Donde nadie te encuentre: novela ganadora del Premio Nadal 2011 de Alicia Giménez Bartlett

 

Blogs Teoriza: Donde nadie te encuentre: novela ganadora del Premio Nadal 2011 de Alicia Giménez Bartlett


El premio literario más antiguo que se concede en nuestro país a la mejor obra inédita, organizado por el Grupo Planeta, el Premio Nadal, ha celebrado su 67ª edición resultandoganadora la escritora de Albacete,Alicia Giménez Bartlett que sucede a la ganadora del año pasado Clara Sánchez.

Alicia Giménez Bartlett, que cuenta en su haber con más de una decena de obras entre las que destacan la serie de novelas en las que daba vida a la detective Petra Delicado, ha ganado el Premio Nadal 2011 con su novela "Donde nadie te encuentre".

Para su novela "Donde nadie te encuentre", Alicia Giménez se ha inspirado en el personaje real de Teresa Plá Meseguer, una mujer que nació en 1917 con una malformación lo que le produjo que al principio se tuviera dudas de su sexo. Se trata de una novela que cuenta las peripecias de un periodista francés que se interesó por el caso de este personaje que según se cuenta fue violada por la Guardia Civil y que pasó 17 años de su vida en prisión hasta que murió en el 2004. 

La ganadora del Nadal 2011 se llevará con su novela un premio en metálico de un total de 18.000 euros.
Article complet

surtdecasa.cat: La cantautora Montse Castellà ens explica qui és, què fa i què l'inspira


Montse íntima

La cantautora Montse Castellà ens explica qui és, què fa i què l'inspira

Sentint-la cantar em preguntava què hi havia darrera. Diumenge, són les 12 del migdia. Espero a Montse Castellà a l’Aube de Jesús – un arbre enorme que marca l’entrada a l’urbanització del Canalet -. Als deu minuts apareix. Somrient i al volant d’una la furgoneta verda. Li escau. Després m’ho confirma ella: “Sóc una mica hippy jo...”.

Resulta que aquesta furgoneta és la seva segona casa quan va d’aquí cap allà a cantar... Saragossa, Madrid, Cadis... I no et fa pal recórrer tants quilòmetres sola?. "No...." Aquests moments de soletat, Montse els aprofita per deixar volar la imaginació. I d’aquí surten temes, frases, paraules que seran matèria primera.

 “Molts cops necessito estar sola, apartada del soroll, de la civilització  per escoltar el que passa al meu voltant". De petita, ja  li agradava observar i crear a partir del que veia. “Molts cops, a l’hora del pati, em posava a un raconet a escriure”. Pimer requisit. A més li agradava molt la música i cantar. "Utilitzava el raspall del cabell per cantar i tocava la guitarra amb la raqueta de tenis." Me la imagino amb la mateixa cara d'entusiasme. Que no ha perdut.
 
Passats els anys, prepara el seu tercer disc, que s’estrenarà a l’abril. Quan comença el procés de creació? “No hi ha un dia concret, s’ha d’estar atent sempre”. De fet, ha fet coses inimaginables per no deixar escapar una idea que ha aflorat en un moment inesperat. “Dormo amb la gravadora baix del coixí”, diu, “Quan me’n vaig al llit, el cervell està molt actiu”. Això és part de la seva quotidianeïtat, però n’ha fet de tots colors. “He arribat a anar a una cabina, trucar-me a mi mateixa i deixar les idees al contestador” Sí, estrany. Però la inspiració no es pot deixar escapar. “Que la inspiración te coja trabajando” diu, citant a Picasso.
 
Montse fa relativament poc que viu de la música. Abans ho compaginava amb el periodisme. “En part, em donava el mateix que la música: apendre alguna cosa nova cada dia”. Té raó.
 
Es defineix com a cantautora. “La meva feina no és solament cantar, és expressar, reivindicar, posar un trosset de mi en cada tema”. “Vull cançons que les hagi de presentar”. Això significa que cada tema que Montse interpreta davant del públic és una historia que ella ha viscut, d’alguna manera. Són històries personals. Seves o, en algun cas, escrites per algú per a ella. “Quan estava a Madrid em van fer una entrevista a Radio 3 i un noi de Mallorca que m’escoltava en aquell moment em va enviar un escrit seu” Al llegir-lo, de seguida li vaig posar música. I un día el vaig trucar amb el mòbil mentre el cantava en directe. Aquests moments deuen ser únics, dic. "Si", contesta.
 
En directe és una experiència intensa. “Vull que cada persona que escolta les meves cançons se les faci seves”. No són històries tancades. "Com la vida mateixa". Només necessites que algú obri la porta a l’emoció. Montse, amb la veu i la guitarra, pot aconseguir-ho.
Article complet

La Vanguardia.es: Giménez Bartlett la ganadora del Premio Nadal, con la novela "Donde nadie te encuentre", narra la historia de Teresa Pla Meseguer "La Pastora"

 

 

La Vanguardia.es
Giménez Bartlett: "La Pastora es hija de una España trágica y siniestra"

La ganadora del Premio Nadal, con la novela "Donde nadie te encuentre", narra la historia de Teresa Pla Meseguer

Libros | 07/01/2011 - 01:54h | Actualizado el 07/01/11 - 07:00h

 

Alicia Giménez Bartlett debe llevar repitiendo la misma historia desde la noche del jueves, cuando obtuvo el premio Destino con su novela “Donde nadie te encuentre”. Son las obligaciones editoriales con los medios de comunicación que ella –son las 9,30 de la mañana en Hotel palace, antiguo Ritz– cumple a rajatabla sin perder la simpatía ni dar síntomas de cansancio. La autora alterna la novela negra –Petra Delicado– con otro tipo de narrativa y quiere dejar claro que la obra ganadora del premio “ni es novela policíaca ni novela histórica, aunque haya aventuras en sus páginas”.

Giménez Bartlett gana el Nadal

La escritora albaceteña afincada en Barcelona Alicia Giménez Bartlett ha ganado el Premio Nadal, dotado con 18.000 euros


- El personaje real que inspira el de su novela es realmente peculiar. En primer lugar es un maqui. ¿Se está desplazando la moda editorial de la Guerra Civil a la inmediara postguerra?
- Es una época muy poco conocida y cada cual va aportando lo que sabe, pero yo hacía ya diez años que quería escribir una novela inspirada en La Pastora, una bandolera terrible. No lo hice porque no tenía documentación. La editorial envío al Maeztrazgo y a Els Ports a una documentalista, sin resultado alguno.

 

- ¿Qué sucedió?
- Pues que aquella zona debe de ser una de las últimas tierras salvajes que quedan en España. Existe aún una especie de “omertà” entre sus gentes, recelosos con los extraños que hacen según qué preguntas. Es una tierra árida, dura, pedregosa, muy poco poblada, con enormes barrancos que ponen los pelos de punta. Sólo cuando un periodista local, José Calvo, se puso a indagar durante siete años sobre La Pastora y escribir un libro con sus averigüaciones, pude obtener material fiable para mi novela. Claro, él era de allí y pudo obtener las respuestas que buscaba.

- La segunda singularidad es que no se sabe si la protagonista de su historia era hombre, mujer o hermafrodita. Nació como Teresa y murió llamándose Florencio. ¿Era como esas mujeres barbudas que pintaba Ribera o hermafrodita como se ha dicho?
- No, no era hermafrodita. Tenía una malformación genital. Cuando al final fue encarcelada, los médicos de la prisión la sometieron a un exploración cientifica de su cuerpo y su dictamen fue que tenía un falso hermafroditismo masculino (los genitales masculinos muy pequeños).. En el libro yo la nombro al principio como “ella” y después como “él”.

- ¿Cómo era La Pastora?
- Es hija de la España trágica y terrible. Nació en 1917 en Vallibona y sus padres la registraron con nombre de mujer: Teresa. En una de las pocas fotos que se conservan de ella puede verse cómo la mitad de su rostro es masculino y el otro, femenino. Era una mujer de una corpulencia tremenda y tenía un carácter terrible. Secuenta que, cuando intentaban reírse de ella, sacaba un garrote de la faldriquera y molía a palos al insensato. Teresot, se llamaba a sí misma.

-¿Y cómo llegó a enrolarse en el maquis?
- Ella trabajaba en un mas de Cabanils. Era un personaje marginal, sin amigos, No había ido a la escuela. Un día –era la España de 1956– presencia un hecho atroz. La Guardia Civil revienta a patadas los huevos del propietario del mas . ‘Ahora ya te puedes marchar’, le dicen. Él da, como puede, unos pasos, y entonces, uno de los guardias le dispara por la espalda y se lo carga. Ella lo vio todo. Antes, los mismos guardias civiles le habían humillado, haciéndola desnudar para ver si era hombre o mujer. Es cuando entra en el maquis y allí la acogen y un maqui joven le enseña a leer.

-Y es cuando pasa de ser Teresa a Florencio.
- Sí. En la novela describo el momento en que le cortan el pelo y ella se pone a llorar . Cambia sus ropas femeninas por ropas masculinas. Se escondía en la Cova de l'Àliga.

-¿Cómo sigue la historia?
- No puedo desvelar la trama de la novela. La Pastora real ve cómo muere su compañero cuando entran en la casa de un burgués y uno de los hijos del propietario le pega un tiro. Años más tarde en Andorra, se dedica al contrabando de nylon y de cigarrillos. Le delatan, le entregan a la policía española y se le hace un juicio plagado de irregularidades. Mató en el maquis a 29 personas, pero le enjuician dos veces por la misma causa. Y hubo un periodista de “El Caso” al servicio del régimen que buscaba titulares sensacionalistas con sed de sangre. Le conmutaron la pena de muerte por la perpetua y al final fue amnistiada por el Rey. En 1977, al salir de la cárcel, un funcionario de prisiones le ofreció trabajo y cobijo en una casita con un pequeño jardín. Murió en el 2004 mientras se comía una pera.

Article complet

comarquesnord.cat: Una història de maquis ambientada al nostre territori guanya el Nadal

 


Una història de maquis ambientada al nostre territori guanya el Nadal

 


comarquesnord.cat, Barcelona
» dijous, 6 de gener de 2011

El dia de Reis es lliurava a Barcelona un dels premis literaris més prestigiosos de les lletres espanyoles, el Nadal. La 67ena edició del guardó més veterà recaia en Alicia Giménez Barlett amb Donde Nadie te encuentre, basada parcialment en la vida real de Teresa Pla Meseguer, La Pastora o la també anomenada “la maquis hermafrodita.”

Donde nadie de encuentre narra les peripècies d’un psiquiatra francès que, a través d’un article d’un periodista barceloní, s’interessa pel personatge de Teresa Pla Meseguer, àlies La Pastora, potser el maqui més misteriós que va generar la postguerra espanyola. Nascuda en 1917 a Vallibona Castelló amb seriosos dubtes sobre la seua sexualitat (potser amb hermafroditisme masculí), els seus trets més masculins que femenins van ser objectes de múltiples bromes que van culminar desgraciadament en una mai ben aclarida violació en 1949 en la qual haurien participat o estat presents membres de la Guàrdia Civil. Va ser llavors quan, segons la història o potser ja barrejada amb la llegenda, va canviar les seues robes femenines per les masculines i va passar de ser Teresot a Florencio, actuant com a maqui amb el nom de Durruti o La Pastora per les muntanyes del Maestrazgo fins que va ser capturada en 1960. Commutada la pena de mort, va passar 17 anys a la presó i va morir en 2004.

Giménez Bartlett ha confessat que la història li rondava pel cap des de fa deu anys, però al principi va desisitir per les dificultats que tenia per tal de documentar-se, fins que va descobrir l’assaig d’un escriptor local. La història d’aquesta dona, “presa per sanguinària, terrible” -estava acusada de 29 assassinats-, s’explica de la mà d’un psiquiatra francès i un periodista català.

Alicia Giménez Barlett és l’escriptora que creà la saga de novel·les de la detectiu Petra Delicado.

Article complet

el Periodico.cat: Giménez Bartlett s'endú el Nadal amb una novel·la sobre una maqui

'Donde nadie te encuentre' recupera la rebel antifranquista Teresa Pla
Messeguer, 'La Pastora'

L'opera prima del periodista barceloní Cristian Segura, 'El cau del conill',
guanya el Josep Pla

 
TRADICIONAL GUARDÓ LITERARI DEL DIA DE REIS
 Divendres, 7 de gener del 2011
 ANNA ABELLA
BARCELONA
 
De nou la memòria històrica de la guerra civil i la postguerra es cola en la literatura. La figura de la llegendària maqui Teresa Pla Messeguer, coneguda com La Pastora, és la protagonista de Donde nadie te encuentre, la novel·la que es remunta a l'Espanya gris dels anys 50 i en la qual Alicia Giménez Bartlett (Almansa, Albacete, 1951) ha aparcat el gènere negre i la seva famosa inspectora Petra Delicado, per aconseguir ahir a la nit, en la tradicional gala literària del dia de Reis, celebrada a l'Hotel Palace de Barcelona, el guardó més antic d'Espanya, el Nadal, dotat amb 18.000 euros i que convoca l'editorial Destino.

 

Alicia Giménez Bartlett guanya el Nadal amb una novel·la de maquis.

zoomEls dos triomfadors dels primers guardons literaris de l'any, Cristian Segura, premi Josep Pla i Alicia Gimenez Bartlett, premi Nadal.

Els dos triomfadors dels primers guardons literaris de l'any, Cristian Segura, premi Josep Pla i Alicia Gimenez Bartlett, premi Nadal. JOAN PUIG

zoomEl nou conseller de Cultura, Ferran Mascarell (assegut), i l'expresident Jordi Pujol, ahir a la nit a l'inici de la gala literària.

El nou conseller de Cultura, Ferran Mascarell (assegut), i l'expresident Jordi Pujol, ahir a la nit a l'inici de la gala literària. JOAN PUIG

Edició Impresa

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en lapágina 48 de la secció deEspectacles de l'edició impresa del dia 07 de gener de 2011VEURE ARXIU (.PDF)

Com en l'edició passada, en què el va rebre Llucia Ramis amb Egosurfing, l'altre premi de la nit, el Josep Pla de prosa en català, dotat amb 6.000 euros, va ser per a un jove periodista: Cristian Segura (Barcelona, 1978). Ell mateix es va definir ahir a la nit després de rebre el premi com «un perfecte desconegut en el món literari», i amb la seva primera novel·la, El cau del conill, ha aconseguit el seu primer premi. Segons l'autor, l'obra «retrata amb ironia la burgesia de Barcelona i el que suposa la globalització» a través d'un empresari que entra en decadència.

INTRIGA AL MAESTRAT/ A través de la ficció, però basant-se en el personatge real de La Pastora, Giménez Bartlett construeix a Donde nadie te encuentre una novel·la «més d'aventures que històrica», segons l'autora, que transcorre al Maestrat i els Ports (a la zona fronterera entre Castelló, Terol i Tarragona). A les seves muntanyes es refugiava aquesta «bandolera», que l'escriptora va qualificar ahir de «mite» i de qui ha volgut «buscar el costat humà».

Un psiquiatre de la Sorbona que realitza un estudi sobre psicòpates i un periodista barceloní arriben a un acord per buscar aquesta «batalladora, terrible» i ambigua maqui, perseguida per la Guàrdia Civil acusada de múltiples i cruents crims i «la foto de la qual infestava les comissaries barcelonines».

El misteri i la llegenda envolta la història real de Teresa Pla Messeguer, nascuda a Vallibona (Castelló) el 1917, i morta el 2004, perquè va arribar a ser coneguda com la maqui hermafrodita ja que es deia que va néixer amb una malformació genital. Per Giménez Bartlett, que va dedicar amb afecte el premi a «la jove promesa» Ana María Matute, present a la sala, va ser molt important el llibre d'un periodista local de la zona, José Calvo, sobre La Pastora.

Si el jurat del Nadal, format per Germán Gullón, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello, Ángela Vallvey i Emili Rosales, ha distingit una autora veterana, amb una vintena d'obres en el seu compte, com Nido vacío o El silencio de los claustros, el del Pla -Sebastià Alzamora, Rosa Cabré, Antoni Pladevall, Ester Pujol i Àlex Susanna- s'ha inclinat per un debutant. Cristian Segura, que actualment treballa al diari Ara i va ser corresponsal a la Xina i Berlín.

LA BURGESIA CATALANA / El cau del conill, en què Segura troba «paral·lelismes amb American Beauty i La escopeta nacional», reflecteix la societat d'avui seguint la història de la família Conill. El seu patriarca, Amadeu, és un empresari que entra en crisi engolit per la globalització. Les dues obres es publicaran al febrer.

Article complet

<1...2
3
4
5>