REFLEXIÓ

Quan m’en vagi d’aquest món

no podré portar equipatge,

sols tindré per el viatge

els meus fets, i com tothom

no podré portar maleta

tot ho tindré de deixar;

de res em valdran riqueses,

 ni cap amic influent;

si he matat, estarà escrit,

si he robat, serà apuntat,

i el be i el mal que hagi fet

deixarà d’estar amagat.

Passada ja la frontera,

 caminant, vers l’infinit,

tot estarà decidit,

i la vida que m’espera

en el lloc ja senyalat

serà el que jo hauré buscat,

i cent anys de vida meva

(si es que jo hi puc arribar)

no em podran pas compensar

de l’eternitat sens treva.

Mª Teresa Sanz

INTRODUCCIO:

 Els personatges d’aquest llibre, meitat realitat i meitat ficció, viuen en un tranquil poble

de la costa del Maresme en la primera meitat del segle XX.

En la dècada dels quaranta les portes de les cases estan obertes de bat a bat, els veïns

tenen temps de parlar  i els nens juguen al carrer amb espases de fusta i joguines creades

per la seva imaginació.

A la part de dalt del  carrer, paral·lel a la riera hi viuen “Els Repipis” tres nens de “casa

bona” que mai s’han integrat amb els altres nens del carrer.

Mes avall es troben “Els Inseparables” grup format per en Pericu en Zaumitu i la

Roseta. En Pericu i la Roseta tenen vuit anys, en Zaumitu sis.

 Davant mateix de la riera habiten “Els Terribles” capitanejats per en Titu i en Sekspi.

Els hi agrada barallar-se amb qui sigui. L’edat d’aquestes criatures compren de quatre a

vuit anys.

El principal protagonista  es en Zaumitu; trapella sense maldat, qui provoca situacions

que treuen de polleguera al seu germà Pericu  i a la seva amiga Roseta.

Els Zaumitus sempre han existit, existeixen i existiran. Potser els d’ara passen

desapercebuts enmig de tanta electrònica i joguines que ho fan tot.

 Ideal per que els pares el llegeixin als menuts abans d’anar a dormir.

 Divertit per els adolescents.

Interessant per els adults que podran recordar la seva infantesa.

Es un llibre senzill, d’històries curtes, sense pretensions, escrit amb el cor i amb ganes

de fer oblidar els problemes que ens envolten.

NOTA PER ALS LECTORS ADULTS

No és fàcil escriure per als menuts. La literatura infantil ha de ser tendra, innocent i clara perquè són algunes de les caraterístiques tòpiques dels infants, sense les quals no s'aconseguiria l'atenció i la complicitat dels noiets lectors, però no ha de renunciar ni a la finesa estilística ni al nervi narratiu. A més, al meu entendre,  un llibre per a nens ha de passar una prova de foc de qualitat, resolta quan els grans poden llegir un llibre infantil sense que els hi caigui de seguida de les mans i després que, al llegir-lo,  se sentin transportats nostàlgicament a un territori en el qual ells també hi van ser o hi haguessin pogut ser, de petits. El llibre de la Teresa supera amb escreix les dificultats d'aquesta prova i tots els contes del llibre estan escrits amb tendresa, correcció literària i expertesa narrativa.