Octavi Serret i Cisco de March Editors presentant l'acte. Costat seu hi devia haver Chusé de Gara d'Ediziones, els compiladors dels dos reculls Santi Borrell i Juli Micolau i el president d'Ascuma.
Una vegada estudiats els fets (i els dits) de la jornada del passat diumenge set d'agost passem a detallar les conclusions que composen aquest informe encarregat pel senyor Octavi Serret per tal d'aclarir la responsabilitat d'alguns errors ocorreguts en el transcurs d'una diada tan especial. Cal remarcar, abans de passar al cos de la qüestió, que la majoria de persones participants a les que hem entrevistat (no pas interrogats amb pressió com algú voldrà fer creure) estan d'acord amb l'afirmació "Si no existís l'Octavi, algú se l'hauria d'inventar", la qual cosa dona una idea de la quantitat de llibres que deu arribar a vendre o de favors que li deuen. Però passem als fets concrets. Segons alguns observadors (presents al lloc i d'incògnit, contractats per naltros) la quantitat de detalls esdevinguts i la successió ordenada dels mateixos fa pensar en una mà negra responsable de tota la trama. Evidentment, amb premeditació i traïdoria. No volem ser exhaustius, només pretenem fer un resum dels fets que doni una visió general del que va ser (o podia haver estat) aquell diumenge fatal. Perquè des del temps excessiu d'espera per obtenir el tiquet del dinar (previ pagament i que després resultà totalment obsolet) fins el final de festa amb la punxada de rodes d'alguns vehicles - passant per la manca de sonorització per a recitar els poemes o l'imprevist canvi de menu per un suposat (o no) mal estat del segon plat - es pot comprovar l'existència d'una tensió que va "in crescendo", d'una manera calculada, en progressió (no sabem si aritmètica o geomètica), la qual cosa demostra, sens dubte, la mà d'un autèntic professional del sabotatge al darrera. Ara bé, la nostra experiència ens fa pensar que la quantitat de gent implicada en l'esdeveniment (escriptors, editors, personal, ... etc.) així com la procedència diversa d'aquesta fa poc probable que l'autor sigui només una persona. Es tractaria doncs, segons tots els indicis, d'un grup organitzat. Però, qui i perquè? Aquestes són les preguntes que donen veritable valor a aquest informe i que, de manera confidencial, passem a aclarir: Primer punt.- Tot i el poc temps transcorregut des del dia dels fets, ens hem emprat a fons i, finalment, les nostres investigacions han donat fruits. Segon punt.- La nostra feina està basada en dades concretes i comprovables públicament. Tercer punt.- Agraïm a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset les facilitats per disposar i consultar els periòdics de les últimes setmanes (si sumes el preu de cada un i multipliques pels dies consultats és un pico). Quart punt.- A lo que anàvem. Si està més clar que l'aigua. Els diaris en van plens. Totes les notícies van en la mateixa direcció. La crisi? No. O sí. Aprofitant la crisi ataquem la llengua catalana i de pas despistem el personal i, a la millor, fins i tot els fem creure que la culpa de la crisi és d'aquesta gent estranya que volen mantenir el seu idioma tronat i minoritari. O sigui... Cinqué punt.- A les Illes Balears eliminen el català dels requisits per accedir a funcionari, tanquen televisió Mallorca. Al Pais Valencià volen suprimir les línies educatives en català. A l'Aragó volen derogar la Llei de llengües, que afectarà el català i l'aragonés. A Catalunya alguns partits demanen educació "bilingüe" (entre cometes, agafat amb pinces i tapant-se el nas). En fi ... a qui se li acut voler trencar fronteres ajuntant català, aragonés i castellà? Allò no podia sortir bé. Només faltava que els atropellés lo tren. Encara rai que no s'han hagut de lamentar víctimes.
Conclusió: senyor Octavi Serret és difícil escapar d'un complot político-lingüístic organitzat per poders fàctics. Jo de vostè llogaria un servei de seguretat. Per si les mosques (Naltros li podem oferir, si arribem a un acord amb el preu)
Altres qüestions a tenir en compte: 1.- No hi hagué cap mort. 2.- Quatre dels autors eren de Falset i una dotzena estaven implicats en Un riu de crims 3.- El tren no passa per aquella via. 4.- Montse Castellà i Santi Borrell no sabem si han arribat a casa. Això seria matèria per a un altre informe.
Suyos afectuosamente, Johnson&Johnson, detectius
Fede Cortés i senyora en una nebulosa (de vapors alcohòlics?) O és que al fotògraf Octavi Serret li feia efecte el verí que li havien subministrat? Una mostra gràfica de com va anar la cosa per il.lustrar aquest informe tan eixut.
Tant de bo "poesia a la frontera" esdevingui el llibre que cada any s’editarà coincidint amb laTrobada d’autors al Matarranya a principis d'agost a la Lliberia Serret. No hi he pogut anar avui, a la presentació oficial d'aquest primer volum a casa de l'Octavi Serret a Vallderroures, però ja sé que s'ho estan passant molt molt bé!!!
La frontera és un concepte. I és una manera d’entendre el món.Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països. Abans de l’establiment de fronteres precises, hi havia terres de ningú o neutrals entre els diferents territoris i els elements del relleu físic, com les muntanyes o els rius, actuaven de barrera entre les comunitats.Moltes fronteres es van traçar per la força, sense comptar amb el beneplàcit de la població i dividint ètnies i nacions. Aquest fet ha estat la causa de nombroses guerres al llarg de la història. Altres conflictes es deuen al desig d’expansió d’un país, que viola la frontera amb un altre. El contraban i el tràfic organitzat desfan les fronteres. El pitjor és quan l’individu incorpora la frontera i la fa seva en tot allò que pensa. La frontera esdevé la marca d’una alienació ferotge. La frontera separa. A banda i banda, dues vides es desconeixen i aquest llibre pretén lligar-les. La traducció és, alhora, una frontera i la superació de la frontera.
7.Trobades al Matarranya
diumenge, 31 de juliol de 2011 | Comentaris
El llibre que teniu a les mans, és fruit de la compilació per part de Santi Borrell dels treballs que 95 autors/es sense fronteres, han escrit en la llengua que millor reflecteixen els seus sentiments: en llengua castellana, aragonesa i,o catalana, sense tenir en compte els seus orígens i que millor que aquest treball; poesia a la frontera, esdevingui en el llibre que anyalment s’edita coincidint amb la Trobada d’autors al Matarranya.
La frontera és un concepte. I és una manera d’entendre
el món.
Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països.
Abans de l’establiment de fronteres precises, hi havia terres
de ningú o neutrals entre els diferents territoris i els
elements del relleu físic, com les muntanyes o els rius,
actuaven de barrera entre les comunitats.
Moltes fronteres es van traçar per la força, sense comptar
amb el beneplàcit de la població i dividint ètnies i nacions.
Aquest fet ha estat la causa de nombroses guerres
al llarg de la història.
Altres conflictes es deuen al desig d’expansió d’un país,
que viola la frontera amb un altre.
El contraban i el tràfic organitzat desfan les fronteres.
El pitjor és quan l’individu incorpora la frontera i la fa seva
en tot allò que pensa. La frontera esdevé la marca d’una
alienació ferotge.
La frontera separa. A banda i banda, dues vides es desconeixen
i aquest llibre pretén lligar-les.
La traducció és, alhora, una frontera i la superació de la
frontera.
Ricard Ripoll.
POESIA A LA FRONTERAclama a la vibració lírica, èpica, dramàtica o divertida des d’un territori que comparteix la fraternitat amb totes les persones: el territori del cor. Les llengües s’unifiquen en un idioma comú, el de la solidaritat i l’enteniment, més enllà de variacions fonètiques o sintàctiques, pel damunt de les modalitats gramaticals que han generat la història i la distància. La màgia de la literatura, i especialment la de la poesia, consisteix en despertar unes emocions i provocar uns sentiments que alimentin l’ànsia interior de les persones. Per entendres i compartir. Aquest llibre assolirà vincular la ment desperta i el cor obert no tant sols dels autors, sinó també de tots el que tinguin la sort de gaudir dels seus poemes.
EM
POESÍA EN A BUEGAclama enta o tremito lirico, epico, dramatico u chuzón dende un territorio que comparte fraternidá con toz os umanos: o territorio d’o corazón. As luengas s’achuntan en un idioma común, o d’a solidaridá e d’o entendimiento, dillá de bariazions foneticas u sintauticas, por denzima de modalidaz gramaticals que han chenerato a istoria e a distanzia. A machia d’a literatura, más que más d’a poesía, consiste en esbellugar unas emozions e produzir unos sentimientos que alimenten l’angluzia profunda d’os umanos por entender-sen e compartir. Iste libro ba á aconseguir aunir o esmo dispierto e o corazón ubierto no solamén d’os autors, so que tamién de toz aquels que tiengan a fortuna d’espleitar d’os suyos poemas.
FN
POESÍA EN LA FRONTERA llama a la vibración lírica, épica, dramática o jocosa desde un territorio que comparte fraternidad con todos los humanos: el territorio del corazón. Las lenguas se reúnen en un idioma común, el de la solidaridad y el entendimiento, más allá de variaciones fonéticas o sintácticas, por encima de las modalidades gramaticales que han generado la historia y la distancia. La magia de la literatura, y especialmente la de la poesía, consiste en despertar unas emociones y provocar unos sentimientos que alimenten el ansia profunda de los humanos por entenderse y compartir. Este libro va a conseguir vincular la mente despierta y el corazón abierto no sólo de los autores, sino también de todos quienes tengan la fortuna de disfrutar de sus poemas.
Abans de l'estiu, vaig rebre un correu delSanti Borrellque em convidava a participar en una antologia de poesia dedicada a la frontera. La proposta havia sorgit del llibreterOctavi Serreti deMarch Editori era, de moment, una iniciativa encara poc definida. Però com que era una oportunitat per pensar en el concepte de frontera sense cap idea prèvia, m'hi vaig agafar i unes setmanes després vaig enviar els tres poemes que m'havien demanat.
Ara, aquell projecte ja és un llibre que es presentarà a Vall-de-roures el diumenge 7 d'agost en el qual hi ha participat una munió de poetes en aragonès, en castellà i en català. La presentació quedarà emmarcada dins la6a Trobada d'autors ebrencs al Matarranyai estic segur que, entre moltes altres coses, també servirà per reflexionar sobre la pressió que exerceixen alguns polítics peraixecar murs lingüísticsallà on les persones han estat capaces de viure, cadascú a la seva manera, d'una forma tranquil·la i natural.
En el llibre, i segur que també en la trobada, hi haurà visions i veus molt diverses perquè passa de 90 el nombre de poetes que hi participem. Això farà que el concepte de frontera es pugui abordar des de molts i molts punts de vista i, també, des de vivències ben diferents. Pel que fa al meu cas, m'he volgut referir a algunes fronteres que no són estrictament geogràfiques però que sí tenen, en canvi, una relació del tot directa amb els límits de l'individu. Per això he volgut parlar de les fronteres de la pobresa ide la gana, de les del sexe idels cossosi dels límits de la vida ide la mort. Però a banda del que jo hagi pogut dir, ara ja tinc ganes de tenir el llibre a les mans per llegir què n'han dit tota la resta de poetes participants, perquè estic segur que el nostre serà un debat molt més viu i ric que el delsinteressos partidistes dels polítics.
El responsable de la llibreria Serret de Vall-de-roures (El Matarranya) comenta la intenció de Luisa Fernanda Rudi, nova presidenta de l'Aragó, de modificar la Llei de llengües per deixar de considerar el català com a llengua pròpia
Tan 'Poesia de frontera' com 'Val de Zafán' són dos llibres coeditat per la llibreria Serret i March editors, del Vendrell. Els volums encara no han sortit. Es presentaran el 7 d'agost a la llibreria Serret dins l'aplec anual d'autors ebrencs que organitza Octavi Serret.
Les paraules de la senyora Luisa Fernanda Rudi no m'agafen per sorpresa. Ja ens ho esperàvem els que treballem per la llengua catalana. Sabíem que la primera cosa que faria seria limitar el català. Aquesta actitud ens farà anar enrere. I trobo malament i de molt mal gust que rebati una llei amb aquesta intenció. Però no vull entrar en temes polítics, perquè el tema lingüístic és un tema del dia a dia i no s'hauria de polititzar.
La meva opinió és des de la part pràctica, de l'ús de la llengua al carrer i l'ús de la llengua literària, ja que em moc entre llibres i entre autors. Aquesta famosa Llei de llengües del 2009 és tan 'light' que en alguns municipis ni tan sols s'ha aplicat. Això al Matarranya no ha passat tant, però sí a comarques com la Llitera. Ara, jo sempre ho dic: mentre la gent del Matarranya segueixi parlant en el nostre català, estem salvats. Perquè 'ells' no volen reconèixer que parlem català. Per a 'ells' és una falta de respecte que en una part de l'Aragó es parli aquesta llengua.
Ara, el gran repte és l'escola. Tenim dret a estudiar el català, però aquest any a l'educació primària només se'n feia mitja hora la setmana, i a l'ensenyament secundari encara pitjor, perquè era una assignatura optativa. Tant de bo tinguéssim una assignatura de català a l'escola, tot i que sempre he defensat que hauria de ser amb la nostra variant.
Els polítics utlitzen la llengua per buscar confrontació. Jo faig tot el contrari: cercar la convivència lingüística, unir territoris. Tenim una realitat trilingüe, i avui totes tres llengües conviuen perfectament al Matarranya. Nosaltres potenciem aquesta convivència amb iniciatives com el llibre 'Poesia a la frontera', una antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana. Hi participen noranta poetes, molts de la Franja, però també alguns dels millors de Catalunya i alguns dels millors de l'Aragó. L'antologia és feta per Santi Borrell.
Aquesta 'Poesia de frontera' neix per culpa d'un altre llibre, 'Val de Zafán', on recuperem textos sobre el nostre tren, que ara és una via verda. El tren és una referència del nostre territori i un nexe d'unió. Artur Quintana n'és el curador. Amb iniciatives com aquestes hem intentat unir el territori i les llengües. A més, els llibres són una bona manera que els poetes, els escriptors, els intel·lectuals, s'enriqueixin i es coneguin.
Llibreria Serret és un punt de trobada de lectors i escriptors, tan físicament com virtual. Envieu-nos els vostres escrits per publicar-los al bloc (podeu contactar mitjançant el formulari de contacte). Visiteu les seccions d'Autors Ebrencs i Mataraña per llegir i trobar articles i autors que ja han participat.
Si quieres visitar la sección en castellano, haz clic sobre el siguiente enlace para acceder al Matarraña literario:
