Tot va ser res,

un dolor que va fugir

a la profunditat de les ombres,

un amor que s’estinguí

filtrat pel sedàs clarobscur

del llindar de les paraules,

deixat una empremta present

segellada en el camí del temps,

que romandrà en el passat,

en l’oblit...

I abraçaré altres futurs

que encara estan per dibuixar,

per albirar, per marcar,

en el teu mirar cristal·lí,

transparent,

que desperta la claredat

enteranyinada de núvols

grisos que juguen i passegen

pel meu cel blau.

Espais de música i de versos

que acaricien i alimenten

el meu cor... per seguir, per somiar,

per allà, on em porti el vent,

esperant aquell amor,

que no he perdut,

jo el veig al fons de les aigües

del meu riu estimat,

dels teus ulls.

Els ulls fets de gotims de vida

que m’observen cada dia,

uns dies ressecs, altres plujosos,

trists, alegres, immersos

a l’aigua dolça de l’Ebre,

en la meva ànima

hi és reflectida, un dia

o una nit, aquests instants sublims

que encara no he viscut,

no són lluny...

No són meus, ni de ningú.

Glòria Fandos

Llegó, otra vez la algarabía de agosto,

las guirnaldas de papel,

las canciones de verbena,

si Adelita se fuera con otro,

dónde está la escalera, la escalera dónde está,

no te vayas de Navarra,

llegó la risa inquieta de un niño,

el deseo pintando los ojos de una joven,

la luna nadando en los labios del amor,

el río remando con galope de sangre,

la memoria de un anciano

coleccionando imágenes de otras fiestas,

siempre de fondo sonando canciones,

guapa, guapa y guapa,

y mis manos en tu cintura,

y nos dieron las diez y las once... hasta las tres,

llegó, llega la Fiesta Grande,

 ataviada su desnudez febril

de papeles de colores,

para durante una mano de días

cogerte las dos manos

y preguntarte si bailas

la canción más hermosa del mundo

que alguien compuso perdido en tus ojos. 

Festa Major

S'inclina com una ballarina l'almanac

i fa voltes subtils i lleugeres

dignes de les que la mar

fa per celebrar els seus millors blaus,

és temps de celebracions,

el dies duen robes del color de l'estiu,

taques d'estels riallers,

neguits de dits entremaliats

per una pell que fa mal de tan bella,

somnis d'ulls oberts

que es neguen a dormir

per no despertar-se,

cors de multituds febrils

que comparteixen amb deler

els distins sons de la tribu de la música,

les distintes aromes dels respirs humans

i certs silencis que voldrien dir

amb majúscules d'idioma de lluna:

el Rei dels verbs

a les oïdes de l'ama i senyora

dels millors adjectius que existeixen.