Presentem "Cançó sota l'aigua" de Fàtima @BeltranCurto el pròxim diumenge 10 d’octubre a #CaminsSerret

 

Cançó sota l'aigua

Fàtima Beltran Curto

ESPASA NARRATIVA

 

 

Un amor màgic, un somni sense miralls i dos amics separats per una desafortunada bala.

 

Una saga familiar repleta d'éssers de bon cor a la recerca d'un món que se'ls escapa.

 

Al maig de 1939 l'oficial *Eladio *Ferlosio torna al seu petit poble perdut a les muntanyes mineres amb la vana il·lusió que la guerra recentment acabada hagi respectat a la seva família, als seus paisans i a Eleonora *Cardenal, la filla d'un metge que va arribar al poble fugint de la grip espanyola, i a la qual mestressa des que era poc més que un nen. El reclutament obligatori l'havia tret a la força de la seva terra quan entre els seus plans l'últim que cabia era ser soldat.

 

Al febrer de 1935 Teodoro *Sacristán també torna al seu poble després d'haver abandonat el seminari. No vol ser capellà, sinó pintor, per a poder reflectir els colors intensos de la vida. Però, com *Eladio, acabarà sent soldat, com tants uns altres que mai van voler ser tals.

Les vides viscudes –i no viscudes– de *Eladio i Teodoro s'entrecreuen amb mestratge en aquesta novel·la plena d'aquest realisme màgic que construeix personatges inoblidables, com un pastor d'una sola ovella, un fantasma insidiós, un enginyer covard, una estimada impedida, una beata i els seus trenta-set sants o un *agapornis *lujurioso; que es deté en el color i l'alegria amb el mateix mestratge que en el dolor i la mort per a assenyalar, una vegada més, la insensatesa de la guerra.

https://www.planetadelibros.com/libro-cancion-bajo-el-agua/326191


Article complet

TRILOGÍA DEL ALMA DEL MAR

Alberto Díaz comenta: En sus tres libros, Philip Hoare no sólo nos informa y atrae nuestra curiosidad e interés, también nos alecciona y nos reclama amor y respeto a la naturaleza
Article complet

El mar interior

Alberto Díaz Rueda comenta: Philip Hoare pertenece a esa estirpe de escritores aventureros y eruditos que Inglaterra regala al mundo, desde T.E. Lawrence a Patrick Leigh Fermor, pasando por Lawrence Durrell o Robert Louis Stevenson
Article complet

ENCUENTRO en el “Jardin de Mar”

Hola! en Connectingbydesig estamos preparando un nuevo Encuentro para el proximo mes de noviembre...a este Encuentro puedes venir sol@ o con tu pareja...
un saludo!
 
 


 

UN FIN DE SEMANA DE EXPLORACION DE LA RELACION HOMBRE-MUJER

NOVIEMBRE 19-20-21

 

 

Todas las relaciones de pareja son posibles.

Al conocer la mecánica natural que existe entre dos personas,empiezan a desaparecer las proyecciones,las culpas y el deseo de que el otro sea diferente.

Te relajas en la aceptación de quien eres,observando los juicios,las presiones,disfrutando y sacando partido de tus dones naturales y dándote cuenta de que quien te acompaña ,también tiene su propia y única manera de manifestarse .

Cuando te percibes a ti mismo como parte de un todo,como una pieza dentro de una estructura familiar mucho mayor,puedes rendirte ante ello.

Y así,ves con mayor facilidad qué estás haciendo simplemente por el hecho de pertenecer a tu familia .

Y así, ves,que está haciendo tu pareja por pertenecer a su familia.

En realidad,tu no vienes solo,

llevas contigo a tu sistema familiar,

en realidad ,tu compañer@ no viene solo...

 

 

Este Encuentro es una propuesta para continuar el viaje del conocimiento de ti mismo y cuando creas un vinculo de pareja. Exploraremos la relación de pareja entre hombre y mujer utilizando como herramientas el Neodiseño Humano y las Constelaciones familiares.

 

El Camino:

Profundizaremos en la comprensión de tu mecánica de funcionamiento como individuo y en los cambios que se producen cuando estás en pareja.

A través del Neodiseño Humano,realizaremos un estudio de tu Carta,donde podrás conocer y entender, entre otras cosas:

 

-Tu tipo genético

-autoridad interna

-perfil de personalidad

-motores

-definición

-disponibilidad natural de emparejamiento

-formas de vinculación

-sexualidad

-armonias,resonancias y desarmonias entre perfiles

-electromagnéticos,compromisos y compañerismos energéticos

 

Una vez conocemos como se manifiesta nuestra energía de forma natural y cuales son los temas fijos y los campos donde tenemos mas capacidad de aprendizaje,podemos darnos cuenta con mayor facilidad de cuales son las capas de condicionamiento que acarreamos.

Con las Constelaciones Familiares te adentras en tu dinámica familiar para que puedas tomar consciencia de cuales son tus cargas familiares, qué llevas a tus relaciones de pareja y cual es tu auténtica disponibilidad para emparejarte...

 

A través de estructuras meditativas, juegos y celebración podrás observar como te relacionas, como es tu intimidad, cuales son tus patrones y tus estrategias a la hora de vincularte

 

 

 

 

Facilitan:

Akash y Amina

Akash P Butler:

Formado en Constelaciones Familiares por Vedanta Suravi,Svagito Liebermeister y Bert Hellinger.

Counselling ,Shock y Trauma por Svagito Liebermeister

En formación de Neodiseño Humano por la Dra.Silvia Vega Nirupo

 

Deva Amina:

profesora de danza oriental y de trabajo corporal,monitora de Meditaciones Activas,Reiki,Formada en Constelaciones Familiares por Svagito Liebermeister y Vedanta Suravi,Analista de Neodiseño Humano formada por la Dra.Silvia Vega Nirupo

 

 

Este ENCUENTRO lo realizaremos en el “Jardin de Mar”,un precioso lugar situado en el Parque Nacional de La Calderona,

en Gilet (Valencia)

www.jardindemar.com,

donde disfrutar de una deliciosa comida preparada por Amin,darte un baño en la piscina o tumbarte en la Haima...

Nos encontramos el viernes 19 a partir de las 18h, para conocernos y acomodarnos.

El Encuentro finaliza el domingo 21 por la tarde...

El precio del Encuentro es de 190€,incluye alojamiento y comida.

Si te apetece participar haz tu reserva con un ingreso de 90€ en el Banco de Santander 0049 2620 05 2694134586, indicando tu nombre y “Encuentro Gilet”

Para más información y reservas:

 

Akash:610968142/648654457

o en www.connectingbydesign.net

 


Article complet

Pinus halepensis;

Pinus halepensis; Mar Puchol: poema per la Trobada d'Autors Ebrencs al Matarranya 1 d'agost 2010


Pinus halepensis
 
El mas, l’era, el pi,
el pi d'aquell vell mas.
El mas de la família, i l’era.
Un parell de rolls de pedra incrustats en ella,
rovell en els seus eixos i coberts de molsa,
formaven part del mateix sòl,
ja no hi havia cap mula per fer-los rodar.
Romandrien inerts i servien tan sols per descansar a l'ombra.
El pi, l’ombra i el vent.
Vent que bufava i xiulava
per les seves branques i recordava
aquells temps de segar i ventar.
 
El trill, la pedrenyera,
aquella que de xiquets fèiem xocar per vore
l’espurna i ensumar la seua olor a cremat,
que només per un instant s'encenia.
I aquell vell pi, que en va veure tantes d’espurnes!
 
El primer en el meu cor
però ni tan sols el segon en aquell terme,
en el qual abundaven els arbres centenaris.
La vall dels roures en què els pins els amos eren.
 
Feia molt que un llamp el va doblegar,
però sense aconseguir-ne el seu declivi.
No he sabut si van ser els iaios
els qui el vengueren ferit
o van ser avantpassats més llunyans.
Si no hagués estat per aquell raig de foc i electricitat…
potser seria el més gran, més que aquell altre
que n'habitava seguint el camí vora-riu.
 
Però n'era el més majestuós dels que d'allí es veien,
ell n'estava ben orgullós del seu port i la seua sobirania.
En aquell alt punt des d'on s’albiraven els Ports,
el vast pinar,  les carrasques, els ginebres,
i els bancals d'oliveres, la vinya i el sembrat.
I des d'on s'escoltava el silenci només trencat pels trets dels caçadors,
les esquelles dels ramats d'ovelles, algun boletaire
i natres quan la collita de les olives.
Testimoni d’aquells que ficaren pedra damunt pedra
en el mas, en el ja ple de romigueres corralet i en els ribassos.
Testimoni de les solsides i company del iaio
quan este s’afanava en arreglar els portells
i pujar les parets caigudes.
 
Les seues ferides l'aferraven més si escau a la terra,
ja que el llamp el va doblegar cap a un costat
i pel contrapés que la branca ja amputada deixara de fer
s'inclinava com el que fa una reverència o suplica,
potser a n'aquell cel i al seu poder de fer
i de desfer les tronades a plaer.
Les arrels arrissades més grans que els troncs
de molts del seus parents de gènere i espècie.
Un tronc que entre els tres germans ni l’abastàvem.
I les branques ajudades pel cerç n'agranaven
les pinyes que queien ja madures i obertes.
 
Després de la graella, recobrats de la gelor al caliu,
i abans de tornar a la batolla i les borrasses
en férem d'ell el lloc preferit dels nostres jocs.
Ens enfilaven per les branques i pareixíem
que anàrem a cavall a sobre d'elles.
Ell no mai es va queixar i semblava
fins i tot que ho agraïra ajudant-nos a pujar-hi..
Es desfeia de la solitud en aquells dies d'hivern.
 
A l'altre extrem de l’era d'on l'arbre s'alçava,
l'aigua tenia el seu lloc en la bassa i el pou
fins a on les arrels es dirigien embolicant-se.
Més a prop es trobaven unes roques a les quals
la seua ombra no arribava,
i que escalfades al migdia pel sol no tapat per res més
que els núvols, feien d'elles un bon llit
per a fer una relaxada migdiada,
sentint el acords d'aquell vent bufat,
travessat per cada agulla, engolit per cada pinya
per cada branca del seu cos malferit,
com si d’un gran orgue es tractara.
 
De quin arbre més que d'ell
en podia haver fet la fitxa de botànica
en els meus temps d'estudiant a l’institut?
Un any sencer anant cada mes a vore'l;
quatre quilòmetres en bici, costa avall primer
i després costa amunt i més amunt encara,
per arribar sense alè a prendre les notes pertinents.
Notes de les perennes fulles, dels cons reproductius
i vigilar si l’avergonyida, davant d’ell, processionària,
s'havia atrevit ni tan sols a mirar-lo de reüll
o l'havia intentat envair.
Però de cap manera aquella plaga s’hi arrimava:
era massa imponent per a ella.
 
I ara jo, lluny d'ell, lluny del mas
de l’era, del roll, del pou i del poble.
I ell? Ja lluny de tot,
qui sap on?
 
Aquell altre llamp va aconseguir allò que el primer va intentar.
Només en queda de tu la taula oberta en el teu tronc abraçat al sòl.
Et van haver de serrar per por de que l'aire arrossegara
la majestuositat que els segles et donaren a les teues branques,
i les llançara a sobre de la malmesa teulada de la deshabitada edificació,
que el pes de la neu havia provat d’afonar i omplia intramurs amb gotelleres.
 
No he tornat mai més;
com aquell que es nega a vore
a un ésser estimat que s'apaga esperant l'hora de la mort,
per recordar-lo com era abans i no trair el dolç record.
 
Com havia de pensar que no eres etern?
Si tu havies estat molt abans que jo,
que els meus pares, que els meus iaios...
Com pensar que els meus fills i néts no et voran?
 
Només dues mogudes 10x15 en paper mat en guarde,
i el negatiu en la meua retina que mai no podré positivar.
A més a més el temps i l'oblit s'encarregaran d’esborrar-lo,
tot i la meua intenció de no fer-ho i mantenir-te.
 
Qui sap quan podré fer-me la valenta
i anar a vetlar la teua tomba..., qui sap?
 
Si aquell maleït llamp no t'ha socarrat l’entranya
contaré els teus anells que en tornaran la resposta.
La resposta del anys que conegueres,
i així i només així conclouré aquella fitxa de botànica,
on la data de naixement deixarà de ser aproximada.
 
 
 
 
 
Mar Puchol Foz

Article complet