REFERENT

Octavi Serret: El guardià de les lletres a la Franja

Octavi Serret i el conseller del CoNCA Manuel Forcano, durant l’entrega dels Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya 2009. (Fot. CONCA)

---

 franja de ponent, literatura,llengua

La llebre i la tortuga. Goliat i David. Els qui van construint a poc a poc, però en ferm, i els qui se saben poderosos i no els cal assegurar els fonaments. Els llibreters de tota la vida i els gegants que tant venen llibres com paquets d’aventura o entrades a un spa. Octavi Serret (Vall-de-roures 1965), propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures (el Matarranya), és dels primers. Fa tres dècades que va començar una lluita, gairebé titànica, de treball de defensa i promoció de la cultura catalana al Matarranya. «La feina de llibreter és una opció de vida, molt més que un ofici, és un compromís amb la meva llengua, la meva cultura i els meus clients», assegura l’Octavi. Des de la seva llibreria, on més del 80 % de l’oferta de títols és en llengua catalana i s’hi pot trobar un ampli ventall d’oferta en temàtiques com la Guerra Civil, la llengua i el producte insígnia, els autors ebrencs i matarranyencs, aquest llibreter vocacional batalla contra un sistema educatiu que no li ho posa fàcil, a la nostra llengua. «A l’Aragó tot és molt més complicat que a Catalunya, a l’escola s’ensenya en castellà, però al carrer els nens parlen català. Socialment, la meva feina seria molt fàcil, però les administracions ens ho posen molt difícil, per això el meu camí ha estat combatre aquesta contradicció acostant els autors locals que recuperen la nostra parla. I la gent se n’adonarà que gaudeixen i se senten identificats amb la nostra llengua i el nostre territori», rebla Serret.

Amb tot, aquest llibreter creu que la seva tasca és menys heroica que la de molts llibreters barcelonins, que malden per vendre algun títol en català i evitar ser engolits pels best-sellers en espanyol i els manuals d’autoajuda d’autors forans. «Ho tenen més difícil alguns companys de la capital catalana, on el català ja no està tan arrelat com aquí. En canvi, a mi no em preocupa que un Carlos Ruiz Zafon es publiqui en català molt més tard que en castellà, perquè penso que no té per què vendre’s en català. La meva aposta és vendre el llibre originàriament escrit en català. Perquè la nostra cultura, sense la llengua, la perdrem. I els llibreters som també guardians de la cultura.» Efectivament, les seves prioritats no són les supervendes. Els autors ebrencs i del Matarranya —els desapareguts Joan Perucho i Desideri Lombarte són els referents més clars— tenen un refugi segur a les prestatgeries de la llibreria Serret, com també el tenen altres autors han de prendre el relleu a aquesta herència literària, i que cada dissabte signen llibres —la immensa majoria en llengua catalana—, participen d’activitats, tertúlies i altres propostes culturals que han convertit aquest cau de lletres en una referència que va més enllà de la comarca.

En reconeixement a aquesta tasca iniciada a principis de la dècada dels vuitanta, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts va concedir a Octavi Serret el Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana de 2009, «per la tasca com a llibreter a Vall-de-roures, al Matarranya, a la Llibreria Serret, des d’on promou escriptors catalans, i fomenta l’edició i difusió de la literatura ebrenca i dels autors vinculats a les Terres de l’Ebre i a les comarques catalanòfones sota administració aragonesa».

I és que la feina quotidiana d’Octavi Serret posa de manifest que, malgrat que les administracions de l’Aragó i l’Estat espanyol intentin imposar una llei d’extinció de la diversitat lingüística, el català de la Franja de Ponent és més viu que mai. Si no fos així, focus culturals com la llibreria Serret de Vall-de-roures mai no haurien transcendit l’àmbit local.

Octavi Serret a Tens un racó dalt del món

El llibre que teniu a les mans, és fruit de la compilació per part de Santi Borrell dels treballs que 95 autors/es sense fronteres, han escrit en la llengua que millor reflecteixen els seus sentiments: en llengua castellana, aragonesa i,o catalana, sense tenir en compte els seus orígens i que millor que aquest treball; poesia a la frontera, esdevingui en el llibre que anyalment s’edita coincidint amb la Trobada d’autors al Matarranya.

March Editor
marcheditor.blogspot.com/

La frontera és un concepte. I és una manera d’entendre

el món.

Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països.

Abans de l’establiment de fronteres precises, hi havia terres

de ningú o neutrals entre els diferents territoris i els

elements del relleu físic, com les muntanyes o els rius,

actuaven de barrera entre les comunitats.

Moltes fronteres es van traçar per la força, sense comptar

amb el beneplàcit de la població i dividint ètnies i nacions.

Aquest fet ha estat la causa de nombroses guerres

al llarg de la història.

Altres conflictes es deuen al desig d’expansió d’un país,

que viola la frontera amb un altre.

El contraban i el tràfic organitzat desfan les fronteres.

El pitjor és quan l’individu incorpora la frontera i la fa seva

en tot allò que pensa. La frontera esdevé la marca d’una

alienació ferotge.

La frontera separa. A banda i banda, dues vides es desconeixen

i aquest llibre pretén lligar-les.

La traducció és, alhora, una frontera i la superació de la

frontera.

Ricard Ripoll.

EM

POESÍA EN A BUEGA clama enta o tremito lirico, epico, dramatico u chuzón dende un territorio que comparte fraternidá con toz os umanos: o territorio d’o corazón. As luengas s’achuntan en un idioma común, o d’a solidaridá e d’o entendimiento, dillá de bariazions foneticas u sintauticas, por denzima de modalidaz gramaticals que han chenerato a istoria e a distanzia. A machia d’a literatura, más que más d’a poesía, consiste en esbellugar unas emozions e produzir unos sentimientos que alimenten l’angluzia profunda d’os umanos por entender-sen e compartir. Iste libro ba á aconseguir aunir o esmo dispierto e o corazón ubierto no solamén d’os autors, so que tamién de toz aquels que tiengan a fortuna d’espleitar d’os suyos poemas.

FN

POESÍA EN LA FRONTERA llama a la vibración lírica, épica, dramática o jocosa desde un territorio que comparte fraternidad con todos los humanos: el territorio del corazón. Las lenguas se reúnen en un idioma común, el de la solidaridad y el entendimiento, más allá de variaciones fonéticas o sintácticas, por encima de las modalidades gramaticales que han generado la historia y la distancia. La magia de la literatura, y especialmente la de la poesía, consiste en despertar unas emociones y provocar unos sentimientos que alimenten el ansia profunda de los humanos por entenderse y compartir. Este libro va a conseguir vincular la mente despierta y el corazón abierto no sólo de los autores, sino también de todos quienes tengan la fortuna de disfrutar de sus poemas.

FJA

Octavi Serret: 'Els polítics utlitzen la llengua per la confrontació, jo cerco la convivència lingüística, unir territoris'

Les paraules de la senyora Luisa Fernanda Rudi no m'agafen per sorpresa. Ja ens ho esperàvem els que treballem per la llengua catalana. Sabíem que la primera cosa que faria seria limitar el català. Aquesta actitud ens farà anar enrere. I trobo malament i de molt mal gust que rebati una llei amb aquesta intenció. Però no vull entrar en temes polítics, perquè el tema lingüístic és un tema del dia a dia i no s'hauria de polititzar.

La meva opinió és des de la part pràctica, de l'ús de la llengua al carrer i l'ús de la llengua literària, ja que em moc entre llibres i entre autors. Aquesta famosa Llei de llengües del 2009 és tan 'light' que en alguns municipis ni tan sols s'ha aplicat. Això al Matarranya no ha passat tant, però sí a comarques com la Llitera. Ara, jo sempre ho dic: mentre la gent del Matarranya segueixi parlant en el nostre català, estem salvats. Perquè 'ells' no volen reconèixer que parlem català. Per a 'ells' és una falta de respecte que en una part de l'Aragó es parli aquesta llengua.

Ara, el gran repte és l'escola. Tenim dret a estudiar el català, però aquest any a l'educació primària només se'n feia mitja hora la setmana, i a l'ensenyament secundari encara pitjor, perquè era una assignatura optativa. Tant de bo tinguéssim una assignatura de català a l'escola, tot i que sempre he defensat que hauria de ser amb la nostra variant.

Els polítics utlitzen la llengua per buscar confrontació. Jo faig tot el contrari: cercar la convivència lingüística, unir territoris. Tenim una realitat trilingüe, i avui totes tres llengües conviuen perfectament al Matarranya. Nosaltres potenciem aquesta convivència amb iniciatives com el llibre 'Poesia a la frontera', una antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana. Hi participen noranta poetes, molts de la Franja, però també alguns dels millors de Catalunya i alguns dels millors de l'Aragó. L'antologia és feta per Santi Borrell. 

Aquesta 'Poesia de frontera' neix per culpa d'un altre llibre, 'Val de Zafán', on recuperem textos sobre el nostre tren, que ara és una via verda. El tren és una referència del nostre territori i un nexe d'unió. Artur Quintana n'és el curador. Amb iniciatives com aquestes hem intentat unir el territori i les llengües. A més, els llibres són una bona manera que els poetes, els escriptors, els intel·lectuals, s'enriqueixin i es coneguin.

Octavi Serret, llibreter 
(Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb)

Llegir + del mateix tema: www.vilaweb.cat/noticia/3909706/20110713/pp-esten-lofensiva-catala-franja.html