El responsable de la llibreria Serret de Vall-de-roures (El Matarranya) comenta la intenció de Luisa Fernanda Rudi, nova presidenta de l'Aragó, de modificar la Llei de llengües per deixar de considerar el català com a llengua pròpia
Tan 'Poesia de frontera' com 'Val de Zafán' són dos llibres coeditat per la llibreria Serret i March editors, del Vendrell. Els volums encara no han sortit. Es presentaran el 7 d'agost a la llibreria Serret dins l'aplec anual d'autors ebrencs que organitza Octavi Serret.
Les paraules de la senyora Luisa Fernanda Rudi no m'agafen per sorpresa. Ja ens ho esperàvem els que treballem per la llengua catalana. Sabíem que la primera cosa que faria seria limitar el català. Aquesta actitud ens farà anar enrere. I trobo malament i de molt mal gust que rebati una llei amb aquesta intenció. Però no vull entrar en temes polítics, perquè el tema lingüístic és un tema del dia a dia i no s'hauria de polititzar.
La meva opinió és des de la part pràctica, de l'ús de la llengua al carrer i l'ús de la llengua literària, ja que em moc entre llibres i entre autors. Aquesta famosa Llei de llengües del 2009 és tan 'light' que en alguns municipis ni tan sols s'ha aplicat. Això al Matarranya no ha passat tant, però sí a comarques com la Llitera. Ara, jo sempre ho dic: mentre la gent del Matarranya segueixi parlant en el nostre català, estem salvats. Perquè 'ells' no volen reconèixer que parlem català. Per a 'ells' és una falta de respecte que en una part de l'Aragó es parli aquesta llengua.
Ara, el gran repte és l'escola. Tenim dret a estudiar el català, però aquest any a l'educació primària només se'n feia mitja hora la setmana, i a l'ensenyament secundari encara pitjor, perquè era una assignatura optativa. Tant de bo tinguéssim una assignatura de català a l'escola, tot i que sempre he defensat que hauria de ser amb la nostra variant.
Els polítics utlitzen la llengua per buscar confrontació. Jo faig tot el contrari: cercar la convivència lingüística, unir territoris. Tenim una realitat trilingüe, i avui totes tres llengües conviuen perfectament al Matarranya. Nosaltres potenciem aquesta convivència amb iniciatives com el llibre 'Poesia a la frontera', una antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana. Hi participen noranta poetes, molts de la Franja, però també alguns dels millors de Catalunya i alguns dels millors de l'Aragó. L'antologia és feta per Santi Borrell.
Aquesta 'Poesia de frontera' neix per culpa d'un altre llibre, 'Val de Zafán', on recuperem textos sobre el nostre tren, que ara és una via verda. El tren és una referència del nostre territori i un nexe d'unió. Artur Quintana n'és el curador. Amb iniciatives com aquestes hem intentat unir el territori i les llengües. A més, els llibres són una bona manera que els poetes, els escriptors, els intel·lectuals, s'enriqueixin i es coneguin.
Octavi Serret, llibreter
(Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb)
Llegir + del mateix tema: www.vilaweb.cat/noticia/3909706/20110713/pp-esten-lofensiva-catala-franja.html

30/06/2011 Joaquín Carbonell
–Espero que sí; el público de esta zona suele ir a la playa y todos mis clientes se llevan libros.
–También vendrán otros al Matarraña.
–Muchos. Incluso algunos vienen a firmar. Para este fin de semana tengo a un chaval de Alcañiz que firma Los Portales del tiempo, de Rubén Pascual. El libro es un poco surrealista, sus fantasías, sus experiencias...
–Usted tiene una librería que se la disputan los grandes autores españoles.
–Eso es cierto; entre ellos tú. El 9 de julio viene Elisenda Roca, ¿la recuerdas de Cifras y letras?, que viene con la décima edición de Vamos a ser padres. Han estado también escritores como Lorenzo Silva, Martínez Láinez o la propia Ana María Matute.
–¿Qué encuentran en Valderrobres?
–Encuentran sobre todo firmar muchos libros, pero de paso algunos visitan el Matarraña.
–Hay mucha literatura sobre esa comarca y el Ebro, ¿verdad?
–Mucha, el último que se ha publicado es el de Luis Felipe Navarro, Bajo el cielo del Matarraña.
–¿Y se consumen?
–Claro, yo intento que se vendan y se lean. Editamos muchísimo sobre nuestra comarca. Y van desde poesía, guías, pero incluso hasta novela negra del territorio.
–¿Hay un best seller claro para este verano?
–Yo uno de los best sellers que he vendido mucho es el Premio Nadal: Donde nadie me encuentre.
–¿Aun se sigue vendiendo ´Entre costuras´?
–Se ha vendido mucho pero ya se ha parado... Uno de los que se están vendiendo mucho aquí esEl secreto de Picasso, de Francesc Miralles, que transcurre en Horta de San Joan, y cuenta la llegada de Picasso a casa de su amigo Pallarés de Horta. Ha tenido la deferencia que incluirme como personaje real en el libro.
–¿Echan de menos un autor sueco para este verano?
–Yo, sinceramente no. Prefiero a Jaume Benavente con su novela negra ambientada en Holanda,El cuaderno de Niccolas Klenn. Y te digo una cosa, espero que tu libro sobre Sabina sea un superventas.
–¿Un librero tiene que leer mucho?
–Tiene que hacerlo. Mucho lo leo entre líneas, picando, pero hay que leer porque a menudo la gente me pide recomendación.
–Y conoce los gustos de todos sus clientes?
–Hay que conocerlos. Antes de entrar yo ya sé lo que quieren.
–¿Qué leerá usted en sus vacaciones?
–Las cinco muertes del varón airado, de Jorge Navarro; ambientada en la Barcelona de 1893, con el ambiente del anarquismo .
FELICITATS OCTAVI
Les meves felicitacions i la més sincera enhorabona a l’amic Octavi Serret, de tot cor, pel “Premi Nacional de Cultura” atorgat per la Generalitat de Catalunya. Octavi es mereix aquest Premi i més, per la seva tenacitat, llibreter exemplar, que defensa la seua parla, la llengua materna de la població que ha nascut i ha crescut, Vall-de-roures, on s’ha enriquit, culturalment i ho està fent dia a dia amb el seu esforç, que més que un esforç, per ell és una il·lusió, una vocació que ens transmet a tots els que tenim la sort de visitar-lo i gaudir de les seves atencions i amistat.
Personalment li dedico el meu agraïment més sentit, a més de la seva amistat m’ha obert les portes del seu bloc, el seu recolzament, la seva llibreria per presentar els meus llibres i fer recitals de poesia, acompanyada o en solitari. Sempre amb la bona acollida, a part d’ell, dels seus clients diaris que omplen el seu establiment. Un punt de trobada Cultural molt important, per a Autors Ebrencs, del Matarranya, del Maestrat i de més enllà, no hi ha fronteres. Organitza Fires Literàries, molt exitoses, de les quals he participant i he gaudit.
A part de gaudir de la riquesa del seu bloc, he llegit a molts autors. He participat en antologies de les Editorials d’Aeditors, Cossetània, compartint lletres amb molts amics, amigues, companys, companyes, tant bons escriptors i escriptores, alguns coneguts i altres que he conegut. Concretament a les antologies de relats d’Aeditors, “Estius a l’Ebre’ i “El riu que Parla”, de Cossetània “Ebre blook” i antologia poètica “Lletres de casa” de March Editor, compilat per Emigdi Subirats, gràcies, ha estat un honor participar. També les gràcies molt extenses a l’Octavi Serret, el seu bloc m’ha ofert una finestra oberta a un cel blau intens, infinit...atapeït de lletres i de llibres, de paper i tecnològics. Gràcies i, una vegada més, felicitats, Octavi.
Glòria Fandos
Tortosa ( Tortosa)
A L’ OCTAVI SERRET
A la llibreria Serret
tots els llibres trobaràs,
és l’Octavi el llibreter
el que te’ls farà estimar.
Amb simpatia i anhels
que desprèn la seva persona,
paraules lliures al paper,
bellesa i impuls de papallona.
Organitza trobades
i vetllades literàries,
lletres que són cantades
i ens apropa les distàncies.
Com autora Ebrenca
li estic molt agraïda,
em sento lliure com un ocell
respirant alenades a la vida,
volant a la matinada
pels núvols tous d’un blau cel.
I m’ha deixat el seu bloc,
per tenir unió i força,
i les lletres baixaran
per l’aigua dolça de l’Ebre
coneixeran tot el món,
la riquesa que s’escampa,
mostraré el tresor
que del cor i la ment s’escapa
una carta de presentació
que serà la millor estampa.
Glòria Fandos