Lletres Ebrenques convida Marta Momblant el pròxim divendres 14 de maig

emigdi | esborrar | literari | dissabte, 8 de maig de 2010 | 10:30h

Divendres 14 de maig s'emetrà el 25è programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques, que dirigeixo a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). La novetat d'enguany és que incloem unes notes bibliogràfiques d'autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l'apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors. En el programa d'aquesta setmana comptarem amb la presència de l'escriptora Marta Momblant, resident a Beseit (Matarranya)

  Marta Momblant Ribas és nascuda a Barcelona l'an el 1969. La seua trajectòria artística i professional s'ha desenvolupat en la direcció escènica i en la dramatúrgia teatral. És llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona amb cursos de postgrau abocats a les Arts Escèniques tan d'aquesta mateixa universitat com de la Middlesex University, de Londres; va desenvolupar el seu meritoriatge en la direcció escènica al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, a La Maestranza de Sevilla i al The Royal Opera House, Coven Garden de Londres; en aquesta ciutat, hi va viure i treballar per a la seua escena durant cinc anys. 
  Algunes de les seves principals produccions teatrals són:

 

L’Assemblea de les Dones d’Aristòfanes -direcció i dramatúrgia- a l'A.I.E.T, el teatre universitari a càrrec del Dr. Ricard Salvat (1994). Scapí de Molière, -direcció- Teatre Adrià Gual de Barcelona (1994). In five years’ Time  (Así Que Pasen Cinco Años) de F. G. Lorca -direcció-. Teatre Southwark Playhouse de Londres. En feu l'adaptació i la traducció a la llengua anglesa junt amb l’Hispanista i escriptor Harry Chapman. L’espectacle fou escollit pels crítics de la revista londinenca Time Out (1998). El Quijote -direcció- encàrrec del The Gate Theatre a Notting Hill de Londres L'adaptació i la traducció a la llengua anglesa fou a càrrec de l’Hispanista Irlandés Dr. David Johnston. Salomé d'Oscar Wilde -direcció i dramatúrgia- Artenbrut de Barcelona (2000). Així com La Bohème a partir de l'òpera de Puccini -direcció i dramatúrgia- per encàrrec del grup líric Kontraveus a Luz de Gas de Barcelona (2000). Don Joan de Molière -direcció- al Versus Teatre de Barcelona (2002). L’Informe per a una Acadèmia de F. Kafka -direcció i dramatúrgia, 1991; direcció amb traducció del Dr. Feliu Formosa, 1993; direcció amb peça cua d’Albert Mestres per L’Espai Brossa de Barcelona, 2003/04-. Remena Nena, -concepció, direcció i dramatúrgia-. Al Foyer del Gran Teatre de Liceu de Barcelona per encàrrec de la direcció del teatre (2004).
 Ha escrit els textos teatrals originals: Continuar? (1998), Simar (2001), Fora de Temps, Fora de Lloc (2007) publicada a Lo Trinquet. I Resposta a Cartes Impertinents (2009)
Comença a escriure narrativa l'any 1998 amb la novel·la Arbàgel, un revolt de l’amor. També ha escrit contes infantils: La nena que volia ser sirena i una sèrie de contes curts, basats en la creació d’un personatge de veu peculiar, la qual s'està treballant amb les il·lustracions de Tito Sánchez: El Meme, La Mama Pop i El Conillet de Fusta. Els relats juvenils: La nena que havia perdut el seu somriure i El camell de’n Raju (2006); ) El relat curt publicat a Galeria Ebrenca: La invocació de les aigües (2009) i que formarà part del recull de relats en el que està treballant: Rostres d'aigua.
Actualment col·labora a Lo Cresol i a la revista Temps de Franja amb entrevistes i amb la secció Retrats entallats a paraules.
Marta Momblant Ribas és enguany guanyadora de El Premi Guillem Nicolau 2009 a les lletres catalanes a l'Aragó amb la novel·la La Venta de l'Hereva.


Article complet

Lletres Ebrenques: Homenatge col.lectiu a Gerard Verges, per mig d'un llibre publicat per Petròpolis: «Jo sóc aquell que em dic Gerard»

emigdi | esborrar | literari | divendres, 7 de maig de 2010 | 05:49h

«Jo sóc aquell que em dic Gerard»

Aquest és el nom del llibre d'homenatge  Vergés, que edità Petròpolis a petició de la Fira literària Joan Cid i Mulet de l'EMD de Jesús. El nom surt a partir de la famosa frase Jo sóc aquell que em dic Ausiàs March, que va usar Vergés com a introducció al seu poemari L'ombra rogenca de la lloba: Jo sóc aquell queem dic Ròmul, romà, de gest cansat... Em vaig encarregar de la redacció del pròleg,  i de buscar els autors que havien de fer cinc cèntims de les seues vivències amb la figura i obra del veterà poeta tortosí. Ha estat tota una fita per a mi, i he d'agrair la impagable col·laboració de l'editor Jaume Llambrich i del poeta canareu Tomàs Camacho, que han aconseguit fer un llibre d'homenatge ben emotiu. Hi han participat un total de 28 persones, que han expressat l'admiració pel mestre Vergés.
Aquí tenim el podcast que va crear Jaume Llambrich per fer la seua presentació on line, amb la veu del propi Gerard Vergés: http://editorialpetropolis.blogspot.com/2010/04/presentacio-de-jo-soc-aquell-que-em-dic.html. En un proper apunt inclouré el pròleg. Quant al meu article, es tracta de l'apunt que vaig penjar aquí mateix al blog en motiu de l'homenatge blocaire que vam organitzar al setembre de 2008, que coïncidia amb l'homenatge que va rebre al teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa, organitzat per l'amic i escriptor Jesús M. Tibau.


Article complet

Ramon García Mateos avui divendres a "Lletres Ebrenques" de ràdio Caro.

emigdi | literari | dimarts, 4 de maig de 2010 | 08:08h

Divendres 7 de maig s'emetrà el 24è programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques, que dirigeixo a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). La novetat d'enguany és que incloem unes notes bibliogràfiques d'autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l'apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors. En el programa d'aquesta setmana comptarem amb la presència de l'escriptor cambrilenc Ramon García Mateos.

Ramón García Mateos (Salamanca 1960) és poeta i professor de literatura castellana a un institut de Cambrils (Baix Camp). Va impartir classe de literatura espanyola a la URV. Va ser fundador i codirector de la revista La Poesía, señor hidalgo.
Quant a creació literària, és autor dels llibres de poemes:  De una eterna voz (1986), conjuntament amb Leopoldo de Luis; Triste es el territorio de la ausencia (1998), que va obtenir el premi de poesia Blas de Otero; Como el faro sin luz de la tristeza (2000), guanyador del premi González de Lama; Lo traigo andado (2000); De ronda y madrugada (2001), accèssit al premi internacional de poesia Ciutat de Torrevella; i Morfina en el corazón (2003), que va obtenir el premi Rafael Morales. Tanmateix els seus versos han vist la llum en distintes revistes literàries,  i en antologies: Un siglo de sonetos en español (2000), Las palabras de paso (2001), Al aire nuevo. Antología de poesía española actual (2001), Entonces, ahora (2003) y 11-M: poemas contra el olvido (2004).
Ha publicat nombrosos treballs d'investigació, centrats especialment en l'anàlisi de la relació literatura-folclore. Fruit d'una dedicació continuada a aquest àmbit dels estudis literaris és el llibre  Del 98 a García Lorca. Ensayo sobre tradición y literatura (1998). En record i homenatge al poeta José Agustín Goytisolo va coordinar i ediar el volum Tempestades de amor contra los cielos. Homenaje a José Agustín Goytisolo (2000). Tanmateix és  editor de l'antologia Palabras frente al mar (2003).
Ha traduït al castellà la poesia completa del poeta tortosí Gerard Vergés, que ha vist la llum sota el títol  La raíz de la mandrágora (2005). A la primavera de 2006 va aparèixer Memoria [amarga] de mí, un dietari.


Article complet

<1...6
7
8