Fèlix Edo @EdoTena presenta #Llunydequalsevolaltrelloc @OnadaEdicions diumenge 12-09 a #CaminsSerret

 

Fèlix Edo: “Vull que siga el lector qui òmpliga els buits d’aquesta novel·la”


Fèlix Edo Tena (Vilafranca, els Ports, 1981) va debutar al món de la novel·la el 2016 amb El guardià de les trufes, ambientada en el món de la masoveria a l'interior de Castelló. Ara publica el seu segon llibre, Lluny de qualsevol altre lloc, on proposa al lector una passejada des de l'espai urbà al rural a través dels ulls i les vivències d'un protagonista desconcertant.

Per Violeta Tena

-D'on naix Lluny de qualsevol altre lloc?

És una novel·la que està connectada amb El guardià de les trufes, però que alhora n'és molt diferent. Mentre en El guardià de les trufes vaig voler retratar el món dels masos dels Ports i del Maestrat, una realitat que avui en dia agonitza, Lluny de qualsevol altre lloc està ambientada en el present i en una zona urbana com és Castelló. Em resulta difícil explicar d'on naix un projecte d'aquest tipus, però sí que tinc clar que volia retratar la situació urbana en el segle XXI i sobretot com és la relació entre les zones rurals i les urbanes en aquest moment de transició que estem vivint. El camp pateix una greu crisi d'abandonament, però les ciutats també viuen les seues particulars dificultats, sobretot certa descomposició urbana que pot arribar a una degradació aguda si no s'atura quan toca. 

https://www.eltemps.cat/article/13626/entrevista-felix-edo

 

Article complet

Per un #SantJordi2’018 ple de #roses i #llibres en Josep Santesmases i manel Ollé, dissabte 21 a #llibreriaserret










Per un #SantJordi2’018 ple de #roses i #llibres

 

 

18 de febrer a Vall-de-roures

 

Els llocs són espais on, en retornar-hi, la memòria expandeix

records. No és el lloc qui els guarda sinó qui els revé.  

Ara mateix a la plaça de Vall-de-roures, després d’haver esmorzat

a la fonda La Plaza, recordo haver-hi dormit una

nit de juliol de fa anys: el so i el moviment festiu de la nit,

la llum groguenca que inunda la plaça i banya les pedres,

el despertar del nou dia amb el ressò del soroll, com un

eco rebotat, de les activitats quotidianes de primera hora.

Records dolços, parts de moments viscuts aquí mateix.

Pugem cap a l’església i el castell i m’adono de les millores

al carrer i les cases per on passem. La pedra llueix la

netedat on abans persistien arrebossats escrostonats, capes

descolorides de blauet o de calç. Comentem que la configuració

tradicional era aquella, la que s’ha llevat de les

façanes com una capa de solatge que amagava la bellesa de

les pedres. Però potser tampoc és això, més que tradicional

era de consuetud. El costum, les conveniències, els recursos

i les possibilitats de cada època. Ni tradicional el que

ha desaparegut, ni recuperació el que veiem i ens agrada.

Si de cas, tradició d’una època concreta que a mesura que

passen els anys i les generacions canvia, s’adequa a cada

moment. Més aviat es tracta de repensar amb els ulls de

cada moment, els gustos i les necessitats. Mai recuperem,

per exemple, el que ens descriuen les imatges fotogràfiques

antigues, les que sovint ens mostren uns llocs molt

menys idíl·lics dels que a vegades es predica. Si en els llocs

la recuperació de la tradició deriva cap al tipisme ja hem

begut oli. En l’arquitectura que s’adotzena, però també en

les festes o els menjars. Tot és del moment en el qual vivim

i el present no consisteix a voler reproduir fidelitats inexistents

del passat sinó a refer les herències, com si fos una

finca de terra on cal renovar, millorar i atendre continuadament

els conreus.

Els rius personalitzen els pobles i les ciutats, principalment

quan freguen les cases i cal travessar ponts per entrar-

hi. A Vall-de-roures amb el riu Matarranya que dóna

nom a la comarca se segueix un model freqüent. La població

antiga en una banda i l’expansió en l’altra. El clos tancat

arrecerat entre el castell i el riu, i l’eixample modern a

l’altra banda, més plana i amb més àmbits. El passat més el

present sumats que conformen el present. Al marge de tot,

Vall-de-roures és una població que impressiona i s’evoca,

on ja hem sumat uns altres records perquè rebotin quan

hi tornem.

 

Josep Santesmases  i Ollé

 
Article complet

FRAGMENTS DE CRÍTIQUES DEL LLIBRE «ELS PAISATGES TROBATS» DE JOSEP SANTESMASES I OLLÉ


FRAGMENTS DE CRÍTIQUES DEL LLIBRE «ELS PAISATGES TROBATS» DE JOSEP SANTESMASES I OLLÉ


Tot s’ha anat fent des de Vila-rodona, prop del monestir de Santes Creus, i per escampar la boira de tanta lletra impresa, que va castigar-li els ulls, aquest home, des de sempre, ha trobat consol en l’amplitud de la natura que l’envolta i ha fet d’alguns dels seus paratges propers –com la muntanya i els caserius abandonats de Montagut– el seu Macondo particular. Hi ha pàgines molt inspirades en aquest sentit que recorden els clàssics de tots els temps.

Aquesta memòria dels seus “paisatges trobats”, que ha anat redescobrint a còpia d’anys de passar-hi detingudament, cal que sigui afegida a la nostra tradició narrativa més exigent: la que va de l’Empordà de Pla a l’Ebre d’Arbó i Bladé, passant pels plans de Lleida de Vallverdú, i de tants i tants que han descrit amorosament paisatges que els han parlat al cor.

Xavier Garcia

El Punt Avui


El llibre és com un riu: ens aporta serenitat en la descripció dels meandres, però ens tiba i exercita davant l’evolució del món i de les realitats que ens arrosseguen.

L’interès d’una obra rau sempre en l’encaixament de l’ús local en trames més àmplies i relacionades. L’obra de Josep Santesmases, en general i aquesta en concret, serveix a aquest propòsit. El lector que s’atansi al llibre sentirà verament l’emoció de la terra, però també la de les persones que han compost i construït el seu paisatge físic i humà.

Eugeni Perea.

Revista del Centre de Lectura de Reus


Hi ha en Santesmases, a més d’una declarada voluntat de capturar l’essència del paisatge trobat o retrobat i oferir-nos-el en forma de proses de cuidada factura, amb un llenguatge ric i un tempo pausat, hi ha, dic, una necessitat d’obtindre respostes, deixar clares algunes qüestions, alguns matisos, així com plantejar preguntes que puguen provocar un diàleg amb el lector.

Un llibre intens que cal gaudir amb els cinc sentits.

Manel Alonso

Diari Gran del Sobiranisme




He volgut començar així el meu article perquè aquests dies he llegit un llibre formidable —aquest que us avançava—, ple de pàgines bellíssimes, i sàvies.

Josep Vallverdú, en un dels seus millors llibres, Proses de ponent, escrivia: “Les terres, cal haver-les ensumades a totes hores per a poder-les descriure”. El gran protagonista de l’obra de Santesmases és el país, la contrada, l’espectable incessant que s’hi desplega: tot això es va abocant a aquestes pàgines amb una cadència morosa, fàcil de pair.

La lectura del llibre m’ha fet pensar en obres que estimo, de qualitats similars. Per exemple, en L’any en estampes, de Marià Villangómez, o en el dietari Octubre, de l’enyorat Miquel Pairolí.

Santesmases ha interpretat bellament la partitura del paisatge (encara que, en general, puguem tenir la sensació que s’ha encongit força, d’unes dècades ençà). Un llibre bell, sí; però, encara més, necessari, deixeu-m’ho dir així.

Jordi Llavina

La Conca 5.1



El llibre que ens presenta ara és un magnífic cas de fortuna literària. Escrit entre el 3 de novembre de 2015 i el 19 de març de 2017 (les dates són clares, perquè es tracta d’un dietari), poc temps després de la seva finalització guanyava el Premi de Literatura Memorialística Ciutat de Benicarló i una mica després apareixia a Onada edicions.

Llegir Els paisatges trobats, de Josep Santesmases m’ha produït una sensació reconfortant. D’una banda, perquè m’ha permès reconèixer-me en aquest paisatge comú que, veient coses semblants, tots nosaltres anem construint. D’altra banda, perquè m’ha ofert la possibilitat d’experimentar que, durant la lectura, el temps es deturava i podia contemplar les coses sense l’atropellament que avui ens caracteritza.

Joan Cavallé

Diari de Tarragona


Santesmases omple d’amor aquestes pàgines, on les oliveres, els pobles abandonats, els antics campanars o els canvis de temps aconsegueixen que la bellesa es faci plenitud. És el testimoni serè d’un món aliè a la cultura urbana i la neurastènia de les ciutats, però una mirada compassiva a la terra i al cel, als núvols que passen. No es perdin aquest tresor planià.

David Castillo

Cultura

Article complet

Dissabte 21 d’abril Celebrem el Pre- #SantJordi2018 en Manel Ollé, presenta "EL'escamot de la nit serrada" (Onada Edicions ) a #llibreriaserret

L’escamot de la nit serrada, de Manel Ollé, llegit per Jesús M. Tibau




https://www.youtube.com/watch?v=fZYAQPTcqJo

Jesus Tibau

Publicado el 27 mar. 2018

L’escamot de la nit serrada, de Manel Ollé Onada Edicons, 2018 Sinopsi Després d’un dia de pluja intensa i d’una forta rierada, el pastor Lluc de l’Aladrac amb el seu jove nebot visiten la casa on es fa el vetlatori de Teresina la Fesola, amiga i cap d’una colla de plegadores d’olives. Allí, per atzar, coincideixen amb l’alcalde, Guillem Cadolles, parent de la difunta. Al llarg de tota la nit Lluc i Guillem, dues persones que es coneixen de vista, s’aproximen gràcies a les confidències i revelacions de fets viscuts amb decisió i coratge en moments difícils. Sobrevolant l’intens capítol dels soldats, el del batle o el del bonhomiós pastor, gaudireu d’una descripció minuciosa dels paisatges i de les plantes que hi creixen, dels conreus, de les bèsties salvatges i dels ramats, de les festes i les tradicions i del llenguatge, patrimoni, també, que cal protegir. La preocupació per la pèrdua i el gust per la recuperació del lèxic es fa evident al llarg del llibre amb els nombrosos noms de les plantes i dels animals, dels objectes de la casa i del treball, i amb l’abundor de sinònims, tan acurats, que empra l’autor. http://www.onadaedicions.com https://delectoraescriptor.blogspot.com https://jmtibau.blogspot.com

Article complet

Premsa Onada: "Ningú no mor" serà el proper llibre de Joan Pinyol!!

 

"Ningú no mor" serà el proper llibre de Joan Pinyol

 
[Img #6935]InfoAnoia, mitja digital dedicat a aquesta comarca, s'ha fet ressò d'una de les properes novetats d'Onada, "Ningu no mor", una novel·la en la qual el capelladíJoan Pinyol exposa una intensa història on el misteri i el terror es donen la mà per atrapar el lector.
 
Com apunta Josep Maria Solé, l'anunci l'ha fet Pinyol al programa de Ràdio Nova "Vols llegir?", en el qual avançava que el relat, nou títol de la col·lecció Narratives, arribarà a les prestatgeries cap la segona quinzena del mes de maig.
 
En "Ningú no mor", Joan Pinyol conta la recerca de Mercè i Marc al voltant de l'aniversari d'un institut. Però, al darrere s'hi trobaran un crim relacionat amb la construcció del centre. Els esforços de la parella per resoldre el misteri hi xocarà amb nombrosos obstacles i imprevisibles conseqüències.

El de Capellades és un dels escriptors contemporanis més guardonats de les lletres catalanes. En el seu palmarés hi compta amb reconeixements com el Ciutat d'Eivissa, el Ciutat de Vila-real, el Pere Calders, el Recull o Sol Ixent, així com el Vila d'Almassora i el Vila de Puçol.
Article complet

1
2>