Reivindicar, des de terra de frontera, que les fronteres no existixen té molt de mèrit. Les línies sobre mapa que delimiten les províncies i comunitats autònomes no reflectixen la realitat de la terra de cruïlla. Terres de l'Ebre, Priorat, Matarranya, Maestrat. L'idioma, la manera de xalar, lo paisatge, lo folklore, les muntanyes, la cultura, l'aigua... són comuns.
Los peixos del riu Algars no saben si estan nedant a Catalunya o Aragó. La mateixa aigua que passa per Valderobres, al cap d'unes hores passa per devant de casa meua, a Tortosa. Lo Matarranya desemboca a l'Ebre. A l'igual que el Canaletes. Som parents per part de riu. Amb esta cançó vaig començar el concert. Lo meu poble està a la cantonada d'un mapa, una altra del repertori. Perquè som territoris situats als extrems de diverses regions i que en formem una de pròpia. Cantonades arredonides, suaus, que permeten el pas de persones i aigües, de llibres, de música, d'amistat. I també vaig cantar A orillas del rio Ebro, perquè el bilingüisme és una riquesa cultural, malgrat que alguns es vulguen afanyar a convertir-lo en element de confrontació. Una cançó, a més, composada a ritme de jota, un altre dels elements que ens unix a la gent d'esta gran cantonada existencial.
Que la trobada d'escriptors en llengua catalana es fes al Matarranya (7/8/2011) comarca catalanoparlant de l'Aragó, té encara més mèrit. I que físicament tingués lloc a l'hotel La Parada del Compte, edifici de l'antiga estació de la Val de Zafan, actual via verda a la localitat de La Torre del Compte, li dóna un valor afegit al concepte de l'activitat: un tren que unia bona part d'estos territoris i que va ser abandonat. En aquesta terra de cruïlla les comunicacions en general dixen molt que desitjar i ja fa temps que no hi ha vagons que hi circulen, però les estacions continuen d'empeus, com natros, la gent que hi vivim. Mentre hi haja voluntat de caminar cap pal a les rodes podrà evitar que avancem: qualsevol mitjà de transport ens seguirà unint. Un d'ells, la literatura. L'altre, la música, ja siga en català, castellà o aragonès
Montse Castellà
Montse castellà i la 6º Trobada d'autors al Matarranya!!
7.Trobades al Matarranya dijous, 11 de agost de 2011 | Comentaris
Johnson & Johnson: 6ª Trobada d'autors al Matarranya. Informe confidencial...
7.Trobades al Matarranya dijous, 11 de agost de 2011 | Comentaris
Malos tiempos para la lengua o Lo que la parla ha unit que no ho separin els polítics
 |
| Octavi Serret i Cisco de March Editors presentant l'acte. Costat seu hi devia haver Chusé de Gara d'Ediziones, els compiladors dels dos reculls Santi Borrell i Juli Micolau i el president d'Ascuma. |
Una vegada estudiats els fets (i els dits) de la jornada del passat diumenge set d'agost passem a detallar les conclusions que composen aquest informe encarregat pel senyor Octavi Serret per tal d'aclarir la responsabilitat d'alguns errors ocorreguts en el transcurs d'una diada tan especial.
Cal remarcar, abans de passar al cos de la qüestió, que la majoria de persones participants a les que hem entrevistat (no pas interrogats amb pressió com algú voldrà fer creure) estan d'acord amb l'afirmació "Si no existís l'Octavi, algú se l'hauria d'inventar", la qual cosa dona una idea de la quantitat de llibres que deu arribar a vendre o de favors que li deuen.
Però passem als fets concrets. Segons alguns observadors (presents al lloc i d'incògnit, contractats per naltros) la quantitat de detalls esdevinguts i la successió ordenada dels mateixos fa pensar en una mà negra responsable de tota la trama. Evidentment, amb premeditació i traïdoria.
No volem ser exhaustius, només pretenem fer un resum dels fets que doni una visió general del que va ser (o podia haver estat) aquell diumenge fatal. Perquè des del temps excessiu d'espera per obtenir el tiquet del dinar (previ pagament i que després resultà totalment obsolet) fins el final de festa amb la punxada de rodes d'alguns vehicles - passant per la manca de sonorització per a recitar els poemes o l'imprevist canvi de menu per un suposat (o no) mal estat del segon plat - es pot comprovar l'existència d'una tensió que va "in crescendo", d'una manera calculada, en progressió (no sabem si aritmètica o geomètica), la qual cosa demostra, sens dubte, la mà d'un autèntic professional del sabotatge al darrera.
Ara bé, la nostra experiència ens fa pensar que la quantitat de gent implicada en l'esdeveniment (escriptors, editors, personal, ... etc.) així com la procedència diversa d'aquesta fa poc probable que l'autor sigui només una persona. Es tractaria doncs, segons tots els indicis, d'un grup organitzat. Però, qui i perquè?
Aquestes són les preguntes que donen veritable valor a aquest informe i que, de manera confidencial, passem a aclarir:
Primer punt.- Tot i el poc temps transcorregut des del dia dels fets, ens hem emprat a fons i, finalment, les nostres investigacions han donat fruits.
Segon punt.- La nostra feina està basada en dades concretes i comprovables públicament.
Tercer punt.- Agraïm a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset les facilitats per disposar i consultar els periòdics de les últimes setmanes (si sumes el preu de cada un i multipliques pels dies consultats és un pico).
Quart punt.- A lo que anàvem. Si està més clar que l'aigua. Els diaris en van plens. Totes les notícies van en la mateixa direcció. La crisi? No. O sí. Aprofitant la crisi ataquem la llengua catalana i de pas despistem el personal i, a la millor, fins i tot els fem creure que la culpa de la crisi és d'aquesta gent estranya que volen mantenir el seu idioma tronat i minoritari.
O sigui... Cinqué punt.- A les Illes Balears eliminen el català dels requisits per accedir a funcionari, tanquen televisió Mallorca. Al Pais Valencià volen suprimir les línies educatives en català. A l'Aragó volen derogar la Llei de llengües, que afectarà el català i l'aragonés. A Catalunya alguns partits demanen educació "bilingüe" (entre cometes, agafat amb pinces i tapant-se el nas). En fi ... a qui se li acut voler trencar fronteres ajuntant català, aragonés i castellà? Allò no podia sortir bé. Només faltava que els atropellés lo tren. Encara rai que no s'han hagut de lamentar víctimes.
Conclusió: senyor Octavi Serret és difícil escapar d'un complot político-lingüístic organitzat per poders fàctics. Jo de vostè llogaria un servei de seguretat. Per si les mosques (Naltros li podem oferir, si arribem a un acord amb el preu)
Altres qüestions a tenir en compte:
1.- No hi hagué cap mort.
2.- Quatre dels autors eren de Falset i una dotzena estaven implicats en Un riu de crims
3.- El tren no passa per aquella via.
4.- Montse Castellà i Santi Borrell no sabem si han arribat a casa. Això seria matèria per a un altre informe.
Suyos afectuosamente,
Johnson&Johnson, detectius
 |
| Fede Cortés i senyora en una nebulosa (de vapors alcohòlics?) O és que al fotògraf Octavi Serret li feia efecte el verí que li havien subministrat? Una mostra gràfica de com va anar la cosa per il.lustrar aquest informe tan eixut. |
Estada literària al Matarranya per Francesc Mompó...Trobada Can Serret 2011!!
7.Trobades al Matarranya dimarts, 9 de agost de 2011 | Comentaris
ESTADA LITERÀRIA AL MATARRANYA
Estada a Vall-de-roures
Aquest cap de setmana hem fet una estada literària a Vall-de-roures amb motiu de presentar la novel·la Somiant amb Aleixa a la llibreria Serret i assistir a l’acte de presentació de llibre de poemes col·lectiu (vora cent autors) Poesia a la frontera publicat per March Editor.
Vall-de-roures és un poble encisador ple de màgia medieval. L’estança a l’hotel Salt ha estat molt confortable; és un establiment que t’ofereix, al contrari d’alguns, el servei de moltes més estreles de les que té. Altament recomanable. Un altre dels molts encants que he trobat a la comarca d’El Matarranya és el magnífic estat del català parlat per la gent d’allí. Ja poden les administracions polítiques separar-nos en mil bocinets per anorrear-nos que continuem sent ciutadans dels Països Catalans.
A l’hora de l’àngelus –nadir de l’hora de les bruixes- estàvem a la llibreria Serret signant llibres. Manel Alonso –amb qui havíem fet el viatge– amb Els somriures de la pena; Mercè Climent i Jo amb Somiant amb Aleixa; i jo amb el poemari De la fusta a l’aigua i el llibre de narracions Fronteres de vidre. El propietari de la llibreria, l’Octavi Serret, és tot un heroi de la cultura. L’entusiasme que vessa per la paraula escrita fa que no hi haja ningú que entre a la seva llibreria que no n’isca amb algun llibre sota el braç. Nosaltres, en poc més de dues hores signaríem entre els tres un centenar de llibres. El que he dit, tot un referent de llibrer, l’Octavi; i tota una referència literària, la llibreria Serret. Gràcies Octavi.
A la vesprada, a l’entrada de la zona medieval, vam tindre l’agradable sorpresa de trobar-nos a La Montserrat Vilardosa, Clídice, a qui coneixia del món virtual, i amb qui vam compartir, amb el seu marit, menges i paraules; tot un goig.
La segona part fou a s’endemà la presentació del poemari col·lectiu Poesia a la frontera; on es poden llegir tres llengües: català –majoritari–, aragonès i castellà. Pel que fa al restaurant que ens diposità –no puc utilitzar el verb acollir– no en vull dir ja res més. Els organitzadors de l’acte i els assistents ens esforçàrem perquè la cosa tirara endavant i després de les presentacions es feren diverses lectures en veu alta. Gràcies també a editors i organitzadors per aquest llibre que ara tinc entre mans. Personalment hi he participat amb tres poemes, un dels quals –el que vaig fer la nit que ens segrestaren Tv3 al País Valencià– va ser el que hi vaig llegir.
Montse Castellà en concert el pròxim 7 d'agost a LA PARADA DEL COMPTE dins la TROBADA D'AUTORS AL MATARRANYA
1. Autors Ebrencs divendres, 5 de agost de 2011 | ComentarisMontse Castellà-GEMINIS
Hola a tothom, Hola a todo el mundo,
Us comunico el próxim concert a La Torre del Compte (Matarranya) concretament al HOTEL LA PARADA DEL COMPTE:
Diumenge / domingo 7 d'agost
Torre del Compte (Matarranya, Teruel)
Trobada d'escriptors
Hotel La Parada del Compte
Concert de sobretaula / Concierto de sobremesa
Lo disc GEMINIS ja fa uns dies que camina: concerts, entrevistes, viatges…
Vos envio algunes fotografies d’estos dies i alguna de les entrevistes als diaris en pdf.
Igualment, vos passo alguns enllaços perquè puguésseu vore més fotografies i videos.
Estan penjades al meu facebook. Qui no en tingue, pot accedir-hi igualment clicant a sobre l’enllaç.
També teniu l’enllaç del meu canal youtube, on trobareu nous vídeos penjants recentment.
______________________________________
Diumenge / domingo 7 d'agost
Torre del Compte (Matarranya, Teruel)
Trobada d'escriptors
Hotel La Parada del Compte
Concert de sobretaula / Concierto de sobremesa
El disco GEMINIS hace ya unos días que camina: conciertos, entrevistas, viajes...
Os envío algunas fotografías de estos días y alguna de las entrevistas en los periódicos en pdf.
Igualmente, os paso algunos enlaces para que podáis ver más fotografías y videos.
Están colgadas en mi facebook. Quien no tenga, podrá acceder a él igualmente clicando encima del enlace.
También tenéis el enlace de mi canal youtube, donde encontraréis nuevos videos colgados recientemente.
Mi mejor error EN DIRECTO desde Zaragoza
Poesia a la frontera i la 6ª Trobada d'autors al Matarranya per Ricard Garcia!!
7.Trobades al Matarranya diumenge, 31 de juliol de 2011 | Comentaris
Abans de l'estiu, vaig rebre un correu del Santi Borrell que em convidava a participar en una antologia de poesia dedicada a la frontera. La proposta havia sorgit del llibreter Octavi Serret i de March Editor i era, de moment, una iniciativa encara poc definida. Però com que era una oportunitat per pensar en el concepte de frontera sense cap idea prèvia, m'hi vaig agafar i unes setmanes després vaig enviar els tres poemes que m'havien demanat.
Ara, aquell projecte ja és un llibre que es presentarà a Vall-de-roures el diumenge 7 d'agost en el qual hi ha participat una munió de poetes en aragonès, en castellà i en català. La presentació quedarà emmarcada dins la 6a Trobada d'autors ebrencs al Matarranya i estic segur que, entre moltes altres coses, també servirà per reflexionar sobre la pressió que exerceixen alguns polítics per aixecar murs lingüístics allà on les persones han estat capaces de viure, cadascú a la seva manera, d'una forma tranquil·la i natural.
En el llibre, i segur que també en la trobada, hi haurà visions i veus molt diverses perquè passa de 90 el nombre de poetes que hi participem. Això farà que el concepte de frontera es pugui abordar des de molts i molts punts de vista i, també, des de vivències ben diferents. Pel que fa al meu cas, m'he volgut referir a algunes fronteres que no són estrictament geogràfiques però que sí tenen, en canvi, una relació del tot directa amb els límits de l'individu. Per això he volgut parlar de les fronteres de la pobresa i de la gana, de les del sexe i dels cossos i dels límits de la vida i de la mort. Però a banda del que jo hagi pogut dir, ara ja tinc ganes de tenir el llibre a les mans per llegir què n'han dit tota la resta de poetes participants, perquè estic segur que el nostre serà un debat molt més viu i ric que el dels interessos partidistes dels polítics.
Qui som
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario:
