David Martí ha encetat la seva carrera de novel·lista amb un llibre que pot ser una de les sorpreses del Sant Jordi i s'emociona per com ha canviat la seva vida. 'Aquest és un procés que ja no puc aturar. Tinc tantes ganes d'escriure que ja tinc dos projectes nous i moltes idees, i ara la feina és meva per prioritzar'.

En David Martí, fa només un any i mig era consultor i gestor de projectes tecnològics, 'dominava l'art d'escriure informes' i vestia americana i corbata. Ara, en David vesteix roba informal, viu a cavall entre Barcelona i Arnes (Terra Alta) -el poble de la seva família, del seu pare, dels seus avis i on ell passava els estius de la seva infància-, i és escriptor. El seu rostre irradia satisfacció i tranquil·litat. Ha aconseguit donar un gir absolut al seu ritme de vida i tot i que assegura que treballa més que abans, ho fa amb la convicció que vida i treball s'han unit en una mateixa passió. 'He passat de prendre tres ansiolítics diaris i tenir un atac d'ansietat cada divendres a la tarda, a trobar la felicitat'.

En un intent de retrobar-se i reconciliar-se amb ell mateix publicava el desembre del 2008 el seu primer llibre, 'La (r)evolución interior', un assaig on relata la seva experiència i el procés de canvi que va experimentar la seva vida. Ara, d'aquesta bonança personal n'ha sorgit la seva primera novel·la, 'Les Bruixes d'Arnes', obra que per a Martí és un homenatge a tot allò que tant estima: Arnes, la Terra Alta, els Ports, els seus avantpassats i els paisatges.

'Les bruixes d'Arnes' sorgeix d'una exposició que Martí visita al Museu d'Història de Catalunya sobre la caça de bruixes a la Catalunya del segle XVI. Allí descobreix que el 1548, a Arnes va arribar un caçador de bruixes de Flix, Joan Malet, qui va acusar dues dones del poble de bruixeria. Com explica Martí, 'aquest fet en aquella època era bastant comú, el que no era habitual era que tot un poble s'oposés i s'enfrontés a Malet, que era la mà dreta de l'Inquisidor General de Barcelona, per defensar-les'.

Aquests fets disten només de deu anys de l'arribada al Convent de la Mare de Déu dels Àngels d'Horta de Sant Joan de Sant Salvador d'Horta, un monge franciscà que arrastrava fins al territori milers de persones en busca dels seus miracles i les seves cures. Les dones i el sant comparteixen aventures en aquesta màgica novel·la de Martí on es barregen llegendes de la zona i s'entrecreua la realitat i la ficció.

Martí parla en aquesta obra de les dones que han sobreviscut a totes les inclemències de la vida, dels reptes de la societat, 'de dones fortes, valentes, decidides' que no renunciaven a les creences que havien heretat de les seves avantpassades, que es mantenien al marge dels dictàmens del poder, 'que sabien parlar amb la natura'.

La màgia dels Ports

'Em diverteix escriure històries que tenen màgia i que atrapen la gent', explica Martí, i aquesta màgia l'ha trobat als Ports. 'Entenc perfectament que aquests paratges enamoressin personatges com Picasso, aquí la llum és especial'. Més enllà dels paisatges entre els que ha crescut, l'escriptor ha aprofitat les experiències personals que guarda d'Arnes, les vivències de la seva joventut, per 'amanir' aquesta obra amb pinzellades autobiogràfiques. Entén que alguns crítics apuntin a petites errades històriques en la seva obra, 'jo no sóc historiador, només volia escriure una història d'aventures com les que jo llegia cada estiu en aquest poble i que m'atrapaven'.

'Les Bruixes d'Arnes' està cridat a ser un els llibres més venuts i més populars d'aquest Sant Jordi tot i que és un fet que no li preocupa. 'Estic agraït d'haver aconseguit un somni que persegueixen moltes persones. Quan escric ho faig per arribar a la gent. Si has llegit el llibre i he aconseguit que riguis, que ploris i que t'emocionis és tot el que puc demanar'. Segons Martí, 'la màgia comença quan t'adones del poder de les paraules, quan descobreixes que un llibre és capaç d'emocionar'.