La tarda del dissabte 20 d’agost, després de la signatura de llibres a la Llibreria Serret de la biografia de J. Sabina escrita per J. Carbonell, Pongamos que hablo de Joaquín. El d’Alloza va oferir un magnífic repertori programat per la cafeteria-forn Casalduc per a celebrar els 12 anys d’obertura. En pocs minuts del recital, el públic entregat, és va contagiar de la música de Joaquín Carbonell i va gaudir de la seua gran expressivitat i ironia en el comentari sempre encertat que complementava música i paraula. Un artista que domina l’escenografia, on es nota la seua experiència en els mitjans de comunicació. Dos hores llargues de recital que es van fer curtes per eixa relació estreta que va aconseguir entre públic i intèrpret, tots dos se sentien a gust. El reduït espai del local també hi va col·laborar que va omplir-se amb poc més d’un centenar d’espectadors. El cantautor terolenc va fer un complet recorregut musical des dels seus inicis a la dècada dels 70 amb temes com La peseta, Canción del olivo o Me gustaría darte el mar. Després va vindre l’emotiu record al desaparegut Labordeta amb qui col·laborà, la seua vinculació amb la música del francès Brassens, la referència a Sabina, a Serrat interpretant en català Cançó de bressol i a Leonard Cohen. Carbonell estava molt bé acompanyat per Philippe Charlot i Valerie que van fer participar al públic molt activament en el recital. El dijous, a les 7 de la tarda, serà el torn del cantautor català Pepet i Marieta que donarà per finalitzada la celebració del 12 aniversari de la cafeteria-forn Casalduc.
Alguns de nosaltres, en eixir del recital de Joaquín Carbonell, vam pujar a l’església Santa Maria la Major per escoltar el concert de piano programat per la Taula de la Sénia interpretat per Carles Santos. L’artista polifacètic de Vinaròs, àmpliament guardonat, va aconseguir omplir el temple, ara restaurat i amb més aforament, que va poder escoltar l’extraordinària creativitat del músic valencià. El concert s’havia suspès uns dies abans per malaltia del pianista. Un gran encert la seua programació per acabar les passades festes majors.


Elisenda Roca (Barcelona, 14 de febrero de 1963) es una periodista y presentadora de televisión española.
Licenciada en Ciencias de la Información por la Universidad Autónoma de Barcelona. Ha sido vicedecana del Colegio de Periodistas de Catalunya.
Sus inicios profesionales fueron en el programa Tutti Fruti de Ràdio Joventut de Barcelona, cuando contaba tan sólo con diecisiete años. En Radiocadena Española editó y presentó el informativo matinal. En Antena 3 de Radio presentó "Buenas Tardes", "Viva la gente de Barcelona", "El guateque", "Los 33 de antena" En 1990 es fichada por la recién creada televisión Antena 3, donde conduce el concurso Los segundos cuentan. Permanece en la cadena hasta febrero de 1991, cuando le surge la oportunidad de presentar el espacio que mayor popularidad le proporcionaría: el concurso cultural Cifras y Letras, en Televisión Española, gracias al cual consigue en 1994 los premios Antena de Oro Ondas de Televisión y TP de Oro. Se mantiene en el espacio hasta 1996 y en 1995 incluso lo compagina con el programa de debate familiar A las diez en casa, también en La Primera.
En 1998 colaboró con Jordi González en el magazine "Les mil i una" en TV3 Su trayectoria posterior se ha centrado fundamentalmente al ámbito de Cataluña. Así, y por lo que se refiere a radio, dirigió y presentó Las tardes amb Elisenda Roca (1999) en la cadena COM Ràdio de Barcelona durante cinco temporadas. En este magazín de tarde, recuperó el teatro radiofónico con guiones originales y la participación de Rosa Maria Sardà, Sergi Belbel, Miquel García Borda, entre otros. (Eulàlia, de Núria Furió, Rick Rovira, de Núria Furió,Somnien les ovelles científics clònics?, de David Plana, Ni cinc!, de Xevi Aranda, y Una vida més al sud, de Sergi Pompermaier) En la misma emisora dirigió y presentó el programa de fin de semana Dies de Ràdio (2000-2005).
Presidió y coordinó "Información. Poder y ética en el siglo XXI", un encuentro internacional de Periodismo, dirigido por Manuel Campo Vidal, en el Forum 2004.
En televisión, condujo el espacio Qui ho diría en TV3, la televisión autonómica catalana y para posteriormente fichar por Barcelona TV, donde ha estado al frente del debate político Plats pel cap, del concurso Joc de paraules y, desde 2005, del magazine La tarda.
En enero de 2006 se estrenó como directora teatral con una adaptación de Misterioso asesinato en Manhattan de Woody Allen, con interpretación de Montse Guallar, Àlex Casanovas y Pep Ferrer en el Teatro Tívoli de Barcelona.
Es autora de los libros: "Vamos a ser padres", Grijalbo, "Serem pares", Rosa dels Vents. "Què puc menjar si estic embarassada?" Rosa dels Vents, "Qué puedo comer si estoy embarazada?" Grijalbo, "Joc de Paraules", Empúries y "M’expliques un conte?" Empúries.
Ha obtenido prestigiosos premios: Ondas, TP de Oro, ATP Asociación de tele espectadores de Madrid, Antena de Oro, APEI, Òmnium Cultural de Radio, Cristina Requena de Periodisme-Ciutat de Valls y Micrófono de Plata.