1

Si és febrer i es parla de novel·la negra, d’investigacions, de crims…, només podem ser a Barcelona. Com cada any, des de ja en fa set,BCNegra esdevé cita obligada per als lectors i lectores d’un gènere cada vegada més ampli, més suggerent, més entretingut i, alhora també, més crític.

És una bona oportunitat per apropar-te als nostres autors i que et signin les seves novel·les. Els podras trobar en les següents activitats:

Taula rodona: Collita en català. Algunes de les històries de l'any. Amb: Marta Banús, Jordi de Manuel, Carme Riera i Vicent Uso. Modera: Àlex Martín Escribà. Dilluns 6 de febrer. 19.30h La Capella. C/Hospital, 56.

Taula rodona: Les col·leccions necessàries. De "la cua de palla" a "crims.cat". Amb: Jordi Canal, Andreu Martín, Álex Martín Escribà i Agustí Vehí. Modera: Rafael Vallbona. Dimarts 7 de febrer. 12h Facultat de Comunicació Blanquerna - URL. C/ Valldonzella, 23.

Conversa: Personatges poc habituals. Dos autors diferents, dues novel·les premiades. Sebastià Bennasar parla amb Pau Vidal i Albert Villaró.

Segueix el minut a minut a través del hashtag #bcnegra12

30/07/2011 09:10 Antón Castro 
ANTÓN CASTRO: HOMENAJE A GEMA NOGUERA EN BECEITE

La Comarca.net

Gran éxito del sexto encuentro de autores ‘ebrencs’

Valderrobres y Torre del Compte acogieron el domingo una jornada literaria en la que se dieron cita más de 180 personas.

La sexta edición de la jornada de autores ‘ebrencs’ en el Matarraña fue todo un éxito con más de 180 participantes.  El encuentro no sólo reunió a escritores, también a editores, lectores y vecinos de la zona. Todos ellos con un aspecto en común: proceden de los territorios por los que surca el río Ebro.

«El encuentro no sólo busca impulsar la cultura matarrañense, también promocionar el territorio bajoaragonés fuera de nuestras fronteras», remarcó Alberto Díaz, uno de los escritores que se dieron cita en la jornada.

Concentración de autores
La jornada comenzó con una concentración de autores en la librería Serret de Valderrobres. La sala concentró a casi 100 personas, entre poetas y escritores. A continuación, el Hotel Parada del Compte, ubicado en la antigua estación de ferrocarril, acogió la actuación musical de Montse Castellá.

Tras la presentación de la jornada con los parlamentos de el alcalde de Torre del Compte, Antonio Bergós; el presidente de ASCUMA, Josep Maria Baró y del propietario de la librería Serret, Octavio Serret se procedió a presentar dos libros.

‘La Val de Zafán’ de la editorial Gara de Edizions reúne un conjunto de relatos alrededor de la antigua vía de más de una veintena de escritores, coordinados por Juli Micolau.  Con motivo de este encuentro  se editó el libro ‘Poesía a la frontera’, que compila el trabajo de 95 autores que reflejan sus sentimientos sin tener en cuenta su origen.

Tras el almuerzo, al que acudieron más de 180 personas se procedió a la presentación de un proyecto conjunto entre Serret y March Editor. Tras una disertación del libro Verb i Gracia se realizó un coloquio sobre el entorno literario de la palabra ‘ebrenca’.

Cerró la jornada un coloquio sobre la frontera con las intervenciones de Santi Borrell, quien actuó cómo moderador; Juli Micolau, escritor; Philippe Lavaill, escritor de la Cataluña Nord; Antón Castro y Francho Nagore, escritores en aragonés, Manel Alonso, autor en valenciano, Cinta Arasa, escritora catalana y Graciela Giráldez, argentina afincada en Aragón.

ELS PAPERS DE CAN PERLA

POESIA A LA FRONTERA

(Dinar-presentació del llibre Poesia a la frontera a l'Hotel Parada del Compte el 7 d'agost de 2011 al Matarranya)

En algunes comarques valencianes, quan es parla de frontera o fronteres, es fa assenyalant les façanes dels edificis. Sense adonar-se’n, el parlant construïx imatges poètiques senzilles però d’una gran bellesa plàstica. «Anem a pintar la frontera de colors tebis». La frontera s’alça a tocar de la vorera i crea una línia limítrof entre l’espai familiar i el públic. En algunes barriades de carrers estrets a l’estiu, quan el veïnat pren el carrer en cerca de la carícia fresca de la brisa, les fronteres acaben alçant-se com a barandats d’una gran casa veïnal que té com a sostre la volta del cel. M’agrada aquest significat dialectal de frontera, més que l’altre més estés i reconegut.
El poeta de Vilafranca del Penedès Santi Borrell ha tingut cura de Poesia a la frontera (March editor, El Vendrell, 2011), una extensa antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana amb la qual, per damunt de tanques mentals i polítiques, ha creat un pont de diàleg cultural utilitzant com a eina la poesia i com a excusa la frontera.
Els noranta-cinc poetes que hi participen, provinents en la seua gran majoria de les terres de l’antiga Corona d’Aragó, han escrit sobre diversos tipus de fronteres, sovint les han vistes com una línia divisòria real o imaginària entre l’amor i el desamor, entre el desig i el seu compliment, entre la vida i la mort, entre l’ésser i el no ésser, entre les tribus, o tribus que resten dividides per una frontera política. Alguns altres les han recreades com el petit mur sobre el qual escriu el poeta, el mateix espai sobre el qual el lector llig els versos.
Com en tot llibre d’aquestes característiques, hi podem trobar una gran varietat d’estils i de qualitats en el material exposat, també amb la sorpresa de descobrirautors i poemes d’una gran solidesa.
Entre el gran nombre de poetes antologats destaquen per la seua trajectòria el català Carles Duarte, el valencià Francesc Mompó, l’artista de Perpinyà Phillippe Lavaill, els saragossans en fabla aragonesa Francho Nagore i Chuse Inazio Nabarro i els poetes aragonesos en llengua castellana José Antonio Gargalló, Maruja Collados, Olga Bernad, l’argentina Graciela Grialdez i el gallec Anton Castro.
La pretensió de la mostra poètica, ideada des de la comarca aragonesa del Matarranya (concretament des de la llibreria Serret de Vall-de-Roures), és de construir un llibre que, com un artefacte cultural, aconseguisca fer saltar pels aires les fronteres mentals i instaurar, durant el temps que s’invertix en llegir-lo, una república poètica on les llengües, en peu d’igualtat, s’instauren com a ponts de diàleg per a convertir les fronteres en cruïlles de camins on s’alcen els mercats de la paraula entesa com una font de diàleg.
En algunes comarques valencianes utilitzem la paraula viatge en compte de vegada. A l’hora de narrar diem: «Hi havia un viatge...». Sense adonar-nos-en, creem imatges poètiques d’una gran senzillesa però d’una impactant força lírica. Així que, si m’ho permeteu per acabar, deixeu-me dir: «Hi havia un viatge un poema escrit sobre una frontera que es va convertir en la porta per on el lector va entrar al món fantàstic de la poesia».

ESTADA LITERÀRIA AL MATARRANYA