MORBO a Barcelona amb vint-i-cinc cèntims de vi

Roser Amills

Editorial | March Editor,
Any d'edició | 2010
ISBN | 9788496638778


Podeu demanar el llibre signat posant-vos directament en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. Indiqueu el llibre i les vostres dades.

Pròleg de Luís Racionero

No seré pas jo qui s'esveri davant d'una dona que parla de sexe. Ja no és cap tabú. Com diu l'autora: "Follar no és difícil, ara, el que és complicat és explicar-ho".
Exactament: és la distància que existeix entre la vida i l'art, en aquest cas d'art de la poesia que Roser Amills ha decidit emprar en temps de minva literària i, encara més, poètica. On són les onades de Safo? Qui es "donaria a qui el volgués" com si es llencés per l'espadat de Lesbos?
L'abundor del lèxic és d'agrair, així com la manera de dir, molt de l'Escola de Barcelona: "Però si no dius si no fas res, és pitjor encara: t'avorriràs tota la vida per ser massa delicada". Naturalment que l'autora és agosarada, no cal que els hi avisi, ho copsaran de seguida.
"Nena maleducada" és una denúncia, "Xat" és una pintura torrencial, "Tarda de compres a Barcelona" una deliciosa postal, "Avui em fa sol entre les cuixes" és d'una contundència formidable, "Pecadores" versió encesa de "Nena mal educada", "Mal negoci" és la versió femenina i contemporània de "La sabata" de Palau i Fabre", "Despertador" un ritme animal, "25 cèntims..." vola alt, "Dona" és un manifest bellíssim, "Parpellejo" una auto psicoanàlisi, "El morbo" és una declaració irrebatible i el morbo màxim és a "I jo volia que volia".
Crec que els lectors no quedaran decebuts si els recomano aquests poemes que són més metafísics del que semblen: és poesia de l'existència destil·lada.

Epíleg d'Óscar Aibar

"Sóc una puta, però una molt bona". Aquesta breu sentència pronunciada per Sam Peckinpah reflecteix el caràcter suggeridor i extrem que té el seu cinema: tot és exagerat, el muntatge, les actuacions, el guió... I tot està al servei d'una fi: retratar, tant externa com internament, l'ésser humà. S'expressa més o menys així també la poeta en els seus poemes i, més concretament, en algun dels seus passatges, com també "no uso condó per a les paraules, les deixo anar a pèl".
Això és exactament el que he sentit al deixar-me dur de la mà de Roser Amills per aquestes pàgines: que amb el lector ha estat especial, que no ha usat preservatiu amb quant expressa, que, sense conèixer-nos, ens hem llençat a la piscina nus, que hem nedat i no hem guardat la roba. "Morbo", el poemari sencer, és per descomptat una experiència íntima i irrepetible. Sí, d'acord, serem molts els lectors, però estic segur que tots ens sentirem especials, únics, per un instant. I fer sentir això als qui s'hi apropen és quelcom que només poden fer les bones putes i, més rarament, els bons poetes.

MORBO

a Barcelona amb vint-i-cinc cèntims de vi


Roser Amills Bibiloni
ISBN 9788496638778
March Editor, El Vendrell, novembre 2010
Col. Petits Llibres, vol. nº 13, 84 pàgines
Il·lustracions de Jordi Fortuny Esteban
Pròlegs de Luis Racionero i Óscar Aibar
PVP: 9,95