TimeOut: Rosa Regàs: “Néixer dona és una desgràcia, objectivament parlant”
11.Matarranya Literari dimecres, 1 de febrer de 2012 | Comentaris
Rosa Regàs: “Néixer dona és una desgràcia, objectivament parlant”
dilluns, 23/01/2012 | Societat
Aquest és un segon fragment del que va dir Rosa Regàs dijous passat a la Casa del Llibre de Barcelona, on presentava la neva nova obra: “La desgràcia de ser dona”:
- “En primer lloc parlaré del títol del llibre: no és que jo cregui que per a mi sigui una desgràcia ser dona sinó que objectivament parlant néixer dona en aquest món en què vivim és realment una desgràcia. No vol dir que no hi hagi dones privilegiades en petits trossos del país en què vivim, però en general les dones de tot arreu del món -tant les d’aquest país com les d’altres països- són les que reben les bofetades més grans que dóna la societat. És veritat que a nosaltres no ens tallen les mans ni ens apedreguen, però nosaltres treballem exactament el mateix que treballa un home pel 25% menys del que se li paga a ell. Això és una desgràcia, no vol dir que sigui una desgràcia brutal però és una desgràcia. I com aquestes desgràcies n’hi ha moltes i moltes i moltes. Una de cada sis dones d’Espanya està maltractada de per vida o alguna vegada a la seva llar. L’any passat van morir en aquest país 60 dones, assassinades per homes que havien estat els seus marits o els seus amants. Sense comptar aquestes dones que pateixen dia a dia la tortura d’estar maltractades psicològicament, físicament, econòmicament. No vol dir que jo em senti desgraciada per ser dona però objectivament ho és. Per no parlar de com és de desgraciat néixer nena a la Xina o totes les dones sotmeses a màfies de prostitució. No sembla que a ningú li importi gaire…”
Vilaweb.cat: Rosa Regàs publica 'La desgràcia de ser dona', un nou assaig de la seva col·lecció a Ara Llibres!!
11.Matarranya Literari divendres, 20 de gener de 2012 | Comentaris
Rosa Regàs: 'El 2012 ja han matat quatre dones i no veig el país tan ofès com si les morts fossin per terrorisme'
Després de reflexionar sobre la vellesa a 'L'hora de la veritat', Rosa Regàs (Barcelona, 1933) publica 'La desgràcia de ser dona' (Ara Llibres), un assaig que repassa els orígens de la societat patriarcal i que reivindica la condició femenina. Per l'autora, el llibre és un toc d'atenció més per 'intentar que la gent tingui més consciència del que passa'. I què passa? Doncs que, per exemple, 'aquest 2012 ja han matat quatre dones i no veig el país tan ofès com si les morts fossin per terrorisme', ha dit, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies. El llibre es presenta avui a la Casa del Llibre de Barcelona (19.30).
'Pel 80% de les dones d'aquest món, haver nascut dona és una desgràcia. Per les dones maltractades, les dones que són esclaves d'una religió, les dones que socialment no compten per a res, les dones que no poden treballar, les dones que són martiritzades, cremades o pedregades. És una desgràcia'.
Així de contundent és Rosa Regàs per parlar de la situació de la dona al món i del que explica al seu llibre. I avisa que 'la solució passa pel que fem la majoria de les dones: posar el nostre gra de sorra, procurar que la gent prengui consciència i denunciar governs als quals tant els és que matin dones, ja que sembla que l'únic que els importi és que matin soldats o homes en atacs terroristes'.
L'escriptora també parla de les religions: 'hi ha esperança perquè lluitem, hi ha llocs del món en els que hi ha una mica més d'esperança i d'altres en els que no n'hi ha gaire; hi ha religions que no han baixat del burro i pensen que les dones no són aptes per ser ministres de Déu'.
Culpa compartida
La culpa, però, sovint és compartida, segons Regàs. 'Hi ha dones que encara estan sotmeses, tot i que no ho saben, i que són les més antifeministes de totes. Són les dones que consideren que el paper de la dona és el d'estar a casa, sense tenir dret a la pròpia vida; les que eduquen les seves filles perquè continuïn la saga de dones humiliades. Llavors hi ha les altres dones que lluiten cada dia amb la seva feina i procuren que les seves parelles comparteixin la responsabilitat de la llar, el món és ple de totes les senyals, no vull dir que només hi hagi dones o homes masclistes, hi ha de tot'.
L'educació és important per l'autora i per això es mostra molt crítica amb el fet que 'en aquest moment estan reneixen, amb el favor dels nostres governs conservadors, les escoles on els nois i les noies estan separats, perquè no es barregin, i perquè se'ls pugui donar a elles una educació perquè siguin les esclaves d'ells i ells siguin els patriarques'.
La llibertat
Regàs dedica la part central del llibre a la llibertat. I en diu: 'la llibertat significa ser la propietària del propi cos i de la pròpia ànima, res més que això; sempre ens han inculcat, però, que el vertader camí de la dona és fer la felicitat de l'home, els fills i la llar'.
Qui som
