Divendres 12 de març a les 19:30, es presente a la biblioteca comarcal d'Amposta, "La missió secreta", de Teresa Bertran, publicada per Pagès Editors

Benvolguts, divendres 12 de març a les 19:30 fem la presentació de "La missió secreta" a la biblioteca comarcal d'Amposta. Anirà a càrrec de la crítica literària i escriptora Mª Josep Margalef. Us hi esperem.

Teresa Bertran Torres


Podeu demanar el llibre signat i a més el podeucomprar posant-vos directament en contacte amb LLibreria Serret mitjançant el formulari de contacte. Indiqueu el llibre i les vostres dades.



La missió secreta o la història del Barranc dels Penjats

Teresa Bertran torres

SINOPSIS:
En temps de Carles III, una gernació forastera va trencar la calma de la vila marinera de la Ràpita. Els il·lustrats volien que esdevingués una magnífica ciutat, a l’estil de les de Nova Planta, en transformar l’humil port mariner en refugi per a la Marina militar borbònica, aprofitant el recer de la badia dels Alfacs. Construirien un imponent canal de navegació, fluvial i marítim, fins a la badia, que evitaria les perilloses goles de l’Ebre a la seva desembocadura. Allí, els imponents vaixells del comerç ultramarí carregarien les mercaderies que baixaven pel riu en llaguts i rais des de l’Aragó, destorbant sense miraments les petites naus dels pescadors. Per què va fracassar el magnífic projecte? Quin era el preu secret que haurien d’haver pagat els rapitencs a canvi de la seva ciutat? Els protagonistes de la novel·la són un intendent maçó, torturat per les seves contradiccions, un capellà altiu i repolit al servei de l’encara actiu Tribunal de la Santa Inquisició, l’inquietant prior hospitaler d’Amposta i un vell algutzir rapitenc. El relat ordeix una secreta trama que el lector haurà de descobrir.




Article complet

"Un dia d’emocions": La Missió secreta de la Teresa Bertran un dissabte de febrer, a la llibreria Serret

El dissabte 20 de febrer ens encaminem de la terra baixa a les muntanyes màgiques de Vall-de-roures. Ens espera Octavi Serret a la llibreria, el seu pou de saviesa. Tots els dissabtes rep un autor o altre, i el presenta als seus parroquians, d’aquesta manera gaudim els uns de la coneixença dels altres. Quan els autors tornem al nostre despatx duem el resplendor dels lectors que ens desencaparra de la nostra obligada soledat d’ordinador, llibres i silenci. M’agrada pensar que si els lectors ens coneixen és com si nosaltres mateixos, amb la nostra veu, féssim de narradors de la història. Així ho faig jo quan sóc lectora i tinc el privilegi de conèixer l’autor/a.

Octavi és una persona molt agradable i tot un referent per a nosaltres. Treballa molt i se’l veu content perquè la cultura, si estàs per ella, és molt agraïda i dona moltes satisfaccions. Ell ho sap i s’esmerça. M’agrada xerrar amb l’Octavi, igual parlem de la família que de llibres, és un gran lector. La primera vegada que em va convidar em vaig posar a la seva disposició per tal d’ajudar-lo en allò que calgués i me’n recordo que em va dir “ tu que saps escriure, escriu, tu escriu, eh?”.I així ho faig. No marxem de Vall-de-roures sense una capsa de casquetes, m’agraden les de cabell d’àngel que tenen un sentidet d’anís o de matafaluga i penso “casquetes i pastissets, cosins germans”.

Germans som. En els nostres territoris sabem parlar en català i en castellà, doble riquesa. Però sempre que ho fem en català treballem de forma inconscient per a que la nostra preciosa llengua, la dels nostres avantpassats i la dels nouvinguts que la parlen perquè entenen que és la nostra arrel més pura, es mantingui viva. Escric en una llengua minoritària perquè és la que em surt del cor, la que em parla de identitat, la que uneix germans en totes les seves parles.

El meu nou llibre es diu “La missió secreta”. És un llibre d’aventures i misteri. Us en faig cinc cèntims. Us heu de situar a La Ràpita al segle XVIII, quan les transformacions urbanístiques la volen convertir en la ciutat de Sant Carles. Uns crims salvatges destaroten encara més la tranquil·litat dels rapitencs. Heu sentit a parlar dels “sagineros”? Us asseguro que els mites sempre tenen una base de realitat. Volen aclarir els crims 4 comissionats. L’un és un intendent del rei Carles, l’altre un capellà repolit del seminari de Tortosa, un agutzil vellet de La Ràpita i l’inquietant prior hospitaler d’Amposta. I no us he explicat ni la meitat...Com us deia, el 20 de febrer va ser un dia d’emocions. Records des d’aquí a tota aquells que vaig saludar, als que vaig conèixer, i a aquells amb els que comparteixo amics, el món és un mocador! Abraçades a tots, Teresa Bertran Torres.


Article complet

Dissabte 20 de febrer pel matí, es presente a la llibreria Serret, "La missió secreta", de Teresa Bertran, publicada per Pagès Editors


En temps de Carles III, una gernació forastera va trencar la calma de la vila
marinera de la Ràpita. Els il·lustrats volien que esdevingués una magnífica
ciutat, a l’estil de les de Nova Planta, en transformar l’humil port mariner en
refugi per a la Marina militar borbònica, aprofitant el recer de la badia dels
Alfacs. Construirien un imponent canal de navegació, fluvial i marítim, fins
a la badia, que evitaria les perilloses goles de l’Ebre a la seva desembocadura.


Allí, els imponents vaixells del comerç ultramarí carregarien les mercaderies
que baixaven pel riu en llaguts i rais des de l’Aragó, destorbant sense miraments
les petites naus dels pescadors. Per què va fracassar el magnífic projecte?
Quin era el preu secret que haurien d’haver pagat els rapitencs a canvi de la
seva ciutat? Els protagonistes de la novel·la són un intendent maçó, torturat per
les seves contradiccions, un capellà altiu i repolit al servei de l’encara actiu
Tribunal de la Santa Inquisició, l’inquietant prior hospitaler d’Amposta i un vell
algutzir rapitenc. El relat ordeix una secreta trama que el lector haurà de descobrir.
 

Article complet

La missió secreta, Tersa Bertran, editorial Pagés. per Albert Guiu

La missió secreta, Tersa Bertran, editorial Pagés.

Teresa Bertran en aquesta segona novel.la signada per la seva mà d'historiadora i novel.lista a parts iguals, dissenya amb cura de
cirurgiana una investigació sobre infanticidis (assassinats de nenes) que serveix per endinsar-nos a una època (la de Carles III) i a un espai, el que comprén les poblacions d'Amposta i La Ràpita, ho fa amb un llenguatge ric i àgil, enjogalit amb la funció poètica i amb el decòrum que correspon als seus personatges, els recorreguts interiors per les ànimes dels indígenes de les planes del seu llibre són profunds i ben trenats, vivim amistats, amors callats, morts massa properes, persones portadores de màgies, interessos polítics, canvis urbans, canvis de tarannàs de pobles, perspectives fallides d'utopies de bastir nous pobles, i tot sempre sota la geografia del delta i sota el temps en què el port de la Ràpita va obrir perspectives polítiques d'altes volades a nivell estatal.
Una novel.la que cerca una escletxa de llum per aprofundir en el fet històric d'un espai (Amposta, La Ràpita, Tortosa, les Terres del'Ebre) poc tractada per novel.listes d'empenta i de rigor històric, no falta ni una cosa ni l'altra a la ploma suggerent literàriament i fidedigna històricament de Teresa Bertran.
 El pensament s'enriqueix amb sentències varies que ajuden a comprendre la profunditat de mires dels il.lustrats, la sensibilitat emotiva viu la recerca d'uns crims que com urpes de corb fan sagnar l'argument que a més és envoltat d'una panoràmica de religiosos, pensadors, lògies massòniques i tot un embolcall d'interessants fets, pensaments i personatges, que duen al lector a un més que interessant viatge per l'itinerari de lletres que segueixen les passes de la missió secreta.

Albert Guiu 



Article complet