L'altre dia, al programa Banda ampla de TV3, van aparèixer, parlant de la memòria històrica, unes quantes i significatives personalitats de les Terres de l'Ebre, com l'historiador Josep Sánchez Cervelló, de Flix, catedràtic d'història contemporània a la URV, el també historiador i periodista Daniel Arasa, tortosí, i Edmon Gimeno (Caseres, Terra Alta, 1923), el més veterà de tot el plató, que amb 88 anys podia parlar, més que ningú, dels estralls que la història –la maleïda història dels camps de concentració– havia fet sobre la seva memòria, que va poder escriure encara el 2007 en el llibreVivències d'un deportat, editat per l'Amical de Mauthausen.

Per tot el que van dir i com ho van dir –amb aquest català tan saborós del sud de Catalunya–, em va emocionar veure'ls i escoltar-los des de la petita pantalla, al costat d'altres testimonis i divulgadors de la memòria col·lectiva, com els periodistes Francesc Canosa i Montse Armengou; l'Enric Pubill, del Memorial Democràtic; l'advocat Luís del Castillo; l'escriptor Joan Pinyol, de Capellades, amb l'avi enterrat al Valle de los Caídos; en Francesc Bartolomé, de la Figuera (Priorat); la Marta Tafalla, filòsofa de la Memòria; Manel Perona, president de l'Associació per la Memòria Històrica; en Felip Rosselló, de la Garriga, testimoni dels bombardeigs del gener del 39 i la religiosa teresiana Maria Victòria Molins, partidària de “la justícia, però no de la venjança, perquè si no hi ha justícia no pot haver-hi perdó”.

Tots ells –i els altres participants– van donar un alt exemple de fermesa de conviccions, fonamentades en el tríptic “veritat, justícia i reparació”, tal com va dir Montse Armengou, coneguda reportera de TV3, per qui “l'exigència de reparació democràtica no l'hem de fer a la dictadura, sinó a la democràcia”.

Aquí està el tema. Gairebé quaranta anys després de la mort de Franco –tants com va durar la seva dictadura– encara estem intentant tancar les fondes ferides que va provocar la guerra i la repressió posterior, amb centenars de fosses comunes on jauen, oblidades i perdudes, víctimes d'un i altre bàndol, i amb uns supervivents dels vençuts que fins ara no els ha estat possible recuperar la memòria dels seus familiars, mentre els hereus dels vencedors han dit que més valia no remenar més la història, mentre es dedicaven a posar un plet contra el jutge Garzón, quan aquest va proposar-se clarificar-la.

I així estem eternament, amb “una de las dos españas ha de helarte el corazón”, tal com va dir Machado, que els mateixos dies de febrer del 1939, com Edmon Gimeno, travessava els Pirineus per anar a morir a Cotlliure, mentre l'ebrenc de Caseres veuria la mort, a milers, als camps alemanys.

L'escriptor Xavier Garcia, coordinador de l'edició de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, va ser l'encarregat de presentar ahir a Tortosa la publicació dels volums setè i vuitè, que són la segona part de les biografies escrites per l'autor de Benissanet i el cicle d'història. «Bladé és un clàssic ebrenc, però també de la literatura catalana del segle XX», va remarcar Garcia. En aquest sentit, el setè volum recull les biografies que Bladé i Desumvila va dedicar al gramàtic Pompeu Fabra i a l'historiador, crític, periodista i filòsof Rafael Moragas, a partir de l'experiència compartida de l'exili. De la mateixa manera, el vuitè volum de l'obra completa recupera els llibres sobre història de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat, que l'escriptor va publicar durant els anys seixanta a l'editorial Dalmau de Barcelona, però també la història del Montpeller català, que Bladé va escriure a l'exili.

D'altra banda, Francesca Aliern va presentar Mans de fang, una novel·la en què l'autora de Xerta assegura que ha rememorat «una part molt íntima de la seua vida». L'obra explica la història de l'amistat de dues noies que, els primers anys de la dictadura, somiaven sortir del poble per ampliar els estudis. «En aquella època volíem un altre destí que no estigués lligat a la terra, perquè les dones havien de quedar-se a casa cuidant els pares, gairebé sempre vestides de negre», va recordar. Mans de fang, però, explica l'evolució vital d'una noia que aconsegueix marxar a la ciutat i descobrir per si mateixa els canvis socials, culturals i polítics que van aflorar durant el franquisme.

Per la seua banda, Pep Suñé arribarà a Sant Jordi amb Lletres de lluita, un recull dels seus articles a El Punt entre els anys 1996 i 2008. L'exalcalde de la Fatarella i excoordinador territorial d'Unió de Pagesos va explicar que la seua obra gira al voltant de la defensa i la valoració de la pagesia, «que no és el mateix que l'agricultura»; l'amor per la terra i pel camp com a estil de vida, «perquè Catalunya ha rebregat i distorsionat l'entorn rural, ja que hi ha gent que es pensa que si desapareix el pagès però es queden els moixonets ja n'hi ha prou»; i la preocupació pel país, «perquè també Catalunya està molt rebregada per Espanya».

A la presentació d'ahir, que va fer-se en un restaurant de Tortosa, també hi van participar Vicent Pellicer, que ha publicat Terres de l'Ebre: Vida i colors, i el falsetà Toni Orensanz, amb el recull El falsari. La resta de novetats de Cossetània són Lo Carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, de Gemma Bo, Elena Fabra i Artur Gaya; i la guia La Ribera d'Ebre, 17 excursions en BTT, de Josep Ulldemolins.