3. Notícies
dijous, 11 de març de 2010 | Comentaris
Blanca Deusdad mos presente, "Immigrants a les escoles", aquest dissabte 13 de març a Calaceit, dins de la entrega del "Premi Franja" de llengua i territori que entregue Iniciativa Cultural de la Franja, a José Bada Pinillo, atorgat, per Iniciativa Cultural de la Franja, a José Bada Pinillo, dins de l'acte de l'Asamblea anual de l'Ascuma
La societat catalana ha sofert una transformació en els darrers anys amb l’arribada d’un gran nombre de població estrangera, fruit de la immigració sud/nord del planeta, la qual representa un 15% de la població catalana. Aquest fenomen ha tingut el seu reflex a les aules i ha comportat un seguit de reptes d’equitat i de cohesió social. Com s’ha adaptat el sistema educatiu català per donar resposta a les necessitats socioeducatives de l’alumnat nouvingut? Quin és el clima a les aules multiculturals? Es poden establir diferències entre centres educatius amb un major o menor nombre l’alumnat estranger? Com s’atén l’alumnat nouvingut a les aules ordinàries? S’utilitzen metodologies que afavoreixin la interculturalitat, el coneixement i les relacions entre tot l’alumnat vingut d’arreu? Quines diferències s’estableixen per gèneres i per nacionalitats? Aquests són alguns dels interrogants als que pretén donar resposta el llibre, a partir de la veu dels professionals de l’ensenyament i de l’observació de les aules. També vol ser una reflexió sobre quines són les problemàtiques que envolten aquest alumnat de diversitat cultural i quin és el tractament que es dóna a casa nostra a la multiculturalitat.
Blanca Deusdad Ayala (1965) nascuda a Vilanova i la Geltrú, on resideix, també està vinculada a Beseit i a la comarca del Matarranya, d’on provenen els seus orígens familiars paterns. És llicenciada en Antropologia, Doctora en Sociologia per la Universitat de Barcelona (2002), i becària postdoctoral Fulbright/Generalitat de Catalunya (2003). Treballa com a professora a la URV i a l’IES Ernest Lluch de Cunit, i des de sempre comparteix la seva tasca docent amb la recerca. En l’actualitat les seves línies d’investigació se centren en la Didàctica de les Ciències Socials, la immigració i el gènere. Col·labora com a investigadora amb el grup de recerca DHIGECS (Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials) de la UB, amb el grup Multiculturalisme i Gènere de la mateixa Universitat, i amb The Institut for the Advancement of the Social Sciences de la Universitat de Boston, MA.
Els motius pels quals em vaig interessar per estudiar la realitat de l’alumnat estranger a casa nostra són diversos. Caldria potser començar dient que el meu interès per la diversitat cultural em ve de lluny, des de petita, i que això em va portar fins i tot a estudiar Antropologia. Ara bé, he reprès aquest interès recentment perquè quan vaig tornar de la meva estada postdoctoral als Estats Units, em vaig adonar que el país s’estava convertint en un país multicultural. Com a mestra, d’una banda, volia conèixer d’a prop quines eren les dificultats d’aquests alumnat estranger, què podíem fer per ajudar-lo, i de l’altra, com ens apropàvem els docents a aquesta nova realitat de les aules.
La societat catalana ha sofert una transformació en els darrers anys amb l’arribada d’un gran nombre de població estrangera, fruit de la immigració sud/nord del planeta, la qual representa un 15% de la població catalana. Aquest fenomen ha tingut el seu reflex a les aules i ha comportat un seguit de reptes d’equitat i de cohesió social. Com s’ha adaptat el sistema educatiu català per donar resposta a les necessitats socioeducatives de l’alumnat nouvingut? Quin és el clima a les aules multiculturals? Es poden establir diferències entre centres educatius amb un major o menor nombre l’alumnat estranger? Com s’atén l’alumnat nouvingut a les aules ordinàries? S’utilitzen metodologies que afavoreixin la interculturalitat, el coneixement i les relacions entre tot l’alumnat vingut d’arreu? Quines diferències s’estableixen per gèneres i per nacionalitats? Aquests són alguns dels interrogants als que pretén donar resposta el llibre, a partir de la veu dels professionals de l’ensenyament i de l’observació de les aules. També vol ser una reflexió sobre quines són les problemàtiques que envolten aquest alumnat de diversitat cultural i quin és el tractament que es dóna a casa nostra a la multiculturalitat.
Blanca Deusdad Ayala (1965) nascuda a Vilanova i la Geltrú, on resideix, també està vinculada a Beseit i a la comarca del Matarranya, d’on provenen els seus orígens familiars paterns. És llicenciada en Antropologia, Doctora en Sociologia per la Universitat de Barcelona (2002), i becària postdoctoral Fulbright/Generalitat de Catalunya (2003). Treballa com a professora a la URV i a l’IES Ernest Lluch de Cunit, i des de sempre comparteix la seva tasca docent amb la recerca. En l’actualitat les seves línies d’investigació se centren en la Didàctica de les Ciències Socials, la immigració i el gènere. Col·labora com a investigadora amb el grup de recerca DHIGECS (Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials) de la UB, amb el grup Multiculturalisme i Gènere de la mateixa Universitat, i amb The Institut for the Advancement of the Social Sciences de la Universitat de Boston, MA.
Els motius pels quals em vaig interessar per estudiar la realitat de l’alumnat estranger a casa nostra són diversos. Caldria potser començar dient que el meu interès per la diversitat cultural em ve de lluny, des de petita, i que això em va portar fins i tot a estudiar Antropologia. Ara bé, he reprès aquest interès recentment perquè quan vaig tornar de la meva estada postdoctoral als Estats Units, em vaig adonar que el país s’estava convertint en un país multicultural. Com a mestra, d’una banda, volia conèixer d’a prop quines eren les dificultats d’aquests alumnat estranger, què podíem fer per ajudar-lo, i de l’altra, com ens apropàvem els docents a aquesta nova realitat de les aules.
Els motius pels quals em vaig interessar per estudiar la realitat de l’alumnat estranger a casa nostra són diversos. Caldria potser començar dient que el meu interès per la diversitat cultural em ve de lluny, des de petita, i que això em va portar fins i tot a estudiar Antropologia. Ara bé, he reprès aquest interès recentment perquè quan vaig tornar de la meva estada postdoctoral als Estats Units, em vaig adonar que el país s’estava convertint en un país multicultural. Com a mestra, d’una banda, volia conèixer d’a prop quines eren les dificultats d’aquests alumnat estranger, què podíem fer per ajudar-lo, i de l’altra, com ens apropàvem els docents a aquesta nova realitat de les aules.
La societat catalana ha sofert una transformació en els darrers anys amb l’arribada d’un gran nombre de població estrangera, fruit de la immigració sud/nord del planeta, la qual representa un 15% de la població catalana. Aquest fenomen ha tingut el seu reflex a les aules i ha comportat un seguit de reptes d’equitat i de cohesió social. Com s’ha adaptat el sistema educatiu català per donar resposta a les necessitats socioeducatives de l’alumnat nouvingut? Quin és el clima ales aules multiculturals? Es poden establir diferències entre centres educatius amb un major o menor nombre l’alumnat estranger? Com s’atén l’alumnat nouvingut a les aules ordinàries? S’utilitzen metodologies que afavoreixin la interculturalitat, el coneixement i les relacions entre tot l’alumnat vingut d’arreu? Quines diferències s’estableixen per gèneres i per nacionalitats? Aquests són alguns dels interrogants als que pretén donar resposta el llibre, a partir de la veu dels professionals de l’ensenyament i de l’observació de les aules. També vol ser una reflexió sobre quines són les problemàtiques que envolten aquest alumnat de diversitat cultural i quin és el tractament que es dóna a casa nostra a la multiculturalitat. Blanca Deusdad. Gener 2010
La societat catalana ha sofert una transformació en els darrers anys amb l’arribada d’un gran nombre de població estrangera, fruit de la immigració sud/nord del planeta, la qual representa un 15% de la població catalana. Aquest fenomen ha tingut el seu reflex a les aules i ha comportat un seguit de reptes d’equitat i de cohesió social. Com s’ha adaptat el sistema educatiu català per donar resposta a les necessitats socioeducatives de l’alumnat nouvingut? Quin és el clima a les aules multiculturals? Es poden establir diferències entre centres educatius amb un major o menor nombre l’alumnat estranger? Com s’atén l’alumnat nouvingut a les aules ordinàries? S’utilitzen metodologies que afavoreixin la interculturalitat, el coneixement i les relacions entre tot l’alumnat vingut d’arreu? Quines diferències s’estableixen per gèneres i per nacionalitats? Aquests són alguns dels interrogants als que pretén donar resposta el llibre, a partir de la veu dels professionals de l’ensenyament i de l’observació de les aules. També vol ser una reflexió sobre quines són les problemàtiques que envolten aquest alumnat de diversitat cultural i quin és el tractament que es dóna a casa nostra a la multiculturalitat.
Blanca Deusdad Ayala (1965) nascuda a Vilanova i la Geltrú, on resideix, també està vinculada a Beseit i a la comarca del Matarranya, d’on provenen els seus orígens familiars paterns. És llicenciada en Antropologia, Doctora en Sociologia per la Universitat de Barcelona (2002), i becària postdoctoral Fulbright/Generalitat de Catalunya (2003). Treballa com a professora a la URV i a l’IES Ernest Lluch de Cunit, i des de sempre comparteix la seva tasca docent amb la recerca. En l’actualitat les seves línies d’investigació se centren en la Didàctica de les Ciències Socials, la immigració i el gènere. Col·labora com a investigadora amb el grup de recerca DHIGECS (Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials) de la UB, amb el grup Multiculturalisme i Gènere de la mateixa Universitat, i amb The Institut for the Advancement of the Social Sciences de la Universitat de Boston, MA.
CON MI MÁS PROFUNDO AMOR A TODA LA COMARCA DEL MATARRAÑA, Y A TODOS, TODOS, TODOS SUS HABITANTES.
Un buen día, di mi mano a mis eternos y exquisitos compañeros, un día de nubes y claros, un día de júbilo, el día preciado en que descubrí un pedazo de mi amado Aragón. El mágico y honesto Matarraña se posó en mis curiosos e investigadores ojos, cual águila perdicera cultiva despacio su vuelo para llegar en sigilo a su presa.
Ni más de mil bellos montes me han hecho dudar de este trocito de bella y noble tierra, que se posó linda entre pinillos y altos puertos, que refriegan sus lomos con otrasbellas estancias de nuestra amada tierra, de una España cubierta de capa y espada, de una España cubierta de sangre y de luz.
El mismo río Matarraña y alguna de sus lindas cascadas, me hablaron del néctar derramado en sus claras y sinuosas aguas, del néctar vertido por amor a una causa, la sangre de un humilde pero docto cátaro, que dejó sus vestiduras rasgadas por un desasosiego, por empuñar con valentía la verdad de su voz, la verdad de su cultura, la verdad de su corazón.
Cuan exquisito y limpio lugar el de Valderrobres, cuanta esencia concentrada en castillos y lugares de feudos, que recordaban pasos ligeros de templarios orgullosos, con casta de halcones, con suave y sinuoso deslizar de montañesas culebrillas. Hombres fuertes como robles, hombres dignos de un honor y de un clamor. Reyes, vasallos, y príncipes aclamados por una tierra envuelta en guerra, musulmanes en batalla, reconquista y dulce paz... a veces.
Llibreria Serret és un punt de trobada de lectors i escriptors, tan físicament com virtual. Envieu-nos els vostres escrits per publicar-los al bloc (podeu contactar mitjançant el formulari de contacte). Visiteu les seccions d'Autors Ebrencs i Mataraña per llegir i trobar articles i autors que ja han participat.
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario:
Si voleu rebre totes les novetats del bloc al vostre perfil del facebook, feu-vos fans!