Aquest llibre d’Antoni Clapés, publicat per l’editorial Meteora, acaba de rebre el premi Josep Maria Llompart dins els premis Cavall Verd de Mallorca, un guardó que premia cada any el millor llibre de poesia en català. Per celebrar-ho, publiquem a El violinista celest la crítica d’aquest llibre apareguda a la revista Serra d’Or, i reproduïm l’excel·lent article de Bartomeu Fiol publicat al Diari de Balears...

Hi ha moments en poesia en que les alternatives es transformen en una categoria vàlida per explicar el que està passant en la literatura d’un país. Va ser el cas d’un autor com Josep Maria Sala-Valldaura dins la generació dels 70, qui ens oferia un full de ruta distint al dels seus companys d’època. Sala-Valldaura continua marcant amb les seves publicacions un camí que es manté a la vegada integrat i al marge de la poesia més oficial.

Un cas semblant és el del poeta Antoni Clapés, home d’una cultura que ratlla l’atreviment, poeta i traductor, al temps que un dels editors més innovadors de l’actual panorama. Deia Cortázar que traduir era un exercici impagable i necessari per a un autor i Clapés segueix aquesta estela oferint les seves versions poètiques d’escriptors que, sense la seva intervenció, serien aliens al nostre corpus: Brossard, Char, Bobin, Civitareale.

Ara publica un nou llibre de poemes propis a l’emergent col·lecció Mitilene de l’editorial Meteora. La influència de les arts plàstiques i de la millor poesia europea és un cop més fonamental en la seva obra, que camina cap a una nuesa essencial i al mateix temps s’omple de significats profunds i coloristes. Clapés viu als conceptes, però no es conforma en cap moment amb la seva superfície, i això crea en el lector una sorpresa continua, una sensació d’estar davant d’un discurs d’importància cabdal per construir el seu imaginari poètic. El seu “Poema – pensament en dubte / que cerca mots on habitar.” cerca també projectar-se en el lector, crear la necessitat i la curiositat per la poesia i per les formes més altes de l’art. Una manera de provocar-nos que farà forat en els bons lectors del gènere...

(Podeu llegir més...)

Edicions Columna ha publicat fa pocs dies la novel·la a quatre mans de Joan Bruna i Francesc Miralles, El llegat de Judes. En Miralles ja és conegut pels lectors, però es tracta de la primera novel·la d’en Bruna. Tots dos han apostat fort pel gènere d’intriga històrica i ens han permès publicar a “El violinista celest” un petit tast de la seva obra...

EL LLEGAT DE JUDES

Joan Bruna / Francesc Miralles

El timbre del telèfon va despertar l’Andreas Fortuny d’una migdiada massa breu. Si hagués imaginat les conseqüències d’aquella trucada aparentment rutinària, mai no l’hauria despenjat.

      Des que havia tornat del sud de la Índia, on havia guiat un grup d’enginyers agrònoms, l’abatiment i l’alcohol havien omplert les seves jornades a parts iguals. No es trobava em el millor moment de la seva vida. Finiquitada la relació amb l’Elena, la seva única vàlvula d’escapament —els viatges— s’esvaïa amb el final de l’estiu. I també els seus ingressos.

      Amb la crisi, els viatges en temporada baixa havien desaparegut pràcticament del mapa, i fins la campanya de Nadal no comptava amb noves sortides.

      L’Andreas va esperar des del sofà que el telèfon deixés de sonar; tenia massa mal el cap com per mantenir una conversa raonable. Abans de lliurar-se a la son, havia tingut la precaució d’apagar el seu telèfon mòbil, però havia oblidat de fer el mateix amb el fix. Feia servir la línia només per a la connexió a Internet, però encara hi havia un parell de persones que el trucaven en aquell número.

      Quan el telèfon va sonar per sisena vegada, es va dir que qui fos a l’altra banda desistiria al cap de poc. Però el timbre va seguir tronant al saló...

(Podeu llegir més...)

Comencem per una història. Un dia, em sembla que no massa llunyà, algú va tenir la idea de qualificar l’escriptor argentí César Aira com el secret millor guardat de la literatura argentina. Aquesta fórmula va fer tant de camí que ja poc importa si a l’esmentat Aira li publiquen en les millors editorials del món. Sempre serà aquell escriptor secret, i jo, per altra banda, coincideixo en el diagnòstic: Aira és com un regal inesperat.

Un dels secrets millor guardats de la literatura catalana -i també un regal per als nostres sentits i la nostra intel·ligència-, és la figura i l’obra de l’escriptor Gerard Vergés. Seguint el que diu Ricardo Píglia al seu Crítica y ficción, sobre l’exercici de la crítica com una vessant de l’autobiografia, serà necessari un petit viatge en el temps.

A començament dels anys vuitanta, quan estudiava Filologia Catalana, no era gaire habitual parar atenció als gèneres –em nego a dir-ne sub-gèneres- que ronden la literatura del jo. Dietaris, llibres de viatge, un cert tipus d’assaig, eren considerats com a gèneres menors que poc o res podien aportar als nostres estudis. Paradoxalment, tant Josep Pla, com Joan Fuster -Gaziel era per als molt entesos-, quedaven inclosos dins les obres cabdals de la nostra literatura.

Per camins laterals, sovint els més fiables, vaig trobar un altre tipus d’assaigs, obres que s’allunyaven de l’academicisme i que sovint es revestien de formats com els abans esmentats. Des dels escrits d’Eliot o Pound, fins als textos de Cortázar o de Borges, l’assaig es diluïa en la creació i estava fet per creadors...

(Podeu llegir més...)

Un dels èxits de darrers del 2009, "El Somni de Tàrraco", Xulio R. Trigo contribuix a reconeiximent de Tàrraco, com capital de la Província i residència imperial, fen evidencia de la poca rellevància que si li done a Tarragona, ara Patrimoni Universal precisament pels seus vestigis arqueològics. El somni de Tàrraco, és la contribució literària de en aquest aspecte

Una novel·la trepidant que ens permet conèixer un període fonamental de la història del nostre país i que ens redescobreix el seu magnífic llegat.

Text de contraportada

Som a l’any 27 abans de Crist. Mentre l’exèrcit romà lluita per aconseguir la pacificació dels pobles del nord d’Ibèria, l’emperador Octavi August s’instal·la a Tàrraco, des d’on exerceix el poder i administra tot l’Imperi. 

L’acollidora ciutat, bressol de mar i terra d’oliveres, aviat veu trastocat el seu ritme tranquil quotidià. Al tràfec d’obres ordenades per l’emperador per tal de convertir-la en la població més esplendorosa de la Mediterrània, s’hi afegeixen les vils conspiracions provocades per les ànsies de riquesa i poder.

Només el vell metge Perthus serà capaç de recordar al cap dels anys els fets, ben cruels, que van commocionar la ciutat. L’assassinat a traïció del governador Manni i l’empresonament del jove Sul·la tan sols van ser l’inici d’una llarga cadena de mentides, intrigues i injustícies. El temps, però, sempre acaba revelant la veritat.

De Tàrraco a Ilerda, passant per Baètulo i per les muntanyes d’Ausa, El somni de Tàrraco s’endinsa vívidament en el passat esplèndid de la Catalunya romana.

Amb una senzillesa aclaparadora, Xulio R. Trigo aconsegueix transportar-nos a una època llunyana, però alhora determinant en la formació de la nostra cultura. Per mitjà d’una trama coral, plena de crims i traïcions, l’autor ens mostra les interioritats de la incipient societat romana de la Tarragona de finals del s.I a.C.

L’emperador Octavi August s’instal•la a Tàrraco per motius de salut. La seva presència a la ciutat aviat trastoca la pau dels ciutadans. Una conspiració per aconseguir riqueses i poder provocarà la mort del governador Manni i la injusta condemna d’en Sul•la. I la clau de tot plegat restarà en les mans del vell metge Perthus, qui al final dels seus dies en revelarà tota la veritat.

Al llarg de les més de tres-centes pàgines que formen el llibre, X.R. Trigo va teixint una veritable teranyina de crims, mentides i passions, que desembocarà en la revelació d’un gran secret. D’aquesta manera, l’autor converteix la intriga en el motor de la trama i, alhora, aconsegueix retratar de forma molt detallada l’època en la qual s’ubica la història.

En definitiva, “El somni de Tàrraco” és una novel•la que atrapa des del primer instant. La seva lectura és àgil i ràpida, gràcies a l’ús de capítols curts i a una trama ben estructurada. I els personatges són propers i comprensibles, malgrat ser d’una època llunyana. És doncs un llibre molt recomanable, sobretot per als amants de la novel•la històrica d’intriga.

Amics i amigues: Per tal d’agrair l’excel·lent acollida que ha tingut entre vosaltres la meva darrera novel·la El somni de Tàrraco (Edicions 62), he posat en marxa un triple sorteig d’exemplars que es durà a terme en diferents llocs de la xarxa.

Si sou addictes a El violinista celest em podeu escriure per participar al correu del bloc...

xrtrigo@mesvilaweb.cat

Si em teniu al Facebook, bé sigui al meu perfil o a la pàgina “Lectors i lectores de X. R. Trigo” teniu més oportunitats de guanyar un exemplar de la novel·la.

També em podeu escriure al correu de dalt o al que figura al Facebook...

xrtrigo@gmail.com

En cadascú dels tres llocs se sortejaran dos exemplars d’El somni de Tàrraco. Teniu docs sis oportunitats de fer-vos amb un exemplar d’aquesta novel·la històrica sobre la Catalunya romana.

Per donar un petit alicient a aquest sorteig, hi haurà un requisit per participar: fer-me arribar una fotografia amb la imatge de la novel·la situada a qualsevol punt de venda dels Països Catalans -llibreries, grans magatzems, estacions, etc.

A canvi us donaré un número per optar als exemplars. El sorteig tindrà lloc en el dia que s’anunciarà en el seu moment –als voltants del Sant Jordi- i el número guanyador serà el que coincideixi amb les darreres números del Cupó dels Cecs.

Recordeu que si entreu als tres llocs –El violinista celest, el meu perfil del Facebook i la pàgina “Lectors i lectores de X. R. Trigo”, del Facebook-, podeu obtenir fins a tres números per al sorteig.

Una abraçada, felices lectures i molta sort.

X. R. Trigo