1. Cap de setmana al Matarranya 2. St. Jordi a la Llibreria Serret 3. Conferència del Sr. Jesús Ávila i presentació de l’exposició TRESORS DEL BOSC

 

Processó de Divendres Sant pels carrers i ponts de Val-de-roures

 

La Llibreria Serret de Val-de-roures plena de gom a gom tot el dia de Sant Jordi 2011. Un espectacle digne de veure i de viure. Hi ha molts programes de televisió que no arriben a la sola de la sabata a l'espectacle de veure gent comprant llibres a aquesta llibreria qualsevol cap de setmana de l'any. Enhorabona Octavi Serret i Sra.

 

L'escriptor Jesús Ávila, la cantautora Montse Castellà i el ceramista Joan Panisello, sigant llibres i CD's a la Llibreria Serret.

 

Els periodistes i escriptors Jesús Ávila Granados i Marc Serena, el ceramista Joan Panisello i la Sra. Carme Sabaté, Directora de l'hotel La Parada del Compte, a la Llibreria Serret de Val-de-roures

 

Conferencia sobre els templers pel Sr. Jesús Ávila.

 

Presentació de l'exposició TRESORS del BOSC per part de Joan Panisello.

 

 

Com cada dia que estic a Vall-de-roures a quarts de deu vaig a la Llibreria Serret a comprar el diari, a xerrar i a mirar llibres. Avui com que és el dia de Sant Jordi, en plena Setmana Santa i la vila està plena de visitants, l’establiment està més ple que de costum. En entrar l’Octavi ens comunica que encara no ha arribat el repartidor de premsa i que haurem d’esperar. Alguns clients, seguint el suggeriment del llibreter, van a fer un cafè a Casalduc, altres ens entretenim mirant les últimes novetats editorials. Veig que al costat del taulell on despatxa l’Octavi hi ha una taula plena de piles de llibres molt ben ordenats i exposats per a firmar. A les deu en punt, arriben dos persones que saluden el llibreter, són l’escriptor Jesús Avila i el ceramista tortosí Joan Panisello, els convidats d’ avui per a signar llibres. En poca estona uns quants clients formen cua per aconseguir una dedicatòria. Una hora més tard de l’habitual arriba la premsa. L’encarregat deixa el munt de paquets apilats al seu lloc fent-se pas entre la gentada que espera. Francesc Ricart i la seua dona arriben a la llibreria, Francesc és un bon amic nostre i col·laborador de la revista Temps de Franja, i es queden sorpresos per la quantitat de diaris en català i en castellà i el volum de llibres exposat en la nostra llengua. Ricart vol conèixer el llibreter amb qui s’ha relacionat molt però que no el coneix personalment. Me’ls havia trobat el dia anterior fent turisme per la vila. A la tarda la tortosina Montse Català s’afegeix a la signatura, presenta un nou treball literarimusical: Gèminis. A més la cantautora porta un nou llibre d’autor matarranyenc: La cuina senzilla del massalionenc Pasqual Vidal. El tràfec de clients de nou a nou és intens dins la llibreria durant tot el dia. La festa literària un èxit. Només un retret. La majoria dels compradors de llibres es lamentaven que no es poguera comprar a Vall-de-roures cap rosa natural per a regalar, com marca la tradició. 

Francesca Aliern: “La vida és a tot arreu igual”

comarquesnord.cat,
» divendres, 22 d’abril de 2011

L’escriptora de Xerta (Baix Ebre) Francesca Aliern va presentar el passat divendres 22 d’abril a la Llibreria Serret de Valderrobres ‘L’espiera’, la seua última novel·la. En este cas, i sense marxar de les Terres de l’Ebre, Aliern ens submergeix en una història ambientada a la Xerta a principis del segle XX, una trama que es dibuixe entorn a dos famílies benestants del poble i amb lo fosc teló de fons causat per les estranyes desaparicions d’unes jóvens del poble.

L’autora va destacar que ‘L’espiera’ parle “d’una de les lluites de finals del segle XIX-inicis del XX, la gran diferència social que hi havia. I la vida que es desenvolupava a les dos cases més riques del poble, on no eren benestants, sinó industrials que tenien sucursals obertes a Sud-Amèrica i on enviaven l’oli d’estes terres. Ells tenien acaparat tot lo poder, eren qui donava feina a tot lo poble. Però per no perdre el poder ni el patrimoni, familiar, es casaven cosins amb cosins germans”, de tal forma que l’obra també parle d’amors secrets i endogàmia.

Amb ‘L’espiera, la seua autora reconeix que “canvio una mica de context, però no canvio ni l’estil ni l’entorn on passa l’acció. Sempre penso que les coses que passen en altres llocs també passen aquí. La vida és a tot arreu igual, amb lo seus alt-i-baixos, les seues passions, les seues mancances”. Això sí. ‘L’espiera’ és una novel·la força negra, on la desaparició de jovenetes en la flor de la vida i la psicosi col·lectiva prenen molt de protagonisme.

Este entorn fosc i de desconfiança col·lectiva se veu reflectit en lo mateix titular. “Als pobles teníem eixos portalons, i a dalt hi havia com una finestreta, com una espiera. Primer s’obria l’espiera, i se sabia si la persona que picava es coneixia i si se li permetia entrar a casa. Al desaparèixer estes noies, se va produir una psicosi col·lectiva on tothom desconfiava de tothom. Fins i tot les fàbriques on les dones treballaven van posar espieres”.

 Populus nigra: Jose Miguel Gràcia, poema per la Trobada D'autors Ebrencs al Matarranya 1 d'agost 2010

 Populus nigra

Quan els homes encara eren infants

es banyaven despullats als tolls dels rius

i deixaven la roba en el vessants.

Passà i passà el temps i hi naixeren i creixeren els pollancres

—verds, lluents— enlairant la joventut i les despulles dels humans.

Ara, tots els anys pel mes de març,

uns floreixen amets masculins —allargassats, rogencs i densos—:

són els que hissaran pantalons curts, calçotets i samarretes.

Uns altres floreixen verds amets femenins

—just a l’ovari dos estigmes i un pistil—:

són els que arboraren brusetes, faldilles

i calcetes amb puntetes de fil.

Tota la roba enlairada

està tan esquinçada i caducada

que amb blanc del mes de maig

i amb groc de la tardor,

es fonen sexe i restes

de faldilla i pantaló.

La balança del temps enjús igualarà el fred i els drets,

però els pollancres restaran sempre dioics.

                                                                          Josep Miquel Gràcia