

![]()
comarquesnord.cat, Vallderrobres
» divendres, 9 de desembre de 2011
![]()
L’obra, que resumeix la visió del món i de l’univers emprenedor de Xavier Gabriel, dóne una sèrie de màximes que l’autor ha extret de la seua àmplia experiència en el món empresarial. A més, cal destacar que l’escriptor també dóne a conèixer com cadascuna d’estes idees l’ha ajudat a fer el seu recorregut com a emprenedor. “Com jo ho he passat malament més d’una vegada, entenc que explicar les meues experiències, explicar com n’he sortit, explicar com crear el màxim d’optimisme i d’il·lusió; pot ser molt útil per a molta gent”, va assenyalar Gabriel.
Al contrari del que pot pensar qualsevol lector, entre les màximes que destaque el creador de ‘La Bruixa d’Or’ no hi trobem la sort perquè, segons ell, “la sort no existeix, no existeix en absolut. Tu el que has de fer és creure en tu mateix, en el teu esforç, en les teues ganes. Quan dius que algú ha tingut sort, és que aquell ha fet alguna cosa perquè les coses li haiguen canviat, li haiguen millorat. No hi ha un altre camí, has de tirar endavant amb il·lusió i ganes”. De fet, esta darrera idea és la que vol transmetre de forma clara Gabriel en la seua obra.
“Lo que jo demano al llibre és que la gent començo a estar contenta i rient a casa. Lo important és que sigues capaç de riure i sortir de casa rient. Això et farà disfrutar de la feina, fer-la millor i de manera més brillant”, va explicar l’autor, qui també va afegir que “a molta gent, lo llibre els pot donar tocs d’atenció que els poden ser molt útils, això m’ho han demostrat altres llibres i han tingut aquest resultat”. En referència a la bona acollida que està tenint lo llibre (‘Res no és impossible’ és un dels títols més venuts a les seccions d’emprenedors i empresa de Amazon), Gabriel va destacar que “estic molt satisfet de com la gent l’ha acollit i també de què una editorial com Planeta l’haigue rebut tant bé i li haigue donat tanta força”.
Deixant de banda la presentació del llibre, Gabriel també va parlar de l’actual situació econòmica i la Loteria de Nadal. En este sentit, l’empresari va voler dir que, tot i la crisi, “la gent no compre més con vulgarment es diu, sinó que la gent vigile més i en lloc de comprar 10 dècims en compre 8 i diversifique més”. Finalment, Gabriel va assenyalar que la seua estada per Valderrobres va ser excepcional perquè “avui és un dia difícil per a mi, hi ha unes cues enormes a Sort. Però jo he fet l’esforç de vindre al Matarranya perquè la gent s’ho mereix”.
La COMARCA.net:
La suerte de Sort llega a Valderrobres
El propietario de la administración de lotería ‘La Bruixa d’Or’, Xavier Gabriel, presentó el pasado sábado su último libro en Valderrobres. En 150 páginas, el catalán presenta las máximas que le han permitido triunfar en los negocios.
No era el ‘calvo de la lotería’ pero el sábado pasado, Xavier Gabriel, llenó el Bajo Aragón Histórico de la magia de los décimos. Por su nombre poca gente le conoce pero con solo decir que es el propietario de la administración de lotería ‘La Bruixa d’Or’ de Sort, son pocos los que no han oído hablar de él.
Pese a que su fama procede de la administración ilerdense, Gabriel es un emprendedor nato que posee multitud de empresas en sectores de lo más variados, desde restauración a deportes de aventura o publicidad. Comenzó trabajando de botones y actualmente es el único español que posee acciones de Virgin Galactic, la empresa que comercializará viajes a la Luna.
Las máximas del triunfo
El pasado sábado, Gabriel visitó la libería Serret de Valderrobres, donde firmó ejemplares de su última novela, ‘Nada es imposible’. Bajo este descriptivo título, se esconden 150 páginas donde el empresario explica las 101 máximas que le han llevado a triunfar en el mundo de los negocios. Para ayudar a los lectores, Gabriel escogió entre más de 300 frases que le han acompañado a lo largo de su vida. Estas afirmaciones están acompañadas de casos reales con los que ha lidiado el empresario en su periplo profesional. «Puede que ahora no tengas problemas pero nadie te asegura que en el futuro las cosas cambien. El día menos pensado te puedes acordar de una máxima que te ayude a salir de una situación complicada», aseguró el catalán.
Asimismo, Gabriel apuntó que el «optimismo» que predica se debe «contagiar» a nuestros seres más cercanos. «Debemos salir a la calle pensando que es un dia maravilloso y volver con la misma sensación. Así, imprimiremos un buen ambiente en nuestro hogar», sentenció el empresario.
La visita bajoaragonesa fue, tal y cómo él mismo admitió, una «excepción» puesto que en esta época del año aparca las promociones para dedicarse a su negocio. «En Navidades no suelo visitar la librerías, sólo los lugares en los que noto ilusión y esfuerzo», reconoció.
En busca del ‘Gordo’
Allá donde acude Xavier Gabriel no pueden faltar los décimos de lotería, y más aún en Navidad. Valderrobres tampoco fue una excepción. Vecinos de todo el Bajo Aragón Histórico y de la comarca colindante de la Terra Alta, abarrotaron el sábado la librería valderrobrense desde primera hora de la mañana. En dos días se agotaron los 600 décimos del número 20.766.
El próximo día 22, las bolas que recojan los niños de San Ildefonso decidirán si la suerte de Sort viaja hasta el Bajo Aragón Histórico.
XXI Premi de Novel.la Josep Saperas i Martí.
Baltasar Casanova situa el relat en els foscos anys 40 de postguerra, entre La Cava –que representa la natura més humana i innocent- i Tortosa -el poder de la ciutat, on resideix el representant de l’amo, que humilia els jornalers del camp-. La clara i neta llum deltaica, pròpia de la simplicitat i alhora de la riquesa natural en el seu estat més pur i precari, pren vida en una barraca enmig del fang més límpid i la puresa d’una terra sotmesa a la jerarquia, representada pel gran amo a Barcelona estant –molt llunyà- i el seu representant a la ciutat de Tortosa d’aquells anys.
L’autor d’aquesta novel·la, anàrquic com és ell, amb un llenguatge –clar, precís i metafòric- fora dels cànons establerts per la norma, a l’estil deltaic, encarna, d’una banda, l’Àngel Guimerà que enfrontava, amb els seus personatges, la natura amb el poder jeràrquic, representat des de la ciutat. D’altra banda, em recorda –amb molta sensibilitat- Sebastià Juan Arbó, per la temàtica i el paisatge, pel desenvolupament en un espai deltaic desemparat amb un desencadenant tràgic; amb la perfecta simbologia de “les palometes”, que marquen els diferents estats d’ànim i la diversitat de les situacions, a vegades, monòtones, altres, canviants en tota l’obra. I, molt lligat a Arbó, hi aprecio tant les pinzellades “russistes” de F. Dostoievski quant al tractament psicològic dels personatges, com el mateix determinisme d’Émile Zola.
En fi, una novel·la realment ebrenca pel tractament lingüístic que dóna vida tant als personatges com al propi espai; tan completa com digna de merèixer el XXI Premi Nacional de Novel·la Josep Saperas i Martí, convocat per Òmnium Cultural Vallès Oriental.
Pep Carcellé
Biografia.
Baltasar Casanovas Giner va nàixer a la Cava el 1949.
Ha publicat Des de les Quatre carreteres (1996), ... Històries
Del Delta (1998), 1949-1999 Hº de la parròquia de la Cava
(1999), Cercle en aigües tranquil·les (2001) i el Darrer llaüt
Del Delta (2004) i les col·lectives Arbreda ebrenca (2010) i
Un riu de crims (2011).
Amb Agustí Bertomeu ha publicat Arri matxo entra fora
(2002) i Vocabulari de boca (2003).
Finalista del Josep Cid i Mulet 1990 (I Pandora destapà la
caixa), guanyador del Terra de Fang 1998 )(La dolça història
de Cintín) del Vila de Santa Bàrbara 1999 (Cercle en aigües
tranquil·les) i del Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental
de novel·la 2010 (Salabror de riu).
Col·labora en presa comarcal i provincial i en guions de
Programes de jazz.
Filòleg i escriptor.
Calaix d’Arcs neix per encabir entre pàgines aquelles paraules dels qui tenen quelcom a expressar, d’aquell qui es posa a escriure, obre el cor i vol compartir, explicar, somniar en veu alta, crear personatges i una nova llengua, comunicar-se amb qui no coneix fent un llarg recorregut o per llençar missatges al vent amb l’esperança de qui els rebi, en tregui l’essència més dolça.
Calaix d’Arcs, pretén assolir, com a col•lecció, que els escriptors reordenin aquells treballs que mig oblidats o inacabats puguin ser d’interès per donar-los a conèixer, i sota l’aixopluc d’un arc, en que tots ens hi sentim reforçats, obtenir el millor premi, el llibre.
A les teves mans, lector, captes l’afecte, el pensament i les passions. Tots participem d’aquest camí per connectar persones i pobles. I en aquest nou trajecte, aquest recorregut que entre tots fem, el arcs seran la seva força, el suport, la projecció, la llum, l’enllaç que uneix dos camins, l’individu que l’imagina i l’eleva.
Pont que va de qui crea a vos, i us ho agraïm lector.
March Editor

L’escriptora Marían Izaguirre va presentar la seua última novel·la, “La parte de los Ángeles”, a la Llibreria Serret
La Llibreria Serret va acollir lo passat dissabte 15 d’octubre la presentació de la darrera novel·la de l’escriptora Marían Izaguirre, “La Parte de los Ángeles”. Una obra de ficció en la que l’autora analitza les relacions de parella a través de la història de dos joves músics que es coneixen sent molt joves.
Izaguirre va definir el text com “una obra que sone, perquè esta plena de música. A més, és una història que conté molt d’amor i desamor” i en la que “qualsevol persona que hagi estimat alguna volta a la seua vida pot sentir-se identificada”. En aquest sentit, la novel·la supose una extensa descripció d’una història d’amor, des del seu principi fins al seu final. “Los dos joves se coneixen quant van a estudiar al conservatori de Rotterdam. Inicien la relació en la que les coses se van construint de tal manera que ell es converteix en un rei i ella en una súbdita. Per això, ella al final acabe deixant la seua magnifica carrera com a violinista per a atendre la seua situació familiar. I d’aquesta forma la relació s’esgote al cap de molts anys”, va explicar l’autora. Tot i que molts lectors han es fixen principalment en la història d’amor entre els dos protagonistes Izaguirre va aclarir que “el que jo volia destacar principalment és que, després d’una separació, després del ressentiment cap al altre, les coses poden canviar sobtadament i pots començar a sentir que aquella persona ocupe un lloc a la teua vida, que ha passat a formar part d’aquell grup de persones en les que sempre pots comptar”.
Així, “La parte de los Ángeles” s’ha convertit en un llibre que ha donat peu a un constant debat entre els seus lectors que manifesten la seua idea de com se desenvolupa la història i quina es la seua visió dels fets que succeeixen en aquesta. “Molts lectors pregunten detalls sobre la trama. La veritat és que m’ha sorprès molt el debat que ha sorgit al voltant d’aquesta novel·la”, va afirmar l’escriptora que va mostrar-se molt satisfeta de poder presentar l’obra en “espais on pots estar prop dels lectors i parlar amb ells”.
Com a curiosidad, Izaguirre va desvetllar durant la presentació que, per primera vegada en los seus 20 anys d’escriptora, lo primer que va escriure d’aquesta obra va ser el final “per a que la història no me desviare ni una línia del final que volia”.