L'ebre 18/05/2012: Jesús Moncada, "el Panoràmix de la literatura"!! Per Montse Castellà
12.Temps de Franja dimarts, 22 de maig de 2012 | Comentaris
‘Mequinensa’ El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) estrena l’obra que puja als escenaris la
prosa magnífica de Jesús Moncada. Amb direcció de Xicu Masó i dramatúrgia de Marc Rosich,
l’essència literària de Lo Noi del Vell remou consciències a través dels seus grans llibres.
BARCELONA: Montse Castellà
La pols de Mequinensa sempre havia sigut negra. Com el carbó. Com el lignit de les seues mines. Fins que un dia, de cop, la pols va ser blanca. Com la fumata blanca dels conclaves, que a Mequinensa no seguien precisament amb especial devoció. Negra havia sigut sempre la pols de Mequinensa.
Com una cendra desenfosquida. Fins que un dia van començar a enderrocar cases i la fum blanca de les runes va anar cobrint “lo poble”, com els mequinensans li diuen a la localitat que els habita i que habiten. L’agonia va durar tretze anys. Un advent massa llarg i sense estrella. Tretze. Mal número. Pitjor que el del Sant Sopar. Qui va ser Judes en aquest cas? El progrés. Gran paraula. Succedanis i eufemismes. “Mos han castigat! Per rojos, perquè xarrem en català”, diu Nelson, el patró de llaüt de l’univers moncadià. Perquè van perdre una guerra que lluitaren del bàndol republicà. “Feem nosa”, conclou Rosa Maria Moncada, germana de l’escriptor. Com un batec desacompassat, tretze tardors van passar des que el dictador vadecidir afonar el poble fins que finalment el pantà va estar enllestit i l’aigua, fins llavors vida, va començar a inundar de mort les
primeres cases. Construir una realitat per desconstruir-ne una altra. Carlota de Torres no s’ho acabava. Alfons Garrigues demanant-li a la Senyora Mort que quan se l’emportés, el deixés fer de barquer a l’altre barri per traslladarhi les ànimes. Quin altre ofici podia fer
ell si no? Nelson maleïnt els rius per no revelar-se, per no provocar una crescuda que s’endugués excavadores, enginyers i peons. Mallol Fontcalda i Estanislau Corbera imaginant-se rellotges
aturats, campanars negats. I Arquímedes Quintana: poques persones poden morir dos vegades. En cos primer. En ànima després. Si ho hagués sabut, potser no hauria ressuscitat. Total, per veure la seua Mequinensa sota les aigües que ell va solcar en una altra vida...
Però amb els mequinensans Franco va tocar os. Eren l’aldea gal·la de l’Aragó i Moncada ha esdevingut Panoràmix, el druida que amb la seua poció màgica, la literatura, ha plantat cara als romans –bojos– i ha recuperat l’orgull d’un poble. Un Poble amb majúscula (el puntet negre damunt del mapa on conflueixen l’Ebre i el Segre) i un poble amb minúscula (l’ampli territori que uneix terres que són parentes per part de riu). Cada vegada que un mequinensà, un ebrenc, un humà llig Moncada, el malaurat escriptor es com si ens estés donant una dosi de la seua poció. I ens atorga una força sobrenatural. Per alguna cosa el seu talent era aclaparador. Amb un català occidental preciós (assessorat per Noëlia Motlló i Ramon Sistach) les paraules són plenes, sonores, esclaten a la boca dels actors i actrius i es fan grans en sentir-les. Els personatges parlen en la llengua que Jesús somiava. Finestregen. Sirguen. Ironitzen. Sobreviuen. Neptú era el
llaüt de Nelson. També la divinitat romana a qui tots els habitants de les aigües havien d’obeir. Unes aigües tossudes, com els mequinensans, que s’entesten a ser vida, malgrat les esgarrapades d’un progrés malentès, adés i ara. Que Biscarrués o Santaliestra no sigon la Mequinensa del segle XXI. ■
ELPERIODIC.CAT: La galeria de Moncada Un llibre recull 150 dibuixos molt personals de l'escriptor de Mequinensa
3. Notícies diumenge, 8 de gener de 2012 | ComentarisUn llibre recull 150 dibuixos molt personals de l'escriptor de Mequinensa
ERNEST ALÓS
BARCELONA
Va arribar un moment, a principis dels anys 80, en què Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005) va triar entre l'escriptura i la pintura. Van guanyar les lletres (i la literatura catalana) i als contes del món desaparegut de l'Ebre solcat pels llaüts els van seguir les novel·les Camí de sirga, La galeria de les estàtues, Estremida memòria i Calaveres atònites. L'obra pictòrica, recuperada després de la seva mort i exposada avui al museu de Mequinensa, va quedar semioblidada. L'escriptor, això sí, va deixar els pinzells però no els llapis de colors, amb què va dibuixar centenars de petites il·lustracions en dedicatòries de llibres i targetes enviades a les seves amistats. Un centenar i mig d'aquests dibuixos, que, seleccionats per Mercè Biosca i amb pròleg de Maria Pau Cornadó, acaben de ser recollits al llibre Dibuixos i caricatures de Jesús Moncada (Pagès editors), mostren un Moncada íntim, humorístic i sentimental.
Els personatges dels seus llibres apareixen una vegada i una altra als dibuixos de Moncada: un guàrdia civil i un capellà de 'La galeria de les estàtues' i dos tripulants de llaüts de 'Camí de sirga'.
Edició Impresa
Versió en .PDF
Informació publicada en lapágina 61 de la secció deEspectacles de l'edició impresa del dia 04 de gener de 2012VEURE ARXIU (.PDF)
L'escriptor dedicava els seus llibres als seus lectors amb un dibuix apressat i eficaç, però les seves amistats i familiars eren destinataris de treballs més elaborats. Mercè Biosca obre la selecció amb les caricatures de Moncada (galtes vermelles, barba, gorra i pipa) i els dibuixos dels seus àlter ego, la Xuta Cussandra, una òliba, Nelson, el cocodril titular del Segre, i el monstre Menjapedres. «Podien ser ell: els feia dir coses que podria haver dit ell», explica. Tendres, humorístiques, escèptiques... La galeria de dibuixos de Moncada, opina Biosca, té un altre interès: «La gràcia és que els dibuixos van en paral·lel a la seva obra literària. És molt divertit veure com s'imaginava gràficament els seus personatges». Dels austers llaüters dels seus contes i Camí de sirga passa a la desfilada grotesca de toreros, guàrdies civils, militarots, monges i capellans trabucaires de La galeria de les estàtues, als bandolers d'Estremida memòria i al primmirat Malloc Fontcalda de Calaveres atònites.
CONCENTRAT EN L'ESCRIPTURA / «Sempre treia el punt irònic dels seus llibres. Era entranyable», explica el periodista Xavier Moret, que amb el traductor Pau Vidal dinava una vegada al mes amb Moncada en un restaurant de Gràcia (la sobretaula sovint acabava amb un dibuix).
Veient els dibuixos de Moncada, especialment aquells en què fa comentaris irònics sobre l'actualitat, sorgeix la pregunta de si no s'hauria pogut dedicar a l'humor gràfic a la premsa. Moret recorda que va rebutjar les insinuacions perquè dibuixés per a la premsa. «No volia perquè li hauria fet perdre temps per a l'escriptura. Preferia viure espartanament que dispersar-se massa». El dibuix i la pintura no van arribar a ser una professió, però sí un regal per als seus.
De la mà del Emigdi Subirats, Manel Ollé ens presente el seu últim llibre "Micalet Verderol" el dijous 8 de desembre a Can Serret.
1. Autors Ebrencs dimarts, 6 de desembre de 2011 | Comentaris
Manel Ollé treballa les paraules, i les posa al servei duna història mínima, quasi sense argument: la vida de Micalet, el seu treball per a la família Canadella i el conreu de la vinya del camí de lOliverar. Micalet és un daquells últims pagesos que saben de la terra i que se lestimen, i la vinya centenària que conrea és un dels últims rodals on es duu a terme una agricultura tradicional. El llibre ens explica lextinció daquest món, i com un paisatge que és en si pura etnologia pot ser destruït per una urbanització dadossats, per una gravera, o senzillament per un planterista, que arrancarà tota la vinya i cultivarà plançons doliveres. La veritable transcendència daquest llibre rau en la seua capacitat de projectar el seu enyor sobre un món que sacaba i al final daquest llibre, tenim ganes danar a visitar aquells paratges, fins i tot dacostar-nos a la vinya del camí de lOliverar per a veure què sha salvat, si és que sha salvat alguna cosa
Diario del Alto Aragón: La Fundación Crisálida llega a Huesca para darse a conocer
3. Notícies dijous, 16 de desembre de 2010 | Comentaris Diario del Alto Aragón | |
| El miércoles celebrarán varios actos en el Centro Cultural de Ibercaja El uno de junio de 2009 se constituyó oficialmente la Fundación Crisálida, con sede en la localidad literana de Camporrells, a partir de modestos medios económicos, grandes aspiraciones y mayor ilusión si cabe, con la finalidad de promover, a través del arte, la autonomía de las personas con discapacidad intelectual. La entidad se quiere dar a conocer ahora en Huesca y para ello ha organizado una serie de actos que se desarrollarán en el Centro Cultural de Ibercaja, el próximo miércoles, a partir de las 18,30 horas. MYRIAM MARTÍNEZ 13/12/2010HUESCA.- El programa comenzará con la actuación del Grupo Poético de la Asociación Down, que recitará unos versos de Miguel Hernández como homenaje al de Orihuela. A continuación, se presentará el libro La nena y el sol (editorial Milenio), un conjunto de relatos de la primera edición del Premio Literario Crisálida, y se anunciará la próxima convocatoria. En tercer lugar, se presentará el documental Sólo pienso en tí, de la productora Antártida y dirigido pro Judith Colell. El presidente de la Fundación Crisálida, Jacinto Marqués Mancho, fue desgranando para este periódico cada uno de los actos previstos. El Premio Literario Crisálida promueve que escriban, entre otros participantes, personas con discapacidad intelectual. El primer libro editado incluye relatos que han sido premiados en la diversas categorías de su primera edición. Dos de los autores, Gaspar Arcís y Salvador Bolet, del centro asistencial Sant Joan de Déu, de Almacellas, estarán presentes en el acto de Huesca. El resto de los relatos los firman Eduardo Elías Rosenzvaig, de Argentina, Celia Zurita Semeli, de Alpicat, y Jordi Balcells, de Vinaixa. Éste último también tiene discapacidad y viajará a Huesca. En la categoría general del concurso, destaca Eduardo Elías Rosenzvaig. "La editorial considera La nena y el sol una obra maestra y le ha felicitado. Ha publicado 45 libros, es profesor de la Universidad de Tetuán y ha ganado dos veces el prestigioso premio de la Casa de las Américas de Cuba". Por su parte, Jordi Balcells escribió el texto Yo tengo síndrome de Down, y qué , a partir del cual, Laia Gil, de la productora Antártida, ha elaborado un guión para un cortometraje, que se empezará a rodar en marzo y se estrenará el próximo 24 de julio, en el transcurso de la entrega de premios del segundo encuentro literario. La propia productora Antártida grabará la película. "Un corto cuyo guión está basado en la ida original de un texto escrito por una persona con discapacidad intelectual puede que sea el único en España", observó Jacinto Marqués. Aunque inicialmente no estaba previsto en las bases del concurso, la obra de Jordi Balcells también se ha incluido en el libro. Como consecuencia del concurso literario, se ha convocado la segunda edición (las bases, en www.fundacioncrisalida.com o en el perfil de Facebook). COLABORACIÓN CON DOWN Y ATADES Jacinto Marqués comentó que en Huesca ha encontrado una gran colaboración en Elías Vived, de Down, y Vanessa Cano, de Atades, que actuarán como miembros del jurado de la segunda edición del concurso literario, en la categoría de discapacidad. "Aparte de la publicación del libro y de la grabación del corto, la razón de ser del concurso es que un texto escrito por una persona con discapacidad, según la lógica, lo ha de poder leer y entender una persona con discapacidad. Los talleres de lectura fácil que propone Elías cogerá materiales de las obras presentadas en el premio literario, sean ganadoras o no, y así se generará material de lectura. Aparte de dar un altavoz a las personas con discapacidad es también una especie de banco de ideas para que la fundación pueda aplicarlas en la vida real". "SÓLO PIENSO EN TÍ" La productora Antártida, la misma que grabará el cortometraje a partir del texto original de Jordi Balcells, ha realizado también un documental sobre la historia de los protagonistas de la canción de Víctor Manuel Sólo pienso en tí, Mari Luz y Antonio. Sólo pienso en tí, homenaje a una canción, ha sido dirigido por Judith Colell, ganadora del premio especial del jurado en el último festival de cine de San Sebastián, por su película Elisa K. La cinta incluye también los preparativos y el desarrollo de la gala del pasado 24 de julio, que fue muy emotiva. A la fiesta que la Fundación Crisálida celebró en 2009 asistió la realizadora Lola Barrera, que proyectó su documental Debajo del sombrero y que tiene también una fundación "que nace con estos objetivos, no de terapia, sino de creación artística para personas con discapacidad, a través de la imagen, la escultura, el dibujo y la literatura". Lola Barrera y Julio Medem son padres de una niña, Alicia, con síndrome de Down. VÍCTOR MANUEL EN CAMPORRELLS El acto celebrado en Camporrells es difícil de olvidar. Fue muy emotivo y, además, tuvo una gran repercusión mediática. Acudió Víctor Manuel, y viajaron desde Córdoba Mari Luz y Antonio. Jacinto Marqués recuerda que cuando el artista los vio dejó de cantar porque se emocionó. Mari Luz y Antonio han tenido hijos sin ninguna discapacidad, que ahora son los tutores de sus padres". El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, también acudió a la cita, acompañado de numerosos responsables políticos e institucionales de la comarca de la Litera. Jacinto Marqués comenta que la Fundación quiere darse a conocer en Aragón y Cataluña, y la editorial Milenio desea presentar también el libro en Buenos Aires. El pasado 3 de diciembre, coincidiendo con el Día Internacional de la Discapacidad, la entidad organizó una actuación con alumnos de Secundaria, que interpretaron una versión para orquesta de cámara del Sólo pienso en tí, cantado por personas con discapacidad. PADRE DE ACOGIDA DE SEIS NIÑOS Jacinto Marqués es padre de acogida de seis niños catalanes, dos de ellos con discapacidad intelectual. A efectos prácticos, señala él, es casi como una adopción, conviven juntos las 24 horas, pero a diferencia de una adopción, los chavales tienen que visitar mensualmente a sus padres biológicos y conservar sus apellidos originales. "La acogida es algo que no acaba de tirar para adelante en Aragón -se lamenta- y yo los tengo a través de Cataluña". El presidente de la Fundación Crisálida explica que la acogida es "ofrecer una paternidad" antes que "darse un hijo", y subraya que es algo que "hay que entenderlo como un servicio". Marqués constituyó la Fundación Crisálida con su hermana, cuya hija tiene discapacidad intelectual, con el objetivo de que todos los usuarios puedan llegar a vivir solos. La entidad dispone de un terreno y ahora quieren construir unas casitas tuteladas. Cuentan también con un taller ocupacional con unos telares manuales y una finca donde quieren hacer un huerto, un horno de pan "y crear una ciudad de los muchachos". Los hermanos Marqués han aportado mucho dinero personal, aunque también han encontrado ayuda en el Gobierno aragonés y en firmas privadas como Ascensores Sales, que ha donado una finca de diez hectáreas con cuatro mil olivos. Y, además, han encontrado el respaldo de gente como Julio Medem, Lola Barrera y Víctor Manuel, que en el prólogo del libro y en más de una entrevista ha llegado a decir que la mejor actuación de su vida fue en un pueblecito de Huesca. El porqué de su apoyo: "Puro romanticismo", supongo. |
Dolors Espinet presente el seu llibre, "La veritat crema" a Horta de Sant Joan a les 13:00h. amb firma de llibres a la Llibreria Serret a les 11:30 h
3. Notícies dimarts, 27 de juliol de 2010 | Comentaris
L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan, Llibreria Serret i Pagès Editors.
Ens complau convidar-vos a la presentació del llibre i firma de llibres a la Llibreria Serret a les 11:30 h.
"La veritat crema"
Una crònica del tràgic incendi d’Horta de Sant Joan de Dolors Espinet
A càrrec de: Àngel Ferràs, Alcalde d'Horta de Sant Joan i Dolors Espinet, autora
L'acte tindrà lloc dissabte 31 de juliol a les 13:00 h. A l'Ecomuseu d'Horta de Sant Joan
Dolors Espinet firmarà 'La veritat crema' de Pagès Editors, dissabte 31 de juliol a les 11:30 del matí a la llibreria Serret
La germana d'un dels cinc bombers dels GRAF morts en l'incendi d'Horta de Sant Joan, Dolors Espinet, ha escrit un llibre sobre els tràgics fets que van tenir lloc ara farà un any. Segons que ha informat l'editorial lleidatana Pagès Editors, el llibre titulat 'La veritat crema. Crònica del tràgic incendi d'Horta de Sant Joan', és el primer volum que acosta els fets ocorreguts a Horta de Sant Joan i escrit en format de crònica personal amb la finalitat de conèixer la veritat dels fets.
Qui som
