de tu. En narrativa ha publicat: El cor cansat (1997),
Cabotatge (1997), Premi Sebastià Juan Arbó de novel·la 1997, La nau de l'atzar (1999), premi Ciutat de Vinaròs 1999, Les clarianes i els dols (2000), Torn de nit (2005), XIII Premi de narrativa Vila de l'Ametlla de Mar 2005, Faules mamíferes (2007). Tanmateix és un reconegut poeta que porta una llarguíssima trajectòria amb obres de notables qualitat: Treva d'hivern (1987), Trenta-cinc poemes (1988), premi Ciutat de València Roís de Corella de poesia 1988, Lector d'esperes(1990), Closed for Sale (1994), Refugi contra la tempesta (1994), Tríptic (1997), Rebotiga del brocanter (1999), premi J.M. Ribelles 2000, Levats i ombres (2006), Poemes escollits (1967-2007), Ditades al vidre (2008). També és autor de dietaris.

En algunes unitats anterios hem parlat abastament sobre persones molt estretament vinculades a l'àmbit teatral.A principis de segle XX, alguns històrics escriptors varen part de la seua tasca en l'àmbit teatral. Aquest va ser el cas de Mn. Joaquim Garcia Girona o Mn. Tomàs Bellpuig, que entenien el teatre com una manera de difondre els sentiments religiosos, o de Sebastià Juan Arbó i Joan Cid i Mulet, que van tirar endavant grups dramàtics d'interès. El matarranyenc Desideri Lombarte també va fer recreacions teatrals de notable interès. El cas més especial és el de Joan Povill i Adserà, fill de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), mestre de professió, que és l'autor de la famosa passió d'Olesa de Montserrat. Durant el franquisme, el teatre va ser una de les arts que més va sofrir la censura. A casa nostra hi ha dos autors remarcables. El tortosí Manel Pérez i Bonfill ha dirigit nombrosíssimes obres teatrals en la que ha estat la passió de la seua vida. L'ampostí Josep Ferré i Royo és l'autor d'una gran quantitat d'obres, la majoria de les quals en llengua catalana. També ha fundat grups teatrals a Amposta i va ser el director del Grup de teatre planer durant 10 anys. La gran figura teatral de casa nostra, però, , és Ricard Salvat, una dels més prestigiosos directors teatrals catalans dels darrers anys. En aquesta unitat tractarem el teatre religiós, sobretot a partir de la Passió d'Ulldecona, una de les més prestigioses del país, els diferents grups amateurs i alguns autors més novells d'interès, a la vegada que farem esment d'alguns artistes de teatre de força renom.

1 AUTORS/ES TEATRALS ACTUALS

Marta Momblant Ribas és nascuda a Barcelona el 1969). Resideix a Beseit des del 2006, llicenciada en Història de l’Art i ha fet cursos d’Arts Escèniques. Després de llargs viatges esdevindrà directora teatral i portarà a la pràctica els seus coneixements en una quinzena llarga d’obres clàssiques. Com a escriptora teatral per ha portar a escena s’hi conten les obres Resposta a Cartes impertinents (2009), Continuar (1998) i Simar (2001). Ha publicat Fora de temps, fora de lloc (2010) a la col·lecció Lo Trinquet. És guanyadora del Guillem Nicolau 2009 amb la novel·la La venta de l’Hereva (2010) . Col·labora a la columna setmanal Lo Cresol i a la revista Temps de Franja.

Xavier Aragó és natural de Santa Bàrbara i director del Grup de teatre planer. Ha tingut una llarga vinculació al món del teatre. Durant els darrers anys s'ha especialitzat en la teatralització de l'obra d'importants autors del territori. Ha estat l'autor d'obres històriques com Pàtria i Diòcesi (sobre el general Cabrera), Blat d'Orió (sobre la trajectòria d'Artur Bladé i Desumvila), i altres dedicades a Joan Cid i Mulet, Joan Moreira o Sebastià Juan Arbó.

Manolita Nadal és natural d'Ulldecona i professora de català a un institut a Tortosa. Apart de dirigir obres teatrals amb els i les alumnes de l'institut, és autor de l'obra Black is blacke i del llibre 25 anys de teatre a l'Institut Joaquim Bau de Tortosa, un llibre que exemplifica i retrata l'ambient teatral que s'ha viscut a l'institut.

Destaquem també la feina realitzada per Baltasar Casanova, de Deltebre. Domingo Segura és autor de la història del grup teatral de La Sènia. El vinarossenc Joan Carles Bellviure Simón ha estrenat obres com L'exprés de les onze i deu, La memòria de l'aigua, o Z i l'habitació 113.

2.LA PASSIÓ D'ULLDECONA I DE VILLALBA DELS ARCS

La Passió d'Ulldecona forma part de l'entramat teatral del Patronat de la Passió d´Ulldecona, una entitat cultural que tira endavant una escola de teatre i diferents espectacles teatrals durant l'any. Va ser creat el 1955 i el seu fundador va ser José Mª Rafí i Poblet. És l'espectacle teatral més important de les Terres de l'Ebre. Compta amb dos formats de representació força diferents per representat, un en català i l'altre en castellà. El mallorquí Jaume Vidal i Alcover és l'autor del text català que va ser estrenat el 1993. És una obra cíclica i dogmàtica que compta amb dos parts versades. hi va incloure el Davallament de la Creu que es troba a l´arxiu de la Parròquia de Sant Lluc d´Ulldecona. No hi ha successió de quadres, sinó d'escenes que es canvien amb curtes apagaades de llum. El text en llengua castellana és de Josep Mª Junyent i Quintana i la seua estrena va ser el 1.964. Compta amb dos parts i de trenta dos quadres escrits en prosa i vers.

La Passió de Villalba dels Arcs té lloc durant la Setmana Santa i té com a escenaris diferents punts del poble. Cada escena està situada en un lloc estratègic. Hi ha escenes que es representen a peu de carrer, i d’altres que es fan damunt un escenari per facilitar la visibilitat dels espectadors. L’escena del calvari transcorre damunt un alt turò accentuat per les tres creus. Se celebren representacions nocturnes.

3. GRUPS DE TEATRE AMATEUR

El Mas de la Solfa era un grup d’animació del poble de la Fatarella (Terra Alta), que va aparèixer als anys 1970. Va revolucionar les festes populars i va adquirir molta rellevància cultural i social més enllà del seu poble. També teatralitzaven contes mitjançant diversos esquetxos teatrals, danses, jocs, ball, i sobretot la participació de la gent.
Hi ha nombrosos grups teatrals arreu de les nostres comarques, tots els quals actuen en llengua catalana, la qual cosa és un tret ben significatiu. Entre els directors teatrals destacarem els casos de Lluís Navarro, de Sant Jaume d'Enveja, Pere Izquierdo, de la Sénia, i Xavier Aragó, de Santa Bàrbara.

Tempo és un dels grups piomers a les Terres de l'Ebre, ja que data de 1940. és de Sant Jaume d'Enveja i compta amb grup juvenil i senior. Un dels històrics directors del grup va ser Lluís Navarro.

Grup teatral Planer s'ha especialitzat en la representació d'obres literàries. Va ser dirigit durant deu anys per l'esmentat Pep Soquet.

Ditirambo és un grup teatral de La Sénia. Tot i que els orígens teatrals al poble daten de 1964, no es va constituir com a grup fins el 1983. Joan Antolí és un dels històrics.

Ull de Teatre va nàixer el 1995 a Ulldecona. Tira endavant la programació anual "Xarxa d´Espectacle". Han tirat endavant nombrosos espectacles i certàmens teatrals. El seu director és Ignasi Roda, que ha exercit com a professor de teatre durant tres dècades i ha escrit una cinquantena de peces. També és compositor musical la qual cosa l'ajuda en l'escenificació. És l´autor de la versió catalana d´ "El Baile" d´Edgar Neville.

4. PREMIS DE TEATRE
El premi de teatre La Carrova, que atorga l'Institut d'Estudis comarcals del Montsià, té un notable prestigi ja que l'obra es publica i, si és possible, es representa, la qual cosa és tot un al·licient per als autors. La primera edició data del 1997. Els diferents guanyadors han estat: Guillem Rosselló i Bujosa, de Mallorca, amb El joc de les veritats; Antoni Cisteró i García, de Barcelona, amb Peixets de colors; Octavi Egea i Climent, de Barcelona, amb Tamara en Bugatti verd i Retalls; Jesús A. Vila i García, de Torrelles de Llobregat, amb El fruit de la foscor;Joan Cardona Romanos, de Barcelona, amb Diàlegs intrascendents
També hi ha el premi Carlota de Mena, que atorga l'IMACT de Tortosa.

5. CERTÀMENS I PROGRAMACIONS TEATRALS
Quant a certàmens, hem de destacar la Mostra de Teatre Amateur de Móra d'Ebre, que se celebra al teatre Llanterna i que aplega nombrosos grups d'arreu de les nostres terres. Tambe és força concorreguda la de l'Ametlla de Mar. A Amposta, s'organitza la Xarxa teatre per als més menuts que organitza l'Associació Tarambana.
A Tortosa, es va celebrar el Festival Entrecultures, que dirigia el gran Ricard Salvat, i que portava a la ciutat obres d'arrel jueva, cristiana i musulmana d'arreu del món.



6. ACTORS I ACTRIUS DE RELLEU
Mercè Lleixà va nàixer a Roquetes i va traspassar amb 49 anys en el moment auge de la seua trajectòria artística. Amb un llarg currículum en el món del teatre, va fer-se popular entre el gran públic pels seus papers a les sèries "Nissaga de poder", "Laura" o "El cor de la ciutat". Va treballar baix les ordres de Ventura Pons, el 1991, a "Què t'hi jugues Mari Pili?". Llicenciada per l'Institut del Teatre, va formar part de diversos muntatges. L'últim va ser "La Colometa", al Teatre Nacional de Catalunya. Va aconseguir fer-se un lloc en el món de la intepretació als anys vuitanta, poc després de llicenciar-se. El gruix dels seus treballs són al damunt d'un escenari amb més d'un quinxeza d'obres, com "La cantant calba", "Valentina" o "Les dones sàvies". De la mà de Ventura Pons, a la pel·lícula "Què t'hi jugues Mari Pili?", va obtenir el Premi Nacional de Cinema i el de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya. La seua última intervenció a la gran pantalla com a protagonista va ser a "El Kaseron", estrenada fa només una setmana, i dirigida per Fele Martínez.