Nou “Cita a Morella” amb Ferran Torrent

____________________
comarquesnord, Morella
dijous, 4 de març de 2010

La setmana que ve es reprén el cicle “Cita a Morella” amb la presentació de l’última novel·la de Ferran Torrent, “Bulevard dels Francesos”. Este cicle de conferències té com a objectiu reflexionar i formar part d’un debat amb experts en diferents matèries. Segons l’alcalde de Morella, Ximo Puig, esta cita “converteix a Morella en un espai referent de reflexió i de cultura, que és un dels nostres objectius”.

Ferran Torrent és un dels escriptors valencians més reconeguts en l’actualitat i també col·labora com a periodista en diferents mitjans de comunicació. L’any 1994 es va proclamar vencedor del premi Sant Jordi de novel·la per “Gràcies per la propina” i va ser finalista del Premi Planeta 2004 amb “La vida en l’abisme”. La seua última novel·la, “El Bulevard dels Francesos” ens transporta a la València dels anys 60. En ella, l’autor reflexiona sobre el perill de la ideologies, el poder i la corrupció.

Cal recordar que esta és la segona conferència del cicle Cita a Morella. En l’anterior celebrada al febrer els periodistes Josep Ramoneda i Josep Martí Gómez van reflexionar sobre el moment actual de la política i el periodisme. L’acte tindrà lloc el dissabte 13 de març a les 20:00 hores a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament de Morella i serà la primera presentació de la novel·la en el País Valencià.

Jo vaig conèixer-lo pels llibres sobre novel·la castellana del segle XIX. Eren llibres de crítica literària acaèdimca, de l’editorial Gredos de Madrid, que servien de manual i bibliografia de referència a les classes d’història de literatura i crítica literària quan vaig començar la carrera de filologia, a Castelló de la Plana. Els llibres de Sergio Beser, tal com hi signava, en volums la majoria escrits i publicats ja als anys 60 del segle passat, eren d’aquells que els estudiants ens preníem com si fos doctrina de la bona. Hi havia un salt qualitatiu remarcable entre la literatura que havíem estudiat al BUP i la densitat acadèmica dels volums de Gredos. Aleshores, el seu nom era invocat poc menys que com a autoritat infalible.

EN RECORD DE SERGIO BESER

Estava escoltant el “Cántico espiritual”, de Sant Joan de la Creu, musicat tan delicada i magistralment per Amancio Prada, quan la telefonada d’un amic morellà m’ha portat la trista notícia: el professor, l’amic Sergio Beser, ens ha deixat. Precisament, he recordat una sobretaula de fa uns anys, en terres dels cimals morellans, quan el mestre, el professor que professava, l’amic, es cantava, a ritme de bolero, tot imitant la veu flautada d’Antonio Machín, els versos del místic.

         Sí, la música ha portat aquell primer retall de memòria, quan encara no havíem començat a pair la pèssima notícia. Un retall molt significatiu, ben pensat, perquè ens dóna una mica la idea de com Sergio emplenava de literatura la vida, i la vida de literatura ( com a gran savi que era, sabia que, en puritat, són indestriables). Sergio Beser era un gentleman d’una calidesa humana acollidora, i d’una formidable alçària intel·lectual. A tocant seu aprenies sempre, amb amenitat i fondària.

         En el borboll de records, tocats per l’aguda malenconia de la primera hora de la seua absència, apareixen altres excursions compartides pels Ports i pel Matarranya, conversant animadament, evocant els rastres de tants literats i historiadors significatius que havien transitat aquelles ben estimades terres.

         Pròxim, i sempre generós i accessible, el professor i estudiós de la literatura anava deixant-nos impagables lliçons erudites, i amb el seu saber ser i saber estar ens feia assaborir la seua temperatura ètica d’home sempre compromès amb les llibertats.

         El mestre Beser exercia d’ambaixador per lliure de la seua Morella allà on fos, amb la seua habitual elegància i ciència; i, a més, sempre que podia organitzava encontres i activitats a la seua vila encastellada.

        Els seus amics novel·listes Manuel Vázquez Montalban i Javier Cercas, l’han immortalitzat en sengles novel·les. Molts altres li hem dedicat articles, retrats i notes de dietari al mestratge del professor i gran comentarista dels nostres clàssics ( obra seua, per exemple, fou un dle primers grans estudis, profund i afinat, per encapçalar la primera gran reunió d’obres de Sebastià Juan Arbó, als anys seixanta del segle passat).

         En aquesta tarda assolellada de gener ens ha amarat de cap a peus la tristor d’haver perdut un referent vital i intel·lectual com pocs n’hi ha. Les seues lliçons i el seu record humanista ens acompanyaran sempre.

         Com sol passar en aquests casos, ens ha quedat una llarga conversa per compartir amb ell. Havia de donar-se aquest passat estiu, però al final no va poder ser.

         Me l’estimava molt, i crec que ell m’apreciava també molt, i sempre m’animava en el camí d’aquests oficis nostres. El trobarem a faltar. 

        Josep Igual

                                                               22 de gener de 2010