Literatura Oulipiana: potents seduccions

Qui ens ho havia de dir que, ara que duem gairebé un primer quart del segle XXI, tindria, encara, una gran requesta el grup literari anomenat OULIPO, nascut quan ja era adult lo segle anterior, a l’empara de  la «Patafísica», la pseudociència inventada a la fi del segle XIX, per Alfred Jarry com a la «ciència de les solucions imaginàries, que uneix simbòlicament a les seves accions, les propietats dels objectes descrits per la seva virtualitat o ciència de lo que és particular, ciència de l’excepció».

Raymond Roussel, anys després, basant-se en l’imaginari de Jules Verne, iniciarà una literatura de procediments, en la qual el sentit aparix a partir de l’estructura creada a priori. És, doncs, a partir d’estos puntals - Jarry i Roussel- que els membres d’OULIPO faran creixer tota una literatura que entén que:

·        la funció lúdica de l’escriptura és cabdal...

·        i que, allibera la lletra de tota missió filosòfica o moral, a partir delsapriorisde la Patafísica.

Se sap que en l’any 1960 del s.XX. es van crear, una amalgama de, tallers propers a la Patafísica: els OUxPO (OUvroirs d’ x POtentiels, on Ouvroir és un concepte associat al treball i va ser utilitzat per Raymond Queneau en el sentit de taller o obrador de treball artístic;  d’X equivaldria a una disciplina entre les artistiques, així OUliPO de literatura, OUbaPO de bandedesinée o cómics, Ouhispo de història, Oumupo de música, Oucipo  de cinema, i sgnts: OUxPO...; iPotentielses referia a la capacitat de realitzar alguna cosa seguint unes determinades regles; en certa manera l'expressió final equivaldria a l'elevació a l'enèsima potència del treball dels artistes associats a cada camp en l’investigació de llur potencialitat). Se sap que OULIPO, és el taller que millor ha resiitit el pas del temps, i és un mot que prové de les sigles OU,LI,PO : les primeres sil·labes d’ «OUvroir de LIterature POtentielle» (Obrador de Literatura Potencial), fundat als anys 60 del passat segle XX, per Raymond Queneau i François le Lyonnais, ambdós matemàtics i literats (cosa que ens dona la pauta per a entendre el caràcter fundacional de l’Oulipo), que proposen com a tècnica de referència la constricció o trava, que consisteix en: crear, voluntaria-ment, una dificultat al desenvolupament de l’obra literaria, però per a intentar superar-la; així doncs la trava (una trava pot ser un element lingüístic -lletra, paraula, fonema- o bé un constructe matemàtic com una equació o un algorisme..), en lloc de bloquejar la creativitat o de reduir-la, li suposa un encalç. A la fí, una trava, o constricció, no és més que una estructura formal que, allunyant-se de les imposicions de la imaginació o de la inspiració, permet una creació controlada i per tant, esdevenir creatiu, a qualsevol.

Tenia que ser, per un passat surrealista de Raymond .Queneau, el fet d’establir, a banda d’altres particularitats, uns normes per a què algú pugui formar part del grup: per passar de membre potencial al de membre real caldran unes etapes al llarg d’un temps indeterminat, però un cop admès, un membre de l’OULIPO ja no pot ser ni exclòs ni dimissionat; per tant, els membres difunts són excusats en cada reunió del grup. Els seus membres històrics han sigut, o són encara, Noël Arnaud, Jacques Bens, Claude Berge, Italo Calvino, Marcel Duchamp, Jacques Duchateau, Latis, François Le Lionnais, Jean Lescure, Georges Pèrec, Raymond Queneau, Jean Queval, Jacques Roubaud i Marcel Bénabou...D’entre ells, són els mes destacats o primordials : Raymond Queneau i Georges Pèrec.

Unes cuantes obres de Pèrec, ens donaran una idea del que es pot assolir aplicant traves a la creacio  literaria, com en «la disparition» (1969), on Pèrec demostrà que dominava la tècnica fent que en tot el texte no hi aparegui la lletra vocal «e», la més nombrosa en francés, dotant aixís al grup Oulipo d’un gran prestigi i d’una sòlida presència internacional...o bé, altres més dificultoses o imaginatives, com en «la vie, mode d’emploi» (1976) on es combinen diverses traves, a quina més envitricollada, com l’ anomenada clinamen que aplica fins-i-tot un guarisme matemàtic, i encara altres, d’altres autors en altres produccions, com l’S+7, que consisteix a canviar tots els substantius pel seté mot que aparegui en un diccionari determinat.

Vist aixó, cal dir però, que qui va fer donar el primer pas a Oulipo, a l’any1961, va ser l’obra de R.Queneau, «cent mil milions de poemes», on aplicant un mètode, es poden crear fins 10 elevat a la potencia 14, es a dir 100.000.000.000.000. de sonets; ja en la seva obra «Exercicesd’Style» del 1947, aplicant varis registres ens va oferir 99 versions d’un mateix relat; obrint, així, un desenvolupament fructifer per la literatura potencial; i dic literatura potencial perquè tal com diu la contraportada del llibre «Atlas de literatura potencial 2. Textos potentes» de diversos autors, amb proleg i edició a càrrec de Pablo Martín Sánchez: «...el objetivo de Oulipo, no es tanto crear obras literarias como proponer formas i estructuras que puedan ser utilizadas por todos los escritores del mundo entero, como les venga en gana»,...i tal i com segueix, «Y si es cierto (lo anteriorment anotat) ¿que mejor que ofrecer un volumen de textos potenciales de autores no oulipianos?»...

Article complet

De la mano de @TeresaLPellisa con @RicRuizGarzon @SusanaVallejoCh #Insólitas de excursión junto a #PabloMartínSánchez con #TextosPotentes al #Matarranya #Teruel

 

 
Article complet

Siguiendo a @TeresaLPellisa con la lectura de los cuentos de #Insolitas @paginasdeespuma

 

 
Article complet

Con @RicRuizGarzon todo a punto con la antología de #PabloMartínSánchez #Textospotentes publica; @pepitaseditora

 

 
Article complet

David Roas funde en "La estrategia del Koala" el realismo mágico gallego de Cunqueiro con el horror gótico de Lovecraft y los relatos fantásticos de Cortázar!

 

 

David Roas

La estrategia del Koala

 

Candaya Narrativa 25

ISBN 978-84-15934-01-1

240 págs.; 21 x 14 cm / PVP 16 €

 

Un viaje en el espacio y el tiempo por una Galicia insólita y silenciada.

 

 

Comprar

 


El encargo de escribir un libro sobre los faros gallegos se convierte en una delirante road movie que lleva a Marcos Fontana desde Estaca de Bares a Finisterre, un viaje por la tierra de su madre entre pulpos, escarabajos, crustáceos, golpistas, ninjas, vacas y orujo, mucho orujo. Pero recorrer ese espacio casi olvidado va a agitar también los flujos del tiempo y Marcos se verá asaltado por fantasmas del pasado –privados y colectivos–, por el horror y el absurdo de nuestra historia reciente.

Una novela llena de indignación y humor sobre la identidad, la memoria y la familia (y sus mitos y leyendas), que es también una reflexión sobre la forma y el sentido de contarlo.

“Transmite la alegría de la invención sin escamotear los escollos que nos presenta la realidad” (J. A. Masoliver Ródenas, Culturas/La Vanguardia)

“Una carga paródica y humorística que constituye un marcado rasgo de estilo” (Ricardo Senabre, El Cultural)

“Ya sé que es imposible fundir el realismo mágico gallego de Cunqueiro con el horror gótico de Lovecraft y los relatos fantásticos de Cortázar, pero esa fusión existe y se llama David Roas” (Fernando Iwasaki)

 

David Roas (Barcelona, 1965) es escritor y profesor de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada en la Universidad Autónoma de Barcelona.

Es autor de los volúmenes de cuentos y microrrelatos Los dichos de un necio (1996), Horrores cotidianos (2007), Distorsiones (2010; ganador del VIII Premio Setenil al mejor libro español de cuentos del año), e Intuiciones y delirios (2012). También ha publicado la novela negra Celuloide sangriento (1996) y el libro de crónicas humorísticas Meditaciones de un arponero (2008).

Algunas de sus narraciones han sido recogidas en diversas antologías, entre las que destacan:Perturbaciones. Antología del relato fantástico español actual (2009), Por favor sea breve 2. Antología de microrrelatos (2009), Más por menos. Antología de microrrelatos hispánicos actuales (2011), Antología del microrrelato español (1906-2011) (2012), y No entren al 1408 / Antología en español tributo a Stephen King (2012).

Especialista en literatura fantástica, entre sus ensayos cabe destacar: Teorías de lo fantástico(2001), Hoffmann en España (2002), De la maravilla al horror. Los orígenes de lo fantástico en la cultura española (2006), La sombra del cuervo. Edgar Allan Poe y la literatura fantástica española del siglo XIX (2011), y Tras los límites de lo real. Una definición de lo fantástico (2011; IV Premio Málaga de Ensayo).

Dirige el Grupo de Estudios sobre lo Fantástico (GEF) y Brumal. Revista de Investigación sobre lo Fantástico.

Fragmento de La estrategia del koala

Dosier de prensa (PDF)

Dosier de prensa (Word)

Article complet

1
2>