Lo finestró de Gràcia
La Freixneda acull la Trobada 2011 d’ASCUMA

Amb la trobada dels participants a l’espai d’exposició de José Manuel Aragonés començaren els actes. L’artista ens dirigí unes paraules d’acollida plenes de reivindicació envers l’ensenyament de la nostra llengua a les escoles. Després, al pati de l’Ajuntament  tingué lloc la inauguració de l’exposició fotogràfica “Els colors  de la Freixneda” realitzada  pels xiquets de la vila  i organitzada per l’ASCUMA i l’AMPA de la Freixneda.

Tot seguit,  al Saló de Plens de l’Ajuntament —envoltats pels cartells de totes les trobades, des del 1987— l’alcalde, Antonio Algueró, en obrí l’acte, va donar la benvinguda als assistents. El president de l’Associació Cultural del Matarranya va fer una presentació de l’entitat, dels seus objectius, treballs i actes que habitualment porta a terme l’associació, reiterant la disposició d’ASCUMA de col·laboració amb les institucions per a la defensa de la cultura, la llengua i la història dels nostres territoris. Carles Sancho, després de llegir un escrit d’Ignacio Micolau —absent per motius personals— sobre propostes d’investigació històrica, va desenvolupar una acurada exposició sobre els treballs i fonts de la prehistòria a la Freixneda. Artur Quintana exposà amb precisió les relacions entre literatura i història.

Mentre tant als porxos de l’Ajuntament, la parada de llibres d’ASCUMA amb la Cèlia Badet i la seua família al front, hi restava en tot moment animada;  i molt a prop xiquets i no tant xiquets provaven de practicar els jocs tradicionals organitzats per Carles Sancho.

Després del dinar de germanor a Vall-de-roures , al Saló Cultural, Quim Gibert ens il·lustrà sobre llengua i emoció, per després tancar l’acte amb un multimèdia d’art i poesia de Francesca Calaf.

Amb un nodrit seguici va tenir lloc el recorregut per vistosos indrets de la Freixneda —ben escollits per Juli Micolau— on, en cadascun d’ells, els poetes i escriptors  Juli Micolau, José Miguel Gràcia —amb el nou poemari sobre el Floro a les mans—, Cinta Mulet, Andreu Subirats  i Ramon Mur llegiren poemes.

Al voltant de les 21 h, i com a apoteosi de la jornada, el Duo Recapte, Antoni Bengochea i Màrio Sasot, ens oferí l’emotiu espectacle sobre Desideri Lombarte tant ben escenificat, declamat i musicat.

                                                                                                José Miguel Gràcia

Per veure més fotos entreu a ASCUMA

Prelogo — Pròleg — Prólogo

 

Va per tu, Sarmenter, que vas fer d’enllaç de terres i de persones, de llengües i de cultura.

       Maria Lluïsa Gascon i Prades

 

 

Ací, en aquest llibre, llegireu la història i vida, intensa i dura, amable i tèrbola, del Tren de la Val de Zafán. Busco per la meua cartografía, potser insuficient, és cert, i no trobo cap vila ni cap indret que se’n diga, de Val de Zafán. D’on surt un nom així, insospitat, i no allò tan evident de Ferrocarril de la Pobla a Tortosa, com Saragossa-Alacant o Ankara-Istanbul? Busco i rebusco per la xarxa i acabo trobant que prop de l’Estació de la Pobla, quan ja hi passava el tren de Casp a Saragossa, però encara no s’havia fet el nostre, hi corria una sèquia, sembla que cabalosa, dita de la Val de Zafán, que rega l’horta de la vila. Un topònim humil, val a dir, i potser per això la gent no en va fer gaire cas –“On és això de Safan?” es devien preguntar– i van rebatejar el tren amb l’assenyat poètic nom de Sarmentero, perquè corria entre vinyes verdes cap a mar. I tanmateix, per una vegada, més m’estimo el nom oficial de Zafán, que té clares connotacions morisques –mudèjars fóra més just de dir–, i sempre és bo de recordar els nostres ancestres desterrats.

 

Pero prou de cosas tristas, e paso a esplicar d’an ha surtito a ideya d’escribir iste libro. Ba naxer en o medollo d’a linea, en a Parada del Compte, amán mesmo d’a Matarranya e do lo gran biaduto que lo trabiesa, chustet en bel medio d’o trayeuto. Biene d’a luita cuentra l’ixuplito con a esfugata de Carme Sabaté ta estimular as muitas bozes nuestras, a fayena editorial de Gara d’Edizions, as sucherenzias de Serret e a coordinazión de Juli Micolau y Chusé Aragüés. A os autors, ta escribir d’o tren, no lis ha calito d’ir ta os archibos, que no fa pas tanto de tiempo que a Torica xalfegaba por as costeras de La Fontcalda cara ta El Pinell, e a boirera encara no ha enfoscato guaire os ricuerdos. E si d’ixes a beluno ya no le’n quedan, siempre remane o recurso d’a Bía Berda.

Escriben en toz os cheners, con fuerte predominio d’a narratiba, istorias mayormén, e más bien dramaticas, pero no i falta bel idilio e o ton bucolico. A poesía –en temps incerts d’atur– no bi se prodiga guaire. E o teatro? No bi n’ha denguna obra, ye berdá, e tamién en ye que no costarba cosa de fer-ne muntaches: bi n’ha prou de testos, dialogos, monologos que asinas en reclaman. Pero ixo sí: no tos escandalizez por a toponimia, que campa como quier, liberrimamén: Balderrobres/ Vall-de-roures/ Vallderroures/Valderrobres, Híxar/Híjar, etc., e mesmo La Fuencálida e Prados. 

 

Ja hem vist que al tren no debades li deien lo Sarmentero, perquè corria, més aviat poquet, entre les vinyes verdes cap al mar. Era el somni aragonès del camí a la mar blava –enta la mar Mediterrania–, que l’alt rei en Jaume, diuen, havia vetat, tal com s’ensenya a les escoles aragoneses, oblidant –interessadament, diríem amb ètica Heraldiana– que aquest camí havia estat de sempre l’Ebre, i que la frontera mai no es va tancar mentre Aragó i Catalunya van anar junts, només quan van passar a ser ambdós Castella, bé, això que ara en diem Espanya. En els textos predominen, i de molt, les valls més aviat menudes, amb masos escampats entre bancals d’oliveres, ametllers i vinyes, i planes escasses, que només es fan grans i ufanes en arribar a l’Ebre i avançar cap a la mar i el delta. A pesar de les pluges, que de vegades es fan de pregar, el trajecte, el país, té el verd profund de vinyes i pinedes. I els autors mai no deixen ací de dir-nos-ho i mostrar-ho. En resum: és l’àmbit, si ens posem solemnes, d’on ha eixit la nostra cultura greco-llatina mediterrània. Només alguns autors descriuen molt de passada la plana aspra i seca, desarbrada, per on transita el tren en deixar Valldalgorfa cap a La Pobla, malgrat constituir-ne un terç de la línia, o potser més. I ho fan amb les obligades parameras, deixant-se d’un mot tan arrelat com secarrals, i afegint, encertadament, aquí no bi ha cosa más que o zielo. De cites com aqueixes, però, no h’hi ha gaires. Això, la forta presència, abassegadora, del paisatge mediterràni en els textos, és clar, comporta el risc, que els deixebles del ge-nial tergiversador salmantí, ens encolomen el sant-benet de ¡Seréís siempre unos niños, levantinos! ¡Os ahoga la estética!, tot oblidant que la seua exaltació de l’alt páramo i els horitzons de cels inacabables no és res més sinó un altra estètica –l’oficial, i ergo ben vista.

 

Y el Sarmentero de la Val de Zafán corre también por las viñas y secarrales del tiempo, desde los orígenes ya remotos del siglo XIX, para entrar en la Guerra y la Posguerra y llegar casi a la Transición, que bien poco le faltó. Y finalmente se diluye en la Vía Verde. De todos esos puntos se habla aquí, y mucho, muchísimo, de los trenes, como el lector tiene derecho a espe-rar dado el título del libro, de trenes aragoneses y catalanes, de cómo nació el nuestro, y feneció, y de otros trenes –de Tauste o de La Cava– que han tenido un destino semejante, o peor. Y en torno al tren se van tejiendo los paisajes humanos de muchas personas, anónimas o no tanto, especialmente las miserias y los horrores de la Guerra y la Posguerra, algunos todavía bien persistentes en estos momentos —Hable en español que estamos en un país civilizado! El recuerdo de aquellos año sigue vivísimo en estos textos, desmitiendo el mensaje interesado de quienes quisieran que no se hablase más de Guerra ni de Posguerra. Son paisajes humanos de desgarrado realismo, que a ratos saben alternar con otros inmersos en la afable magia del Matarranya, de túneles de misterio, de trenes pretéritos que surgen de la boira, ... .

 

Els textos són en les tres llengües d’Aragó, i cal enumerar-les perquè l’evidència ja fa massa anys que es nega en aquesta terra: la llengua aragonesa, la castellana i la catalana. Els autors en la segona solen cenyir-se al diccionari, i només l’un o l’altre deixa entrar, o se li escapa, algun mot del castellà de la terra: lamines, charrar, Purisma, redolada .... Els de les altres, ben al contrari, malgrat una major presència dels estàndards, fan servir moltes altres formes, i en el cas del català esplèndidament tortosines i matarranyenques –as silabas enchugarditas d’o catalán de La Freixneda. El llibre forma part de la col·lecció ViceVersa dedicada a fer conèixer als lectors castellanparlants obres escrites en les llengües minoritzades de l’Aragó, i ha estat precedit per quatre textos, uns d’aragonesos i altres de catalans en versió castellana. Ara els editors han anat més enllà i donen ací els textos en la versió original aragonesa, castellana o catalana, sense la crossa de la traducció, perquè entenen que amb moderat esforç, i més que més sense prejudicis, funciona la intercomprensió romànica –man, mano, mà, ... .  El context, és clar, ajuda molt. Els de llengua aragonesa o catalana, constitucionalment bilin-gües, ho tenen més fàcil, però fins i tot els monolingües castellans, especialment si són aragonesos, tenen en la seua parla moltíssims aragonesismes i no pas pocs catalanismes. Així, doncs, llegiu els textos en la llengua que toque, que La fe sens òbras mòrta és, i res no agermana tant, per damunt d’odis i atavismes, com el coneixement de la llengua de l’altre.

 

La Codonyera, als primers dies de juny del 2011

 

Artur Quintana i Font

Val de Zafán ye un manullo de relatos y poemas a redol d’un camín, de fierro, que mos trai a frescor d’a bisa d’o mar, a fredor d’o zierzo y a boluntat d’entendimiento dellá d’as mugas y decá d’as luengas y resultau d’a empenta naxida d’una tierra sin de mugas, a Matarraña, fruito d’a iniziatiba de Serret Llibres y l’otel La Parada del Compte, como preba palpiable d’ixa boluntat de comunicazión.

A la convocatòria han acudit 41 autors, d’aquí, d’allí, de tot arreu i com diria Lluís Llach i que podríem adoptarho com a lema, Venim del nord / venim del sud / de terra endins / de mar enllà / i no creiem en les fronteres... I cadascun que s'hi ha sumat ho ha fet en la seva llengua, en la llengua del cor que és com cadascun pensa i sent, perquè en aquesta llengua la paraula es transforma en imatge mental, en cosmovisió de l’univers, en la nostra pròpia cosmovisió. Així doncs, sense complexos, sense tabús, sense oblidar d’on venim però amb el ferm desig de voler caminar junts, amb les nostres llengües del cor, amb la paraula a la mà oberta i estesa.

No se han traducido los textos. Fue decisión de los coordinadores Juli Micolau y Chusé Aragüés. Por ello se presentan tal y como fueron sentidos y pensados, tal como fueron escritos en su lengua originaria porque, como dice Artur Quintana en el prólogo, “funciona la intecomunicación románica” cuando queremos que funcione, cuando sabemos valorar lo de los demás igual que lo nuestro, cuando tenemos voluntad de entendernos.

Gara d'Edizions
www.garadedizions.com

6a Trobada d’autors al Matarranya

 

Diumenge 7 d’agost de 2011

 

 

Vall-de-roures

 

12 h Concentració d’autors participants i signatura de llibres, llibreria Serret

 

 

Torre del Compte

 

14 h Vermut a l’Hotel Parada del Compte (antiga estació de ferrocarril), actuació musical de Montse Castellà

 

14,30 h presentació de la trobada, breus parlaments:

·        benvinguda de l’alcalde de Torre del Compte

·        intervenció del president de l’ASCUMA

·        salutació d’Octavi Serret, llibreter

 

 

14,45 h presentació dels llibres:

 

-          La Val de Zafan, de Editorial Gara de Edizions

     Chusé Aragués, editor

      Juli Micolau, coordinador

 

-          Poesia a la frontera, de March Editor

     Francesc Sanchez, editor

            Santi Borrell, coordinador

 

15,15 h Dinar literari, amb lectura de textos dels autors/es dels respectius llibres.

 

17,15 h presentació projecte conjunt llibreria Serret / March Editor, a càrrec d’Octavi Serret i Francesc Sanchez.

 

17,45 h els autors del llibre: Verb i gràcia, faran una dissertació del seu llibre

 

18,30 h  el món literari de paraula ebrenca.

 

-          Intervindran:

·        Artur Quintana

·        Jordi Pijoan, projectes negres, present i futur

·        Javier Aguirre, el Matarraña y la Terra Alta, remansos

·        Emigdi Subirats, escriptor i poeta

 

 

 

 

 

 

 

 

19,15 h  col·loqui sobre la frontera.

 

-          Intervindran:

·        Santi Borrell, moderador

·        Juli Micolau, moderador i autor, La Franja, llengua catalana

·        Philippe Lavaill, escultor i escriptor, Catalunya Nord

·        Antón Castro, escriptor i periodista, Aragó, llengua castellana

·        Francho Nagore, escriptor, Aragó, llengua aragonesa

·        Manel Alonso, escriptor, Països Valencians

·        Cinta arasa, escriptora, Catalunya

·        Graciela Giráldez Pérez, Argentina arrelada a l’Aragó.

 

 

 

 

Al finalitzar música en viu.

6a Jornada de autores al Matarraña

Domingo 7 de agosto de 2011

 

 

Valderrobres

 

12 h Concentración de autores participantes y firma de libros, libreria Serret

 

 

Torre del Compte

 

14 h Aperitivo en  el Hotel Parada del Compte (antigua estación de ferrocarril), actuación musical de Montse Castellà.

 

14,30 h presentación de la jornada, breves parlamentos:

·        salutación del alcalde de Torre del Compte

·        intervención del presidente de ASCUMA

·        salutación de Octavio Serret, librero

 

 

14,45 h presentación de los libros:

 

-          La Val de Zafan, de Editorial Gara de Edizions

     Chusé Aragués, editor

      Juli Micolau, coordinador

 

-          Poesía a la frontera, de March Editor

     Francesc Sanchez, editor

            Santi Borrell, coordinador

 

15,15 h Almuerzo literario, con lectura de textos de los autores/as de los respectivos libros.

 

17,15 h presentación proyecto conjunto libreria Serret / March Editor, por: Octavio Serret y Francesc Sanchez.

 

17,45 h los autores del libro: Verb i gracia, realizarán una disertación de su libro.

 

18,30 h  el entorno literario de palabra ebrenca.

 

-          Participarán:

·        Artur Quintana

·        Jordi Pijoan, proyectos literatura negra, presente y futuro

·        Javier Aguirre, el Matarraña y la Terra Alta, remansos

·        Emigdi Subirats, escritor y poeta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

19,15 h  coloquio sobre la frontera.

 

-          Intervendrán:

·        Santi Borrell, moderador

·        Juli Micolau, moderador y autor, La Franja, lengua catalana

·        Philippe Lavaill, escultor y escritor, Catalunya Nord

·        Antón Castro, escritor y periodista, Aragón, lengua castellana

·        Francho Nagore, escritor, Aragón, lengua aragonesa

·        Manel Alonso, escritor, Països Valencians

·        Cinta arasa, escritora, Catalunya

·        Graciela Giráldez Pérez, Argentina afincada en Aragón,.

 

 

Al finalizar música en vivo

 

Lo finestró del Gràcia

La Trobada Cultural del Matarranya a la Freixneda

La Trobada Cultural d’ASCUMA tindrà lloc enguany, el dissabte 6 d’agost a la Freixneda.

Programa:PDF

L’antiga via del tren tindrà el seu homenatge literari

L’antiga via del tren que connectave els pobles del Matarranya amb Tortosa i Saragossa rebrà un sentit homenatge a través d’un llibre. Lo restaurant ‘La Parada del Compte’ de la Torre, ‘Serret Bloc’ i ‘Gara d’Edizions’ han posta en marxa un curiós projecte que recopilarà històries personals, fotos i poemes al voltant de la Vall del Zafan i l’antiga via del tren. A més, i per rememorar aquella antiga via de comunicació que enllaçave l’interior d’Aragó amb la desembocadura de l’Ebre, lo llibre se publicarà en tres llengües: català, aragonès i castellà.

Segons va destacar Octavi Serret, de la Llibreria Serret, lo responsable de ‘La Parada del Compte’ “va proposar fer un llibre de relats per a promocionar la Via Verda”. I a partir d’aquí, i mitjançant l’escriptor matarranyenc Juli Micolau, se va voler anar més enllà i “preparar un llibre de poesies i relats i recuperar així la memòria col·lectiva el tren”. Octavi Serret va recordar que “teníem un tren que utilitzàvem tots. Podíem anar fins a Saragossa i Tortosa”. Lo llibre farà el mateix recorregut que feie el tren, i anirà des de La Puebla de Híjar fins la desembocadura del riu Ebre.

A la vegada, Serret va explicar que la recopilació d’històries que envolten l’antiga ruta del tren i les estacions on hi parave o inclús l’ús actual de la Via Verda se tancarà el dia 23 d’abril, coincidint amb Sant Jordi. A la vegada, convide a tots aquells que tinguen històries, anècdotes o inclús vivències relacionades amb lo tren, les hi pot donar un sentit literari i participar al projecte. L’objectiu dels organitzadors és que este volum homenatge a l’antiga via del tren estigue disponible a les llibreries des del mes d’agost d’enguany.

Lo llibreter va recordar que “la clausura d’esta via de comunicació va fer molt de mal als seus veïns. Molta gent se relacionave amb lo tren. Hi havie gent que vivie i es movie al tren”. I el tren “és una forma de relacionar-se ràpidament amb gent d’altres indrets o amb la gent que simplement pujave al tren”. De fet, la desaparició d’esta via que enllaçave Saragossa amb Tortosa passant pel Matarranya “ere un mitjà de comunicació que se necessite. I ara mon adonem perquè la Via Verda s’està movent, se treballe a nivell turístic i està sent una forma de relacionar-se”.