Les contradiccions del Ramon Llull per Jordi Cervera

El blog del Jordi Cervera: Les contradiccions del Ramon Llull



Curiosos els designis de la paraula i de la lletra impresa. El premi més ben dotat de les lletres catalanes, el Ramon Llull, va a parar a Nuria Amat (sense accent), una escriptora que ha bastit una llarga trajectòria només en castellà i que fins i tot en va fer bandera quan va esclatar la polèmica agra i estèril al voltant de la cultura catalana convidada a la fira de Frankfurt.
El més divertit i a la vegada amarg en aquests assumptes és veure que quan l’escriptora que, per cert en una entrevista que hi ha penjada a la seva pàgina web diu “Desconfío de los premios comerciales literarios, aprecio mucho más los premios por obra publicada”, rep els 90.000 euros del guardó, justifica el canvi de registre lingüístic al•legant que, de vegades, “els personatges manen i en aquest cas em van parlar en català”. Molt oportú aquest imperatiu, sense dubte.

Nuria Amat

Sense qüestionar en cap moment la seva validesa literària, Nuria Amat em sembla una magnífica escriptora, resulta curiós constatar aquestes profundes contradiccions i comprovar com les coses que s’han defensat amb vehemència, es tornem fum davant d’un bon taló.

El guardó del premi Ramon Llull

Ara estic desorientat, no sé si el català ha guanyat una nova gran veu o la cultura catalana ha perdut un bon premi literari.
Article complet

El setmanari digital: Ramon Solsona guanya el 51è Premi Sant Jordi amb la novel·la 'L'home de la maleta'


Ramon Solsona guanya el 51è Premi Sant Jordi amb la novel·la 'L'home de la maleta'
El guanyador del 51è Premi Sant Jordi ha estat l'escriptor Ramon Solsona per la novel·la 'L'home de la maleta'. Aquest és el guardó més prestigiós entre els més de deu premis literaris i de comunicació que s'entreguen anualment a la Nit de Santa Llúcia. També coneguda com la Festa de les Lletres Catalanes la vetllada se celebra aquest divendres a Viladecans. És considerada la vetllada literària més important en llengua catalana, amb altres guardons com el Premi Mercè Rodoreda de contes o el Premi Carles Riba de poesia. En l'àmbit de la comunicació, s'estrena el 1er Premi Òmnium de Comunicació, repartit entre el diari electrònic Vilaweb i el documental de TVC 'Adéu, Espanya?'
De: P. Cortina  

El guanyador del 51è Premi Sant Jordi ha estat Ramon Solsona per la novel·la 'L'home de la maleta'. Maria Rosa Font -Premi Carles Riba-, Alba Dedeu -Premi Mercè Rodoreda- o Salvador Macip i Sebastià Roig -Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil-, són altres guardonats.

La Nit de Santa Llúcia és una vetllada literària i també artística. Sempre itinerant, enguany Viladecans ha acollit la Festa de les Lletres Catalanes. El director de Comediants, Joan Font, ha dirigit la proposta artística de la nit, que ha consistit en l' actuació de l'Agrupació Mossèn Cinto Verdaguer -formació local fundada el 1972-, el grup de cant coral 'Cor de Teatre' i la companyia d'artistes plàstics 'Càndida'.

Però més enllà de l'espectacle, la nit ve marcada per l'entrega d'una dotzena de premis literaris i de comunicació catalans. Els molts guardons que es lliuren en el marc d'aquesta vetllada es divideixen en quatre categories: Novel·la, poesia i contes i narracions; Mitjans de comunicació; Literatura infantil i juvenil, i Assaig.

Ramon Solsona, el gran vencedor
El Premi Sant Jordi de novel·la és el més prestigiós dels guardons atorgats. L'escriptor Ramon Solsona ha estat el guanyador de la seva 51a edició amb la novel·la 'L'home de la maleta', una obra que explica la història d'un antic músic de ball que, en quedar-se vidu, decideix vendre el pis i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. 

Aquest guardó va ser instituït el 1960 per Òmniu Cultural, i el convoca aquesta entitat juntament amb Enciclopedia Catalana i Edicions Proa. El premi està dotat amb 60.000 euros en concepte d'avançament de drets d'autor. A més, també es lliura un premi a la novel·la finalista, amb una dotació de 10.000 euros.L'escriptor Jordi Cabré ha estat reconegut com a finalista d'aquest guardó per la novel·la 'Després de Laura'. 

En ordre de rellevància, el 52è Premi Carles Riba de poesia ha estat per Maria Rosa Font, per l'obra 'Un lloc a l'ombra', i el 13è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per a Alba Dedeu, per 'Tres ànimes i altres contes'.

Mitjans de comunicació
En la categoria de 'mitjans de comunicació', la Nit de Santa Llúcia introdueix enguany una novetat. Els antics premis Òmnium de ràdio i i televisió han donat pas a un guardó que premia 'qualsevol format o suport en l'àmbit dels mitjans de comunicació', el 1er Premi Òmnium de Comunicació. Proclamat aquesta setmana, el guardó ha estat pel diari electrònic Vilaweb i pel documental 'Adéu, Espanya?' de Televisió de Catalunya.

Literatura infantil i juvenil
Pel que fa a la categoria de Literatura infantil i juvenil, els guardons són tres. El 37è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ha estat per Salvador Macip i Sebastià Roig, amb la novel·la 'Ullals'. El 48è Premi Josep M, Folch i Torres de novel·les per a nois i noies ha recaigut en David Nel·lo, per 'Ludvig i Frank'. Finalment, el 3er Premi Esport i Ciutadania de narrativa infantil se'l ha endut Josep-Lluís Roig, per 'Insuficient s'escriu amb sang'.

Assaig
Tres guardons integren aquesta categoria. El 21è Premi Joan Maragall d'assaig sobre cristianisme i cultura se'l ha endut Jaume Mensa am 'Amor fina e complida. Arnau de Vilanova i les teories de l'amor'. El 27è Premi Ferran Soldevilla de biografia, memòries i estudis històrics. Pel que fa al 25è Premi Joan Profitós d'assaig pedagògic, ha quedat desert.


Article complet

La lectura publica de Bellmunt del Ramón Mur al Finestró de Gràcia

El Finestró de Gràcia
Un altre 15 d’agost a Bellmunt

Diumenge 15 d’agost, un cop més l’amic Ramón Mur organitzà la jornada de lectura “El porvenir de mi pueblo” al pati de la antiga casa del regeneracionista baix-aragonès, Juan Pío Membrado. Aquesta vegada en Ramon va elegir, amb bon criteri, el llibre de Desideri Lombarte Memòries d’una desmemoriada mula vella i un parell de capítols del llibre Los pueblos dormidos (1910) de Rafael Pamplona Escudero.

Bellmuntants, estiuejants i persones  aplegades per l’ocasió —amics i socis d’Ascuma com en Carles Sancho, José Antònio Carrègalo, Carles Terès, José Miguel Gràcia…— van anar llegint pàgina a pàgina les memòries de la mula de Pena-roja que s’hi va espantar  del sorollós motor del primer tractor de la vila.

Una cinquantena de persones van passar pel faristol de lectura situat a la finestra- balconada del espai arxiu Pío Membrado que s’obre al pati empedrat d’antics còdols del Mesquí. Rosalía Gil, vídua de Desideri Lombarte, llegí l’epíleg del llibre emotivament.

La taula del despatx de don Pío plena de llum i de records. Ell, des de la seua absència, patint perquè no arribat encara la instrucció tan necessària i que ell tan desitjava, a més d’una vila veïna d’aquell su pueblo i el seu avenir. La Mare de Déu seguia dormint. La Tuabech i el Damià, al pedrís de la façana, s’hi dedicaven a la papiroflèxia.

Gràcies Ramon! i fins l’any que ve.


Article complet

El diumenge pròxim, 15 d’agost, Ramón Mur i la seua Jornada de lectura pública a Bellmunt.


Jornada de lectura pública a Bellmunt

El diumenge pròxim, 15 d’agost, en Ramón Mur organitza la  jornada habitual de lectura pública. Aquest any hi llegirem el llibre de Desideri Lombarte Memòries d’una desmemoriada mula vella i alguns capítols  del llibre Los pueblos dormidos.

La lectura començarà a les 10 del matí a la Casa Membrado de Bellmunt. En Ramón Mur invita a tothom a la lectura.

Veure pdf programa

 

Article complet

Las 30.000 citas de Víctor Amela por Ramón Mur


 
Víctor Amela (Barcelona, 1960) es un periodista que forma parte del trío de profesionales que se reparten las entrevistas de la última página de ‘La Vanguardia’. Conocí en persona a Amela en el ‘racó’ de la librería Serret de Valderrobres, como no podía ser de otra manera.
 
Víctor Amela pasó el sábado pasado por la librería de Octavio Serret donde firmó ejemplares del libro ‘Antología de Citas/Sabiduría humana en 30.000 sentencias’ del que es autor principal. En un primer repaso, no del todo detallado, he podido comprobar que se trata de una antología en la que se agrupan las paremias por temas enunciados según riguroso orden alfabético. Es decir, es como un diccionario de sentencias. Si, por ejemplo, se desea una máxima sobre amor hay que acudir al capítulo de la primera letra del abecedario.
 
El diccionario sigue aquí su curso normal de suerte que incluso se recogen en él voces sobre las que se registran su significado y su etimología, aunque sobre ellas el autor no haya encontrado cita digna de mención. Es el caso de palabras como abnegación o periodista que están registradas en su lugar correspondiente pero de las que no se hace cita alguna porque, probablemente,  no la merecen.
 
Este libro de citas es de tanta actualidad que ofrece reflexiones sobre modos de vida que en otro tiempo estaban vetados en este tipo de publicaciones. Un ejemplo sobresaliente es el apartado dedicado a la homosexualidad, en el que Carlo Frabetti afirma que “todo el mundo sabe, o cree saber, lo que es la homosexualidad. Muy pocos saben lo que no es”.
 
Víctor Amela, periodista muy laureado, ofrece en esta obra de casi mil páginas, desde su sencillez y alejado de toda arrogancia, un libro de consulta muy actual, con citas entresacadas de la historia, pero también de la realidad presente. Un buen libro.

Article complet

1
2>