La Vimetera: Alfred Sala: relat per la Trobada d'Autors Ebrencs al Matarranya 1 d'agost 2010

La vimetera

Un conte per a nens

                                                                                                Al meu                                                                                                                              pare,

que va plantar

deu vímets

 

L’avi Pol ja era molt gran. Era un home alt i cepat, però ja feia temps que els anys rosegaven aquell cos de gegant i, a poc a poc, li anaven traient forces.

            Pagès de tota la vida, vivia al camp, en un mas molt antic que cada cop tenia més goteres i més esquerdes a les parets. La casa es trobava al bell mig del seu terreny, vorejat per una banda pel camí que duia al poble, i per l’altra, per un torrent de gran fondària que baixava de les muntanyes i corria entre parets de pedra, construïdes feia més de cent anys. En un dels revolts del torrent, s’hi alçava un arbre molt vell, arrelat en un bon tou de terra que s’hi havia anat dipositant. L’arbre tenia tot de branques llargues i penjolles, algunes de les quals gairebé tocaven l’aigua.

                       

D’un temps ençà, però, l’avi Pol tenia un neguit que li encongia el cor.

            L’alcalde li havia dit que tallés aquell arbre vell del torrent.

            -En aquest arbre, s’hi enganxa tota la brossa que baixa del torrent els dies de molta pluja. Un dia podem tenir un disgust. El torrent és fondo, però molt estret, i bé podria ser que l’arbre, ple de deixalles, fes de tap a l’aigua i li impedís de desembocar en el riu. Llavors no sé què podria passar: la força de l’aigua es podria endur l’arbre, que al seu torn es podria emportar el pont que hi ha un xic més enllà.

            Aquell arbre era una vimetera, amiga de l’avi Pol. Les seves branques, els vímets, havien proveït el traçut avi de cistells i culs de cadira durant tota una vida.

            Ja havia començat la tardor, i amb ella, les pluges. L’avi Pol no podia esperar gaire més a tallar l’arbre. Si no ho feia aviat, l'alcalde no estaria per romanços i cridaria els llenyataires.

 

            L’avi Pol havia estat soldat, i sabia el que era, obeir ordres. Encara que li fes pena, havia d’obeir l'alcalde.

            Així doncs, un matí que plovisquejava, s’encaminà cap a l’arbre. Abans de tallar-lo, però, li serrà deu branques, deu branques que plantaria al voltant del mas. “Així, si arrelen, la vimetera haurà deixat deu fills”. Aquest pensament el consolà una mica, i tot seguit, convençut que complia amb el seu deure, alçà la destral que havia d’abatre el vell amic...

 

            El plugim del matí es convertí de mica en mica en pluja forta, i aquesta, en tempesta. Durant tota la tarda plogué amb fúria, i aquella nit, negra com el carbó, el torrent anava més ple que mai, emportant-se tot el que li baixava de les muntanyes i tot el que trobava al seu pas. La pluja encara no havia parat.

            Torrent amunt, uns centenars de metres més enllà del mas de l’avi Pol, vivia l'alcalde. Amb un impermeable i una llanterna, temorós que el torrent es desbordés i inundés els seus camps, havia sortit a veure si es podia ficar al llit tranquil.

            L'angoixa pels possibles camps negats, la foscor de la nit, que tot ho canvia i trasbalsa, i que no et deixa veure on trepitges, la terra convertida en fang, que s’enfonsa i cedeix, i l’aigua a la cara empentada per un vent de mil dimonis, que t’encega i et fa anar a les palpentes, es van reunir en les tenebres i van fer caure l'alcalde al torrent...

            Els trons tapaven els seus crits. Barrejat amb tota mena de deixalles, plàstics, llaunes, pots abonyegats, ampolles senceres i trencades, troncs, arrels, branques i matolls, l’alcalde era arrossegat per aquella aigua bruta que el duia, en una cursa sense llum, a la seva fi...

            Va pensar durant uns segons, intentant de trobar un mitjà per sortir d’aquell infern, però no n’hi havia cap.

            No tenia cap possibilitat de nedar, cap possibilitat d’agafar-se enlloc... Sí, a la vimetera! Però no. Ell mateix havia vist aquell matí l’avi Pol dirigir-se cap a l’arbre amb la destral a la mà. No hi havia remei.

            Sabia que s’ofegaria aviat o que la força de l’aigua l’estamparia contra el pont... Ah, si no hagués fet tallar aquell arbre...!

            De cop i volta se sentí engolit per les aigües, i s’enfonsà ràpidament en aquell torrent endimoniat. Abans de desaparèixer, però, la veié.

            Sí!, a la claror del llamp, va poder veure la vimetera, orgullosa, que li oferia les seves branques.

            “És impossible!”, es digué mentre se n’anava cap avall sense poder respirar, però alhora, en un acte reflex, estirà els braços i obrí les mans per agafar-se a cegues a aquell arbre fantasma.

            Les mans es tancaren com estenalles al voltant d’una de les branques. Arrapat a la branca, aconseguí de sortir del torrent i s’aferrà al tronc. Mig ofegat, les forces li fallaven. Ja no podia més.

            Un altre llampec, una resplendor de menys d’un segon, i una mà estesa... Allò era una mà? Sí, ho era. Una mà grossa que semblava de bronze li oferia l’oportunitat de salvar la vida. No dubtà. Tremolosa, la seva mà dreta s’allargà cap a la mà salvadora, i tot seguit se sentí volar cap a la vora.

            -Agafaràs un bon refredat, alcalde!-, li digué l’avi Pol mentre l’estirava cap a ell amb la força de tres homes per protegir-lo de seguida sota els seus braços, com si l'alcalde s’hagués convertit en un nen petit.

           

            Al mas de l’avi Pol, al costat de la llar encesa, l'alcalde es refeia a poc a poc. L'avi li explicà la història:

            -Aquest matí he alçat la destral, sí, però no he estat capaç d'abaixar-la per ferir l’arbre. M’he quedat uns instants quiet, pensant que no li podia fer allò, a l’arbre. I me n’he tornat. He plantat els deu vímets que li havia serrat i al vespre, convençut que després de la tempestat el faries tallar, m’he abrigat i he sortit a fer-li companyia perquè sabia que, en aquesta nit tan terrible, em necessitava. Els arbres senten i, a la seva manera, ens entenen... I ves per on, tot d’una, t’he vist agafat a l’arbre... Per cert, que t’ha donat per fer la mona, ara?

            Tots dos es posaren a riure. L'alcalde se’l mirà. Aquell vell de braços ferms i cor valent tenia raó. Hi ha manaments que no es poden obeir.

            L’endemà, el torrent havia recuperat el seu cabal, feia sol, i els dos homes sortiren a veure les destrosses de l’aiguat. La vimetera semblava un arbre de Nadal, però en lloc d’adorns, hi tenia escombraries. Les deixalles penjaven dels vímets com les boles de colors pengen de les branques de l’avet. Al peu del tronc, en lloc de regals, hi havia tota mena de brossa.

            “Ben mirat”, pensà l’alcalde, “si tota aquesta brutícia no s’arriba a aturar a l’arbre, segurament hauria tapat l’arc del pont i l’aigua, en no poder passar, se l’hauria endut pel davant”.

           

            D’ençà d’aquell dia, l'avi Pol i l’alcalde treballen plegats perquè no hi hagi deixalles a la muntanya. I la joventut del poble també s’hi ha afegit. Per a tots ells, mantenir el bosc i el riu nets és una obligació que s’han imposat i, alhora, un plaer. El plaer de tenir la certesa que fan una bona feina pel bé de tothom.

           

            Si mai veieu un mas amb deu vimeteres altes i gruixudes al voltant, per allà on el Siurana desemboca en l'Ebre, sabreu que és el mas de l’avi Pol. Si us situeu davant de la portalada i tireu recte enllà, arribareu a un torrent pregon; seguiu-lo una estona i us trobareu amb un arbre vell que s’alça orgullós del seu fons. Sí, és la vimetera. Però mireu-la bé, i escolteu-la. Oi que sembla estar dient: “He salvat una vida i he tingut deu fills... i espereu-vos, perquè encara donaré força guerra!”

 

 

 

 

 

Alfred Sala

Proposta d’un Sant Jordi innovador amb els llibres més
originals entre còctels i el regal de les margarites.

Què tenen en comú vàries generacions de poetes de diversos tipus de poesia, la dansa, la primera novel·la col·lectiva en català de la història, l’art eròtic pensat per a dones, el psicoanàlisi, els morts i les sèries de televisió, un rus responsable del teatre musical amb més solera de Barcelona, un llibre contra l'abús infantil, Walden, Espriu i Foix, la passió pel cinema… Ho podràs esbrinar aquest divendres 23 d'abril al Margarita Blue perquè et convidem a viure amb nosaltres una diada molt especial, diferent i innovadora.

Hem convocat als autors que presenten les idees més originals en aquest
Sant Jordi i els hem reunit a la sala Margarita Blue, tot just creant un espai on lectors i escriptors puguin interactuar i dedicar-se a l’art de la conversa, propiciant al mateix
temps la dedicatòria de llibres en un ambient molt personalitzat i distés.
Per què aquesta iniciativa? Perquè ens agraden les coses diferents, amb
carisma, amb veu pròpia, que defugen d’allò massificat i uniforme. Per això hem pensat en convidar-te a una signatura de llibres molt original, directa de l'autor al lector, amb la simpatia d'un ambient que vessarà l'essència, rescatada expressament per a aquesta ocasió, de les tertúlies literàries entre autors i lectors, acompanyats de bona música i copes impecables.

L’hora i l’espai també són del tot originals; com si fos un quadre
impressionista, volem omplir de color els carrers del Gòtic barceloní a mitja tarda. És
llavors quan nosaltres obrim les portes a la literatura i convidem a tothom a participar de la festa de les lletres catalanes.

Mitjançant la cortesia i les bones formes d'aquesta peculiar signatura de llibres
que hem organitzat, proposem un Sant Jordi al més pur estil dels anys 30, que
recuperarà la proximitat cordial de compartir amb simpatia la tradició del Sant Jordi
més dandi, perfecta per als amants del costat més cosmopolita del centre de Barcelona.

Els llibres entre còctels estan altra vegada de moda en aquesta Barcelona del segle
XXI, i amb ells tornen l'elegància i distinció d'èpoques anteriors. Així, qui s'acosti podrà aconseguir un llibre signat i una margarita, que serà el regal més original d'aquest Sant Jordi.

Després, un cop es creï un ambient més distés, convidem a tothom a recrear-se
en una delicatessen literària, on qui vulgui podrà aportar la seva creativitat expressiva al text que més li agradi.

Gaudeix amb nosaltres d’aquest Sant Jordi nou i diferent.
T’esperem amb els millors llibres i el més exquisit margarita blue.

DIA: 23 d’abril del 2010
AGENDA:

· 17h.- 21h. Presentació de llibres i dedicatòries per part dels escriptors.
· A partir de les 21h. Tast literari. Degustació de delicatessen literàries per part del
públic. Seran benvinguts els espontanis.
Tot això amenitzat per un ambient desenfadat i alegre per signar els llibres sense
presses i amb el maridatge d’una cuina original i oberta fins tard, bona música de DJ’s i
deliciosos còctels. ¡Una barreja explosiva!
UBICACIÓ: Sala Margarita Blue. www.margaritablue.com
C/ Josep Anselm Clavé, 6. metro Drassanes (L3).
PER A MÉS INFORMACIÓ: Elísabeth Martí: emartigil@yahoo.es 669891069
Roser Amills: therosarioamills@gmail.com 699395960

LLISTAT DE PARTICIPANTS MARGARITA BLUE
23 D’ABRIL DE 17.00 A 21H
África Hernández
Albert Tugues
Álvaro Farré
Amelia Romero
Anna Forés
Azarai Hermoso Azuaje
Bárbara Brnčić
Monsegur
Bartolomé Ferrando
Carlos Zanón
Daniel Tubau
David Barba
Edith G. de Hermoso
Eduardo Braier
Erika Lust
Fernando Sáenz
Ferran Ramon-Cortés
Goya Gutiérrez
Gustavo Vega
Isabel Núñez
Ivan Tubau
Jordi Carrión
José Manuel Hermoso
Josep Anton Soldevila
Juan Pablo Roa
Marcos Méndez Filesi
Martí Gironell
Mercè Castro
Natalia Tubau
Octavi Serret
Roser Amills
Rubén García Cebollero
Santi López Villa
Silvia Rins
Tònia Passola
Vicenç Altaió
Yuri Mykhaylychenko

La PRIMERA NOVEL·LA COL·LECTIVA EN
CATALÀ, “Il·lusions i incerteses”, acaba de sortir a la
llum i es presentarà en un marc immillorable: la diada
de Sant Jordi a la sala Margarita Blue, un innovador
espai barceloní que obre les seves portes a noves
propostes literàries. La novel·la, editada per March
Editor, està apadrinada per Octavi Serret, Premi
Nacional de Cultura de la Generalitat 2009, i compta
amb la col·laboració de Silvestre Hernàndez, un dels
escriptor més destacats del català occidental.

La importància del llibre és elevada per dos factors; el primer és perquè aquesta és la primera novel·la col·lectiva en la nostra llengua, i el segon perquè, segons ens consta, no hi ha cap altra més editada i impresa amb la qualitat d’aquesta. A més, en aquest cas es dona la paradoxa que els escriptors no es coneixen entre ells, la qual cosa li dona un plus de dificultat a la feina de posar-se d’acord en el fil de 8 històries que s’acaben convertint en una sola.

Cal destacar que hi ha hagut altres iniciatives de donar realitat al que divendres
presentarem, però que mai han donat bons resultats. El mateix Stephen King ho va
intentar, però mai va arribar a poder publicar cap resultat.

El llibre ha sorgit de la iniciativa d’un emprenedor nat, l’empresari Octavi
Serret, valedor del Premi Nacional de Cultura de la Generalitat 2009. Des de la
seva llibreria a la població de Vall-de-roures, està considerat com la persona que
actualment més està treballant per promoure la literatura a l’Aragó que parla català, un aspecte importantíssim pels 80.000 catalanoparlants que viuen a la Franja de Ponent però que queda oblidat per part del govern autonòmic. L’escriptor barcelonès afincat a la comarca del Matarranya, Silvestre Hernàndez, també ha participat en la iniciativa, assessorant de manera activa en el desenvolupament final d’una història que ja ha estat qualificada com “d’alta qualitat narrativa”. Finalment, han estat els editors tarragonins March Editor, qui han apostat perquè la novel·la veiés la llum en paper i pogués arribar a les llibreries.

Per a més informació sobre el llibre podeu accedir al blog d’Octavi Serret, a
l’apartat novel·la col·lectiva, on trobareu més noticies sobre la repercussió que
aquesta innovadora publicació està tenint als mitjans de comunicació i en la literatura
catalana (http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/categoria/novel.la-col.lectiva).
La presentació del llibre també serà col·lectiva, no només perquè comptarà amb
l’assistència de bona part dels seus autors, sinó perquè en el mateix espai i a la mateixa hora es donaran cita altres escriptors que han fet realitat iniciatives diferents. La idea de realitzar una proposta diferent en una data tan assenyalada a Barcelona és possible gràcies als gerents de la sala Margarita Blue, que volen donar a conèixer les propostes literàries més originals per aquest Sant Jordi. El còctel Margarita Blue li dona nom a un espai modern on es donen cita habitualment totes aquelles ments inquietes que busquen assaborir el gust per l’art al cor del Gòtic, un dels barris amb més història de Barcelona.

Us passo el pdf. amb tota la programació...que disfruteu al nostre costat...

« El llegat de Judes és una novel·la trepidant que presenta una visió esfereïdora sobre el gran traïdor de la història, així com dels secrets de les grans fortunes del nostre temps. »

L’Andreas i la Solstice es veuran arrossegats dins d’una espiral d’assassinats i traïcions que els obligaran a lluitar per retornar l’equilibri a un món a punt del col·lapse.

Text de contraportada

Any 28: Judes Iscariot ven Jesús de Natzaret a les autoritats jueves a canvi de 30 monedes d’argent. Poc després, es penedeix dels seus actes i, abans de suïcidar-se, llença les monedes al temple.

Present: L’Andreas Fortuny, que treballa a Barcelona com a guia de viatges d’aventura, rep la trucada d’una enigmàtica dona, la Solstice, que contracta els seus serveis per visitar Jerusalem, on s’acaba de descobrir un testament suposadament escrit per Judes.
Estimulat per aquesta troballa, l’Andreas investigarà el recorregut posterior del «Llegat de Judes», les trenta monedes de les quals es va desfer Judes, que des d’aleshores han anat passant de mans en mans i que es creu que atorguen la prosperitat i el poder absoluts.

De les trenta, només se’n conserven set. Els propietaris? Les set famílies més poderoses del món. L’Andreas i la Solstice es veuran arrossegats dins d’una espiral d’assassinats i traïcions que els obligaran a lluitar per retornar l’equilibri a un món a punt del col·lapse.

	Descripción:
	AÑO 28: Judas Iscariote vende a Jesús de Nazareth a cambio de 30 monedas de plata al sumo sacerdote. Poco después se arrepiente de sus actos y, antes de suicidarse, arroja las monedas en el templo. ACTUALIDAD: Andreas Fortuny -un modesto guía de viajes de aventura- visita Jerusalén, donde se ha descubierto un testamento escrito por Judas. Paralelamente, una crónica gnóstica describe la trayectoria de los 30 siclos de plata, que tras la muerte de Jesús fueron pasando de manos, convertidas en talismanes que otorgan la prosperidad y el poder absolutos. Estimulado por este hallazgo, investigará el recorrido posterior del «Legado de Judas», del que se conservan siete monedas que están en manos de las siete familias más poderosas del mundo. Andreas encuentra evidencias de que algunas fortunas inexplicables como la de Rockefeller se fraguaron tras hallar una de estas reliquias. Mientras tanto, una oscura y violenta organización se ha decidido a robar estos talismanes para trasladar la hegemonía económica de Occidente a Oriente. En medio de una oleada de asesinatos y traiciones, un agente de las altas esferas financieras ha ocultado las monedas en edificios emblemáticos para evitar que el poder cambie de manos. Andreas se verá empujado a colaborar con una mujer enigmática que se propone la destrucción del legado de Judas para devolver el equilibrio a un mundo al borde del colapso…

Andreas Fortuna –un modesto guía de viajes- es contratado por una enigmática mujer llamada Solstice Bloomberg para que le acompañe a Jerusalén y sea su guía y sus ojos, ya que ella es ciega. Una vez allí, Solstice le descubre su verdadera misión: han descubierto un testamento escrito por Judas. Las 30 monedas que éste recibió por vender a Jesús fueron pasando de manos a lo largo de la historia y se convirtieron en talismanes que otorgaban prosperidad y poder a aquel que las poseyera. De las 30 monedas, se conservan 7 que se encuentran en las manos de las siete familias más poderosas del mundo. Pero hay una organización decidida a robar estos talismanes por lo que las monedas han sido ocultadas en diferentes edificios emblemáticos para evitar que el poder cambie de manos.

Andreas se ve empujado a colaborar con Solstice que se propone encontrar estas 7 monedas y destruirlas para devolver el equilibrio al mundo. Para ello, la interpretación del testamento de Judas resultará imprescindible.