Prelogo — Pròleg — Prólogo

 

Va per tu, Sarmenter, que vas fer d’enllaç de terres i de persones, de llengües i de cultura.

       Maria Lluïsa Gascon i Prades

 

 

Ací, en aquest llibre, llegireu la història i vida, intensa i dura, amable i tèrbola, del Tren de la Val de Zafán. Busco per la meua cartografía, potser insuficient, és cert, i no trobo cap vila ni cap indret que se’n diga, de Val de Zafán. D’on surt un nom així, insospitat, i no allò tan evident de Ferrocarril de la Pobla a Tortosa, com Saragossa-Alacant o Ankara-Istanbul? Busco i rebusco per la xarxa i acabo trobant que prop de l’Estació de la Pobla, quan ja hi passava el tren de Casp a Saragossa, però encara no s’havia fet el nostre, hi corria una sèquia, sembla que cabalosa, dita de la Val de Zafán, que rega l’horta de la vila. Un topònim humil, val a dir, i potser per això la gent no en va fer gaire cas –“On és això de Safan?” es devien preguntar– i van rebatejar el tren amb l’assenyat poètic nom de Sarmentero, perquè corria entre vinyes verdes cap a mar. I tanmateix, per una vegada, més m’estimo el nom oficial de Zafán, que té clares connotacions morisques –mudèjars fóra més just de dir–, i sempre és bo de recordar els nostres ancestres desterrats.

 

Pero prou de cosas tristas, e paso a esplicar d’an ha surtito a ideya d’escribir iste libro. Ba naxer en o medollo d’a linea, en a Parada del Compte, amán mesmo d’a Matarranya e do lo gran biaduto que lo trabiesa, chustet en bel medio d’o trayeuto. Biene d’a luita cuentra l’ixuplito con a esfugata de Carme Sabaté ta estimular as muitas bozes nuestras, a fayena editorial de Gara d’Edizions, as sucherenzias de Serret e a coordinazión de Juli Micolau y Chusé Aragüés. A os autors, ta escribir d’o tren, no lis ha calito d’ir ta os archibos, que no fa pas tanto de tiempo que a Torica xalfegaba por as costeras de La Fontcalda cara ta El Pinell, e a boirera encara no ha enfoscato guaire os ricuerdos. E si d’ixes a beluno ya no le’n quedan, siempre remane o recurso d’a Bía Berda.

Escriben en toz os cheners, con fuerte predominio d’a narratiba, istorias mayormén, e más bien dramaticas, pero no i falta bel idilio e o ton bucolico. A poesía –en temps incerts d’atur– no bi se prodiga guaire. E o teatro? No bi n’ha denguna obra, ye berdá, e tamién en ye que no costarba cosa de fer-ne muntaches: bi n’ha prou de testos, dialogos, monologos que asinas en reclaman. Pero ixo sí: no tos escandalizez por a toponimia, que campa como quier, liberrimamén: Balderrobres/ Vall-de-roures/ Vallderroures/Valderrobres, Híxar/Híjar, etc., e mesmo La Fuencálida e Prados. 

 

Ja hem vist que al tren no debades li deien lo Sarmentero, perquè corria, més aviat poquet, entre les vinyes verdes cap al mar. Era el somni aragonès del camí a la mar blava –enta la mar Mediterrania–, que l’alt rei en Jaume, diuen, havia vetat, tal com s’ensenya a les escoles aragoneses, oblidant –interessadament, diríem amb ètica Heraldiana– que aquest camí havia estat de sempre l’Ebre, i que la frontera mai no es va tancar mentre Aragó i Catalunya van anar junts, només quan van passar a ser ambdós Castella, bé, això que ara en diem Espanya. En els textos predominen, i de molt, les valls més aviat menudes, amb masos escampats entre bancals d’oliveres, ametllers i vinyes, i planes escasses, que només es fan grans i ufanes en arribar a l’Ebre i avançar cap a la mar i el delta. A pesar de les pluges, que de vegades es fan de pregar, el trajecte, el país, té el verd profund de vinyes i pinedes. I els autors mai no deixen ací de dir-nos-ho i mostrar-ho. En resum: és l’àmbit, si ens posem solemnes, d’on ha eixit la nostra cultura greco-llatina mediterrània. Només alguns autors descriuen molt de passada la plana aspra i seca, desarbrada, per on transita el tren en deixar Valldalgorfa cap a La Pobla, malgrat constituir-ne un terç de la línia, o potser més. I ho fan amb les obligades parameras, deixant-se d’un mot tan arrelat com secarrals, i afegint, encertadament, aquí no bi ha cosa más que o zielo. De cites com aqueixes, però, no h’hi ha gaires. Això, la forta presència, abassegadora, del paisatge mediterràni en els textos, és clar, comporta el risc, que els deixebles del ge-nial tergiversador salmantí, ens encolomen el sant-benet de ¡Seréís siempre unos niños, levantinos! ¡Os ahoga la estética!, tot oblidant que la seua exaltació de l’alt páramo i els horitzons de cels inacabables no és res més sinó un altra estètica –l’oficial, i ergo ben vista.

 

Y el Sarmentero de la Val de Zafán corre también por las viñas y secarrales del tiempo, desde los orígenes ya remotos del siglo XIX, para entrar en la Guerra y la Posguerra y llegar casi a la Transición, que bien poco le faltó. Y finalmente se diluye en la Vía Verde. De todos esos puntos se habla aquí, y mucho, muchísimo, de los trenes, como el lector tiene derecho a espe-rar dado el título del libro, de trenes aragoneses y catalanes, de cómo nació el nuestro, y feneció, y de otros trenes –de Tauste o de La Cava– que han tenido un destino semejante, o peor. Y en torno al tren se van tejiendo los paisajes humanos de muchas personas, anónimas o no tanto, especialmente las miserias y los horrores de la Guerra y la Posguerra, algunos todavía bien persistentes en estos momentos —Hable en español que estamos en un país civilizado! El recuerdo de aquellos año sigue vivísimo en estos textos, desmitiendo el mensaje interesado de quienes quisieran que no se hablase más de Guerra ni de Posguerra. Son paisajes humanos de desgarrado realismo, que a ratos saben alternar con otros inmersos en la afable magia del Matarranya, de túneles de misterio, de trenes pretéritos que surgen de la boira, ... .

 

Els textos són en les tres llengües d’Aragó, i cal enumerar-les perquè l’evidència ja fa massa anys que es nega en aquesta terra: la llengua aragonesa, la castellana i la catalana. Els autors en la segona solen cenyir-se al diccionari, i només l’un o l’altre deixa entrar, o se li escapa, algun mot del castellà de la terra: lamines, charrar, Purisma, redolada .... Els de les altres, ben al contrari, malgrat una major presència dels estàndards, fan servir moltes altres formes, i en el cas del català esplèndidament tortosines i matarranyenques –as silabas enchugarditas d’o catalán de La Freixneda. El llibre forma part de la col·lecció ViceVersa dedicada a fer conèixer als lectors castellanparlants obres escrites en les llengües minoritzades de l’Aragó, i ha estat precedit per quatre textos, uns d’aragonesos i altres de catalans en versió castellana. Ara els editors han anat més enllà i donen ací els textos en la versió original aragonesa, castellana o catalana, sense la crossa de la traducció, perquè entenen que amb moderat esforç, i més que més sense prejudicis, funciona la intercomprensió romànica –man, mano, mà, ... .  El context, és clar, ajuda molt. Els de llengua aragonesa o catalana, constitucionalment bilin-gües, ho tenen més fàcil, però fins i tot els monolingües castellans, especialment si són aragonesos, tenen en la seua parla moltíssims aragonesismes i no pas pocs catalanismes. Així, doncs, llegiu els textos en la llengua que toque, que La fe sens òbras mòrta és, i res no agermana tant, per damunt d’odis i atavismes, com el coneixement de la llengua de l’altre.

 

La Codonyera, als primers dies de juny del 2011

 

Artur Quintana i Font

Val de Zafán ye un manullo de relatos y poemas a redol d’un camín, de fierro, que mos trai a frescor d’a bisa d’o mar, a fredor d’o zierzo y a boluntat d’entendimiento dellá d’as mugas y decá d’as luengas y resultau d’a empenta naxida d’una tierra sin de mugas, a Matarraña, fruito d’a iniziatiba de Serret Llibres y l’otel La Parada del Compte, como preba palpiable d’ixa boluntat de comunicazión.

A la convocatòria han acudit 41 autors, d’aquí, d’allí, de tot arreu i com diria Lluís Llach i que podríem adoptarho com a lema, Venim del nord / venim del sud / de terra endins / de mar enllà / i no creiem en les fronteres... I cadascun que s'hi ha sumat ho ha fet en la seva llengua, en la llengua del cor que és com cadascun pensa i sent, perquè en aquesta llengua la paraula es transforma en imatge mental, en cosmovisió de l’univers, en la nostra pròpia cosmovisió. Així doncs, sense complexos, sense tabús, sense oblidar d’on venim però amb el ferm desig de voler caminar junts, amb les nostres llengües del cor, amb la paraula a la mà oberta i estesa.

No se han traducido los textos. Fue decisión de los coordinadores Juli Micolau y Chusé Aragüés. Por ello se presentan tal y como fueron sentidos y pensados, tal como fueron escritos en su lengua originaria porque, como dice Artur Quintana en el prólogo, “funciona la intecomunicación románica” cuando queremos que funcione, cuando sabemos valorar lo de los demás igual que lo nuestro, cuando tenemos voluntad de entendernos.

Gara d'Edizions
www.garadedizions.com

6a Trobada d’autors al Matarranya

 

Diumenge 7 d’agost de 2011

 

 

Vall-de-roures

 

12 h Concentració d’autors participants i signatura de llibres, llibreria Serret

 

 

Torre del Compte

 

14 h Vermut a l’Hotel Parada del Compte (antiga estació de ferrocarril), actuació musical de Montse Castellà

 

14,30 h presentació de la trobada, breus parlaments:

·        benvinguda de l’alcalde de Torre del Compte

·        intervenció del president de l’ASCUMA

·        salutació d’Octavi Serret, llibreter

 

 

14,45 h presentació dels llibres:

 

-          La Val de Zafan, de Editorial Gara de Edizions

     Chusé Aragués, editor

      Juli Micolau, coordinador

 

-          Poesia a la frontera, de March Editor

     Francesc Sanchez, editor

            Santi Borrell, coordinador

 

15,15 h Dinar literari, amb lectura de textos dels autors/es dels respectius llibres.

 

17,15 h presentació projecte conjunt llibreria Serret / March Editor, a càrrec d’Octavi Serret i Francesc Sanchez.

 

17,45 h els autors del llibre: Verb i gràcia, faran una dissertació del seu llibre

 

18,30 h  el món literari de paraula ebrenca.

 

-          Intervindran:

·        Artur Quintana

·        Jordi Pijoan, projectes negres, present i futur

·        Javier Aguirre, el Matarraña y la Terra Alta, remansos

·        Emigdi Subirats, escriptor i poeta

 

 

 

 

 

 

 

 

19,15 h  col·loqui sobre la frontera.

 

-          Intervindran:

·        Santi Borrell, moderador

·        Juli Micolau, moderador i autor, La Franja, llengua catalana

·        Philippe Lavaill, escultor i escriptor, Catalunya Nord

·        Antón Castro, escriptor i periodista, Aragó, llengua castellana

·        Francho Nagore, escriptor, Aragó, llengua aragonesa

·        Manel Alonso, escriptor, Països Valencians

·        Cinta arasa, escriptora, Catalunya

·        Graciela Giráldez Pérez, Argentina arrelada a l’Aragó.

 

 

 

 

Al finalitzar música en viu.

6a Jornada de autores al Matarraña

Domingo 7 de agosto de 2011

 

 

Valderrobres

 

12 h Concentración de autores participantes y firma de libros, libreria Serret

 

 

Torre del Compte

 

14 h Aperitivo en  el Hotel Parada del Compte (antigua estación de ferrocarril), actuación musical de Montse Castellà.

 

14,30 h presentación de la jornada, breves parlamentos:

·        salutación del alcalde de Torre del Compte

·        intervención del presidente de ASCUMA

·        salutación de Octavio Serret, librero

 

 

14,45 h presentación de los libros:

 

-          La Val de Zafan, de Editorial Gara de Edizions

     Chusé Aragués, editor

      Juli Micolau, coordinador

 

-          Poesía a la frontera, de March Editor

     Francesc Sanchez, editor

            Santi Borrell, coordinador

 

15,15 h Almuerzo literario, con lectura de textos de los autores/as de los respectivos libros.

 

17,15 h presentación proyecto conjunto libreria Serret / March Editor, por: Octavio Serret y Francesc Sanchez.

 

17,45 h los autores del libro: Verb i gracia, realizarán una disertación de su libro.

 

18,30 h  el entorno literario de palabra ebrenca.

 

-          Participarán:

·        Artur Quintana

·        Jordi Pijoan, proyectos literatura negra, presente y futuro

·        Javier Aguirre, el Matarraña y la Terra Alta, remansos

·        Emigdi Subirats, escritor y poeta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

19,15 h  coloquio sobre la frontera.

 

-          Intervendrán:

·        Santi Borrell, moderador

·        Juli Micolau, moderador y autor, La Franja, lengua catalana

·        Philippe Lavaill, escultor y escritor, Catalunya Nord

·        Antón Castro, escritor y periodista, Aragón, lengua castellana

·        Francho Nagore, escritor, Aragón, lengua aragonesa

·        Manel Alonso, escritor, Països Valencians

·        Cinta arasa, escritora, Catalunya

·        Graciela Giráldez Pérez, Argentina afincada en Aragón,.

 

 

Al finalizar música en vivo

 

Falgás rep la Medalla a Empreses Centenàries que concedeix la Fundació Basilio Paraíso

comarquesnord.cat, Fontdespatla
» dimarts, 28 de juny de 2011

En només dos mesos, la Ferreteria Falgás de Valderrobres ha rebut dos grans reconeixements a la seua llarga i consolidada trajectòria empresarial. L’últim d’ells va ser la Medalla a les Empreses Centenàries de la Comunitat d’Aragó que cada any concedeix la Fundació Basilio Paraíso, i que posa en èmfasi “l’esforç, lo compromís, la innovació i el valor de ser empresari durant diverses generacions”, va destacar Manuel Teruel, president de la Fundació Basilio Paraíso i la Cambra de Comerç i Indústria de Saragossa durant lo lliurament de les distincions.

La Fundació Basilio Paraíso va fer lliurament de la Medalla a Mercedes Falgás i Juan José Moreno de Valderrobres, anteriors propietaris de la Ferreteria Falgás. De fet, i des de l’any 2008, lo negoci el dirigeixen Raúl Ber i Anabel Segura, los seus nebots, que s’han convertit en la cinquena generació al comandament de la històrica empresa de la capital del Matarranya. La Fundació Basilio Paraíso va premiar la llarga trajectòria empresarial de la Ferreteria Falgás, que va ser fundada l’any 1868 per Salvador Zapater en una època en què es requerien claus, ferradures i eines per al camp.

Precisament, Juan José Moreno, antic propietari de la Ferreteria Falgás de Valderrobres, va apuntar que estos premis “són una satisfacció personal. Són uns reconeixements que ens van donar una alegria enorme. Són més de 140 anys de trajectòria en què l’empresa ha mantingut la essència de sempre, que són l’honradesa i el servei al públic”. Una empresa centenària que “ha passat de pares a fills, de pares a gendres, i ara a nebots. 140 anys en què ha passat de tot, amb crisis molt fortes que s’han superat” i sempre apostant per la innovació.

La Comarca.net
Celebración de la III Jornada Ibera del Matarraña

 El próximo domingo, día 19 de junio, se celebrará en la localidad de Valdeltormo (Teruel) la III Jornada Ibera del Matarraña. Las distintas actividades programadas comenzarán a las 4,30 de la tarde y se prolongarán hasta las 9,30 finalizando con una cena ibera en la que suelen participar cientos de personas.

Esta Jornada, organizada por la Comarca del Matarraña en colaboración con el Consorcio Patrimonio Ibérico de Aragón y el grupo Leader Bajo Aragón-Matarraña, se realiza cada año en una de las cuatro localidades de dicha comarca integradas en la Ruta Iberos en el Bajo Aragón. Después haber celebrado las dos primeras ediciones en Mazaleón y Calaceite, y tras la de este año en Valdeltormo, se realizará la Jornada de 2012 en la localidad de Cretas. El programa (véase cartel en PDF adjunto) incluye la participación de dos conocidos grupos de recreación histórica especializados en época ibérica: Ibercalafell (de Calafell, Barcelona) y Ositanos (del Bajo Aragón), cuyos integrantes desarrollarán distintas actividades participativas como talleres (confección textil en telar, cocina en hornos, molienda de cereales…) o representaciones que explican las desigualdades sociales en época ibérica. El programa se completa con una charla sobre los iberos del Matarraña a cargo del arqueólogo Luis Fatás del Gobierno de Aragón y visitas guiadas gratuitas al Centro de Visitantes de la localidad, dedicado a explicar la relación entre las élites aristocráticas y la arquitectura de prestigio en época ibérica, y a los yacimientos de Torre Cremada y Tossal Montañés en los que se conservan restos de grandes torreones y otras estructuras de tipo defensivo y doméstico. El próximo evento de promoción de la Ruta Iberos en el Bajo Aragón tendrá lugar el día 13 de agosto, sábado, en la Jornada de puertas abiertas del yacimiento íbero-romano de El Palao de Alcañiz tras la finalización de la campaña de excavaciones de este año.

* Más información en la edición impresa.