La jornada de dissabte al matí de la IV fira literària Joan Cid i Mulet estava dedicada als més joves. Es tracta d'actes molt necessaris que organitzem a consciència, conscients de la importància d'incorporar els nostres xiquets a l'àmbit literari. Vaig tenir l'oportunitat de saludar de nou la Janet Recasens, barcelonina i lectora d'aquest bloc, que va explicar un bon conta contes. Una altra de les activitats que esperava amb anhel era el recital de poesia sobre l'obra de Gerard Vergés per part dels alumnes de l'ESO de l'Institut Sòl del riu d'Alcanar. Em vaig emocionar sentint com recitaven, i agraeixo de tot cor l'excel·lent feina que ha realitzat el professor, poeta i amic Tomàs Camacho.  També vaig tenir uns moments per comentar com havia anat  l'acte de presentació del darrer llibre de Vicent Pellicer, Terres de l'Ebre, vida i colors. Tothom estava molt satisfet  de l'actuació de la cantautora Montse Castellà i de la nombrosa assistència a l'acte. Felicitem-nos...
A la tarda, la fira feia goig amb molt públic assistent a l'actuació de l'orquestra Stop, formada per alumnes de l'institut de Roquetes. Brillants!!! Va arribar el moment institucional, el reconeixement a l'obra i la figura de Gerard Vergés i Príncep. Vaig anar xerrant amb molta gent i rebent sensacions molt emotives. Destacaré la xerrada amb el regidor de cultura de Tortosa, Joan Caballol, amb el qual sempre m'agrada xerrar durant una estona llarga ja que compartim l'estima per les nostres lletres i la nostra cultura. Vaig poder abraçar el veterà literat Manel Pérez i Bonfill, el nostre professor de sempre, un dels meus ídols literaris... Em va dir frases que m'han quedat al cor per sempre. Emoció pura i dura!!! Em farà un obsequi que tampoc oblidaré mai... Se'm posa la carn de gallina escrivint aquestes ratlles. Vaig anar parlant amb l'amic Jaume Forcadell, regidor d'ICV; la Meritxell Roigé, regidora de CiU; l'alcalde tortosí Ferran Bel, el poeta Tomàs Camacho; la professora ampostina Maria Josep Margalef; l'escriptora Teresa Bertran; l'escriptor Manel Ollé; la bibliotecària Joana Serret; els amics escriptors Tibau i Pellicer. Em deixo gent...
La inauguració va ser molt emotiva. L'alcalde jesusenc va fer  un repàs a totes les activitats d'un certamen ja consolidat. El Delegat de Cultura de la Generalitat, l'amic i republicà Xavi Vega, ens digué dos sorpreses molt agradables que ens emocionaren de debò: posarà el nom de Gerard Vergés i de Joan Cid i Mulet a les sales d'exposicions i de conferències del renovat edifici del Palau Oliver de Boteller. Els projectes de la fira arriben a tenir influència social... Magnífic!!! El moment més emotiu per mi va ser, per suposat, la recitació de tot un himne poètic, Parlo d'un riu antic i remorós, de Gerard Vergés, per part de la meua xiqueta, Rosa. No puc explicar què vaig sentir... L'havíem assajat durant la tarda, i va rebre un unànim reconeixement. Encara sento la seua dolça veu transmetent el magnífic poema de Vergés.
Arribà l'hora de presentar el llibre Jo sóc aquell que em dic Gerard. Es tracta d'una iniciativa meua que va comptar amb el beneplàcit de l'editorial Petròpolis, que dirigeix l'amic Jaume Llambrich, i amb la col·laboració d'una trentena de persones que han volgut expressar per escrit les seues sensacions envers l'obra de Vergés. Li vaig poder donar personalment al mestre poètic. També vaig llegir uns versos en anglès, part de la meua traducció de l'Ombra rogenca de la lloba. Em vaig sentir molt a gust recitant-los, era el meu petit homenatge a Vergés, ja que era el primer cop que sentia la seua obra en llengua anglesa.
Ens esperava encara una magnífica conferència del poeta Ramon Garcia Mateos, natural de Salamanca i resident a Cambrils, sobre la grandesa poètica de Vergés. Una conferència esplèndida, que li va permetre fer tot un repàs al treball poètic del poeta tortosí.
Finalment, abraçades i rialles. L'amiga Dolors Queralt emocionada per moltes coses. L'escriptor Manel Ollé llençant elogis desmesurats sobre el meu treball i la meua persona (no necessito iaia, tenint Manel...). L'escriptor Vicent Pellicer marxant molt satisfet de tot plegat... Manel Pérez Bonfill comentant l'exposició sobre Vergés, del qual sóc comissari, i que explicaré properament...
Tot veritablement rodó... tot veritablement literari...
La poètica de Tortosa s'enlaira en el temps, des d'Abú Bakhr al Turtushí (segle XI) fins a Gerard Vergés (segle XXI).

Ahir divendres vaig viure un dia especialment literari i carregat de magnífiques emocions. Tenia el permís de la direcció de l'institut Benaprès de Sitges per poder assistir als actes del matí de la IV Fira literària Joan Cid i Mulet a l'EMD Jesús, ja que sóc membre de l'organització i havia de participar activament en diversos actes. És el primer dia en tot el curs que faltava a alguna classe, i era, per suposat, per una força major!!! Després d'unes primeres hores matinals atrafegades per motius familiars, vaig arribar a la fira cap a les 10.30.
Primerament, vaig assistir a un excel·lent debat, moderat pel jove Enric Blanco, sobre l'elaboració de treballs de recerca per part dels alumnes de batxillerat. Vaig escoltar atentament totes les noies participants que ens sorprengueren amb un excel·lent nivell dialèctic i amb  interessantíssimes aportacions en l'àmbit de la recerca. L'amic i professor de català, Pep Pinyol, em comentà la necessitat d'enregistrar aquests debats estudiantils per penjar-los a internet i posar-los a disposició de tothom. 
Immediatament després, em vaig encarregar personalment de la presentació del llibre del II concurs de treballs de recerca de l'any passat. L'obra guanyadora era El poeta tortosí Gerard Vergés, d'Enric Blanco. El llibre també inclou part de quatre treballs premiats l'any passat. L'he prologat i l'inclouré aquí al bloc properament, ja que vull homenatjar de nou aquests joves que realitzen uns treballs d'investigació esplèndids. De fet, és tot un honor ser el portaveu del jurat, i encarregar-me'n de prologar uns llibres que enlairen la feina d'alumnes i tutors. A més, és un treball interessantíssim sobre la figura del poeta tortosí, que inclou també un capítol dedicat a la meua traducció a l'anglès del poemari de Vergés, L'ombra rogenca de la lloba (premi Carles Riba, 1981).
Polc després l'amiga i regidora de cultura de Jesús, Dolors Queralt, llegí l'acta del premi de recerca d'enguany que vaig redactar amb molta cura i estima el dia abans.  Enguany la guanyadora ha estat Verònica Hernández, de l'institut Joaquim Bau de Tortosa, amb l'obra Gèminis, que vol homenatjar els impulsors de la històrica revista tortosina que es publicà entre 1952-61. Un treball francament necessari. M'ha emocionat de debò poder-li fer personalment el lliurament d'aquest premi, tot un honor...
He pogut dinar amb l'Araceli en un restaurant de cuina oriental de la ciutat. Era el primer cop en tot el curs, ja que la distància  Sitges-Campredó ens separa a les menjades del migdia. A la tarda, hem pogut assistir plegats al Club de lectura juvenil que organitza la Biblioteca de Tortosa, que avui comptava amb la presència de la Gemma Pasqual, per comentar la seua novel·la Llàgrimes sobre Bagdad. Hi ha hagut un interessant debat sobre el contingut de la novel·la i també sobre la situació lingüística a València. L'escriptora de la Safor, independentista militant, ha fet una noble defensa del català standard i de la lluita per la llengua a tot el país.
Després ens hem tornat a desplaçar al marc de la fira. A la tarda havia hagut diversos activitats infantils i teatre juvenil, al qual no hem pogut assistir, malgrat que hauria estat del nostre gust. No hi ha més hores...
A les 19 hores, hem pogut veure un magnífic reportatge en vídeo sobre el poeta Gerard Vergés, obra  de Josep Juan. D'una notable qualitat, el jove cinematògraf rapitenc ens ha volgut retratar el pas de la vida d'aquest extraordinari poeta nostrat. Fa un repàs a la seua infantesa i joventut i dóna mostres d'estima a Tortosa i a les lletres del país.
Immediatament, en la sessió del Club de lectura del Punt jove de  Jesús, que dirigeix la Mònica Sales, hem assistit a una magistral lliçó de poesia per part del mestre Vergés, present a una sessió que pretenia analitzar el seu poemari La insostenible lleugeresa del vers. La Mònica Sales ha enfocat el debat brillantment, apuntant anàlisis interessantíssimes dels poemes de Vergés.
La Dolors Queralt apuntava que estem deixant el nivell literari de la fira molt alt, i ens serà molt difícil mantenir-lo en properes ocasions... Bon senyal!!!
Finalment ens esperava la dramatització de L'ombra rogenca de la lloba per part de Xavi Aragó, Vicent Pellicer, Mercè Queral i Clara Llinares. Brillant, extraordinari... molts adjectius. Una feina esplèndida, un homenatge esplèndid. Fa dos anys, a la biblioteca de Roquetes, vaig organitzar una lectura complerta d'aquest mateix poemari que també ens havia deixat un magnífic regust.
A la nit, encara hi havia un acte esplèndid. La presentació del llibre Terres de l'Ebre, vida i colors, de l'amic Vicent Pellicer. Jo havia realitzat la traducció a l'anglès dels textos d'aquest excel·lent llibre fotogràfic, que recull la bellesa natural del nostre Port i el nostre Delta, i d'aquells que l'habiten en forma vegetal o animal. No hi vaig poder assistir per un inconvenient familiar. Una autèntica llàstima perquè el llibre és d'una gran categoria i perquè ens esperava una presentació fantàstica, amb la col·laboració de la cantautora tortosina Montse Castellà.
Les lletres ebrenques prenen el seu vol... a l'ombra de Gerard Vergés.