La Fàbrica de Solfa i l’Observatori del Mas de Bunyol reben la distinció ‘Te’ de Teruel al seu treball turístic

comarquesnord.cat, Matarranya
» dijous, 3 de novembre de 2011

Una edició mes, les empreses d’allotjament i turisme del Matarranya han estat distingides als premis ‘Te’ de ‘Teruel, Versió Original’ que cada any organitze la Diputació de Teruel, coincidint amb lo Dia del Turisme. En concret, enguany han estat distingits La Fàbrica de Solfa’ de Beseit en la modalitat ‘Establiment amb encant’ i l’Observatori del Mas de Bunyol de Valderrobres, qui ha estat condecorat amb la ‘Te’ a ‘Empresa d’oci i aventura’. Doble alegria per tant a les empreses turístiques de la nostra comarca, que gairebé tots estos anys han rebut algun reconeixement d’estes característiques.

La Fàbrica de Solfa és un restaurant de Beseit que va obrir les portes a l’abril del 2009 i que està situat en un antic molí paper aixecat al segle XVIII i a la vora del riu Matarranya, pegat al pont de pedra del segle XVI de Beseit i l’ermita gòtica de Santa Anna. La decoració interior jugue amb les seues parets de pedra tosca típica de l’alt Matarranya combinat amb una decoració moderna. A més, les vuit habitacions se situen a les plantes miradors on antigament s’eixugave el paper artesanal, i cadascuna d’elles porte el nom de les vuit fàbriques de paper històriques de Beseit.

Per la seua banda, la ‘Te’ a empresa d’aventura i oci ha estat atorgada a l’Observatori Mas de Bunyol de Valderrobres, un espai ubicat a la partida de l’ombria i que el seu origen prové d’una granja de conills a la que s’aproximaven esporàdicament voltors. Lo projecte va anar creixent amb la creació d’una voltonera on se podien veure els animals. Esta iniciativa va suposar la creació de la Fundació Matarraña Nature per a la conservació, estudi i introducció d’espècies, fomentant la cura i respecte del patrimoni mediambiental.

Pel que fa a estos reconeixements, Javier Moragrega, de La Fàbrica de Solfa, va destacar que “jo sempre dic que ja és un reconeixement fer una empresa a la província de Teruel” i estes distincions “són un reconeixement a la teua labor i a les persones que vivim a estos territoris. Lo reconeixement és a tots los empresaris, siguen del sector que siguen”. En este sentit, Moragrega va fer èmfasi en que des dels anys 90 “se va produir un abans i un després al Matarranya amb La Torre del Visco” al món del turisme, qui va crear “una filosofia d’espais amb encant i diferenciador a altres comarques”.

En este sentit, Moragrega va remarcar que “ara tenim una oferta de qualitat molt important i un paisatge molt agradable on se barrege l’entorn muntanyós amb l’agrícola”. I estar presents a estos premis “té mèrit i vol dir que estem fent les coses bé a nivell d’empreses privades, i el Matarranya va consolidant-se com destí d’interior amb moltes possibilitats. Tenim 30 establiments de gama mitja-alta a la zona i un destí bastant competent”. Lo lliurament dels premis serà a l’església de Sant Pedro de Teruel.

Falgás rep la Medalla a Empreses Centenàries que concedeix la Fundació Basilio Paraíso

comarquesnord.cat, Fontdespatla
» dimarts, 28 de juny de 2011

En només dos mesos, la Ferreteria Falgás de Valderrobres ha rebut dos grans reconeixements a la seua llarga i consolidada trajectòria empresarial. L’últim d’ells va ser la Medalla a les Empreses Centenàries de la Comunitat d’Aragó que cada any concedeix la Fundació Basilio Paraíso, i que posa en èmfasi “l’esforç, lo compromís, la innovació i el valor de ser empresari durant diverses generacions”, va destacar Manuel Teruel, president de la Fundació Basilio Paraíso i la Cambra de Comerç i Indústria de Saragossa durant lo lliurament de les distincions.

La Fundació Basilio Paraíso va fer lliurament de la Medalla a Mercedes Falgás i Juan José Moreno de Valderrobres, anteriors propietaris de la Ferreteria Falgás. De fet, i des de l’any 2008, lo negoci el dirigeixen Raúl Ber i Anabel Segura, los seus nebots, que s’han convertit en la cinquena generació al comandament de la històrica empresa de la capital del Matarranya. La Fundació Basilio Paraíso va premiar la llarga trajectòria empresarial de la Ferreteria Falgás, que va ser fundada l’any 1868 per Salvador Zapater en una època en què es requerien claus, ferradures i eines per al camp.

Precisament, Juan José Moreno, antic propietari de la Ferreteria Falgás de Valderrobres, va apuntar que estos premis “són una satisfacció personal. Són uns reconeixements que ens van donar una alegria enorme. Són més de 140 anys de trajectòria en què l’empresa ha mantingut la essència de sempre, que són l’honradesa i el servei al públic”. Una empresa centenària que “ha passat de pares a fills, de pares a gendres, i ara a nebots. 140 anys en què ha passat de tot, amb crisis molt fortes que s’han superat” i sempre apostant per la innovació.

 31è PREMI SANT JOAN UNNIM DE LITERATURA CATALANA

Andreu Martín guanya el Premi Sant Joan Unnim

de literatura catalana per Cabaret Pompeya

 

 

Policíaca i històrica, la novel·la retrata la Barcelona del 1900 al 1945 a través de les vicissituds de tres amics nascuts amb el segle XX

 

 

L’escriptor barceloní de novel·la negra Andreu Martín ha guanyat el 31è Premi Sant Joan Unnim de literatura catalana per la novel·la Cabaret Pompeya, un passeig per la història de la Barcelona de la primera meitat del segle passat a través de tres amics que es coneixen al music hall que bateja l’obra. El guardó el convoca l’Obra Social d’Unnim i és un dels més ben dotats en llengua catalana: 60.000 euros lliures d’impostos i a banda dels drets d’autor; Edicions 62 es farà càrrec a l’octubre de l’edició comercial de l’obra guanyadora.

 

 

Andreu Martín (1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra des que, en 1979, va publicar Muts i a la gàbia. En 1980 va rebre el Premi Círculo del Crimen per Pròtesi, que va ser adaptada al cinema per Vicente Aranda, i posteriorment ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com Si és no és (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), Barcelona connection, L’home que tenia raor (les dues amb Premis Hammett concedits per l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs), Bellíssimes persones (que, a més del Premi Hammett també va rebre el Premio Ateneo de Sevilla) o De tot cor (Premi Alfons el Magnànim). També ha fet incursions en el gènere eròtic amb Espera, ponte así (Premi La Sonrisa Vertical), en el gènere esportiu (Hat trick) i, sobretot, en l'àmbit de la novel·la infantil on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, No demanis llobarro fora de temporada, va rebre el Premi Nacional de Novel·la Juvenil.

Casa Falgás de Valderrobres rep el premi Empresa Teruel 2011 a la Trajectòria Empresarial

comarquesnord.cat, Vall-de-roures
» dilluns, 21 de març de 2011

La Ferreteria Falgás de Valderrobres va rebre el passat dijous 17 de març lo premi Empresa Teruel 2011 a la Trajectòria Empresarial pels seus més de 140 anys al servei dels seus veïns. Se tracte d’una empresa familiar que ja ha passat per quatre generacions i que va ser fundada l’any 1868 per Salvador Zapater Moliner. Lo premi va ser lliurat als seus actuals propietaris i hereus durant la cerimònia d’estos premis que se va celebrar a Teruel capital.

A més, als Premis Empresa Teruel 2011, Control Glass, empresa especialitzada en vidres per a la seguretat, va obtindre el Premi Empresa Teruel 2011. Estos premis estan promoguts per l’Institut Aragonès de Foment, la CEOE de Teruel, la Confederació empresarial CEPYME i la Cambra de Comerç i Indústria de Teruel. A més, l’entrega d’estos premis va estar presidida pel vicepresident del Govern d’Aragó, José Ángel Biel, qui va apuntar que són un reconeixement al paper dels empresaris en un moment especialment complicat.

En este sentit, Biel va destacar que “la solució de la crisi són les empreses. Tenim 100.000 aturats a Aragó i jo no conec altre procediment per a resoldre l’atur que sigue creant ocupació, i la creació d’ocupació procedeix fonamentalment de les empreses. No desaprofitaré cap oportunitat per a dir que cal donar suport a les empreses des de tots los punts de vista, que cal sumar el públic i el privat, i llançar uns d’altres, que cal creure en les empreses, facilitar les coses. Les administracions han d’intentar que les empreses puguen crear ocupació”.

A més de Casa Falgás, Territorio Dinópolis va rebre el Premi Honorífic al Desenvolupament Turístic. Recordem que Territorio Dinópolis està format per un gran parc ubicat a Teruel i integrat també per cinc innovadors museus repartits per tot lo territori. En concret, trobem lo Legendark de Galve, la Región Ambarina de Rubielos de Mora, lo Bosque Pétreo de Castellote, lo Mar Nummus de Albarracín i, com no, lo Inhóspitak de Pena-roja.

L’autora del Premi Nadal sobre La Pastora signarà el seu llibre a Vall-de-roures

» Premi Nadal

Un psiquiatre de la Sorbona especialitzat en ments criminals viatja a la Barcelona de 1956. Vol realitzar un estudi sobre el cas de Teresa Pla Meseguer, cridada La Pastora, una dona acusada de vint-i-nou morts. Es tracta del maqui més buscat per la Guàrdia Civil, i s’ha convertit en una llegenda popular perquè segueix lliure. Solament un periodista barceloní sembla tenir claus importants entorn del personatge, però el que el viatger francès li proposa és alguna cosa fora del normal: no desitja dades sobre Teresa, sinó una trobada cara a cara.

L’idealista Lucien Nourissier i el cínic Carlos Infant emprendran aquest viatge a les terres del Maestrazgo, on s’amaga el seu objectiu gairebé impossible. Al llarg de la seva investigació hauran de sortejar la vigilància dels guàrdies, distingir les pistes veritables de les falses i esquivar els mil obstacles que els surten al pas. La novel·la es converteix llavors en una recerca, en una fugida, en una aventura que ens descobreix les misèries i la humanitat d’una Espanya terrible. I en el centre d’aquest relat cru i fascinant que es llegeix sense treva, més enllà del mite del guerriller, emergeix el personatge insospitat de la Pastora, històric i real, que va anar tant dona com a home i sempre va estar en fugida del món i de si mateix. On ningú et trobi és una novel·la de redescubrimiento del nostre passat i sobre la infinita solitud de l’ésser humà.

Alicia Giménez Barlett és l’escriptora que creà la saga de novel·les de la detectiu Petra Delicado.